Vés al contingut

Pont d'Alcántara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pont d'Alcántara
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont d'arcs inferiors, pont de pedra, pont de carretera, pont romà i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ulls8 Modifica el valor a Wikidata
Mesura71 (alçària) × 194 (longitud) m
TravessaTajo Modifica el valor a Wikidata
Hi passacarretera Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlcántara (Càceres) Modifica el valor a Wikidata
LlocAlcántara Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 43′ 21″ N, 6° 53′ 33″ O / 39.7225°N,6.8925°O / 39.7225; -6.8925
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data4 abril 2011
Identificadorpuente-de-alcantara
Bé d'interès cultural
Tipusmonument històric
Data13 agost 1924
IdentificadorRI-51-0000299-00000

El pont d'Alcántara es un pont romà en arc construit entre els anys 103 i 104 sobre el riu Tajo als voltants de la localitat d'Alcántara actual província de Cáceres, Extremadura, prop de la frontera amb Portugal. És un dels màxims exponents del que ha respresentat l'enginyeria civil romana que combina propaganda amb utilitat pública.

És a la ruta entre Augusta Emérita, actual Mèrida, i Bracara Augusta, actual Braga al nord de la Lusitània actual nord de Portugal. Una regió allunyada de grans nuclis de població pero que disposava de jaciments metal·lifers, força valorats a l'Antiguitat. Formava part de la vía Norba, xarxa de vies secundaries de les vies romanes d'Hispania, que comunicava amb el nord Lusitània. Enllaçava la zona intermèdia de la Beira Alta amb artèries com la vía de la Plata i la vía de Lisboa a Braga.

El pont va ser remodelat afegint un arc central i amb l'afegit de plaques identificatives a la darreria del segle xv, sobre 1480, per Juan de Zúñiga y Pimentel amb la intenció de vincular la romanitat dels Reis Catòlics en ple Humanisme, vinculant-lo amb l'emperador Trajà d'origen hispànic. Durant la Guerra del Francès contra les forces napoleòniques diferents vicissituds, alguns arcs van ser destruits el 1809 i van ser reparats a fons durant el regnat d'Isabel II, quan va rebre el seu aspecte actual.

Descripció

[modifica]
Planta, alçada i secció del pont d' Alcántara, per José Ramón Mélida(1924)

Situat a uns 400 m de la població d'Alcántara, el pont mesura 58,2 m d'alçada, té una longitud de 194 m i consta de sis arcs de mig punt, d'altrua desigual, sostinguts per cinc pilars que arrenquen des de diferents nivells.[1][2] Els pilars alts proveïts de contraforts destaquen per la verticalitat. Els arcs li donen monumentalitat. Es pot considerar com un arquetip d'altres obres, com el més modest pont de Segura.[3] L'arc central s'al·ludeix a l'emperador Trajà i als municipis de la zona que van contribuir al projecte: Arrociada, Norba, Norba Caesarina, Turmuli, Castra Caecilia, Ocurri, Turgalium, Lacimurga, Ad Novas, Augusta Emerita, Aurgi i Caurium.

Té un arc honorífic de 14 m de alçada a mig pont, sobre el pilar central, que marca l'eix de composició del pont [4][5] Una inscripció repetida a banda i banda de l'arc indica que va ser construït en honor a l'emperador romà Trajà, nascut a Hispania, la qual diu[6]:

« IMP(eratori)· CAESARI· DIVI· NERVAE· F(ilio)· NERV(ae)/ TRAIANO·AVG(usto)· GERM(anico)· DACICO· PONT(ifici)· MAX(imo)/ TRIB(unicia)· POTES(tate)· VIII· IMP(eratori)· V· CO(n)S(uli)· V· P(atri)· P(atriae) »
Vista del pont des del marge esquerre del Ríu Tajo. Al fondo es troba l'embassament d'Alcántara
Arc de Trajà al pont d'Alcántara

