Pont del Diable (Ceret)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Pont del Diable».
Pont del diable
Pont du Diable 1.JPG
Dades bàsiques
Tipus deck arch bridge, pont de pedra i pont de carretera
Arquitecte desconegut
Construït 1321 - 1341
Característiques
Materials utilitzats pedra
Dimensions 22.30 (Alçada) × 4 (Amplada) × 45,45 (Llargada) m
Creua el Tec
Ubicació
Catalunya del Nord
 » Llenguadoc - Rosselló
 »» Vallespir  42° 29′ 43.06″ N, 02° 44′ 38.81″ E / 42.4952944°N,2.7441139°E / 42.4952944; 2.7441139Coord.: 42° 29′ 43.06″ N, 02° 44′ 38.81″ E / 42.4952944°N,2.7441139°E / 42.4952944; 2.7441139
Pont del Diable (Ceret) situat respecte Catalunya
Situació dins Catalunya
Monument historique
Declaració 1840
Identificador PA00103991
Modifica dades a Wikidata

El Pont del Diable o Pont Vell de Ceret és un pont de pedra d'arc únic que data del segle XIV (entre 1321 i 1341). Es troba a la ciutat de Ceret (Vallespir) i passa a sobre del riu Tec. El pont té un abast de 45,45 m i va ser el més gran del món del 1341 al 1356.[nota 1][1] L'alçada a la part superior de l'arc és de 22,30 m. La llegenda local diu que la pedra que li falta al pont hauria estat robada pel diable.

Història[modifica | modifica el codi]

Una altra vista del pont

La construcció del pont va començar el 1321 i va acabar el 1341. Es va construir gràcies als fons de la ciutat de Ceret, ajudats pels pobles veïns. Va ser parcialment reconstruït al segle XVIII.

Entre el 1718 i el 1762 es va procedir a diverses reparacions. Es va començar amb la rehabilitació del contrafort del sud. El 1735 es va rehabilitar la calçada, es van segellar les esquerdes i es van elevar els murs de capçalera i els contraforts. Aquestes obres s'acabaren sis anys més tard. El 1750 es va engegar la refecció dels murs de contenció del pont de l'avinguda del costat de Perpinyà, mentre que el 1762 es va procedir a la mateixa refecció del costat de Ceret.

El govern francès el va fer monument històric el 1840.[2]

La llegenda del Pont del Diable[modifica | modifica el codi]

Vista de Ceret des del pont

La llegenda de Ceret s'assembla bastant a altres llegendes que atribueixen la construcció d'alguns ponts al diable. N'existeixen diverses variants que tenen molts elements comuns amb la següent, que se situa al segle XIV:

"Els ceretans volien crear un pont sòlid de pedra per a creuar el Tec, però les ribes del riu eren molt acinglades. Van demanar consell a tots els enginyers del país però, després de veure l'indret força experts, tots van declarar possible que el projecte era impossible. Tot i això un d'aquells, després d'haver hesitat força temps, i atret pels diners que s'oferien va afirmar que construiria el pont i es va comprometre a acabar-lo en un any. Mentre els ceretans estaven recaptant el sou promès, l'enginyer es va posar a treballar: va elaborar plànols i va començar la feina. Ràpidament, es van edificar els estreps del pont però vet aquí que es va produir un gran temporal que va provocar un aiguat i tot va ser assolat. La decepció va ser força gran però l'enginyer va tornar a reconstruir el pont. Al cap de sis mesos el pont creuava el Tec i d'ací a una setmana l'obra s'hauria acabat. Tots s'alegraven de veure el pont gairebé acabat però, de sobte, la volta es va esfondrar. Els ceretans, furiosos, van acusar l'enginyer de ser l'autor d'aqueixes desgràcies. Es va dir aleshores a l'enginyer que si no acabava el pont al cap de sis mesos, el penjarien! Una vegada més, l'enginyer va tornar a fer el pont i fins a la vigília del darrer dia dels sis mesos, tot es va fer sense cap problema. Dissortadament, aquesta nit, es va produir un altre temporal. El riu creixia tot rugent de nou i, de cop i volta, es va endur el pont! Desesperat, l'enginyer va fugir cap a les muntanyes per mor d'escapar a la ira dels vilatans. Mentre pujava es va trobar un home gran i sec que li va agafar el braç.
On vas?
Què t'importa, deixa'm passar.
Sé qui ets, i vull salvar-te la vida.
Però tu, qui ets?
Què t'importa. Aquesta nit a mitjanit, el pont serà reconstruït. Però hauràs de complir la meva condició.
I quina és?
Hauràs de donar-me la primera criatura que creuarà el pont!
Espantat, l'enginyer va acceptar la condició de l'home sospitant que només podia ser el diable, ja que només el dimoni pot construir un pont en algunes hores. El diable va desaparèixer quan l'enginyer va acceptar el tracte. L'enginyer va tornar a casa seva i va començar a rumiar què havia de fer. Cap a les onze, quan tothom dormia, l'enginyer es va dirigir a les ribes del Tec amb una bossa a l'esquena. Quan va arribar a la riba, va veure el diable que treballava de valent a la reconstrucció del pont. I ho feia molt hàbilment apilant els materials entre si per formar de nou l'arca i consolidar el pont ... Quan va ser mitjanit, el pont era acabat. Immediatament, l'enginyer va sortir del seu amagatall i de la seva bossa va treure un gat negre, que tenia la cua lligada a una olla de ferro! Mentre el diable estava posant la darrera pedra, la pedra angular, es va aturar quan va sentir passar aquell animal. Aleshores va deixar caure la pedra que tenia a les mans, va voler prendre l'animal que havia confós amb un cavaller en armadura. Quan es va adonar de l'engany el dimoni va cridar moltíssim i enfadat va desaparèixer immediatament, i va deixar així el pont inacabat. Fins i tot encara avui en dia, li falta aquesta pedra a l'edifici."

El pont a les arts[modifica | modifica el codi]

Pintura del Pont del diable

El pont de Ceret ja es cita en una vella corranda nord-catalana:

Ai, adéu, pont de Ceret,
estàs fet tot d’una arcada;
de la mar a Canigó,
no te veus que una vegada!

Jacint Verdaguer es va inspirar d'aquesta tradició popular i la va integrar als versos següents del Cant VII de Canigó:

Tu, que d’una gambada passes el Tec,
obre ton ull de pedra, pont de Ceret,
que de fills de Mahoma no en veuràs més.

Aquest pont va ser pintat per Cézanne i també apareix a les pintures d'Auguste Herbin. Una escena de la pel·lícula francesa "El geperut" d'André Hunebelle es va filmar en el pont, quan es veuen els tres assassins que van a Espanya per a eliminar Lagardère (Jean Marais) i la filla del duc de Nevers.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont del Diable (Ceret) Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En aquesta data va ser superat en llargada pel pont Scaliger, a Verona (Itàlia).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (francès) Fabricio Cárdenas, 66 petites histoires du Pays Catalan, Perpignan, ed.Ultima necat, col·lecció « Les vieux papiers », 2014 (ISBN 978-2-36771-006-8)
  2. Fitxa a la base Mérimée (en francès). 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]