Polieucte de Melitene

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Polieucte de Melitene
Polyeuctus.jpg
Icona ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPolyeuctus
segle III Modifica el valor a Wikidata
Armènia
Mort259 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Malatya (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMelitene (restes desaparegudes) 
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit romà Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, esglésies orientals
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 de febrer (catòlics), 9 de gener (ortodoxos), 7 de gener (armenis)

Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Polieucte era un oficial de l'exèrcit romà a Armènia. Commogut pel zel del seu amic cristià Nearc, va convertir-se al cristianisme. Deci, prefecte de l'emperador Valerià I havia decretat que els ciutadans fessin sacrificis als déus romans i Polieucte s'hi negà. A més, va atacar una processó pagana, fent caure els ídols a terra i trencant-los.

Detingut, fou torturat, malgrat la intercessió de la seva esposa Paulina, els seus fills i el seu sogre Fèlix, de gran prestigi a la ciutat. En no voler abjurar de la seva fe, fou decapitat.

Veneració[modifica]

Fou sebollit a Melitene i, amb el temps, una església s'aixecà sobre la tomba. Al 524-527, Anícia Juliana dedicà una església al sant a Constantinoble, avui desapareguda i que abans de Justinià era la més gran de la ciutat.[1]

Se celebra el 13 de febrer en occident, i el 9 de gener en orient. El calendari armeni el celebrava el 7 de gener.

Aparició en obres de creació[modifica]

La seva història és la base temàtica de la tragèdia Polyeucte de Pierre Corneille (1642). A partir d'aquesta, s'originaren diverses obres de teatre musical:

Referències[modifica]

  1. Cameron, Averil; Ward-Perkins, Bryan; Whitby, Michael. Late Antiquity: Empire and Successors, AD 425-600. Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-32591-2. 

Enllaços externs[modifica]