Ponent (Cançó de gel i de foc)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mapa de Ponent

Ponent (original Westeros) és un dels tres continents ficticis de la sèrie de novel·les de fantasia de George R.R. Martin Cançó de gel i de foc.[1][2]

El món[modifica]

Geografia[modifica]

La història de Cançó de gel i de foc té lloc principalment al continent de Ponent. És més o menys de la mateixa grandària que Amèrica del Sud, tot i que l'autor va voler recrear una mena d'Anglaterra medieval..[3] Tanmateix, hi ha una gran extensió de terra al nord sense cartografiar, a causa sobretot de les temperatures extremadament baixes i dels habitants hostils coneguts com a 'salvatges'. Les terres del nord de Ponent estan menys habitades que les del sud, tot i que sóns i fa no fa de la mateixa extensió. Les cinc ciutats principals de Ponent són, de més gran a més petita: Port Reial, Antiga, Lannisport, Port Gavina i Port Blanc.

Hi ha altres continents que comparteixen el món fictici on es troba Ponent. Un gran continent anomenat Essos es troba a l'est, travessant la Mar Congosta. Les nacions estrangeres més properes a Ponent són les Ciutats Lliures, un conjunt de ciutats-estat independents al llarg de la riba occidental d'aquest continent oriental. Les terres al llarg de la costa sud d'aquest continent, anomenades en conjunt com Terres de la Mar de l'Estiu, inclouen Ghis i les ruïnes de Valyria, l'antiga llar de la Casa Targaryen, reis de Ponent.

Al sud de Ponent hi ha el continent de Sothoryos. Se'n sap poca cosa d'aquest continent, tret que està habitat per gent de pell fosca i és "selvàtic, infestat de plagues i principalment inexplorat."

Regions de Ponent[modifica]

Ponent està dividit en un principi en diversos regnes independents fins que s'unificaren durant la Conquesta dels Targaryen. Després d'aquella guerra, les diferents regions s'uniren sota el tron de la Casa Targaryen en el que en l'actualitat de la saga es coneix com els Set Regnes.

Un cop conquerit, la Casa Targaryen va dividir el continent administrativament en quatre regions principals: Nord, Sud, Est i Oest, i nomenà quatre dels seuss juramentats com Guardians de cadascuna de les regions. Al començament de la sèrie, la Casa Lannister és el Guardià de l'Oest, la Casa Stark del Nord, la Casa Tyrell del Sud i la Casa Arryn de l'Est.

El Nord[modifica]

El Nord és una gran extensió de terra (gairebé tan gran com els altres sis regnes junts), les seves fronteres són, al nord, el Mur, una alta muralla de gel, coronada per castells i fortaleses, llar de la Guàrdia de la Nit; al sud, el Coll, un istme de difícils terrenys d'aiguamolls entre dues mars. Al Coll hi ha l'antiga fortalesa de Fossat Cailin, que està en una situació estratègica que li permet frenar tota invasió provinent del sud. És el més fred dels set regnes i està molt menys poblat que la resta. La majoria dels habitants encara creuen en els Déus Antics, però alguns, sobretot a la regió de Port Blanc, s'han convertit a la fe dels Set. Les cases més poderoses del Nord són: Umber, Karstark, Manderly, Bolton, Reed, Mormont, Glover, Tallhart, Ryswell, Flint i Locke. Els bastards nascuts al nord reben el cognom Neu.

L'enclavament més important del Nord és Hivèrnia, la gran fortalesa on viu la Casa Stark.[4] Els Stark han governat el Nord durant milers d'anys des dels temps de Brandon el Constructor, primer Rei al Nord, que alçà tant Hivèrnia com el Mur. Els Stark foren reis fins a l'arribada d'Aegon I el Conqueridor. Torrhen Stark, el darrer rei al Nord, va baixar amb el seu exèrcit fins a la terra dels rius després de la massacre dels Camps de Foc per enfrontar-se a Aegon, però després de veure l'exèrcit i els dracs que tenia el rei, va decidir que era una lluita inútil, per tant s'agenollà davant d'Aegon i li donà la seva corona com a senyal de rendició. El rei Aegon acceptà la submissió de l'Stark, que esdevingué el primer Senyor d'Hivèrnia i Guardià del Nord.

