Polineuropatia amiloïdòtica familiar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaPolineuropatia amiloïdal familiar
Tipusamiloïdosi, paramiloïdosi, malaltia autosòmica dominant, hereditary ATTR amyloidosis (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaTTR (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E85.1+ i G63.3* Modifica el valor a Wikidata
CIM-9277.39 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM105210 i 105210 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine335301 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet85447 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC3151470, C2751492, C3151471 i C0206245 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050638 Modifica el valor a Wikidata

La polineuropatia amiloïdòtica familiar (PAF), síndrome d'Andrade o amiloïdosi hereditària relacionada amb la transtiretina, és una malaltia genètica que afecta el sistema nerviós perifèric i s'hereta de pares a fills amb un patró autosòmic dominant.[1] La malaltia s'esdevé perquè el fetge produeix una proteïna anormal anomenada substància amiloide que es diposita al sistema nerviós i que, amb el temps, produeix una neuropatia sensitiva, motriu i autonòmica.[2]

Descobriment[modifica]

Els primers casos es van detectar al començament del segle XVI al nord de Portugal i se l'anomenà "mal dels peus". En un poble de pescadors, Póvoa de Varzim, hi havia algunes famílies que, per causes que ningú no coneixia, començaven a arrossegar els peus i després tenien dificultats en la mobilitat de les mans fins que, més endavant, ja no podien caminar fins que, finalment, morien. Atribuïen aquests fets al destí, a un càstig de Déu o fins i tot al dimoni.

Abans de la generalització de les anàlisis genètiques moleculars, les amiloïdosis hereditàries van ser agrupades en quatre tipus diferents, segons la simptomatologia i la procedència geogràfica dels malalts:[3]

  • Tipus 1: Corresponent a la síndrome d'Andrade i també anomenat PAF portuguesa o de Portugal/Suècia/Japó.
  • Tipus 2: PAF d'Indiana/Suïssa o de Maryland/Alemanya.
  • Tipus 3: PAF d'Iowa.
  • Tipus 4: PAF finlandesa.

La polineuropatia amiloïdòtica familiar de tipus 1 (PAF tipus 1) va ser descrita per primera vegada pel neuròleg portuguès Mário Corino da Costa de Andrade[4] el 1952, i per això també es coneix com la malaltia d'Andrade.

La PAF tipus 1 és una amiloïdosi (acumulació d'una substància proteica denominada amiloide) hereditària que afecta el teixit connectiu i, especialment, el sistema nerviós perifèric, és a dir, les cèl·lules nervioses i els nervis que connecten els òrgans. El 1978 Costa i altres [5] van demostrar que la proteïna que s'acumulava era una prealbúmina anormal denominada transtiretina (TTR),[6] encarregada normalment del transport de substàncies com l'hormona tiroxina (T4) produïda per la glàndula tiroide i el retinol. El 1983, Saraiva i altres [5] van demostrar que l'anomalia produïda en aquesta prealbúmina consistia en la substitució d'un aminoàcid valina per un aminoàcid metionina en la posició 30 de la cadena dels 127 aminoàcids que formen aquesta proteïna de transport. Els científics anomenaren l'esmentat amiloide transtiretina metionina 30 (TTR Met 30), també coneguda com a transtiretina valina-metionina 30 (TTR ValMet 30).[5] La mutació Val30Met és la més freqüent en aquesta malaltia,[7] però és coneixen moltes altres (lle107Val, His88Arg, Phe33Leu o Ser50Arg, per exemple), les quals presenten trets fenotípics i clínics singulars. Si la PAF no es tracta de forma adequada, la mort esdevé uns 10-15 anys després de l'inici dels primers símptomes.[8]

Eventualment, la PAF apareix en persones nascudes a zones no endèmiques.[9]

Símptomes generals de la malaltia d'Andrade[modifica]

Els símptomes més freqüents de la malaltia són:[10]

Tractament de la malaltia[modifica]

Des de la dècada de 1990 s'han desenvolupat diversos tractaments, alguns d'ells en fase d'assaig clínic (patisiran, inotersen).[22][23] Una línia de recerca prometedora és el disseny de nous fàrmacs basats en oligonucleòtids antisentit.[24] A hores d'ara, només estan acceptades com a teràpies confiables el tafamidis[25] i el trasplantament hepàtic.

