Populisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El populisme ve del concepte llatí de populus que significa «poble» i que en l'actualitat és un terme polític utilitzat per designar diferents corrents heterogènies però que es destaquen per la seva aversió discursiva o real a les elits econòmiques i intel·lectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals (institucionals i ideològics), la seva denúncia de la corrupció política per part de les classes privilegiades i la seva constant apel·lació al "poble" com a font del poder.

L'aparició del populisme com a fenomen social es lliga a processos de ràpida modernització o canvi com una actitud crítica davant els diferents graus de desenvolupament que aquests processos poden generar en les diverses classes o regions d'un país i en conseqüència una desigualtat en diversos àmbits de la societat. El terme «populisme» s'ha usat en política amb dues accepcions diferents, una d'elles referida a buscar el vot o suport de les classes populars o d'una cultura de masses (podent fer polítiques de dretes, com és el cas del Partit "Popular" a Espanya, per exemple), i una altra referida a polítiques que consideren prioritari protegir les classes populars i actuar en benefici de tota la societat, incloent els més marginals (sol ser política d'esquerres, a favor d'impostos progressius i no regressius, contra els privilegis i estaments desigualitaris com dictadures o la monarquia, per exemple).

En alguns casos s'identifica erròniament el populisme amb la demagògia: mentre aquesta última està referida al discurs del polític buscant influir en les emocions dels votants, el populisme està referit a la mesures que pren un polític, buscant l'acceptació dels votants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Populisme Modifica l'enllaç a Wikidata