Les Illes de Ferro[modifica]

Les Illes de Ferro són un grup d'illes aïllades de la Badia de l'Home de Ferro (Pyke, Gran Wyk, Vell Wyk, Harlaw, Orkmont) al llarg de la costa occidental del continent. Els habitants d'aquestes aspres illes són coneguts com els homes de Ferro a la resta de Ponent, els "Fills de Ferro" entre els habitants de les illes. Estan governats per la Casa Greyjoy de Pyke, escollida per governar els homes de Ferro després que la línia hereditària de Harren el Negre s'extingís durant la conquesta dels Targaryen.[5]

Abans de l'arribada d'Aegon el Conqueridor, els Fills de Ferro governaven les illes, el Trident, i bona part de la costa occidental de Ponent. Els homes de Ferro són sobretot bons navegants. Els Set Déus dels Àndals no són ben rebuts a la llar dels Fills de Ferro, atès que llur religió està basada en llur antic Déu Ofegat, un déu propi de les illes. Les cases de les illes són: Botley, Wynch, Drumm, Goodbrother, Farwynd, Merlyn, Orkwood, Harlaw, Codd i Volmark. Els fills bords nascuts en aquestes illes reben el cognom Pyke.

El Trident[modifica]

El Trident és com es coneix les fèrtils terres entre les bifurcacions del riu Forca. És el domini de la Casa Tully d'Aigüesdolces. Durant la Conquesta, el Trident estava governat per la Casa Hoare de les Illes de Ferro, i per tant els Tully mai no foren reis del Trident, però eren senyors que abandonaren Harren el Negre en favor d'Aegon el Conqueridor, que els recompensà atorgant-los el títol de Senyors del Trident. Les principals cases són: Piper, Vance, Frey, Bracken, Mallister, Blackwood, Mooton, Paege i Goodbrook. Els bastards nascuts al Trident reben el cognom de Rius.

La Vall d'Arryn[modifica]

La Vall d'Arryn està situada a la zona est de Ponent i està delimitada per les Muntanyes de la Lluna i la Mar Congosta. La Vall està governada per la Casa Arryn, una de les línies de successió àndala més antiga i, abans de la conquesta d'Aegon, Reis de la Muntanya i de la Vall. La capital, Niu d'Àligues, és un castell ubicat al capdamunt de les muntanyes, és una ciutat petita, però difícil d'arribar-hi. L'únic camí fins al capdamunt és un camí de cabres. A causa del dur hivern de la Vall, les muntanyes només es poden travessar en algunes èpoques de l'any. Tot de tribus de muntanyers salvatges fan que el camí encara sigui més perillós. Les cases més importants de la Vall són Corbray, Redfort, Royce, Hunter, Sunderland, Borrel, Longthorp, Torrent, Waynwood, Lynderly, Waxley, Grafton i Belmore. Els bastards nascuts a la Vall d'Arryn reben el cognom de Pedra.

Rocadrac[modifica]

Rocadrac és una illa situada a la costa oriental de Ponent, dominada pel volcà Montdedrac. L'illa fou la possessió més occidental del Feu Franc de Valyria. Els valyrians hi construïren una magnífica fortalesa, anomenada com l'illa, amb edificis en forma de dracs i murs coronats per gàrgoles en lloc de talaies.