En la PAF el tafamidis (un estabilitzador cinètic de la TTR)[26] aconsegueix retardar la progressió neurològica amb la consegüent millora de la qualitat de vida,[27] depenent molt la seva eficàcia del grau de dany nerviós basal previ a l'administració del fàrmac;[28] mentre que l'objectiu del trasplantament és prevenir la formació de depòsits d'amiloide addicionals, ja que el 95% de la TTR mutada es sintetitza en el fetge. El trasplantament intenta estabilitzar la infermetat, però no corregeix les lesions preexistents.[29]

Vista l'escassetat d'òrgans per al tractament de les malalties hepàtiques (agudes o cròniques), una de les solucions per a incrementar la disponibilitat de fetges per a trasplantar és la pràctica anomenada 'trasplantament dòmino', que consisteix a trasplantar d'un donant cadàver a un pacient afectat d'una PAF i després fer servir el seu fetge per a trasplantar-lo a un pacient afectat d'una hepatopatia terminal o d'un tumor hepàtic maligne augmentant així la seva supervivència. És un mètode que pot comportar certes complicacions a llarg termini, de forma ocasional i segons quina sigui la mutació causant de la PAF, com ara la reproducció de la malaltia original en el receptor.[30] A banda de la producció de TTR mutada, el fetge dels pacients amb PAF és funcionalment i anatòmicament normal. El procediment dòmino obliga a modificar la metodologia operatòria en el donant i en el receptor, ja que s'han de repartir els pedicles vasculars de forma que siguin suficients per ambdós. Els avenços tècnics han minimitzat aquest problema, sent considerada a hores d'ara una actuació segura des del punt de vista quirúrgic.[31]

Incidència de la malaltia a les Illes Balears[modifica]

A Mallorca s'ha detectat un important nombre de casos de malaltia d'Andrade que constitueix el cinquè focus mundial, després de Portugal, el Japó, el Brasil i Suècia, apreciant-se a l'illa un augment anual d'afectats i portadors que no han desenvolupat la malaltia.[32] A Huelva, al municipi de Valverde del Camino, també existeix un petit focus endèmic.[33]

La malaltia afecta una baixa proporció de la població mallorquina (els metges especialistes de la malaltia d'Andrade estimen uns 500 casos a Mallorca), i per tant es considera una malaltia rara. Tanmateix es considera que la PAF de tipus 1 constitueix un problema de salut pública per a l'illa de Mallorca, a causa del progressiu augment de nous casos, del poder de transmissió que té, de la discapacitat que ocasiona i per les elevades despeses sanitàries i de seguretat social. L'única alteració biomolecular detectada en els malalts balears és la TTR Met 30 heterozigota, un fet que simplifica la metodologia diagnòstica.[34]

Hi ha tres hipòtesis sobre l'existència de la malaltia d'Andrade a Mallorca:[35]

  • La primera és que el gen d'Andrade l'haurien dut a Mallorca els portuguesos que, al segle xiii, hi van arribar amb l'infant Pere de Portugal, que va ser la màxima autoritat a l'illa durant 26 anys (1231-1256). Aquests portuguesos van colonitzar el 5% de l'illa.
  • La segona és que la mutació podria haver arribat més endavant, a començaments del s. XIV, durant els viatges navals portuguesos, amb els assentaments de les tropes a Mallorca.
  • La tercera es deuria a l'arribada de 150 portuguesos el 1394 per a repoblar el famós "gueto de Palma" després del genocidi en 1391.