Aquesta inscripció fixa la data de construcció entre els anys 103 i 104 dC, en què coincideixen els ordinals de les magistratures de l'emperador. El contingut el coneixem per manuscrits que la van copiar fa segles. La historiografia actual apunta que la inscripció, que és romana, no és original del pont, sinó que s'hi va posar en la reforma del segle xv i que procedeix d'algun lloc proper, possiblement del jaciment romà d'Alcántara.[6][7]

Els dos arcs centrals majors mesuren 28,8 m i 27,4 m de llum; els col·laterals 21,4 m i els arcs extrems 13,8 m. La simetria de proporcions, per tant, no és absoluta en amplada com tampoc en alçada, perquè el terreny irregular al qual es va haver d'adequar l'obra va donar diferents dimensions a les piles Les obertures centrals arriben a la màxima llum coneguda en un pont romà a excepció del pont d'August a Narni (Itàlia), amb 32 m, que es troba desplomat, i per això il·lustra el perill que suposava el volteig d'arcs d'aquestes dimensions.[8] Els arcs del pont d'Alcántara han suportat el pas del temps i l'erosió natural, però han patit els usos humans i les vicissituds de la història. Aquí la relació de la pila respecte a l'arc és una mica més petita que un terç (3,5), cosa que unida a l'altura dona al pont un perfil més diàfan i lleuger que les pesades obres d'enginyeria de l'antiguitat

El pont, que va ser malmés i reconstruït en diverses ocasions des de l'Edat Mitjana fins al segle xix , va ser descrit per cronistes, viatgers i estudiosos que el van visitar al llarg de la història i que van deixat testimonis fins als nostres dies.[9][10] Les crescudes de l'aigua en aquest canyó natural van afavorir la construcció de la presa de l'embassament d'Alcántara a final del 1969 que en el moment de la inauguració va ser la segona reserva més grossa a Europa.[11][12]

Temple romà

[modifica]
Temple romà d'Alcántara

A l'entrada del pont des d'Alcántara hi ha un templet romà fet totalment de granit i amb coberta a dos vessants i pilars in antis. És un petit temple votiu, rectangular, amb una sola cambra o cel·la amb una entrada flanquejada per dues columnes toscanes i s'hi accedeix per una escala exterior, coberta amb una teulada a dues aigües feta amb lloses de pedra, amb un frontó amb vores i un timpà llis sense decoració. A l'interior hi ha restes que semblen indicar una antiga divisió interna en naos i pronaos amb una planta que recorda el Tresor d'Atenes a Delfos.

Sobre la porta es pot llegir una inscripció elaborada als segles xvii i xix sobre l'epigrafia original romana i que té el valor de transmetre'ns el nom de l'enginyer que va dirigir la construcció del pont, que va dedicar també el templet, Gaius Julius Lacer. S'obre la inscripció amb una dedicatòria a l'emperador Trajà i tot seguit desenvolupa un epigrama en què torna a al·ludir al Cèsar i als déus romans. Juntament amb el Temple romà de Vic són els únics temples romans conservats íntegrament a tota Espanya.

Història

[modifica]

Edat Mitjana

[modifica]

Al segle xii els musulmans van fundar als voltants un petit poblat batejat com Al-Qantarat ( القنطرة), «El Pont», sense necessitat de més apel·latius. El pont va sobreviure intacte fins al segle xiii amb la Reconquesta dels regnes de cristians cap al sud. Quan el rei Alfons IX de Lleó va prendre definitivament Alcàntara el 1213,[13] el pont pel que sembla va ver trencat, no se sap si per acció cristiana o musulmana. Més tard, a les lluites successives entre Castella i Portugal, Alcántara va ser un important punt de fricció. Està documentat, com a dada que significa la consideració del pont, que estant cercada la vila en temps dels Reis Catòlics, el 1475, el rei Alfons V de Portugal va aixecar el setge sabent que Alcántara anava a tallar el pont i va enviar dir al seu enemic, Alfons VI de Ribagorça, que ell donaria una volta perque no volia que el regne de Castella es quedés amb un edifici com aquell.[14].