Després de la Maledicció de Valyria, l'illa esdevingué el refugi de la Casa Targaryen fins que Aegon conquerí Ponent. Posteriorment, es donà el títol de Príncep de Rocadrac a l'hereter del Tron de Ferro. L'illa fou el darrer reducte dels Targaryen després de la Rebel·lió de Robert i la caiguda d'aquesta dinastia. El germà de Robert, Stannis Baratheon, fou l'encarregat de prendre la fortalesa, i el rei Robert el nomenà Senyor de Rocadrac, donant-li el domini de l'illa i el d'altres illes més petites al voltant, llar de senyors menors com els Velaryon, d'origen valyrià.

Els bastards nascuts a Rocadrac reben el cognom de Mars.

Occident[modifica]

Són les terres a l'oest del Forca Roja i al nord del Domini. És la terra de Ponent més rica en or i els seus enclavaments principals són Roca Casterly, lloc d'assentament de la Casa Lannister, i Lannisport, una de les ciutats, i també port, més gran i important de Ponent. Les cases més destacables d'Occident són: Crakehall, Marbrand, Brax, Banefort, Swift, Prester, Clegane, Westering i Payne. Els bastards nascuts a Occident reben el cognom de Turó.

L'Occident està governat per la Casa Lannister, una de les cases més poderoses de Ponent. Diuen que descendeixen de l'heroi Lann l'Astut, que aconseguí prendre Roca Casterly als Casterly només amb llur astúcia. Durant segles, aquestes terres foren governades pels Reis de la Roca, i els conflictes fronterers amb el Domini eren freqüents. Tanmateix, durant la Conquesta d'Aegon, el Rei de la Roca i el Rei del Domini s'aliaren i marxaren junts contra Aegon, contra qui lluitaren a la Batalla del Camp de Foc. El Rei del Domini hi morí, però el de Roca va sobreviure i jurà fidelitat a Aegon, que va fer-lo Guardià de l'Oest i cap de la Casa Lannister.

El Domini[modifica]

El Domini ocupa la zona sud-oest de Ponent, des de les fèrtils terres regades pel riu Mander fins a la frontera natural de les Marques de Dorne, on les disputes entre tots dos territoris eren freqüents fins a l'annexió de Dorne al Regne. Aquestes terres són governades per la Casa Tyrell, assentada a Altjardí. L'altra ciutat més destacada del Domini és Antiga, atès que fou l'antiga seu de la Fe i és on s'alça la Ciutadella, on té lloc l'aprenentatge dels mestres. Les cases més grans del Domini són Florent, Tarly, Redwyne, Oakhearth, Rowan, Hightower, Hewett, Serry, Grimm, Chester, Merryweather, Ambrose, Caswell i Fossoway. Els bastards nascuts al Domini reben el cognom de Flors.

Els Tyrell foren majordoms dels Reis Gardener del Domini abans de la Conquesta d'Aegon. Després de la mort de l'últim Rei del Domini al Camp de Foc, els Tyrell van rendir Altjardí a Aegon i foren recompensats amb el castell i la posició de Senyors del Domini.

Dorne[modifica]

Dorne és la part sud de Ponent. S'estén des de les altes muntanyes de les Marques de Dorne fins a la costa sud de Ponent. El seu enclavament més destacat és Llança del Sol. És el regne més càlid dels set regnes i conté l'únic desert del continent. És a causa d'aquest relleu àrid i accidentat que Dorne és el regne més deshabitat del territori. Els dornesos tenen també una mala reputació per llur temperament furiós. Difereixen tant culturalment com ètnica de la resta d'habitants de Ponent, atès que descendeixen directament dels Rhoynar, que desembarcaren a Dorne, dels quals prengueren molts costums, com la igualtat de sexes en la successió de llurs cases. Llur menjar, trets i arquitectura recorden més a les cultures mediterrànies que a les de l'Europa medieval.

