Pomponi Segon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pomponi Secundus)
Infotaula de personaPomponi Segon
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCalvisii Sabini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Pomponi Flac i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i Vistília Modifica el valor a Wikidata
GermansQuintus Pomponius Secundus, Gneu Domici Corbuló, Publi Suil·li Rufus, Cesònia, Orfitus (en) Tradueix i Glitius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del segle i. Va florir en els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi.

Va ser un dels amics de Luci Eli Sejà, el ministre de Tiberi. Quan Sejà va caure l'any 31 va ser empresonat i va restar tancat fins a la pujada al tron de Calígula l'any 37 que el va alliberar i el va nomenar cònsol el 41. Dió Cassi diu que va ser cònsol set anys abans de la pujada al tron de Calígula, però el seu nom no apareix als Fasti.

En temps de Claudi va ser nomenat legat imperial a Germània on l'any 50 va derrotar els cats (chatti) i va obtenir ornaments triomfals.

Pomponi Segon va ser amic íntim de Plini el Vell que li va mostrar el seu afecte escrivint la seva vida en dos llibres. Tàcit el descriu com un home "multa morum elegantia et ingenio illustri". Principalment va adquirir fama per les seves tragèdies, de les que Tàcit, Quintilià i Plini el Jove parlen amb elogi, i que es van mantenir durant molts anys i encara el gramàtic Flavi Sosípater Carisi al segle v en cita una.

El seu praenomen és dubtós, ja que podria ser Publi o Luci, que Tàcit li dona en dos passatges diferents. Dió Cassi l'anomena Quintus, nom que Tàcit dona a un germà.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 764.