Polieucte de Melitene

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Polieucte de Melitene
Polyeuctus.jpg
Icona ortodoxa
Dades biogràfiques
Naixement Polyeuctus
s. III
Armènia
Mort 10 de gener de 259
Melitene (Armènia)
Causa de mort Decapitació
Sepultura Melitene (restes desaparegudes)
màrtir
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, esglésies orientals
Canonització Antiga
Festivitat 13 de febrer (catòlics), 9 de gener (ortodoxos), 7 de gener (armenis)
Modifica dades a Wikidata

Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Polieucte era un oficial de l'exèrcit romà a Armènia. Commogut pel zel del seu amic cristià Nearc, va convertir-se al cristianisme. Deci, prefecte de l'emperador Valerià I havia decretat que els ciutadans fessin sacrificis als déus romans i Polieucte s'hi negà. A més, va atacar una processó pagana, fent caure els ídols a terra i trencant-los.

Detingut, fou torturat, malgrat la intercessió de la seva esposa Paulina, els seus fills i el seu sogre Fèlix, de gran prestigi a la ciutat. En no voler abjurar de la seva fe, fou decapitat.

Veneració[modifica]

Fou sebollit a Melitene i, amb el temps, una església s'aixecà sobre la tomba. Al 524-527, Anícia Juliana dedicà una església al sant a Constantinoble, avui desapareguda i que abans de Justinià era la més gran de la ciutat.[1]

Se celebra el 13 de febrer en occident, i el 9 de gener en orient. El calendari armeni el celebrava el 7 de gener.

Aparició en obres de creació[modifica]

La seva història és la base temàtica de la tragèdia Polyeucte de Pierre Corneille (1642). A partir d'aquesta, s'originaren diverses obres de teatre musical:

Referències[modifica]

  1. Cameron, Averil; Ward-Perkins, Bryan; Whitby, Michael. Late Antiquity: Empire and Successors, AD 425-600. Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-32591-2. 

Enllaços externs[modifica]