Porquet de Sant Antoni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPorquet de Sant Antoni
Oniscidea
Armadillidium vulgare 001.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Malacostraca
Ordre Isopoda
Subordre Oniscidea
Latreille, 1802
Modifica dades a Wikidata

El porquet de Sant Antoni és un subordre (Oniscidea) dels crustacis isòpodes. Són crustacis terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Els porquets de sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si hom n'hi veu dos parells, llavors es tracta d'un diplòpode.

També és anomenat vulgarment truja i trugeta (o trujola),[1] porqueta, gorrí, garrineta/gorrinet(a), gorrin(y)a, baconeta (de Sant Antoni) o tocinet; panerola,[nota 1] pastera, pastereta o pastoreta; somereta (del Bon Jesús), muleta del Bon Jesús; cabreta; bouet de Sant Antoni; conillet de Nostre Senyor; cuc/cuquet de bola, cuc/cuquet de Sant Antoni, boleta de Nostre Senyor, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del Bon Jesús; aranya del bon Jesús; marraco, marrameu, paternostrera; caterineta i catalineta blava, gallineta, gallinorba, (en)dormidora, endormida, papa de l'enaiguament, papa dormidora, porcellana i tall de moc (Alta Cerdanya).[2]

Descripció[modifica]

Els porquets de sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap, hi tenen dos ulls compostos, un parell d'antenes i mandíbules. Tenen un exosquelet rígid, segmentat i calcari, i disposen de set parells de potes. Algunes espècies tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes (p. ex.: Armadillidium vulgare), formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.

Ecologia[modifica]

Armadillium vulgare

Els porquets de sant Antoni necessiten un ambient humit, ja que respiren per brànquies. És habitual trobar-los en llocs humits i foscs, com ara sota pedres o troncs. Són, en general, animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se en una plaga en els jardins.

Els porquets de sant Antoni són els únics crustacis amb desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del cos. Una prole rosàcia n'ix quan ha trobat el lloc idoni (vegeu pseudoviviparisme, ovoviviparisme). Tanmateix, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, la qual cosa els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.

Costums[modifica]

Els agrada menjar de nit.

Infraordres i famílies[modifica]

Notes[modifica]

  1. La denominació «panerola» pot fer referència tant als insectes de l'ordre dels blatodeus (escarabats de cuina) com als crustacis isòpodes dels gèneres Oniscus, Armadillium i Porcellio. Vegeu Panerola.

Referències[modifica]

  1. Vegeu [Fauna de la encontrada de Banyolas http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/82103/106714].
  2. «Porquet de Sant Antoni». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Bibliografia[modifica]