Pont del Petroli

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Pont del Petroli
Pont del Petroli - panoramio (2).jpg
Dades
Característica
Mesura 6 m m (Alçada
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització Platja del Pont del Petroli, Badalona
41° 26′ 27″ N, 2° 14′ 51″ E / 41.440943°N,2.247394°E / 41.440943; 2.247394Coord.: 41° 26′ 27″ N, 2° 14′ 51″ E / 41.440943°N,2.247394°E / 41.440943; 2.247394
IPA
Identificador IPAC: 37854
Conservació i restauració
2002-2009  Restaurat
Activitat
Propietat de Ajuntament de Badalona
Modifica les dades a Wikidata

El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic. Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m.

Estructura[modifica]

El Pont del Petroli és una estructura de formigó que consta d'un pont d'accés de 235 m acabat en una plataforma de descàrrega de 100 m² i suportada per uns pilons metàl·lics. El pont està format per dues bigues de formigó en forma de T i unides entre si. Les bigues són sobre uns carregadors transversals de formigó suportats pels pilons. Els capçals carregadors transversals tenen una amplada de 3,20 m, més gran que les bigues perquè suportaven també les canonades dels hidrocarburs que arribaven fins a la refineria.[1]

El pont està suportat per 16 grups de pilons separats cada 15 m. Els grups són dobles excepte dos formats per quatre pilons. Tres dels grups de pilons són a la sorra de la platja i la resta dins de l'aigua clavats 6 m en el fons marí de sorra. La plataforma té 20 pilons més amb una batimetria màxima de 12 m. Tots els pilons tenen un diàmetre de 392 mm i un gruix de 12 mm.[1][2]

Història[modifica]

Vista aèria del Pont del Petroli abans de la seva reforma, anterior al 2009

El primer pont del petroli de Badalona va ser construït l'any 1879 per la companyia Suari i Canals, amb l'objectiu de descarregar el petroli dels vaixells.[3] El que va conviure al costat del pont que coneixem ara mateix va ser el segon i ja era de formigó i posteriorment va ser enderrocat.[4]

El Pont del Petroli va ser construït el 1965[5] per l'empresa CAMPSA i va ser utilitzat com a pantalà de descàrrega fins al 1990 i era de fusta.[1]

En ser abandonada la seva funció industrial, es va convertir en la principal zona de submarinisme de Badalona, sense necessitat d'embarcacions ni instal·lacions. En els pilons s'havia format un ecosistema submarí amb organismes del fons marí, altres adherits a l'estructura dels pilons i peixos nedadors cercant refugi.[6]

L'any 2001 es va anunciar la intenció de desmuntar el pantalà, però un col·lectiu de submarinistes, fotògrafs i altres amics del Pont del Petroli, encapçalats per Josep Valls, es van mobilitzar per defensar la conservació d'aquesta estructura representativa de la zona.[7] Josep Valls va ser escollit Badaloní de l'any el 2011 per aquesta tasca,[8] i l'Ajuntament el va homenatjar el 2013 amb una placa a l'entrada del pantalà.[9][10] Al final del pont hi ha una altra placa, aquesta amb un poema que va ser escrit per en Jordi Sarsanedas després d'una visita al pont del Petroli el 4 d'abril de 2006.[a]

L'any 2003 va passar a ser de propietat de l'Ajuntament de Badalona[5] i, després de diferents etapes de restauració, es va obrir al públic el 13 de junt de 2009 habilitat com a passeig que duu mar endins com a mirador inèdit de la ciutat.[11] Tres anys més tard es va integrar amb la resta del passeig marítim.[12] A la plataforma d'entrada del pont, molt propera a la fàbrica de l'Anís del Mono, es va inaugurar una escultura de Susana Ruiz dedicada a la històrica fàbrica.[13]