Dorne fou l'únic regne que resistí la Conquesta d'Aegon. Fou annexionat al regne dels Targaryen breument durant el regnat de Daeron I, el Jove Drac, que aconseguí conquerir-lo a partir d'unes greus baixes en el seu exèrcit. Poc temps després els dornesos es rebel·laren i assassinaren el governador que el Rei Targaryen havia nomenat. Daeron I perdé desenes de milers de soldats intentant mantenir el domini sobre Dorne, fins que fou assassinat al conflicte. Finalment Dorne s'uní als Set Regnes mitjançant el matrimoni entre el Rei Daeron II el Bo i Myriah Martel, i també el de la germana del rei amb el príncep de Dorne, Maron Martell. Aquesta adhesió pacífica permeté que Dorne mantingués una certa independència respecte del Tron de Ferro.[6]

Els senyors de la Casa Martell, que governa Dorne, encara ostenten el títol de Príncep i Princesa, segon el costum dels Rhoynar. Les cases més fortes de Dorne són Yronwood, Uller, Allyrion, Manwoody, Blackmont, Toland, Qorgyle, Dalt, Fowler, Dayne, Santagar, Jordayne, Gargalen i Vaith. Els bords nascuts a Dorne reben el cognom de Sorra.

Biologia i antropologia[modifica]

Espècies intel·ligents[modifica]

  • Humans: biològicament iguals als homes de la Terra. Tot plegat, hi ha certes diferències en la genètica, diferències que inclou la tendència de les famílies de les cases nobles a compartir un tret comú, per exemple, durant milers d'anys tots els membres de la família Lannister han estat sempre rossos, tot i que això podria ben ser resultat de l'endogàmia i no d'una excepció genètica. A més a més, els humans de Ponent són sovint més alts del que s'esperaria en una societat medieval. Molts homes superen 1,8 metres, mentre que d'altres són anormalment alts, superant amb escreix els dos metres. Algunes estirps són conegudes per tenir trets físics poc comuns; els Targaryen sovint tenen els cabells de color platí i els ulls violats, i els descendents dels Ghiscari acostumen a tenir els cabells pèl-rojos i negres. Respecte de les races, els nadius de Ponent tenen trets predominantment caucàsics, presentant fins i tot algunes variacions regionals; els nadius de les Illes de l'Estiu i el continent de Sothoryos tenen trets africans, i la resta d'habitants d'altres regions tenen trets molt variats que recorden a diverses races del món real.
  • Gegants: humanoides grans i peluts, d'intel·ligència lleument inferior a la humana i aparença lleugerament simiesca. Els gegants són una espècie en decadència i retrocés, que només es troba a l'extrem nord, més enllà del Mur. Cavalquen a la batalla sobre mamuts, portant grans porres que, de vegades, són tions. Tenen llur pròpia llengua, tot i que alguns poden comunicar-se en la parla comuna.
  • Fills del bosc: els habitants originals de Ponent són mencionats freqüentment, però no han estat vistos en milers d'anys. Es creu que són criatures humanoides petitones; fosques i formoses, amb poders misteriosos sobre els somnis i la natura. Es diu que en la batalla empren armes d'obsidiana i arcs de fusta d'aurià. A més de l'adoració a déus sense nom que encara persisteix al nord, i els boscos d'aurians que sobreviuen, poc més del seu llegat queda en el present.
  • Altres o Caminants blancs: una raça de criatures misterioses i aparentment malèvoles que es troben més enllà del Mur. Només apareixen de nit, i un fred antinatural els acompanya. Semblen humanoides alts i demacrats amb els ulls d'un blau tan profund que crema com el foc. Porten armadures que canvien de color amb cada passa, i porten espases primes de vidre tan fredes que poden trencar el ferro. Els Altres es mouen silenciosament, però llurs veus sonen com gel esquerdant-se. Les criatures que maten es reanimen com espectres, zombis no-morts amb ulls blaus brillants. Els Altres tenen una feblesa a les armes fetes d'obsidiana (anomenat comunament vidredrac), que travessen fàcilment llurs armadures. Quan moren es transformen en un bassal d'un líquid extremadament fred.