Edat Moderna

[modifica]
Gravat del pont d'Alcántara a la revista El Museo Universal (1857). L'arc que li falta va ser enderrocat el 1809 i reconstruït el 1860

El 1480 es va instal·lar a Alcántara l'Ordre d'Alcántara i sota el comandament de Juan de Zúñiga i Pimentel es va reformar el pont sobretot per a enaltir la romanitat d'Espanya i de la monarquia dels Reis Catòlics. En aquesta reforma s'estima que es va construir l'arc central, element atípic als ponts romans, i s'hi van posar plaques commemoratives; una, la que fa referència a l'emperador Trajà, possiblement recuperada de la propera localitat d'Alcántara.[6]

La següent reconstrucció es va fer sota la monarquia de Carles V i aquestes obres van ser ben documentades. Es van reparar les destrosses a la fàbrica del primer arc de ponent, es coronaren de merlets l'arc central, i el pont es va netejar de construccions militars, restes de la seva importància estratègica a les guerres medievals. El mestre Martín López va executar les obres entre 1532 i 1543, sota supervisió dels arquitectes Pedro de Ibarra i Esteban de Lezcano.[15] Per deixar memòria de la restauració es va llaurar l'escut imperial que corona l'arc del triomf al front sud i tres inscripcions als brancals on diu:

El Pont d' Alcántara en una fotografía presa sobre 1870 por Jean. Laurent
« Carlos V Emperador, Cesar Augusto y Rey de las Españas, mandó reparar este puente que deteriorado por las guerras y su antigüedad amenazaba ruina, el año del señor 1543, en el 24 de su imperio y 26 de su reinado »

Encara al segle xvi es va practicar una segona intervenció, adjudicada a Diego de Castañeda i finalitzada per Pedro de Villegas i Sebastián d'Aguirre el 1577.[7][15]

El 1707, durant la Guerra de Successió, Alcántara va ser punt fronterer afectat en les lluites entre Castella i Portugal. Quan els portuguesos es van retirar de la localitat, van tractar de volar sense èxit el segon arc de la riba dreta i l'explosió va afectar fonaments de l'arc, que en part van caure, i els ampits, així com el nucli dels fonaments, que va començar a presentar esquerdes a l'arc honorífic. Carles III en va promoure la restauració el 1778.[16]

Edat Contemporània

[modifica]

Durant la Guerra del Francès, per impedir el pas de les tropes napoleòniques per Alcántara, els aliats van destruir el segon arc de la riba dreta el 1809. Fins el 1818 no es va recuperar aquest arc quan s'hi va instal·lar una estructura de fusta per al pas de carruatges, però el 1836, en el decurs de la primera guerra carlina (1833-1840) va ser incendiada per les forces isabelines per impedir el pas de los carlins comandats per Miguel Gómez Damas que havien envait la província.[17]

El pont en una moneda de 50 pessetes de 1993

Entre el 1858 i el 1860, durant el regnat d'Isabel II, l'arquitecte Alejandro Millán Sociats, [18] va reconstruir l'arc enderrocat durant la Guerra del Francès, a partir la proposta de la Reial Acadèmia de la Història, que va encomanar les obres al Cos d'Enginyers de Camins, dirigit aleshores per Alejandro Millán. L'arc que havia estat volat, es va consolidar tota la fàbrica tapant les juntes dels carreus, es va disposar al seu lloc l'arc honorífic, que havia estat desmuntat, i es va pavimentar la calçada, i complementar el pont amb les vies que avui hi ha a ambdós extrems. Es va disposar una làpida conmemorativa d'Isabel II, i una altra de nova que es va fer sobre la primitiva, que donava constància dels municipis romans que havien costejat el pont, van desplaçar una de les commemoracions de Carles I i l'única original que hi quedava, que es van recol·locar a l'interior de l'arc.[19][20] La inscripció isabelina diu:

« Elisabeth Borbonia Hispaniarium regina, norbensem potem antiquae provinciae lusitaniae, opus iterum bello interruptum, temporis vetustate pene prolapsum restituit aditum utrimque amplificavit, viam latam ad vaccaeos fieri iussit anno domine MDCCCLI »

Durant les obres de reconstrucció, el juny de 1858, un jove d'uns dinou anys anomenat Basilio Borbó, originari d'Astúries, va caure al riu Tajo i ofegar-s'hi.

