Front Polisario

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Polisario)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFront Polisario
(ar) جبهة البوليزاريو
(es) Frente Popular de Liberación de Saguía el Hamra y Río de Oro Modifica el valor a Wikidata
Escut del Front Polisario.png
Dades
Nom curtPolisario Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític i moviment d'alliberament nacional Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme sahrauí, antiimperialisme i socialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata
FundadorMustafà Said Al-Uali Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalBrahim Ghali Modifica el valor a Wikidata

Lloc websaharalibre.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: SaharaLibreAhora Twitter: SaharaLibre_es Modifica el valor a Wikidata

El Polisario o Front Polisario (en àrab, جبهة البوليزاريو), acrònim abreujat de Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro (Wādī ad-Dahab), és un moviment polític i militar del Sàhara Occidental.[1]

El Polisario és el successor de l'Organització d'Avantguarda per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro dels anys 1960, dirigit per Basiri, assassinat per l'exèrcit espanyol durant la dictadura de Franco.

Un grup d'estudiants, liderats per Mustafà Said Al-Uali, conforma el Polisario el 10 de maig de 1973 amb el propòsit d'arribar a la independència del territori, primer del domini espanyol i després del marroquí i maurità. El dia 20 inicien els primers enfrontaments armats, combats basats en una estratègia de guerra de guerrilles, la primera organitzada en un desert.

Amb els pactes de 1975, la guerrilla continua combatent als països veïns que s'havien repartit el territori; conclou el 5 d'agost de 1979 que Mauritània cedís la seva part del Sàhara Occidental al Polisario, però això no és reconegut pel Marroc, que s'annexiona aquesta zona.

Des de 1975, l'organització s'estaciona a Tindouf, territori algerià. El mateix any les Nacions Unides reconeixen el moviment. El febrer de 1976 el Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) amb un govern a l'exili. La RASD és membre de l'OUA. Ha estat reconeguda com a estat per 66 països, la majoria africans o llatinoamericans. Altres estats no reconeixen el Sàhara Occidental però sí el Polisario com a representant del poble sahrauí.

Els combats continuen fins al 6 de setembre de 1991, dia en què s'acorda l'alto el foc després de la creació dels murs marroquins.

La MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental) és l'organisme encarregat de vetllar per l'alto el foc i preparar un referèndum, el qual encara no ha tingut lloc.

El Polisario controla la part occidental del territori a l'altre costat dels murs (un total de vuit), tot i que el territori està pràcticament deshabitat i les seves tropes estan estacionades a Algèria.

A Tindouf es troben organitzats els camps de refugiats sahrauís. Fins fa poc tenien sota el seu poder uns 500 soldats marroquins com a presoners de guerra, alguns des de fa més de 20 anys, tot i que van ser alliberats incondicionalment com un gest de bona voluntat. Al Marroc fou censurada tota informació sobre aquest alliberament, ja que la monarquia alauita mai no ha reconegut l'existència de presoners marroquins en mans del Polisario.

El suport tradicional de Líbia i Algèria ha disminuït.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Front Polisario