Vés al contingut

Poliment

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El poliment és una operació mecànica que es realitza a la superfície de materials per canviar-ne el seu aspecte visual, el seu tacte i la seva funcionalitat.[1]

Poliment de paviments o terres

[modifica]
Sòl de marbre poliment d'una biblioteca pública a Espanya

Els paviments que són objecte de poliment són els sòls de terratzo,[2] marbre i granit perquè són pedres calcàries és a dir poroses que si no estan degudament polides les seves superfícies absorbeixen la brutícia i es deterioren amb facilitat en enfosquir-se i perdre el seu color natural. Es poleixen i afinen els paviments nous per igualar les seves juntes eliminant els ressalts ocasionades pel muntatge i també es poleixen els paviments quan el sòl presenta un deteriorament o desgast important. El poliment de sòls es realitza amb màquines adequades que s'anomenen polidores que utilitzen líquids i material abrasiu de diferents grans, fins a obtenir la textura de poliment i abrillantat adequada.

Poliment del granit

[modifica]

El granit és una roca ígnia molt compacta amb formació i textura cristal·lina visible. Es compon bàsicament de tres elements: feldespat, quars, mica i alguns altres minerals apatita, magnetita, i esfena. És més dur que el marbre i les calcàries, la qual cosa dificulta molt l'extracció i posterior transformació. Actualment s'utilitzen eines de diamant per a la seva elaboració. S'utilitza principalment en la construcció tant en exteriors com interiors.

Per al poliment del granit s'utilitzen màquines, abrasius i productes químics adequats. Els discs poden ser diamantats o vitrificats que són fabricats de ceràmica i diamant i que són molt duradors i agressius adequats per contornejar i començar el procés de poliment.

Poliment de la fusta

[modifica]
Operari polint fusta

El poliment de la fusta també és conegut com a poliment, i es pot realitzar de forma artesanal o de forma industrial amb màquines adequades conegudes amb el nom de polidora. Per aconseguir un bon acabat d'un treball en fusta, s'han de suavitzar bé les superfícies.

Un producte que s'utilitza per polir la fusta és anomenat paper de vidre, que resulta pólvores en el seu acabat, però elimina la més petita empremta que hagi pogut deixar una eina anteriorment o la mateixa brutícia.

La fusta es poleix quan forma part de paviments i especialment en els mobles així com en la restauració de mobles antics.

Hi ha diferents tipus de papers de vidre:

  • Paper abrasiu de vidre, color groc i textura i aspecte arenós.
  • Paper de granat, millora acabat i de major durada
  • Paper esmeril, per polir metalls;
  • Paper de carbur de silici, amb aigua dona un suau acabat a superfícies amb pintura i, sec per al poliment de la fusta.

Acabat final

[modifica]
  • En molts casos, quan hom desitja un aspecte lluent de les peces acabades, cal afegir productes com ceres, laques o vernissos. Fregar la fusta amb paper de vidre deixa un acabat mat i no gaire lluent.
  • En instruments musicals es possible fregar i afinar la fusta amb l'herba anomenada cua de cavall petita (Equisetum arvense).[3][4][5][6]
  • Algunes fustes molt dures poden mostrar una superfície lluenta sense afegir cap producte (del tipus cera, laca o vernís). En treball manual es poden usar les ganivetes de polir, que treballen "afaitant" la superfície de la fusta. La superfície treballada queda llisa i lluenta, a diferència del poliment amb paper de vidre que deixa una munió de petites ratlles no reflectants.

Poliment de metalls

[modifica]

El poliment de metalls es realitza generalment per motius decoratius i millorar el tacte, i consisteix a netejar-los bé i abrillantats quan es tracta restaurar articles purs o xapats en or, plata, coure, alumini, níquel, crom i altres metalls i aliatges.

  • Per aconseguir un bon poliment, calen l'ús de màquines com ara esmeriladores, abrillantadores i polidores, tant fixes, com de taula o portàtils, també es pot efectuar el poliment de forma manual amb l'ajuda de paper de vidre per a metalls. A més de les esmentades màquines s'utilitzen dissolvents, àcids i diversos materials abrasius.
  • El poliment de metalls pot suposar diversos perills, entre ells, l'exposició a substàncies químiques, accidents en l'ús de les màquines, exposició a soroll i aspectes ergonòmics. Els treballadors que realitzen aquestes tasques han d'observar precaucions de seguretat i utilitzar equips de protecció personal. Els guants, ulleres de seguretat i caretes protectores protegeixen les mans, ulls i l'absorció de partícules de pols. Es poden utilitzar cremes barrera per a protegir la pell exposada contra l'absorció de substàncies químiques o metalls.
  • Les substàncies químiques utilitzades per polir metalls poden ser inflamables i perilloses. Abans del seu ús haurà de consultar el full de dades de seguretat de materials (MSDS) de cada substància química. Aquestes substàncies han d'usar-se en àrees dotades de bona ventilació, sense fums ni fonts de flames.
  • Mantenir net el lloc de treball és important, l'excés de partícules de pols suspeses en l'aire pot crear un risc d'explosió. Els treballadors han de canviar els materials de neteja i aspiradores en canviar de metalls, la barreja de pols de diferents metalls pot ser explosiva. Les eines, polidores i roba han de netejar amb freqüència i canviar-se abans de començar a treballar amb un metall diferent.
  • El brunyiment de la plata és una tècnica de treball d'aquest metall que es va iniciar en l'època del Virregnat del Perú i que s'obté mitjançant una delicada tasca, fregant amb draps fins a obtenir una brillantor notable i uniforme. Aquest tipus de treball antigament era elaborat per mans de dones. En l'actualitat, el brunyiment es realitza mitjançant polidores mecàniques.[cal citació]

Poliment en les armes

[modifica]

Les espases i armes de tall acostumaven a tenir el ferro polit quan s’estrenaven. També era freqüent protegir i mantenir la lluentor de les parts polides.

La denominació catalana de les armes polides era armes fabrides (espases fabrides, llances fabrides, armadures fabrides,...). Exemples:

  • 1283. Desclot dona el preu de les llances, en descriure el Combat de Malta. Una llança amb asta de freixe i amb el ferro fabrit (polit) costava un morabatí d'or.
« Aquesta batalla dura tro a mig jorn; si que la huna part ne l'altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes llurs armes havien despeses; e adonch cridaren: «Arago! Arago! via sus!». E prengueren vigoria, e combateren los molt forment; e gitaven los llances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun morabatí d'aur, e escones munteres; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bovi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir; e axi com poch exis de la batalla ab set galeres de les sues, e fogiren fora del port. »
— Capítol CXIII. Crònica de Bernat Desclot.[7]
  • «Spasa ben fabrida...).[8]
  • «Febrida espasa».[9]
  • «Armadura febrida de don Juan de Austria».[10]
  • 1506. En una de les obres de Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (DEL ARMAMENTO Y EXPEDICION DEL REY D. FERNANDO EL CATOLICO AL REYNO DE NÁPOLES EN 1506. Inventari de la Galera Real, apellada S. Johan Baptista y S. Johan Evangelista),[11] s'esmenten (traduïdes al castellà) les armes següents:
  • 125 lanzas manesgas
  • 12 lanzas de hierro largas “fabudas” para la proa
  • 4 partesanas “fabudas” para la popa

…

  • 100 celadas, 12 de ellas “fabudas” y las otras vernizadas.

La transcripció de Capmany només té sentit si hom substitueix “fabudas” per “fabrides” (que val tant com dir “polides”, denominació contraposada a “vernissades” o "envernissades").

  • En els inventaris del viatge de Magallanes consta la quantitat d'esmeril destinada a polir les armes rovellades.
    • "Seis libras de esmeril para limpiarlas".[12]

Poliment de miralls

[modifica]

Alguns dels miralls més antics eren de metall polit.[13] Posteriorment, quan els miralls dels telescopis reflectors eren d'un aliatge metàl·lic, el poliment de les superfícies amb finalitats òptiques fou determinant.

La construcció del primer telescopi reflector "pràctic" se li atribueix a Isaac Newton l'any 1668, amb un disseny que incorporava un petit mirall diagonal plànol, disposat per desviar la llum recollida pel mirall esfèric principal cap a un ocular muntat en un costat del telescopi. La següent millora significativa en els telescopis de mirall va ser introduïda per Laurent Cassegrain en 1672, qui va descriure el disseny d'un reflector amb un petit mirall secundari convex per reflectir la llum a través d'un forat central en el mirall principal.

Millores importants en els telescopis reflectors van ser la producció de grans miralls parabòlics desenvolupada per John Hadley en 1721.[14][15]

Pastes de polir metalls per a la llar

[modifica]

Foren populars les basades en els esquelets silicis de les algues diatomees: terra de diatomees.[16][17]

Poliment del vidre i materials d'instruments òptics

[modifica]

La majoria dels instruments òptics consten de lents, miralls i prismes. Tots aquests elements necessiten algunes o totes les cares polides amb una gran precisió. Sense oblidar els metodes de poliment, cal recordar els abrasius emprats en la fabricació de peces òptiques.

La fabricació de peces òptiques acostuma a basar-se en dues etapes: desbastat i poliment pròpiament dit. El desbastat s’efectua amb tres tipus d’abrasius: l’òxid d’alumini, els diamants industrials i el carbur de silici. El poliment es fa amb una pasta de partícules abrasives, un fluid portador i alguns aditius opcionals. Les partícules abrasives poden ser d’òxid de ceri, diamant, òxid d’alumini i sílice col·loidal. Els additius opcionals poden ser agents de suspensió, lubricants i detergents.

  • Prismes.[18]
    Prismes.[18]
  • Lent biconvexa.[19]
    Lent biconvexa.[19]
  • Mirall del telescopi Hale en el procés de desbastat.[20]
    Mirall del telescopi Hale en el procés de desbastat.[20]

Càmera de Schmidt

[modifica]

La càmera de Schmidt és un exemple de desbast i poliment de superfícies de vidre en un instrument relativament complex.[21][22] El telescopi de Maksútov presenta un nivell de complexitat semblant.[23]

  • Raigs òptics dins d'una càmera de Schmidt
    Raigs òptics dins d'una càmera de Schmidt
  • Diagrama del recorregut de la llum en un telescopi Maksútov-Cassegrain.
    Diagrama del recorregut de la llum en un telescopi Maksútov-Cassegrain.

