Pont de la Torre

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Pont de la Torre
Vista nocturna
Imatge
Nom en la llengua original(en) Tower Bridge Modifica el valor a Wikidata
EpònimTorre de Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont basculant, pont d'acer, pont de carretera, atracció turística i pont penjant Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteHorace, Sir Jones Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralHorace, Sir Jones Modifica el valor a Wikidata
Construcció21 juny 1886 Modifica el valor a Wikidata
Obertura30 juny 1894 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneogòtic Modifica el valor a Wikidata
Materialacer, granit i formigó Modifica el valor a Wikidata
Mesura65 (alçària) m × 42,5 (gàlib) m × 8,6 (gàlib) m × 244 (longitud) m
centre: 61 (llum màxima) m
costat: 8.200 (llum màxima) cm
TravessaTàmesi Modifica el valor a Wikidata
Hi passaCircumval.lació de Londres Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTower Hamlets (Anglaterra) i Southwark (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
 51° 30′ 20″ N, 0° 04′ 31″ O / 51.5055°N,0.075406°O / 51.5055; -0.075406Coord.: 51° 30′ 20″ N, 0° 04′ 31″ O / 51.5055°N,0.075406°O / 51.5055; -0.075406
Monument classificat com a grau I
Data6 desembre 1949
Identificador1357515
Lloc webtowerbridge.org.uk Modifica el valor a Wikidata
Twitter: TowerBridge Modifica el valor a Wikidata

El Tower Bridge o Pont de la Torre és un pont de Londres, Anglaterra, sobre el riu Tàmesi. És a prop de la Torre de Londres, que li dona nom. De vegades s'anomena Pont de Londres de manera incorrecta, ja que en realitat és el següent pont aigües amunt.

Disseny[modifica]

A la segona meitat del segle dinou, el desenvolupament comercial de l'East End de Londres va dur a la necessitat de construir un nou pas per sota del London Bridge. De tota manera, un pont tradicional no serviria i tallaria l'accés a la "Piscina de Londres", entre el Pont de Londres i la Torre de Londres. S'havia obert un túnel sota el Tàmesis el 1870, el Tower Subway, però només hi podien passar vianants.

Un Comité Especial Pont o Pas Soterrat es va formar el 1876 per a trobar una solució al problema del pas del riu. Es va fer un concurs públic i es van presentar uns 50 dissenys. De tota manera, va existir controvèrsia a l'avaluació dels dissenys i no va ser fins al 1884 que un disseny enviat per Horace Jones, l'Arquitecte de la Ciutat, es va aprovar finalment.

El disseny de Jones era un pont bàscula d'uns 244 m de llarg amb dues torres, cadascuna de 65 m d'alçada. La llum central de 61 m entre les torres està dividida en dues fulles, que es poden aixecar fins a un angle de 86º (gairebé vertical) per a permetre el trànsit fluvial.[1] Tot i que cada fulla pesa unes 1.000 tones, estan contapesades per a minimitzar la força i el temps necessari per a aixecar-les, i es poden aixecar en un minut. El mecanisme hidràulic original estava alimentat per aigua a pressió. Avui en dia el mecanisme és elèctric.[2]

Senyalització i control[modifica]

Per controlar el pas del tràfic fluvial sota el pont, s'han usat diverses normes i senyals diferents. Durant el dia, el tràfic era controlat per semàfors vermells, col·locats en petites cabines de control a cada extrem dels dos pilars del pont. A la nit, s'utilitzaven llums de colors, a cada direcció, en ambdues torres: dues llums vermelles per indicar que el pont estava tancat, i dos verds per indicar que estava obert. Amb boira, també es tocava un gong.[1]

Els bucs que passessin pel pont també havien de mostrar senyals: durant el dia, havien de col·locar al capdamunt, a la vista, una bola negra d'almenys 60 cm de diàmetre; a la nit, dues llums vermelles en la mateixa posició. Si hi havia boira havien de fer sonar de manera repetida el xiulet de vapor del vaixell. Si es penjava una bola negra des del centre de cada passarel·la (o una llum vermella a la nit), això indicava que el pont no es podia obrir. Aquests senyals eren repetits uns 900 m riu avall, a Cherry Garden Pier, on els vaixells que necessitaven passar pel pont havien d'hissar els seus senyals o llums i tocar la seva botzina, segons correspongués, per alertar al mestre del pont.[1] Alguns dels mecanismes de control de l'equip de senyalització s'han conservat i es poden veure en funcionament en el museu del pont.

