Pont Nelson Mandela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Pont Nelson Mandela
Imatge
Pont Nelson Mandela sobre el Llobregat
EpònimNelson Mandela Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont d'arc Modifica el valor a Wikidata
Construcció2009 Modifica el valor a Wikidata
Oberturaabril 2015 Modifica el valor a Wikidata
Construcció2009 - abril de 2015
Característiques
MaterialFormigó postensat Modifica el valor a Wikidata
Mesura36 (alçària) × 29 (amplada) × 304 (longitud) × 150 (llum màxima) m
TravessaLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDelta del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
 41° 19′ 19″ N, 2° 06′ 53″ E / 41.32183°N,2.11467°E / 41.32183; 2.11467Coord.: 41° 19′ 19″ N, 2° 06′ 53″ E / 41.32183°N,2.11467°E / 41.32183; 2.11467
Plànol
Puente Nelson Mandela (El Prat de Llobregat). Alzado general.png
Plànol d'alçat del pont Modifica el valor a Wikidata

El Pont Nelson Mandela està ubicat al municipi del Prat de Llobregat i és l'últim pont sobre el riu Llobregat abans d'arribar a la seva desembocadura. Es va inaugurar el mes d'abril del 2015[1] i es va batejar amb en nom del polític sud-africà Nelson Mandela l'11 de febrer del 2016.[2] Fins llavors s'havia conegut com a Pont del polígon Pratenc, pont del Vial Port - Aeroport, pont de la Gola del Llobregat o simplement com a nou pont del Prat.[3]

Projecte[modifica]

Evolució de les obres entre 2008-2015

L'obra està situada al Prat de Llobregat, Barcelona, entre el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat; el pont suporta el vial que unirà les dues infraestructures molt a prop de l'espai natural protegit del Delta del Llobregat, que compta amb una valuosa diversitat de vegetació i fauna, aus particularment. També limita amb el Parc Agrari del Llobregat, una zona agrícola que aguanta a pesar de la pressió urbanística que rep de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per ampliar el Port de Barcelona es va desviar el Llobregat, degut a aquesta actuació el Polígon Pratenc va quedar gairebé aïllat del nucli urbà del Prat. Amb la construcció del nou pont es dona accés directe a la zona i es millora la connexió amb la Zona d'Activitats Logístiques del Port (ZAL).

Característiques tècniques[modifica]

El pont té 304 m de longitud, amb el tram central és de 150 m, i l'ample és de 29 m. Combina l'esquema resistent de dos arcs inclinats lateralment amb tauler intermedi i les piles amb forma de trípode invertit.

El pont destaca entre els ponts del Llobregat i entre els ponts de Catalunya. La seva llum principal, 150 m, el situa en tercera posició, igualant al pont sobre l'Ebre de Riba-roja. En primer i segón lloc queden els pont de Tortosa (180 m) i el de Mora d'Ebre (170 m). El Pont Nelson Mandela és una obra icónica amb un formalisme estructural singular, que a més a més és el major arc de Catalunya.

Quant a la tipologia estructural, el tram central està suportat pels arcs superiors i les piles inclinades s'encasten al tauler formant un esquema de pòrtic.

El tauler és un calaix tricel·lular de formigó postesar de 29 m d'ample i cantell constant de 2,50 m. El parament inferior és una superfície corba circular.

Alçat general del Puente Nelson Mandela, El Prat de Llobregat.
Alçat general del Pont Nelson Mandela, El Prat de Llobregat.
Secció tipus del Puente Nelson Mandela, El Prat de Llobregat.
Secció tipus del Pont Nelson Mandela, El Prat de Llobregat.

Execució de les obres[modifica]

L'obra es va licitar per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya el 2008[4] i es va inaugurar l'abril del 2015. L'obra va tenir un cost de 29 milions d'euros.

Les obres van ser executades per l'empresa contractista principal COPISA[5] i els subcontractistes van ser Mekano4 (per el post-tesat), VSL (que va instal·lar els tirants i aparells de recolzament, Cimbras y geotécnica, SL[6] (cindri) i CEMEX[7] (per el formigó). El control de qualitat el va realitzar Paymacotas, SA, Eptisa, SL, Metiri Consulting, SL. El projecte inicial el van realitzar les empreses Geoplank, SA i APIA XXI, la direcció de les obres va ser a càrrec d'Enginyeria Reventós, SL[8][9] i SAEM.[10]

Galeria d'imatges[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Obra finalista en la categoria de Infraestructures i urbanisme del Premi Obres CEMEX.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. BARCELONA, RAMON COMORERA / «Acabat l'icònic pont de la Gola del Llobregat després de 7 anys d'obres». El Periódico, 18-04-2015.
  2. «Nelson Mandela da nombre al último puente sobre el Llobregat». La Vanguardia.
  3. «Visita a la obra del Puente de la Gola del Llobregat». dobooku, 23-01-2015 [Consulta: 3 febrer 2017].
  4. País, Ediciones El «Licitado un nuevo puente sobre el Llobregat en El Prat» (en castellà). EL PAÍS, 21-05-2008.
  5. «El pont d'arc més gran de Catalunya. Espanya. - Copisa». Copisa.
  6. «puente del vial Puerto-Aeropuerto El Prat» (en castellà). Mecanotubo. Arxivat 2016-11-04 a Wayback Machine.
  7. «Puente Nelson Mandela se dibuja sobre el paisaje de Barcelona | #CEMEX Noticias». Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 6 febrer 2017].
  8. «Visita Tècnica Pont de la Gola del Llobregat | Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya». [Consulta: 6 febrer 2017].
  9. «Enginyeria Reventós, S.L. Pont de la Gola del Llobregat. Nelson Mandela». ereventos.com. [Consulta: 6 febrer del 2017].
  10. «Pont Nelson Mandela (El Prat de Llobregat, Barcelona)», 30-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-03-13. [Consulta: 6 febrer 2017].
  11. «Finalistas Nacionales | Premio Obras | CEMEX». Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 6 febrer 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Puentes arco (II). Los puentes arco en la actualidad. Directorio de Puentes Arco. ROP, Número 3562. Col·legi de Camins, Canals i Ports (2015).
  • REVENTÓS, Manuel; GUÀRDIA, Jaume. Construction and instrumentation of the LLobegat river mouth bridge. 37th Iabse Symposium. Madrid, 2014.
  • REVENTÓS, Manuel; GUÀRDIA, Jaume. Construcción e intrumentación del puente de la Gola del Llobregat. VI Congrés internacional d'estructures de ACHE. Madrid, 2014.
  • REVENTÓS, Manuel; GUÀRDIA, Jaume. Racionalizando el puente de la Gola del Llobregat. Un análisis crítico. VI Congrés internacional d'estructures de ACHE. Madrid, 2014.
  • PANTALEÓN M., REVILLA R., OLAZÁBAL P. Nuevo puente sobre el rio Llobregat en la carretera puerto-aeropuerto, V Congrés d'ACHE, 2011.

Enllaços externs[modifica]