Ponç I de Cabrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPonç I de Cabrera
Blason Bernard IV, Vicomte de Cabrera (selon Gelre).svg
Escut d'armes dels Cabrera
Dades biogràfiques
Mort v.1105
Nacionalitat català
Activitat professional
Lleialtat Ramon Berenguer II
Altres dades personals
Cònjuge Letgarda de Tost
Fills Guerau II de Cabrera
Pare Guerau I de Cabrera
Modifica dades a Wikidata

Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105)[1] fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del Guerau I de Cabrera i d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Gausfred de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Guerau I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Ponç I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guinguís
 
 
 
 
 
 
 
12. Sunifred
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Jerosòlima Gudrielda
 
 
 
 
 
 
 
6. Amat de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Aurúcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Ermessenda de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Beatriu, sense descendència, i després (1067)[2] amb Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost, anomenat el Cid català i que fou un brau cavaller que reconquerí un vast territori als sarraïns i posseïdor de més de trenta castells. Amb Letgarda tingué 4 fills:

  • Guerau II de Cabrera, que succeí al seu pare.
  • Ponç, probablement casat amb una dama castellana i establert a Lleó, que fou l'estirp dels Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León).
  • Pere, canonge de Vic
  • Una altra filla de la que es desconeix el nom.

Fets destacats[modifica | modifica el codi]

Pel seu casament amb Letgarda, alguns castells conquerits pel seu pare Arnau van passar a domini dels senyors de Cabrera. Entre ells, els castells de Montclar, Artesa, Foradada, Montsonís, Rubió i Marcovau, Queralt, Santa Linya, com tots els del sud del Montsec. Ponç ocupava un lloc preeminent a la cort de compte de Barcelona, sent el seu nom el que encapçalava la llista de magnats convocats a promulgar els Usatges de 1071.[1] Durant els enfrontaments que van seguir a la mort del compte de Barcelona, prengué partit per Ramon Berenguer II contra el seu germà Berenguer Ramon II. Després del fratricidi, fou un dels curadors de Ramon Berenguer III (1086).[2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya (en català). 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. 2,0 2,1 Mestre i Campí, Jesús; Salrach, J.M. & Termes J.. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, juny de 1993. ISBN 84-297-3521-6. 


Precedit per:
Ermessenda de Montsoriu
Vescomte de Girona
10441104
Succeït per:
S'unifica amb el
Vescomtat de Cabrera
Precedit per:
Guerau I de Cabrera
Senyor de Cabrera
10501105
Succeït per:
Guerau II de Cabrera