Història[modifica]

  • Orígens

Als inicis de la història de Ponent, el continent només era habitat per una espècie de criatures intel·ligents, els fills del bosc. Aixií fou fins que fa 12.000 anys els Primers Homes van arribar des del continent oriental, travessant un pont de terra natural al sud-est de Dorne. Va començar així una guerra entre els Fills del Bosc i els Primers Homes, que van tallar els arbres segrats i van cremar els boscos. Al cap de segles de guerra, les dues races van decidir posar fi a les seves disputes. Es van reunir en una illa en el centre d'un llac i van decidir pactar la pau: els Fills del Bosc es quedarien els boscos i cap més arbre sagrat seria tallat, i els homes la costa, les muntanyes i les praderes. Per segellar el pacte van tallar una cara a cadascun dels arbres de l'illa.

  • Arribada dels Àndals.

Els Àndals van arribar a ponent amb armes més modernes, de ferro i acer, i van començar a cremar i massacrar els Fills del Bosc. Era una raça d'alts i rossos guerrers, també arribada des de l'altra banda del Mar Estret, que va començar a estendre la seva nova religió, la dels Set. Amb el seu desembarcament van començar noves guerres, i van anar conquerint cadascuna de les regions dels Primers Homes, excepte un territori, el Nord. Els Reis de l'Hivern van resistir a les contínues envestides. Fou llavors que els Fills del Bosc es van anar a refugiar al Nord del Coll i van desaparèixer per als ulls dels humans.

  • Edat dels Herois

Va començar així l'Edat dels Herois, amb Ponent divivit entre els regnes del Nord, la Muntanya i la Vall, la Roca, les Illes del Ferro, Dorne, le Domini i les Terres de la Tempesta.

Aquesta èpocs fou marcada per a personatges de llegenda; reis i homes forts i valents, batalles contra monstres, i nous Déus per a pregar i resistir.

Al Nord, el primer Rei de l'Hivern, anomenat Brandom el Construcor, va fer aixecar un enorme mur de gel per tal de protegir els seus territoris dels saquejos dels salvatges i dels Altres. Es diu que en la construcció va ser ajudat pels gegants.

A les Illes del Ferro, el Rei Gris es va enfrontar a una serpent marina anomenada Nagga i es va casar amb una sirena. Des de llavors, van començar una religió que encar conserven actualment, la del Déu Ofegat.

Al regne de la Roca, la casa poderosa i rica, Casterly, governava el territori, fins a l'aparició d'un home anomenat Lann el Murri, un estafador llegendari, que els va prendre el castell i les seves possessions.

A les Terres de la Tempesta, el guerrer Durran es va enamorar de la filla del Déu del Mar i la Deessa del Vent. Enfadats, els seus pares van destruir un darrere l'altre cada castell que en Durran va construir, fins al setè, que fins al dia d'avui seguix resistint a la ferocitat de les tempestes. En la construcció del setè castell, hi ha llegendes que afirmen que Durran va ser ajudant per un nen anomenat Bran.

  • Desembarcament dels Targaryen

Aquesta dinastia descendent de Valyria va arribar a Ponent a lloms dels dracs Balerion, Vhagar i Meraxes, calvacats per Ageon el Conqueridor i les seves germanes-esposes Visenya i Rhaenys. Els reis de la Roca i el Domini van unir els seus exèrcits per fer front a la conquesta: 5.000 cavallers muntats i 50.000 soldats a peu. De res va servir aquest nombre d'homes quan Ageon va alliberar els seus dracs i va convertir el camp de batalla en un infern de flames i un mar d'armadures de metall mig foses. El rei del Domini va morir i el de la Roca va decidir rendir-se. Amb les espases foses dels seus enemics, va forjar un enorme Tron de Ferro que va portar a la nova capital, el primer lloc de Ponent on havia tocat terra, la desembocadura de l'Aiguesnegres, on fundà la ciutat de Port Reial i la Fortalesa Roja.