Referències[modifica]

  1. ↑ Lopes RA, Coelho T, Barros A, Sousa M «Corino de Andrade disease: mechanisms and impact on reproduction» (en anglès). JBRA Assist Reprod, 2017 Jun 1; 21 (2), pp: 105-114. DOI: 10.5935/1518-0557.20170025. PMC: 5473703. PMID: 28609277 [Consulta: 26 gener 2019].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://andradebalear.balearweb.net/post/23108[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Hamosh, A; McKusick, VA «Amyloidosis, hereditary, transthyretin-related» (en anglès). ONIM, Johns Hopkins University, 2013 Jul 23; 105210 (rev), pàgs: 16 [Consulta: 4 febrer 2019].
  4. ↑ Villanueva, T «Corino de Andrade» (en anglès). BMJ, 2005 Jul 16; 331 (7509), pp: 163. ISSN: 0959-8138. PMC: 558713 [Consulta: 26 gener 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Història de la malaltia». [Consulta: 31 juliol 2012].
  6. ↑ UniProt «Transthyretin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 16; P02766 (TTHY_HUMAN) (rev), pàgs: 44 [Consulta: 26 gener 2019].
  7. ↑ Zaros C, Genin E, Hellman U, Saporta MA «On the origin of the transthyretin Val30Met familial amyloid polyneuropathy» (en anglès). Ann Hum Genet, 2008 Jul; 72 (Pt 4), pp: 478-484. DOI: 10.1111/j.1469-1809.2008.00439.x. ISSN: 1469-1809. PMID: 18460047 [Consulta: 27 gener 2019].
  8. ↑ Guevara, C; Barrientos, N; Flores, A; Idiáquez, J «Polineuropatía amiloidótica familiar tipo I» (en castellà). Rev Méd Chile, 2003 Oct; 131 (10), pp: 1179-1182. DOI: 10.4067/S0034-98872003001000012. ISSN: 0034-9887 [Consulta: 13 abril 2019].
  9. ↑ Andrés N, Poza JJ, Martí Massó JF «Polineuropatía amiloidótica familiar I por mutación Val50Met (Val30Met) en el gen de la transtiretina» (en castellà/anglès). Neurologia, 2018 Nov-Des; 33 (9), pp: 583-589. DOI: 10.1016/j.nrl.2016.07.009. ISSN: 1578-1968. PMID: 27793437 [Consulta: 26 gener 2019].
  10. ↑ Esteban ME, Alós B, Juan S, Olagorta S «Enfermedad de Andrade» (en castellà). Revista de Medicina de Familia y Atención Primaria. SoVaMFiC, 2015; 19 (1), pàgs: 3. ISSN: 1989-6832 [Consulta: 26 gener 2019].
  11. ↑ López Rubiano, MJ; Castro Méndez, A; Algaba del Castillo, J «Análisis descriptivo de diversos aspectos podológicos en pacientes con polineuropatía amiloidótica familiar: serie de casos» (en castellà). Rev Esp Podol, 2017 Jul-Des; 28 (2), pp: 73-81. DOI: 10.1016/j.repod.2017.05.001. ISSN: 0210-1238 [Consulta: 14 febrer 2019].
  12. ↑ Monteiro, JG «Familial amyloidosis with gastrointestinal neuropathy» (en anglès). Gut, 1968 Jun; 9 (3), pp: 353-354. ISSN: 0017-5749. PMC: 1552589. PMID: 5661975 [Consulta: 3 febrer 2019].
  13. ↑ Asakura K, Yanai S, Nakamura S, Kawaski K, et al «Endoscopic Findings of Small-Bowel Lesions in Familial Amyloid Polyneuropathy: A Case Report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Mar; 95 (11), pp: e2896. DOI: 10.1097/MD.0000000000002896. PMC: 4839881. PMID: 26986100 [Consulta: 21 març 2019].
  14. ↑ Algalarrondo V, Eliahou L, Thierry I, Bouzeman A, et al «Circadian rhythm of blood pressure reflects the severity of cardiac impairment in familial amyloid polyneuropathy» (en anglès). Arch Cardiovasc Dis, 2012 Maig; 105 (5), pp: 281-290. DOI: 10.1016/j.acvd.2012.03.004. ISSN: 1875-2128. PMID: 22709469 [Consulta: 4 febrer 2019].