Construcció[modifica]

El pont des de dins

La construcció del pont va començar el 1886 i es van invertir 8 anys, amb 5 grans constructores i 432 treballadors. Es van usar aproximadament 11.000 tones d'acer (que eren l'estructura de torres i vies). Tot es va revestir amb granit de Cornualles and i pedra de Portland, per a protegir l'estructura i millorar l'aspecte.

Jones va morir el 1887, i el seu enginyer en cap, Sir John Wolfe-Barry, va continuar el projecte. Wolfe-Barry va substituir el disseny original d'estil medieval de Jones amb una ornamentació victoriana (estil neogòtic) que fa del pont una atracció.[3]

El pont es va obrir el 1894.

El Tower Bridge avui[modifica]

El pas de vianants a gran alçada no era gaire usat i es va tancar el 1910, però ara s'ha obert. Les torres i les voreres contenen una exposició de la història del pont, incloent les màquines de vapor originals que havien mogut el pont.

Les fulles del pont s'obren unes 500 vegades a l'any.

El pont és sobre el Tower Subway, la primera línia de metro (ferrocarril soterrat) del món (1870).

Trànsit[modifica]

El veler de mastelers alts Wylde Swan passant per sota del Pont de la Torre decorat per a les Olimpíades de Londres a l'agost de 2012.[4]

Carretera[modifica]

El Pont de la Torre segueix sent un encreuament molt transitat del Tàmesi: és creuat per més de quaranta mil persones cada dia entre motoristes, ciclistes i vianants.[5] El pont està en la London Inner Ring Road, i està en el límit aquest de la zona de la tarifa de congestió de Londres (el pont no està inclòs a la zona).

Per mantenir la integritat de l'estructura, la City of London Corporation ha imposat un límit de velocitat de 32 km/h, i un límit de pes de 18 tones per als vehicles que usin el pont. Un sistema de càmeres mesura la velocitat del tràfic que creua el pont usant un sistema de reconeixement de matrícules per enviar multes als conductors amb excés de velocitat.[6] Un segon sistema monitoritza altres paràmetres dels vehicles, i usa detectors de bucle d'inducció i sensors piezoelèctrics per mesurar el pes, l'altura del xassís per sobre del nivell del sòl i el nombre d'eixos de cada vehicle.[6]

Riu[modifica]

Les bàscules s'eleven unes mil vegades a l'any.[7] El tràfic fluvial s'ha reduït molt, però encara té prioritat sobre el tràfic rodat. Actualment, es necessita avisar amb 24 hores d'antelació perquè s'obri el pont, i els horaris d'obertura es publiquen per endavant a la seva pàgina web.[8]

Tower Bridge Exhibition[modifica]

Interior de la passarel·la entre les torres, usada com a espai d'exposicions.

La Tower Bridge Exhibition és una exposició situada a les torres bessones del pont, les passarel·les entre les torres i les sales de màquines victorianes. Usa pel·lícules, fotografies i pantalles interactives per explicar per què i com es va construir el Pont de la Torre. Els visitants poden accedir a les màquines de vapor originals que antigament impulsaven les bàscules del pont, situades en un edifici prop de l'extrem sud del pont.[9]

L'exposició cobra una tarifa d'entrada. L'entrada és des del costat oest de la coberta del pont per la torre nord, des d'on els visitants ascendeixen a la planta quarta en ascensor abans de creuar les passarel·les cap a la torre sud. A les torres i passarel·les hi ha una exposició sobre la història del pont. Les passarel·les també proporcionen vistes sobre la ciutat, la Torre de Londres i la Pool of London, i tenen una secció amb sòl de cristall. Des de la torre sud, els visitants poden visitar les sales de màquines, on es troben els motors de vapor originals, que estan situats en un edifici separat al costat de l'accés sud al pont.[10]

Reacció[modifica]

Vista aèria del Pont de la Torre.
Vista aèria a la nit, amb el pont obert.