Va ser declarat Monument Nacional el 13 d'agost de 1924,[21] pel que és Bé d'Interès Cultural amb categoria de Monument,[22] El setembre de 1969, per construir la presa de l'embassament d'Alcántara, 600 metres aigües amunt, es va desviar el cabal del riu mitjançant uns túnels i la llera va quedar completament seca en diversos quilòmetres. Es va observar llavors que una de les piles del pont es descalçava, i se'l va reparar.[11]

El pont va ser elegit «Millor Racó d'Espanya» del 2014 en un concurs per votació popular organitzat per la Guia Repsol.[23] El 2019 l'Assemblea d'Extremadura el va proposar com a Patrimoni de la Humanitat. Hi van efectuar tasques de restauració i aixecar un nou pont que permetés desviar uns 237 000 vehícles que annualment travessaven aquesta obra d'enginyeria romana.[24][25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Blázquez, Antonio. «Informe sobre declaración de monumento nacional del puente romano de Alcántara.», 1924.
  2. ↑ Sáez, Raquel. «El puente romano en Cáceres que se conserva de forma casi intacta a pesar de tener casi dos mil años de antigüedad» (en castellà). El Diario, 04-04-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
  3. ↑ Álvarez Martínez, 2006, p. 68.
  4. ↑ Liz Guiral, Jesús. Análisis de la arquitectura antigua del Puente Templo y Arco de Alcántara (Tesi) (en castellà). Universidad de Zaragoza, 1986. 
  5. ↑ Cruz Villalón, María «Dificultades en la construcción del Puente de Alcántara. Condicionamientos y problemas técnicos». Revista de estudios extremeños, 73, 3, 2017, pàg. 2939–2976. ISSN: 0210-2854.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Carbonell i Manils, Joan; Gimeno Pascual, Helena; Stylow, Armin U. «"Pons Traiani", Qantara es-saif, puente de Alcántara: Problemas de epigrafía, filología e historia». Provinciae Imperii Romani inscriptionibus descriptae: Barcelona, 3-8 septembris 2002. Acta. Secció Històrico-Arqueològica, 2007, pàg. 247–258.
  7. ↑ 7,0 7,1 Pizzo, Antonio «El puente romano de Alcántara: nueva documentación arqueológica y evidencias constructivas previas». Arqueología de la arquitectura, 13, 2016, pàg. 3. ISSN: 1695-2731.
  8. ↑ Paris, Leonardo; Inglese, Carlo; Rossi, Maria Laura. Misura e proporzione nei ponti antichi lapidei. Il ponte di Augusto a Narni. ESP, 2016. ISBN 978-84-9143-485-6. 
  9. ↑ Calle Calle, Francisco Vicente «Las tierras de la diócesis de Coria-Cáceres vistas por algunos viajeros franceses de los siglos XVII-XX». Revista de estudios extremeños, 63, 1, 2007, pàg. 369–390. ISSN: 0210-2854.
  10. ↑ Moráis Morán, José Alberto «Notas para un viaje a Extremadura a través de los relatos de lengua inglesa (siglos XVIII-XIX)». Viajes, viajeros y obra pública. Extremadura entre España y Portugal. Servicio de Publicaciones, 2014, pàg. 217–236.
  11. ↑ 11,0 11,1 Teixidó Domínguez, María Jesús «El poblado del embalse de Alcántara: Un ejemplo de urbanismo en el período de la Autarquía». Paisajes modelados por el agua: entre el arte y la ingeniería. Editora Regional de Extremadura, 2012, pàg. 235–245.