  15. ↑ Oliveira Santos M, Brito D «Severe heart disease in an unusual case of familial amyloid polyneuropathy type I» (en anglès). Rev Port Cardiol, 2013 Set; 32 (9), pp: 729-733. DOI: 10.1016/j.repc.2013.02.011. ISSN: 2174-2030. PMID: 23993291 [Consulta: 9 febrer 2019].
  16. ↑ González-López E, López-Sainz Á, Garcia-Pavia P «Diagnóstico y tratamiento de la amiloidosis cardiaca por transtiretina. Progreso y esperanza» (en castellà/anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2017 Nov; 70 (11), pp:. DOI: 10.1016/j.rec.2017.05.036. ISSN: 1885-5857. PMID: 28870641 [Consulta: 21 març 2019].
  17. ↑ Lanzas Martín, D; García Tobías, IM; Barranco Justícia, E «Enfermedad renal crónica avanzada en el contexto de polineuropatía amiloidótica familiar tipo I» (en castellà). Rev Soc Esp Enferm Nefrol, 2009 Jul-Set; 12 (3), pp: 255-258. DOI: 10.4321/S1139-13752009000300011. ISSN: 1139-1375 [Consulta: 30 gener 2019].
  18. ↑ Seca M, Ferreira N, Coelho T «Vitreous Amyloidosis as the Presenting Symptom of Familial Amyloid Polyneuropathy TTR Val30Met in a Portuguese Patient» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2014 Mar 15; 5 (1), pp: 92-97. DOI: 10.1159/000360790. PMC: 3985800. PMID: 24748873 [Consulta: 3 febrer 2019].
  19. ↑ Martins AC, Rosa AM, Costa E, Tavares C, et al «Ocular Manifestations and Therapeutic Options in Patients with Familial Amyloid Polyneuropathy: A Systematic Review» (en anglès). Biomed Res Int, 2015 Oct; 2015, pp: 282405. DOI: 10.1155/2015/282405. PMC: 4628973. PMID: 26558262 [Consulta: 20 abril 2019].
  20. ↑ Hamann S1, Jensen PK, Fledelius HC «Bilateral optic neuropathy in a patient with familial amyloidotic polyneuropathy» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Set 7; 2013, pii: bcr2013200445. DOI: 10.1136/bcr-2013-200445. PMC: 3794177. PMID: 24014585 [Consulta: 20 abril 2019].
  21. ↑ Souza PVS, Bortholin T, Teixeira CAC, Seneor DD, et al «Perforating palmar disease in TTR-related familial amyloid polyneuropathy» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2018 Ag; 76 (8), pp: 569. DOI: 10.1590/0004-282X20180066. ISSN: 1678-4227. PMID: 30231133 [Consulta: 21 març 2019].
  22. ↑ Kristen AV, Ajroud-Driss S, Conceição I, Gorevic P, et al «Patisiran, an RNAi therapeutic for the treatment of hereditary transthyretin-mediated amyloidosis» (en anglès). Neurodegener Dis Manag, 2018; Nov 27 [Epub AoP], pàgs: 28. DOI: 10.2217/nmt-2018-0033. ISSN: 1758-2032. PMID: 30480471 [Consulta: 27 gener 2019].
  23. ↑ Benson MD, Waddington-Cruz M, Berk JL, Polydefkis M, et al «Inotersen Treatment for Patients with Hereditary Transthyretin Amyloidosis» (en anglès). N Engl J Med, 2018 Jul 5; 379 (1), pp: 22-31. DOI: 10.1056/NEJMoa1716793. ISSN: 1533-4406. PMID: 29972757 [Consulta: 27 gener 2019].
  24. ↑ Hayashi Y, Jono H «Recent Advances in Oligonucleotide-Based Therapy for Transthyretin Amyloidosis: Clinical Impact and Future Prospects» (en anglès). Biol Pharm Bull, 2018 Des; 41 (12), pp: 1737-1744. DOI: 10.1248/bpb.b18-00625. ISSN: 1347-5215. PMID: 30504675 [Consulta: 3 febrer 2019].
  25. ↑ PubChem «Tafamidis» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Gen 19; CID 11001318 (rev), pàgs: 39 [Consulta: 26 gener 2019].