Encara que el Pont de la Torre és indubtablement un monument emblemàtic de Londres, els comentaristes professionals de principis del segle segle xx van ser crítics amb la seva estètica. «Representa el vici de la cursileria i la pretensiositat, i la falsificació dels fets reals de l'estructura», va escriure Henry Heathcote Statham,[11] mentre que Frank Brangwyn va afirmar: «Mai s'ha construït una estructura més absurda que el Pont de la Torre per creuar un riu estratègic».[12]

D'altra banda, Benjamin Crisler, el crític de cinema del New York Times, va escriure en 1938: «Els britànics tenen tres úniques i valuoses institucions que nosaltres a Amèrica no tenim: la Carta Magna, el Pont de la Torre i Alfred Hitchcock».[13]

L'historiador d'arquitectura Dan Cruickshank va seleccionar al Pont de la Torre com una de les seves quatre estructures per a la sèrie documental de televisió de la BBC de 2002 Britain's Best Buildings.[14]

El Pont de la Torre es confon sovint amb el Pont de Londres,[15] el següent pont riu amunt del Tàmesi. Una popular llegenda urbana afirma que en 1968, Robert P. McCulloch, el comprador de l'antic Pont de Londres que va ser transportat a Lake Havasu City (Arizona), creia que estava comprant el Pont de la Torre. Això va ser negat pel mateix McCulloch i ha estat desacreditat per Ivan Luckin, el venedor del pont.[16]

A la ciutat de Suzhou (Xina) s'ha construït una rèplica parcial del Pont de la Torre. La rèplica difereix de l'original en què no té mecanisme d'elevació i que té quatre torres separades.[17]

Galeria[modifica]

Seqüència d'obertura[modifica]

Fotografies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tower Bridge» (en anglès). Archive – the Quarterly Journal for British Industrial and Transport History. Lightmoor Press, 3, 1994, pàg. 47. ISSN: 1352-7991.
  2. «Bridge History» (en anglès). Towerbridge.org.uk, 01-02-2003. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2012. [Consulta: 11 setembre 2019].
  3. Roberts, Chris. Granta. Cross River Traffic (en anglès), 2005. 
  4. «Fleet» (en anglès). Sail Royal Greenwich. Arxivat de l'original el 9 d'octubre de 2012. [Consulta: 12 setembre 2019].
  5. «Fix to stop bridge getting stuck» (en anglès). BBC News, 17-01-2006. [Consulta: 12 setembre 2019].
  6. 6,0 6,1 Speed Check Services. «Bridge Protection Scheme» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 31 de març de 2012. [Consulta: 18 novembre 2010].
  7. «Bridge Lifts» (en anglès). Tower Bridge Official Website. Arxivat de l'original el 12 de setembre de 2007. [Consulta: 17 setembre 2019].
  8. «Bridge Lift Times» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2019].
  9. «About Us» (en anglès). Tower Bridge Exhibition. [Consulta: 11 setembre 2019].
  10. «Step Inside» (en anglès). Tower Bridge Exhibition. [Consulta: 17 setembre 2019].
  11. Statham, H.H.. Wiley. Bridge Engineering (en anglès), 1916. 
  12. Brangwyn, F.; Sparrow, W. S.. John Lane. A Book of Bridges (en anglès), 1920. 
  13. Crisler, B. R. «Hitchcock: Master Melodramatist» (en anglès). The New York Times, 12-06-1938. [Consulta: 17 setembre 2019].
  14. Cruickshank, Donen. «Choosing Britain's Best Buildings» (en anglès). BBC History. Arxivat de l'original el 13 de maig de 2007. [Consulta: 17 setembre 2019].
  15. Jason Cochran, Pauline Frommer. Frommer's. Pauline Frommer's London (en anglès), 2007, p. 184. ISBN 978-0-470-05228-0 [Consulta: 17 setembre 2019]. 
  16. «How London Bridge was sold to the States (From This Is Local London)» (en anglès). Thisislocallondon.co.uk. [Consulta: 17 setembre 2019].
  17. Silk, Michael; Manley. «From Tower Bridge to Sydney Harbour, welcome to China's city of clones» (en anglès). The Guardian, 03-06-2014. [Consulta: 17 setembre 2019].