Ponç Bonfill Marc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPonç Bonfill Marc
Naixement Barcelona
Ocupació jurista
Modifica dades a Wikidata

Ponç Bonfill Marc (Barcelona, ~990 - Barcelona, ~1046) fou un jurista i conseller de la comtessa vídua Ermessenda, redactor dels Usatges.

En la seva adolescència, Ponç va servir d'escrivent al seu pare, Ervigi Marc, sota la direcció d'aquest devia entrenar-se en el coneixement de la ciència jurídica i en l'art de la judicatura.

Hom explica el cognom Bonfill per la bonesa del seu caràcter i l'afecte amb què sempre reverencià el seu progenitor. De tota manera, sembla que Bonfill o Bofill era un nom comú en aquesta època. Ja junt amb Ervigi Marc apareix, en una escriptura del 991, Ènnec Bonfill (Ennego qui vocant Bonofilio), vicari o veguer de Cervelló i un home important dins de la cort comtal. Ennec i Ervigi, tots dos marmessors d'un tal Teudiscle, jutge. Se sap que ambdós no eren família, puix que Ennec Bonfill era un magnat fill de Sendred. També un altre magnat, Hug de Cervelló, era germà d'un Bonfill i pare d'un altre. Així mateix, també eren comuns noms com Bonhom o Bonadona.

La primera vegada que Ponç Bonfill signa com a clergue i jutge és en l'any 1009. Els documents on va intervenir són molt nombrosos, prova de la seva activitat dins de la cort comtal.

Durant algun temps es dedicà a l'ensenyament dels infants. És probable que la seva escola fos sostinguda per la catedral de Barcelona. Creiem que era Ponç Bonfill Marc el Ponç que en l'any 1016 signa com a mestre (caput scole) i en el 1019 com a sacerdot i mestre (levita et caput scole). En l'any 1020 Ponç Bonfill, que signa aquesta vegada Poncius cognomento bonus filio, es titula paborde de la Canonja de Barcelona.

Diversos judicis en els quals ell actuà se celebraren en el palau comtal de Barcelona. En algunes sentències es titula «jutge de palau», la primera vegada en l'any 1030. Ell va autoritzar, com a notari, el testament del comte Berenguer Ramon I, el 1032.

Per a poder apreciar en el seu just valor tota la importància i significació del títol de <<jutge de palau>>, n'hi ha prou amb considerar, en primer terme, que cap jutge anterior, contemporani o posterior a Ponç Bonfill Marc, no el va obtenir; almenys no consta el contrari en els documents d'aquella època; i en segon lloc, que aquest títol, que li conferí el comte de Barcelona sens dubte per a premiar els seus mèrits personals, l'elevà a la categoria dels magnats que eren anomenats primats del palau i, per tant, en tal concepte va formar part de la cort del príncep i es féu més proper a ell.

Actuà també fora del comtat barcelonès. El comte d'Urgell, Ermengol II el Pelegrí, cosí germà del comte de Barcelona, Berenguer Ramon I, encomanà a Ponç el judici d'una qüestió entre el bisbe Sant Ermengol d'Urgell i l'abat Duran de Santa Cecília d'Ellins. Detall curiós: aquest judici, celebrat a l'església de Sant Pere de Pons en l'any 1024, valgué a Ponç Bonfill tres-cents sous.

Després de l'any 1035 - data de l'adveniment al tron de Ramon Berenguer I el Vell - desapareix de les escriptures el nom de Ponç Bonfill, que ja no es tornarà a trobar fins al temps de la promulgació dels primers Usatges. És probable que l'antic jutge hagués esdevingut conseller íntim del comte, del qual potser ja havia estat preceptor. També és probable que des d'aleshores es dediqués a la preparació del codi famós.

Alguns historiadors com Josep Balari i Jovany, diuen que Ponç Bonfill és el veritable autor dels Usatges. Això és arriscat d'afirmar. Josep Gudiol i Cunill escriu: «No creiem pas que aquesta darrera conclusió, amb tot i els arguments amb què volgué fonamentar-la Balari, sigui prou ferma perquè resulti indubtable. Pensem que res no hi ha que demostri preeminència entre els tres jutges que hem citat». Guillem Maria de Brocà i de Montagut troba també excessiva la tesi de Balari, i diu, amb raó, que no es pot negar als altres jutges, Guillem Marc i Guillem Borrell, directa part en els treballs de compilació i definitiva redacció. Però hom pot suposar la preeminència pel fet que Ponç Bonfill apareix com un personatge de més relleu i de molta més influència en la cort comtal que els altres dos jutges.

Ponç Bonfill era, a més d'un jutge expert coneixedor dels texts legals i de les pràctiques judiciàries, un excel·lent cal·ligraf. Els documents estesos per ell estan escrits en bella lletra minúscula carolina, molt acurada.

Consta que Ponç Bonfill tenia importants propietats a Polinyà (Vallès Occidental).

No és coneguda la data de la mort de Ponç Bonfill Marc. Hom ha conjecturat que va morir, molt vell, probablement abans de l'any 1068 i potser abans del 1064. L'última vegada que apareix és en un document de la catedral de Barcelona, del 1062, que subscriu com a sacriscrinius.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rovira i Virgili, Història de Catalunya. Volum IV, pàgs. 217 a 219, Editorial Gran Enciclopedia Vasca, ISBN 8424803221