Pont de Constantí el Gran

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pont de Constantí el Gran
Nom en la llengua original(bg) Константинов мост Modifica el valor a Wikidata
EpònimConstantí I el Gran Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont romà i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Construcció328 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura10 (alçària) × 2.437 (longitud) m
TravessaDanubi Modifica el valor a Wikidata
Hi passavia romana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSucidava (Romania) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 45′ 49″ N, 24° 27′ 25″ E / 43.7636°N,24.4569°E / 43.7636; 24.4569

El Pont de Constantí el Gran (en búlgar: Константинов мост, Konstantinov most; en romanès: Podul lui Constantin cel Mare) era un pont romà sobre el Danubi utilitzat per reconquerir Dàcia. Es va completar el 328 dC [1] i va romandre en ús durant quatre dècades.[2]

Es va inaugurar oficialment el 5 de juliol del 328 dC en presència de l'emperador Constantí el Gran. [3] El pont de Constantí es considera el pont fluvial antic més llarg i un dels més llargs de tots els temps [4] amb una longitud total de 2.434 metres, 1.137 metres dels quals abastaven la llera del Danubi.[5]

Construcció[modifica]

Era una construcció amb pilars de maçoneria i pont d'arc de fusta i amb superestructura de fusta. El va fer construir Constantí el Gran [6] entre Sucidava (actual Coràbia, comtat d'Olt, Romania) i Oescus (moderna Gigen, província de Pleven, Bulgària),.[7][8] Aparentment, el pont es va utilitzar fins a mitjan segle IV, la principal raó d'aquesta suposició era que Valent va haver de creuar el Danubi utilitzant un pont de vaixells a Constantiana Daphne durant la seva campanya contra els gots el 367.[9]

Mentre Luigi Ferdinando Marsigli intentava localitzar el pont al segle XVII, Alexandru Popovici i Cezar Bolliac van continuar aquesta recerca al segle XIX. Però els primers descobriments científics reals van ser realitzats per Grigore Tocilescu i Pamfil Polonic el 1902. El 1934, Dumitru Tudor va publicar el primer treball complet sobre el pont i l'últim enfocament sistemàtic a la riba nord del Danubi el va realitzar el 1968 Octavian Toropu.[cal citació]

Mapa del segle XVII: representació del pont de Trajà

La longitud del pont era de 2.434 metres amb una coberta de fusta amb una amplada de 5,75 metres a 10 metres sobre l’aigua.[2] El pont tenia dos pilars a cada extrem, que servien de porta per al pont.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «NOTES». Bvau.ro. [Consulta: 19 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 Gherghe, P. Noi date în legătură cu podul lui Constantin cel Mare de la Sucidava. 40. minac.ro, 2007, p. 359–369. 
  3. Madgearu, 2013, p. 311.
  4. Galliazzo 1994
  5. Both figures from: Tudor 1974; Galliazzo 1994
  6. «Constantine's Bridge at Celei (Celei/Ghigi, 328)». Structurae. Janberg. [Consulta: 19 novembre 2016].
  7. «CCA 2008». www.cimec.ro.
  8. «Pamfil Polonic' Manuscripts» (en romanès). Cimec.ro. [Consulta: 19 novembre 2016].
  9. Kulikowski, Michael. Rome's Gothic Wars. Cambridge University Press, 2007, p. 116–117. ISBN 978-0-521-84633-2. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]