Pont Hong Kong-Zhuhai-Macau
.jpg)
El pont Hong Kong-Zhuhai-Macau és un projecte d'enginyeria civil que consisteix en una sèrie de ponts i túnels de 55 km que connecten Hong Kong amb Macau i Zhuhai, les tres ciutats principals del delta del riu Perla i regions administratives especials de la Xina.
La longitud total del pont (més el túnel) és d'uns 55 km. El pont principal mesura uns 30 km i el túnel mesura 6,7 km, es van dissenyar per permetre el pas de vaixells de gran tonatge, que no permetien els trams baixos, cada un, amb una solució diferent.
El projecte es va començar a construir el 2009 i va ser finalitzat el 14 de novembre de 2017, trigant 9 anys. Va ser inaugurat i obert al tràfic el 23 d'octubre de 2018. El cost del pont, les carreteres d'accés i les illes artificials va ser d'uns 20.000 milions de dòlars, uns 17.000 milions d'euros, el "pont principal" tot sol va costar uns 7.000 milions de dòlars (6.000 milions d'euros).[1][2]
El projecte[modifica]
Aquesta infraestructura ha estat concebuda per permetre una major capacitat de comunicació entre dues àrees densament poblades separades per l'estuari d'un gran riu. Aquest enllaç de 55 km que es calcula que va costar uns 20.000 milions de dòlars, permet reduir la comunicació entre Hong Kong i Macau o Zhuhai de les tres hores d'abans a tan sols trenta minuts.[3][4]
El pont principal[modifica]
A causa de la poca profunditat de les aigües es plantejà una instal·lació de trams elevats sobre grans pilars reforçats amb pilots que permetessin el pas de vaixell petits i mitjans. La secció més llarga del pont té 29,6 quilòmetres de llarg i inclou tres trams amb tirants de 280 i 460 metres que, al fer l'altura i llum del ponts més elevades, permeten el pas de vaixells més grans, que els trams baixos.[3][4] El pont consta d'una doble calçada de tres carrils amb mitjana de separació, està preparat per resistir un fort onatge i se li calcula una vida útil de 120 anys.[5]
El túnel[modifica]
En la part més propera a Hong Kong on se situa el major nombre de rutes marítimes d'alt tonatge, per evitar accidents i no interrompre el tràfic en cap dels sentits, s'ha optat per la construcció d'un túnel que s'uneix als diferents trams de pont mitjançant dues illes artificials. Les illes han estat creades amb una armadura perimetral a base de cilindres d'acer i farciment de terra de manera que conformen una silueta ovoide estilitzada. Ambdues illes artificials han estat concebudes a més a més com a llocs d'atractiu turístic en poder-se observar amb facilitat en aquesta zona gran quantitat de grups de dofins blancs.[5]
El túnel en comptes de ser excavat ha estat realitzat mitjançant una regularització del jaç marí sobre la qual s'hi han anat dipositant grans seccions de formigó armat amb un doble reforç central que divideix la peça en dues zones principals per al tràfic rodat i una tercera cavitat central de dues altures a ser utilitzades per a instal·lacions de manteniment i sortides d'emergència.[5]
Construcció[modifica]
La construcció del projecte va començar el 15 de desembre de 2009 al costat xinès,[6] amb el Comitè Permanent del Buró Polític i viceprimer ministre de la Xina Li Keqiang celebrant una cerimònia d'inici. La construcció de la secció de Hong Kong del projecte va començar el desembre de 2011 després d'un retard causat per una impugnació legal sobre l'impacte ambiental del pont.[7]
L'última torre del pont es va aixecar el 2 de juny de 2016,[8][9] l'últim element de la secció recta de 4.860 metres de llargària del túnel submarí es va instal·lar el 12 de juliol de 2016,[10] mentre la junta definitiva del túnel es va instal·lar el 2 de maig de 2017. La construcció del pont principal, que consta d'un viaducte i un túnel submarí, es va completar el 6 de juliol de 2017[11] i tot el projecte de construcció es va completar el 6 de febrer de 2018.[12] Durant la construcció van morir 19 treballadors.[13][14]
Efectes econòmics[modifica]
El pont enllaça tres ciutats principals: Hong Kong, Zhuhai i Macau, que estan geogràficament properes però separades pel mar. Amb el pont, el temps de viatge entre Zhuhai i Hong Kong es va reduir d'unes 4 hores a 30 minuts a la carretera.[15][16]
El projecte del pont forma part d'una estratègia impulsada per Pequín per crear un centre econòmic i promoure el desenvolupament econòmic de tota l'àrea del delta del riu Perla, que també es coneix com a Àrea de la Gran Badia.[17] Amb l'esperança d'aprofitar el pont i crear una zona econòmica que unís les tres ciutats, la zona de Hengqin de Zhuhai va ser designada com a zona de lliure comerç el 2015.[11][18]
Referències[modifica]
- ↑ China inaugura puente más largo sobre el mar del mundo
- ↑ 5 cifras del espectacular puente Hong Kong-Zhuhai-Macao, el más largo del mundo sobre el mar
- ↑ 3,0 3,1 "Cross boundary traffic: Hong Kong-Zhuhai-Macao Bridge" Arxivat 2010-01-18 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Arup. "Hong Kong–Zhuhai–Macau bridge overview".
- ↑ 5,0 5,1 5,2 World's longest sea crossing: Hong Kong-Zhuhai bridge opens
- ↑ Arup: "Hong Kong-Zhuhai-Macao Bridge ground breaking" Arxivat 19 July 2013[Date mismatch] a Wayback Machine., 9 febrer 2010. Consultat 22 desembre 2011.
- ↑ Macau Daily Times: "Pearl River Delta Bridge work begins" Arxivat 10 June 2012[Date mismatch] a Wayback Machine., 15 desembre 2011. Consultat 22 desembre 2011.
- ↑ «HK-Zhuhai-Macao Bridge about to open to traffic». Arxivat de l'original el 8 juny 2016.
- ↑ «Final HZMB Bridge Tower Erected». Arxivat de l'original el 18 octubre 2016.
- ↑ «HongKong-Zhuhai-Macao Bridge». Arxivat de l'original el 18 octubre 2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
- ↑ 11,0 11,1 «Main structure of Hong Kong-Zhuhai-Macao Bridge is completed», 07-07-2017. Arxivat de l'original el 20 juliol 2017. [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ Error en el títol o la url.«», 06-02-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ «【港珠澳血橋】工會促為殉職工人立碑 政府無反應 工程公司70年代萬宜水庫立碑紀念工人», 19-10-2018. [Consulta: 15 juny 2019].
- ↑ «未來城市：建工傷紀念碑 是療傷也是讓民族向前行», 18-11-2018. [Consulta: 15 juny 2019].
- ↑ «World's Longest Sea Crossing: Hong Kong-Zhuhai Bridge Opens» (en anglès). BBC News, 23-10-2018 [Consulta: 27 octubre 2018].
- ↑ «Main Structure of Hong Kong-Zhuhai-Macao Bridge Is Completed» (en anglès). chinadaily.com.cn, 07-07-2017 [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ Agence France-Presse «China's President Launches Hong Kong-Mainland Mega Bridge» (en anglès). The Star. Agence France-Presse, 23-10-2018 [Consulta: 27 octubre 2018].
- ↑ «Hong Kong-Zhuhai-Macau Bridge construction set to finish this year» (en anglès britànic). [Consulta: 28 octubre 2018].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont Hong Kong-Zhuhai-Macau |