  26. ↑ Bulawa CE, Connelly S, Devit M, Wang L, et al «Tafamidis, a potent and selective transthyretin kinetic stabilizer that inhibits the amyloid cascade» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2012 Jun 12; 109 (24), pp: 9629-9634. DOI: 10.1073/pnas.1121005109. PMC: 3386102. PMID: 22645360 [Consulta: 3 febrer 2019].
  27. ↑ Zhao Y, Xin Y, Song Z, He Z, Hu W «Tafamidis, a Noninvasive Therapy for Delaying Transthyretin Familial Amyloid Polyneuropathy: Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). J Clin Neurol, 2019 Gen; 15 (1), pp: 108-115. DOI: 10.3988/jcn.2019.15.1.108. PMC: 6325356. PMID: 30618225 [Consulta: 26 gener 2019].
  28. ↑ Amass L, Li H, Gundapaneni BK, Schwartz JH, Keohane DJ «Influence of baseline neurologic severity on disease progression and the associated disease-modifying effects of tafamidis in patients with transthyretin amyloid polyneuropathy» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2018 Des 17; 13 (1), pp: 225. DOI: 10.1186/s13023-018-0947-7. PMC: 6296038. PMID: 30558645 [Consulta: 27 gener 2019].
  29. ↑ Ericzon BG, Wilczek HE, Larsson M, Wijayatunga P, et al «Liver Transplantation for Hereditary Transthyretin Amyloidosis: After 20 Years Still the Best Therapeutic Alternative?» (en anglès). Transplantation, 2015 Set; 99 (9), pp: 1847-1854. DOI: 10.1097/TP.0000000000000574. ISSN: 0041-1337. PMID: 26308415 [Consulta: 26 gener 2019].
  30. ↑ Matsushima M, Yabe I, Tsuda M, Sakakibara M, et al «Amyloid Polyneuropathy and Myocardial Amyloidosis 10 Years after Domino Liver Transplantation from a Patient with a Transthyretin Ser50Arg Mutation» (en anglès). Intern Med, 2017 Des 1; 56 (23), pp: 3231-3235. DOI: 10.2169/internalmedicine.8434-16. PMC: 5742399. PMID: 28943540 [Consulta: 26 gener 2019].
  31. ↑ C. Baliellas Comellas, C; Lladó Garriga, L; Fabregat Prous, J «Trasplante hepático secuencial y polineuropatía amiloidótica familiar» (en castellà). Gastroenterología y Hepatología Continuada, 2011 Maig; 10 (3), pp: 99-148. Arxivat de l'original el 28 de gener 2019. ISSN: 1578-1550 [Consulta: 27 gener 2019].
  32. ↑ Munar-Qués, M; Costa, PP; Saraiva, MJM; Munar-Bernat, C; et al «Portadors asimptomàtics de la malaltia d'Andrade a Mallorca». Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Llibre de Ponències. Barcelona, ACMCB, 1996, pp: 263-268. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2015 [Consulta: 3 febrer 2019].
  33. ↑ Montérdez Santos, I «Panorámica de la Polineuropatía amiloidótica familiar en la localidad onubense de Valverde del Camino» (en càstellà). Revista TS Difusión, 2017 Abr; 120, pp: 18-22. Arxivat de l'original el 28 de gener 2019. ISSN: 2341-0345 [Consulta: 27 gener 2019].
  34. ↑ Bosch Rovira, T «Investigación molecular aplicada en las familias con Polineuropatía amiloidótica familiar (enfermedad de Andrade) del foco balear -Tesi doctoral-» (en càstellà). Facultat de Medicina. UAB, 2008; Jul, pàgs: 78 ISBN 9788469174609 [Consulta: 27 gener 2019].
  35. ↑ ABEA «Mallorca, foco endémico mundial de la enfermedad» (en càstellà). andradebalear.es, 2018; Abr, pags: 2. Arxivat de l'original el 27 de gener 2019 [Consulta: 27 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Miquel Munar Ques, director del Grup d'Estudi de la Polineuropatia Amiloidòtica Familiar

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Polineuropatia_amiloïdòtica_familiar&oldid=32289674»