El temporal de començaments de 2017 que va afectar el litoral badaloní, amb onades de fins a vuit metres, va destruir bona part de les bigues de fusta que suportaven el paviment, va deixar molt malmesa la barana d’acer inoxidable, i va provocar un moviment centimètric lateral i longitudinal d'algunes de les peces. No van semblar afectats els pilons ni la resta d'elements del pont.[14] La reparació va finalitzar en el mes d'octubre del mateix any, amb una inversió total de 216.280 euros, incloent millores en la il·luminació, seguretat i accessibilitat del pont.[15]

Plataforma científica[modifica]

La seva singularitat, accessibilitat i proximitat al nucli urbà, l'han convertit en un lloc idoni per funcionar com a estació meteorològica i oceanogràfica gestionades per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els instruments enregistren dades marítimes i biològiques per a investigació i per a ús social. Com a estació meteorològica disposa d'instruments per mesurar el vent, pluges, pressió atmosfèrica, radiació solar, temperatura i humitat. Com a estació oceanogràfica submergida registra dades sobre l'estat de la mar (corrents i onades) i de la qualitat de l'aigua (temperatura, salinitat). Un portal web facilita les dades en temps real.[1]

Les dades registrades per aquesta estació, una de les quinze de la xarxa de vigilància Silmar, indiquen que la qualitat de la biodiversitat i l'estat del fons s'ha deteriorat, obtenint pitjor nota que en anys anteriors. Actualment aquesta zona és considerada sobreexplotada per les activitats aquàtiques als estius, amb dades preocupants per les moltes deixalles, brutícia i la presència d'espècies invasores detectades.[16]

Notes[modifica]

  1. Així consta en la mateixa placa.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pont del petroli». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 12 novembre 2012].
  2. «Descripció: Interès científic». Pontdelpetroli.org. [Consulta: 12 novembre 2012].
  3. «El pont que ja no fa pudor de fuel». El Periódico, 05-10-2011.
  4. «Badalona. Història gràfica d'una transformació». El Tot Digital. [Consulta: 14 agost 2013].
  5. 5,0 5,1 «Pont del Petroli (Badalona - Barcelonès)». Pobles de Catalunya. Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. [Consulta: 12 novembre 2012].
  6. «Immersió al Pont del Petroli». Pontdelpetroli.org. [Consulta: 12 novembre 2012].
  7. Benvenuty, Luis «Los caballitos de mar vuelven a Badalona gracias al Pont del Petroli». La Vanguardia [Barcelona], 13-06-2009 [Consulta: 12 novembre 2012].
  8. «El Quixot de Badalona». El Punt Avui, 23-05-2012.
  9. «La ciutat de Badalona homenatja Josep Valls per la seva tasca en favor del manteniment del pont del Petroli». Ajuntament de Badalona, 24-05-2013.
  10. «Josep Valls ja té la placa d’homenatge al Pont del Petroli - See more at: http://www.eltotdigital.com/2013/05/29/josep-valls-ja-te-la-placa-dhomenatge-al-pont-del-petroli/#sthash.3heHCLLS.dpuf». El Tot Badalona, 29-05-2013.
  11. Martínez, Lluís; Membrives, Marta «Badalona reobre el pont del petroli, convertit ja en un símbol per a la ciutat». El Punt Avui, 09-06-2014 [Consulta: 12 novembre 2012].
  12. «El passeig Marítim de Badalona s'inaugura el proper dissabte 16 de juny, a les 19 hores». Ajuntament de Badalona, 12-06-2012. [Consulta: 12 novembre 2012].
  13. Carvajal, C «L'estàtua d'Anís del Mono s'inaugura aquest dissabte». El Tot Badalona, 05-07-2005 [Consulta: 12 novembre 2012].
  14. «Badalona destina 325.00 euros a la reparació del pont del Petroli afectat pel temporal». Ajuntament de Badalona, 27-01-2017 [Consulta: 2 febrer 2017].
  15. «Reobre el Pont del Petroli de Badalona». El Periódico, 11-10-2017 [Consulta: 16 novembre 2017].
  16. «El fons marí es degrada a la meitat dels llocs de control». El Punt Avui, 12-04-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont del Petroli Modifica l'enllaç a Wikidata