Poliol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Poliol (química)».
Infotaula taxonòmicaPoliol
Mentha pulegium
Mentha pulegium.jpg
Mentha pulegium
Planta
Tipus de fruit Núcula
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Lamiales
Família Lamiaceae
Tribu Mentheae
Gènere Mentha
Espècie Mentha pulegium
L.
Modifica dades a Wikidata

El poliol o poliol d'aigua (Mentha pulegium) és una de les mentes no híbrides més conegudes. El nom específic pulegium prové del llatí pulex ('puça') i fa referència al fet que abans es cremaven restes de poliol en les cases per mantenir allunyats aquests insectes. La seva distribució abasta tota la península Ibèrica estenent-se pel Mediterrani (incloent Mallorca i Menorca) i Àsia occidental. És freqüent en llocs humits de muntanya i a prop dels rius.

Característiques generals[modifica]

Es tracta d'una herba perenne d'uns 45 cm d'alçada, monoica, d'arrel rizomatosa (forma estolons) i tija quadrangular. Les fulles tenen un verd intens (per l'alta concentració de clorofil·la); són oposades, lanceolades i dentades pel marge. No tenen estípules i trobem bràctees en les inflorescències. Les flors són rosades, petites, zigomorfes i bilabiades (dos llavis: un de superior i un d'inferior). La corol·la consta de cinc pètals soldats i el calze de cinc sèpals també soldats. L'androceu té quatre estams en el llavi superior. El gineceu és bicarpel·lar i amb ovari súper, que quan madura donarà el fruit corresponent: núcula ('petita nou') o tetranúcula. El conjunt de flors forma una inflorescència globosa en verticils (per pisos). El període de floració és juny-octubre.

Accions farmacològiques[modifica]

La droga és la fulla (tot i que pot utilitzar-se tota la planta) que en la seva major part conté pulegona, mentol i altres substàncies terpèniques com la mentona, isomentona... (en menys proporció). El conjunt dona un efecte carminatiu (facilita l'expulsió de gasos intestinals) i digestiu a més d'emenagoga (regula la menstruació). En afeccions bronquials lleus també té una certa acció com expectorant i antitussigen (per via tòpica). S'utilitza en infusió dita aigua de poliol com a relaxant i es diu que afavoreix l'expulsió de la placenta després del part. En alimentació s'utilitza per la seva propietat aromàtica, que fa que en la indústria també s'utilitzi per evitar l'halitosi i en dentifricis com a refrescant.

No és aconsellable per a gent que pateix afeccions del fetge, ja que la pulegona -que n'és el principi actiu en més concentració- té un efecte altament hepatotòxic. Se n'extreu també un oli essencial que és el que presenta aquesta toxicitat per al fetge i els pulmons, a més de ser abortiu en animals.