Els Stark d'Hivèrnia no tenien intenció de rendir-se a l'invasor, però en veure la grandesa de l'exèrcit Targaryen i els seus tres dracs gegants, el Rei Torrhen va decidir no sotmetre els seus homes a una massacre segura i va rendir-se a Ageon, que va permetre-li seguir sent Senyor i Guardià al Nord. Des de llavors es va conèixer a Torrhen Stark com el rei que s'agenollà.

Així, tots els regnes de Ponent van anar caient d'un a un a les mans del Targaryen. Tots excepte Dorne que s'annexionà al regne anys més tard, mitjançant un matrimoni.

Van començar així anys de regnat Targaryen, una família que casava els seus fills amb les seves filles per a mantenir la seva sang pura. Els anys van anar passant amb més pau o més guerra i més o menys fam. I a poc a poc, els dracs van anar naixent cada vegada més petits, fins que es van acabar extingint.

  • Revolta de l'Usurpador

Aerys Targaryen ocupava el Tron de Ferro. Era anomenat el Rei Foll o Boig, per la seva obsessió i crueltat amb els seus enemics, aficionat a cremar-los vius amb foc valyrià. Era aconsellat per a Tywin Lannister, el cap de la seva casa i Mà del Rei, i segons les males llengues, era qui realmet governava des de l'ombra.

Durant un torneig, el príncep Rhaegar Targaryen va prendre la Lyanna Stark, germana d'Eddard Stark i pormesa d'en Robert Baratheon. Se la va endur a Dorne i expliquen que va ser violada i maltractada. Els Stark s'ho van prendre com una ofensa i el pare, Rickard, i el germà gran, Brandon van anar fins a la capital a demanar que la Lyanna fos alliberada. Lluny, d'això, Aerys va cremar viu el pare i va escanyar el fill. Llavors el fill petit, Eddard Stark es va aixecar en armes, amb el suport de les cases Tully, Arryn i Baratheon. La casa Lannister es va mantenir neutral fins que la batalla es va decantar cap al bàndol dels rebels i llavors va entrar a la ciutat de Port Reial, fent creure que finalment anava en ajuda de la corona. En tenir les portes obertes, l'exèrcit dels Lannister ca cremar i saquejar la ciutat. Va ser el fill gran de la casa Lannister, Jaime, Guardia Reial, qui va assassinar el Rei Boig clavant-li l'espasa per l'esquena, just abans que Eddard Stark arribés a la capital per reclamar la corona per Robert Baratheon.

La guerra va tenir diverses batalles, però la més remarcable és la Batalla del Trident. on es van enfrontar en Robert Baratheon i en Rhaegar Targaryen, amb el resultat del jove drac mort en mans del cérvol. També hi hagué el setge a Bastió de Tempestes, on el germà gran d'en Robert, Stannis Baratheon. va resistir el setge dels Tyrell, gràcies a l'ajuda del contrabandista Davos Seaworth, que el va proverïr de peix salat i cebes per aguantar fins que Eddard Stark va aixecar el setge.

Cap a finals de la guerra Tywin Lannister va enviar a Gregor Clegane a assessinar els fills del príncep Rhaegar i la seva dona Elia Martell de Dorne.

Els fills petits del rei Aerys, Viserys i Daenerys, van poder fugir des de Rocadrac fins a l'altra banda del Mar Estret.

La guerra va acabar amb el casament de Robert Baratheon amb Cersei Lannister.

Referències[modifica]

  1. «Los Siete Reinos, Historia de Poniente». [Consulta: 4 març 2016].
  2. «Wiki Hielo y Fuego, Historia».
  3. The Citadel: So Spake Martin - February 1999
  4. A Game of Thrones,, Bran I, p. 14.
  5. A Game of Thrones,, Appendix: House Greyjoy, pp. 827–828.
  6. «Historical influences for Dorne». The Citadel. [Consulta: 8 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica]