Vés al contingut

Pont de barques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un baix relleu, de la Columna de Trajà, representant un pont de barques de l'antiga Roma pel fotògraf Conrad Cichorius
Pont Reina Emma, un pont de pontons a Willemstad (Curaçao, Països Baixos.)

Un pont de barques, pont flotant o pont de pontons,[1][2] és una infraestructura de fusta que consisteix en una sèrie d'embarcacions col·locades en filera amb una sèrie de panells a la seva part superior per permetre el trànsit de persones o vehicles d'una riba a una altra d'un riu o badia. Als segles xix i xx els ponts de pontons van començar a fabricar-se d'altres materials, com ferro, acer o formigó lleuger.[3]

Barques i pontons

[modifica]

Els elements de flotació dels ponts de barques necessiten algunes precisions. Les anomenades «barques» poden ser barques veritables o naus de grans dimensions. Pel que fa al terme «pontó» cal recordar que era una embarcació ja existent a la Roma clàssica, original del sud de la Galia. Benedetto Cotrugli esmenta els pontons com a barques planes d’aigues tranquil·les, originals del sud de França i populars a Catalunya. Vegeci parla de la necessitat de transportar, per part d’alguns soldats, algunes canoes petites i lleugeres per improvisar passeres de rius i similars.

« Vegetius ( iii . 7 ) states that it was customary for the Roman army to carry with them small boats or "dug-outs" ( monoxyli ) , hollowed out of a tree - trunk , together with planks , ropes , and nails to form the roadway. »
— [4][5]

La accepció moderna de «pontó» es documenta en anglès el segle XIX.

Pontons a l'Antiga Roma

[modifica]

Aulus Gel·li ja esmentava els “pontones”.[6][7]

Pontons a Catalunya

[modifica]

Hi ha un document que indica l'existència de pontons a Catalunya el segle XV.

« Burchi sonno certi plati quasi como pontoni in Cathalongia, li quali se usano ad Venetia in nelle acque morte perché non pateno mare tempestuso, et questi portano multo peso, et per esserno lati non pescano multo et in pocho fundo intrano. »
— Benedetto Cotrugli. De navigatione; Nàpols 1464.[8]

La referència més antiga en anglès és de 1670.[9]

Història

[modifica]

El pont de barques es configura com un pont flotant, capaç d'adaptar-se a les pujades i baixades de la marea (o el nivell d'un riu), amb el desavantatge que no permet el pas per la seva part inferior d'embarcacions. És una alternativa més barata que els ponts de pedra o ferro per a determinats casos, encara que en ser de fusta exigeixen un manteniment periòdic.[10]

Van ser molt freqüents en la badia de Cadis, a Espanya, on va arribar a haver-hi almenys tres ponts de barques.[11] el més conegut és el pont de barques de Sevilla, que apareix en moltes representacions artístiques del Segle d'Or sobre la ciutat.[12] A Espanya van ser completament substituïts per infraestructures permanents, com passaria a molts altres llocs, com el cas del pont de barques sobre el riu Roine, a Avinyó (França).[13]

Evolució del pont flotant

[modifica]
Pont flotant amb pontons de formigó en Bergsoysund, Noruega

Al segle xix els nous ponts flotants van deixar de ser d'embarcacions de fusta i van començar a construir-se amb cossos flotants de ferro o acer. Els cossos que sostenen el pont, pontons, es van començar a fer de formigó lleuger al segle xx.

Ponts de barques notables

[modifica]

Pont de Xerxes

[modifica]
« XXXIV. Empezando, pues, desde Abidos los ingenieros encargados del puente, íbanle formando con sus barcas, las que por una parte aseguraban los Fenicios con cordaje de lino blanco, y por otra los Egipcios con cordaje de biblo (papir). La distancia de Abidos á la ribera contraria es de siete estadios. Lo que sucedió fué que unidas ya las barcas se levantó una tempestad, que rompiendo todas las maromas deshizo el puente. .. »
— Los nueve libros de la historia de Heródoto de Halicarnaso.[14]

Sevilla (1171-1852)[15]

[modifica]
  • 1171. Inaugurat.[16]
  • Setge de Sevilla (1247-1248). El pont de barques fou trencat per l'almirall Ramón de Bonifaz.[17]
  • 1501. La barca auxiliar de servei per al pont de barques de Sevilla havia de ser de 12 gúes ("barca de persalamo de 12 goas").[18]
    • Les tretze barques del pont estan documentades en "codos".

Tortosa (1148-1892)

[modifica]

{cita|El año 1148, Ramón Berenguer IV puso cerco a Turtuxa que “tenía un castillo muy fuerte con buen muro en lo alto del monte. Y púsose el cerco de ésta y de la otra parte del río, y cerraron el paso de la puente que estaba armada sobre barcas”...Existen nuevas referencias al puente de barcas de 1241 y posteriormente de 1389, son los primeros documentos que indican su régimen de operación, es decir del pontaje que continuaría hasta el incendio de 1892 que dio fin al puente de barcas. |[19] }}

Cristòfol Despuig esmenta les millores del pont. Amb un cappont de pedra i només 10 barques.[20][21]

Pont flotant de Rodes (1480)

[modifica]
Setge de Rodes de 1480. Dues naus valencianes trameses pel rei de Nàpols Ferran d'Aragó. Vegeu el pont flotant parcialment destruït.[22]
Article principal: Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio
« (Traducció aproximada des de l'italià) Els turcs construiren un pont de fusta per a la batalla. Que anava des de l’església de Sant Antoni fins al moll. Aquest pont estava fet de peces de fusta clavades sobre botes buides. Pel damunt hi havia taulons fixats. L’amplària permetia lluitat còmodament a sis guerrers turcs. Era tan llarg que tocava les dues bandes. Els turcs, amb gran enginy, projectaven arribar fins al moll dels cristians des de la seva vora. Amb aquest desig varen calar una àncora prop del moll lligada amb una corda... »

Ponte das Barcas (1806)

[modifica]

El ponte das Barcas era un pont sobre el Douro que unia la ciutat de Porto (Portugal) amb Vila Nova de Gaia, construït a començaments del segle xix. Com en altres ciutats, se n'havien fet abans, provisionals per al pas de tropes, com al 997 per l'exèrcit d'Almansor, o al 1369, durant la guerra amb Castella. El 1806 es va inaugurar el ponte das Barcas projectat per Carlos Amarante, format per vint barques lligades entre si amb cables d'acer, que sostenien una passarel·la amb baranes. Les tres barques centrals es podien desplaçar per deixar pas als vaixells.[23]

Aquest pont fou l'escenari de la tragèdia coneguda com el desastre del Ponte das Barcas, durant les guerres napoleòniques.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pontó a Optimot
  2. ↑ «Pontó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ DCVB -Pontó
  4. ↑ antiquities, Greek. A dictionary of Greek and Roman antiquities, ed. by W. Smith, 1891, p. 460. 
  5. ↑ Scientific American. Scientific American, Incorporated, 1892, p. 13499. 
  6. ↑ Cecil Torr. Ancient Ships. CUP Archive, 1964, p. 121–. GGKEY:BFJG8KE4LH1. 
  7. ↑ Gai Juli Cèsar. Los Comentarios de Cayo Julio César. Impr. del Diario de Barcelona, 1865, p. 136–. 
  8. ↑ Benedetto Cotrugli. De navigatione.
  9. ↑ «pontoon». Search Online Etymology Dictionary. [Consulta: 24 novembre 2021].
  10. ↑ GEC - Pontó
  11. ↑ Blog Druta.com. «PUENTES DE BARCAS DE LA BAHÍA DE CÁDIZ», 20-03-2009.
  12. ↑ Blog Desde Mi Barrio. «PUENTES DE BARCAS».
  13. ↑ gettyimages.co.uk. «crossing-pontoon-bridge».[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Herodoto. Los nueve libros de la historia de Heródoto de Halicarnaso (en castellà). Imp. Central á cargo de Víctor Saiz, 1878, p. 198. 
  15. ↑ «EL PUENTE DE BARCAS» (en castellà). Erase una vez Sevilla, 15-11-2023. [Consulta: 8 desembre 2025].
  16. ↑ Sevilla, Tu Guía de. «El Puente de Barcas entre Sevilla y Triana.» (en castellà). Tu guía de Sevilla, 30-09-2021. [Consulta: 8 desembre 2025].
  17. ↑ Rovira, Luis Iscla. Hipólito de Vergara, autor de "La Reina de los reyes" de Tirso de Molina: estudio y edición crítica anotada de "La Virgen de los reyes" (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Enrique Flórez, 1635, p. 267. ISBN 978-84-00-04205-9. 
  18. ↑ Seville. Ordenanças de Sevilla. A. Grande, 1632, p. 26–. 
  19. ↑ «Tortosa y su "pont de barques"» (en castellà). rails i ferradures, 13-07-2016. [Consulta: 8 desembre 2025].
  20. ↑ Despuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 110. ISBN 978-84-9883-435-2. 
  21. ↑ Archs, Joan Montserrat i. Aguas minero medicinales del manantial de Ntra. Sra. de la Esperanza y fuentes de la Salud y San Juan del Balneario de Tortosa (en castellà). Pedro Ortega, 1890, p. 42. 
  22. ↑ Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia: contiene esta decada curiosas generalidades de España y la historia de Valencia hasta el rey Don Pedro. (Libr. 9,10) (en castellà), 1879, p. 734 (Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia: contiene esta decada curiosas generalidades de España y la historia de Valencia hasta el rey Don Pedro.). 
  23. ↑ Duarte i 2009, pp 77-78.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont de barques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pont_de_barques&oldid=36674269»