Pont de Fusta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Pont de Fusta
Dades
Tipus pont
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
39° 28′ 48″ N, 0° 22′ 27″ O / 39.47994722°N,0.37418333°O / 39.47994722; -0.37418333Coord.: 39° 28′ 48″ N, 0° 22′ 27″ O / 39.47994722°N,0.37418333°O / 39.47994722; -0.37418333
Modifica les dades a Wikidata
Pont de Fusta per a vianants fins a la seua reconversió l'any 2012.

El pont de Fusta és una passarel·la per a vianants de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria, antic llit del riu Túria fins a la Gran Riuada de València de 1957. Està situat entre els dos ponts més antics de la ciutat i de forma paral·lela a ells: entre el pont dels Serrans a l'oest i el pont de la Trinitat a l'est.

Connecta el districte de La Saïdia al nord, concretament els barris de Morvedre i de La Trinitat, amb el districte de la Ciutat Vella al sud, amb els barris del Carme i de La Seu.[1] A la vora esquerra del vell llit del riu enllaça els carrers del Cronista Rivelles, de la Trinitat i de Santa Amàlia amb els carrers del Comte de Trénor i del Mur de Santa Anna a la vora dreta.

Història[modifica]

La passarel·la per a vianants originària estava construïda en fusta a la mateixa ubicació que l'actual, i d'ací va prendre el seu nom de pont de Fusta. El motiu de la seua construcció va ser el de comunicar l'"estacioneta" del Trenet, construïda el 1892,[2] i que donava servei a les línies cap al Cabanyal, Rafelbunyol, Bétera i Llíria, amb el centre de la ciutat, concretament amb l'eix viari que, a través del carrer del Mur de Santa Anna, arriba fins a la plaça de la Mare de Déu.

Va ser destruïda per la Gran Riuada de 1957 que va assolar València i va produir el desviament del riu Túria pel sud de la ciutat gràcies a les obres del Pla Sud, i per tant el vell llit del riu passà al cap dels anys a ser l'actual Jardí del Túria. La passarel·la va ser reconstruïda amb forma esvelta i estreta, de color blanc i de formigó i ferro (com es pot vore a la fotografia), però va mantindre el mateix nom del pont de Fusta.

Actualitat[modifica]

Després d'anys de peticions per part de la Universitat de València perquè els ponts dels Serrans i de la Trinitat deixen de donar servei al trànsit rodat de vehicles per a convertir-se en ponts per a vianants debut a la seua antiguitat i el seu caràcter històric, l'Ajuntament de València va proposar com a alternativa la construcció d'un Nou Pont de Fusta per al trànsit de vehicles en canvi de la històrica passarel·la per a vianants.[3]

Amb aquesta decisió es va substituir la passarel·la pel Nou Pont de Fusta construït entre els anys 2010 i 2012 amb dues parts separades: a l'est el pont asfaltat amb tres carrils per al trànsit rodat de vehicles (obert al tràfic el 19 de febrer de 2012),[4] i a l'oest una passarel·la per a vianants decorada amb motius de fusta que continuarà fent la mateixa funció del pont de Fusta tradicional. Aquest pont va ser construït per l'empresa Incofusta.

El sentit nord-sud del trànsit pel nou pont substitueix el del pont dels Serrans del segle XVI, podent així alliberar-lo del trànsit de vehicles i reconvertir aquest històric pont per als vianants. D'altra banda, el pont de la Trinitat de principis del segle XV continuarà sent per al trànsit rodat en sentit sud-nord però passant de tres a dos carrils, ampliant així les voreres per als vianants.[5]

Elements importants[modifica]

Recorre la distància entre dos punts emblemàtics de la ciutat. Al nord es troba l'antic edifici de l'estació del Trenet, de 1892 i coneguda com a "Estació del Pont de Fusta", "L'Estacioneta" o "Estació de Santa Mònica" (per la seua proximitat a l'església de Santa Mònica). Aquest edifici acull en l'actualitat la Policia de la Generalitat Valenciana i es troba pocs metres al sud de l'actual estació de Pont de Fusta de la línia 4 del tramvia de MetroValencia.

La part sud del pont es troba a pocs metres de les Torres dels Serrans, antic portal d'entrada a la ciutat a través de les muralles medievals, i just davant del pont es troba el carrer del Mur de Santa Anna amb el col·legi de 1891[6] del "Sagrat Cor de Jesús" de les Germanes Carmelites i la popular tenda de "La Casa dels Dolços", anteriorment coneguda com a "La Casa dels Caramels".

Baix el pont, al Jardí del Túria es troben dos camps de futbol rehabilitats recentment amb gespa artificial anomentas: "Camp de futbol Serrans" i "Camp de futbol Pont de Fusta".

Transports[modifica]

Al nord del pont es troba molt pròxima la nova estació del Pont de Fusta de la línia 4 del tramvia de MetroValencia, mentre que les línies d'autobusos de l'EMT de València que donen servei a la part nord del pont són: 1, 28, 29, 79 i 95 (parada Cronista Rivelles-Santa Amàlia), mentre que també es troben a pocs metres cap a l'oest les línies: 6, 16, 26 i 36 (parada Cronista Rivelles-Sta.Mònica).[7]

A la part sud del pont es troben les línies d'autobusos de l'EMT de València: 1, 6, 11, 16, 26, 29, 36, 80 i N10 (parada Comte de Trénor-Pont de Fusta), i pocs metres cap a l'oest junt les Torres dels Serrans es troben les línies: 5, 11, 28 i 95 (parada Torres dels Serrans-Comte de Trénor).

En el futur està projectat que la línia 2 del tramvia de MetroValencia passe baix el Jardí del Túria i connecte el nord de la ciutat amb el centre històric i el sud-est de la ciutat fins al barri de Natzaret.[8] A les proximitats del pont hi haurà una estació subterrània anomenada "Museus" o "Serrans" i que eixirà cap a la superfície pel carrer d'Almassora, substituint així l'actual estació en superfície del Pont de Fusta.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont de Fusta Modifica l'enllaç a Wikidata