Pollencí (parlar)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPollencí
Altres nomsParlar de Pollença
Tipusdialecte del català Modifica el valor a Wikidata
Dialecte demallorquí Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton dePollença Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
En carbassa, al nord, el pollencí Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
català
català oriental
català balear
mallorquí Modifica el valor a Wikidata

El pollencí o parlar de Pollença és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català. Es parla a la vila de Pollença, al nord de Mallorca, i té com a característica principal que és el sol parlar balear que no utilitza l'article salat; en el seu lloc fa servir l'article derivat del llatí ille, com la resta del català.

La singularitat lingüística del pollencí pot haver estat afavorida pel fet que es tracta d'una localitat perifèrica, parcialment envoltada de muntanyes i que fins al segle xx estava poc comunicada amb la resta de l'illa[1].

Morfologia[modifica]

L'article determinat del pollencí és l'article derivat del llatí ille, a diferència de la resta de l'illa[1][2][3]. No obstant això, en l'ús oral, i a diferència de la resta del català, el pollencí ha vocalitzat la l implosiva del masculí, de manera que n'han resultat unes formes particulars. Així, el singular [əl] el ha evolucionat a [əw] eu i, posteriorment, a [u] u, mentre que el plural [əls] els ha evolucionat a [əws] eus i, posteriorment, a [us] us. A més, quan l'article plural masculí va seguit de consonant, la s del plural s'elideix[4][5]. D'altra banda, seguit de la preposició amb pren la forma lo, com fa la resta del mallorquí amb el so[2].

Masculí + consonant Masculí + vocal Femení + consonant Femení + vocal
Singular u

el carro [u 'caro]

l

l'home

[l 'ɔmo]

la cama

[lə 'camə]

l

l'espatla

[l əs'pallə]

amb… lo

amb lo carro [ən lo 'caro]

Plural u

els carros [u 'caros]

uz

els homes

[uz 'ɔmos]

ləs

les cames

[ləs 'caməs]

ləz

les espatles

[ləz əs'palləs]

amb… los

amb los carros [ən los 'caros]

Sovint hom ha interpretat que el fet que a Pollença no hi facin servir l'article salat es pot deure a les viscissituds històriques de la repoblació; és així que sovint hom ha proposat que a Pollença el contingent de repobladors provinents de la part oriental del Principat, on, aleshores, l'article salat encara era viu, fos menor que a la resta de l'illa, i en canvi hi hauria hagut més pobladors de la part occidental del Principat que a la resta de l'illa[1][2]. Aquest fet no ha pogut ésser provat.

Altres trets lingüístics[modifica]

En pollencí, com en el parlar d'altres localitats mallorquines com ara Palma, Manacor o Felanitx, les consonants /k/ i /g/ tenen una articulació força més avançada quan van seguides d'una vocal no posterior, és a dir de [i], [e], [ɛ], [ə] i [a], de manera que es pronuncien [c] i [ɟ]. Així doncs, casa es pronuncia ['cazə] i gat, ['ɟat][6][7].

El pollencí també és la sola varietat mallorquina que coneix el substantiu xic/a (noi/a). Aquest tret el comparteix amb el català occidental[2][3].

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Salom Mir, 2006.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Moll, 1980, p. 88.
  3. 3,0 3,1 Veny, 1982, p. 99-100.
  4. Aquest fenomen fonètic és general a tot el mallorquí: en un context vocal + consonant + s + consonant, s'elideix la s.
  5. Bibiloni, 2016, p. 136.
  6. Bibiloni, 2016, p. 105.
  7. Veny, 1978, p. 69.

Bibliografia[modifica]

  • Salom Mir, Andreu «El parlar de Pollença». Llengua Nacional, 54, 2006, pàg. 12.