Poliment de pedres precioses i semiprecioses

[modifica]
Article principal: Lapidari (professió)

Electropoliment

[modifica]

El poliment de joies i especialment les peces d'acer inoxidable es realitzen mitjançant la tècnica d'electropoliment que és un tractament superficial que actua mitjançant tècnica electrolítica, on el metall a polir actua com ànode dins de la cel·la electrolítica dissolent totes les seves arestes superficials aconseguint un poliment de gran bellesa i qualitat. Simultàniament i amb les condicions adequades de temperatura i d'intensitat de corrent es produeix l'abrillantament de les joies.

A part del poliment i abrillantat de joies l'electropoliment resulta molt eficaç en l'acer inoxidable a causa de la composició química de l'acer inoxidable, aconseguint unes superfícies extraordinàriament fines i brillants i més endurides, aptes per a la fabricació de material sanitari per absència total de ratllades que impedeixen l'acumulació de substàncies nocives en aquestes.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.195. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 
  2. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 10 novembre 2025].
  3. ↑ Ting, Julian. The Science and Art of Violins. Scholar Books Publishing, 2023-04-05. 
  4. ↑ Jahnel, Franz; Clarke, Nicholas. Manual of Guitar Technology: The History and Technology of Plucked String Instruments. Bold Strummer, 2000. ISBN 978-0-933224-99-5. 
  5. ↑ Dubois, Anne. La peinture ancienne et ses procédés: copies, répliques, pastiches. Peeters Publishers, 2006. ISBN 978-90-429-1776-7. 
  6. ↑ Welch, James R. Sprouting Valley: Historical Ethnobotany of the Northern Pomo from Potter Valley, California. Society of Ethnobiology, 2013-05-10. ISBN 978-0-9887330-2-2. 
  7. ↑ Desclot, Bernat. Crónica del rey En Pere e dels seus antecessors passats. Imprenta La Renaixensa, 1885. 
  8. ↑ Fontanals, Manuel Milá y. Obras completas del Doctor d. Manuel Milá y Fontanals ... (en castellà). A. Verdaguer, 1890. 
  9. ↑ Corella, Joan Roís de. Obres. Miquel-Rius, 1913. 
  10. ↑ Marchesi, José Maria. Catálogo de la Real Armería (en castellà). Por Aguado, 1849. 
  11. ↑ Aragon (Spain); Antonio de Capmany y de Montpalau Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV .... En la Imp. Real, 1787, p. 1–. 
  12. ↑ Navarrete, Martín Fernández de. Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV: con varios documentos inéditos concernientes á la historia de la marina castellana y de los establecimientos españoles en Indias (en castellà). Imprenta real, 1837. 
  13. ↑ Tylor, Edward Burnett. Primitive Culture: Researches Into the Development of Mythology, Philosophy, Religion, Art and Custom. Murray, 1871. 
  14. ↑ «John Hadley». Inventor of Mirrors for Reflecting Telescopes. [Consulta: 9 novembre 2025].
  15. ↑ F, Twyman. Prism and Lens Making, Second Edition: A Textbook for Optical Glassworkers. CRC Press, 1988. ISBN 978-0-85274-150-4. 
  16. ↑ STEFAN, KÜHNE; ULRICH, BURTH; PEGGY, MARX. Cuidado de los cultivos biológicos al aire libre (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 2011. ISBN 978-84-8476-511-0. 
  17. ↑ Standards, United States Bureau of. Washing, Cleaning, and Polishing Materials. U.S. Government Printing Office, 1939. 
  18. ↑ «Processing Procedure for Optical Glass Prisms». ECOPTIK(CHINA)LTD, 09-12-2024. [Consulta: 9 novembre 2025].
  19. ↑ F, Twyman. Prism and Lens Making, Second Edition: A Textbook for Optical Glassworkers. CRC Press, 1988. ISBN 978-0-85274-150-4. 
  20. ↑ Villard, Ray. Large Telescopes: Inside and Out. The Rosen Publishing Group, Inc, 2001-12-15. ISBN 978-0-8239-6110-8. 
  21. ↑ Karttunen, Hannu; Kröger, Pekka; Oja, Heikki [et al.].. Fundamental Astronomy. Springer Science & Business Media, 2007-06-27. ISBN 978-3-540-34143-7. 
  22. ↑ Sciences, National Academy of. Biographical Memoirs: Volume 54. National Academies Press, 1983-02-01. ISBN 978-0-309-03391-6. 
  23. ↑ Gainer, Michael. Real Astronomy with Small Telescopes: Step-by-Step Activities for Discovery. Springer Science & Business Media, 2007-06-04. ISBN 978-1-84628-508-0. 

Enllaços externs

[modifica]
Vegeu Poliment en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Poliment&oldid=36484222»