  12. ↑ Matamoros Coder, Patricia; Carrascosa Moliner, Begoña; Cerrillo Cuenca, Enrique «La situación del patrimonio arqueológico subacuático en la cuenca extremeña del tajo. Perspectivas de conservación, documentación y análisis». Arqueología subacuática española: Actas del I Congreso de Arqueología Naútica y Subacuática Española, Cartagena, 14, 15 y 16 de marzo de 2013. Editorial UCA, 2014, pàg. 67–80.
  13. ↑ Francisco Olmos, José María de; Novoa Portela, Feliciano «El Reino de León y la Orden del Pereiro-Alcántara (1168-1230)». Medievalismo: revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 24, 2014, pàg. 79–109. ISSN: 1131-8155.
  14. ↑ Etxeberria Gallastegi, Ekaitz «Iusque in armis esse. El papel de la batalla en las guerras civiles dinásticas de la Castilla bajomedieval». Edad Media: revista de historia, 26, 2025, pàg. 7–43. ISSN: 1138-9621.
  15. ↑ 15,0 15,1 Sánchez Lomba, Francisco Manuel «Observaciones sobre reformas en el Puente Romano de Alcántara». Norba: Revista de arte, 5, 1984, pàg. 312–316. ISSN: 0213-2214.
  16. ↑ Sánchez de León, Ramón Alfonso; Herrera Gómez, Alberto; Sánchez de León, Francisco «Proyecto del nuevo puente arco de Alcántara sobre el río Tajo en la carretera EX-117 (Cáceres)». Hormigón y acero, 75, 304, 2024, pàg. 7–14. ISSN: 2605-1729.
  17. ↑ Rodríguez Plaza, Miguel Angel «La facción de Gómez y sus unidades militares en Cáceres, 1836 (1ª Guerra Carlista)». Alcántara: revista del Seminario de Estudios Cacereños, 79, 2014, pàg. 67–102. ISSN: 0210-9859.
  18. ↑ Arroyo Ilera, Fernando «La navegación fluvial en el siglo XIX: entre la utopía y la necesidad». Boletín de la Real Sociedad Geográfica, 155, 2020, pàg. 21–58. ISSN: 0210-8577.
  19. ↑ Martín Martín, Fernando «Vistas fotográficas del puente de Alcántara realizadas por Charles Clifford en 1860». Laboratorio de Arte: Revista del Departamento de Historia del Arte, 10, 1997, pàg. 337–354. ISSN: 2253-8305.
  20. ↑ García Gutiérrez, Juan «Los dísticos del templete romano en el Puente de Alcántara». Revista de estudios extremeños, 67, 3, 2011, pàg. 1163–1174. ISSN: 0210-2854.
  21. ↑ Jefatura del Estado (18 de agosto de 1924) «Real orden declarando Monumento nacional el puente de Alcántara (Cáceres) con el arco triunfal y el templo antiguo a su salida». Gaceta de Madrid., 1924.
  22. ↑ «DECRETO 147/2022, de 7 de diciembre, por el que se declara Bien de Interés Cultural la localidad de Alcántara (Cáceres), con la categoría de Sitio Histórico.». DOE: Diario Oficial de Extremadura, NÚMERO 237. Martes 13 diciembre 2022, pàg. 61335-61405.
  23. ↑ «¿Dónde está el mejor rincón de España de 2014?» (en castellà). La Vanguardia, 09-09-2014. [Consulta: 7 octubre 2025].
  24. ↑ «El puente histórico de Alcántara podría formar parte de una candidatura para ser Patrimonio de la Unesco». Europa Press, 02-12-2019. [Consulta: 7 octubre 2025].
  25. ↑ «Fomento anuncia que el nuevo puente de Alcántara estará localizado entre la presa y el puente romano» (en castellà). Radio Interior, 14-11-2006. [Consulta: 7 octubre 2025].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Alcántara Bridge structurae.net (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont d'Alcántara
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pont_d%27Alcántara&oldid=36576591»