Port de Balès

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:36, 6 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de geografia físicaPort de Balès
Imatge
TipusPort de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlts Pirineus (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 52′ 27″ N, 0° 30′ 03″ E / 42.8742°N,0.5008°E / 42.8742; 0.5008
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.755 m Modifica el valor a Wikidata

El port de Balès o coll de Balès és un port de muntanya dels Pirineus, que es troba a la frontera entre els departaments francesos dels Alts Pirineus i l'Alta Garona. El coll culmina a 1.755 metres d'altitud i uneix les viles d'Harrèra (al nord) amb Borg de Guelh (al sud-est) i des del 2007 ha estat lloc de pas habitual de diverses curses ciclistes, com el Tour de França o fins i tot la Volta a Espanya.

Història

El Port de Bales va ser ignorat durant molt de temps pel fet que sols era accessible per un estret camí procedent des del nord fins a començaments de la dècada de 1980. Posteriorment es van obrir diverses pistes forestals per sobre d'Harrèra per accedir a les pastures de muntanya i no va ser fins més tard quan es va obrir una nova pista forestal des de Borg de Guelh, prop de Banhèras de Luishon. Aquesta pista es va enllaçar amb el coll de Pierrefite que dóna accés a les valls d'Era Varelha i Loron.[1]

Aquestes pistes sols eren aptes per a vehicles agrícoles i forestals i cotxes equipats amb tracció a les quatre rodes. Al camí principal d'accés al coll se li va donar un tractament d'asfalt durant la dècada de 1980,[2] però a finals de la dècada de 1990 s'havia deteriorat greument,[3] cosa que feia el camí gairebé intransitable fins que fou enquitranant novament l'estiu de 2006. Això es va aconseguir, en part, per iniciativa dels organitzadors del Tour de França que buscaven noves ascensions.

Ciclisme

Rètol indicatiu al cim del coll.

La primera cursa a passar pel coll fou la Ruta del Sud. Posteriorment, el Tour de França va donar a conèixer el coll al món en la 15a etapa de l'edició del 2007 en què el luxemburguès Kim Kirchen fou el primer al cim.[4] Des d'aleshores ha estat superat en quatre ocasions pel Tour. El 2013 la Volta a Espanya també el va creuar.

Detalls de l'ascensió

Començant a Maulion de Varossa l'ascensió té 18,9 quilòmetres de llargada en què se superen 1.185 metres de desnivell a una mitjana del 6,3%, amb rampes màximes de fins a l'11%.[5]

Des de Banhèras de Luishon, l'ascensió té 19,7 quilòmetres de llargada en què se superen 1.125 metres de desnivell a una mitjana del 5,7%, amb rampes màximes de fins a l'11%.[6] Per aquest vessant sud l'ascensió comença als peus del coll de Pèira Sorda, coll habitual de pas al Tour de França.

Aparicions al Tour de França

[4]

Any Etapa Categoria Inici Final Primer al cim
2014 16 HC Carcassona Banhèras de Luishon  José Serpa (COL)
2012 17 HC Banhèras de Luishon Peyragudes  Alejandro Valverde (ESP)
2010 15 HC Pàmies Banhèras de Luishon  Thomas Voeckler (FRA)
2007 15 HC Foix Lodenvièla  Kim Kirchen (LUX)

Aparicions a la Volta a Espanya

La Volta a Espanya superòa el coll en l'edició del 2013.

Any Etapa Categoria Inici Final Primer al cim
2013 15 1 Andorra la Vella Peyragudes  André Cardoso (POR)

Referències

  1. «Port Balès (1755 m)» (en francès). Les cols et passages des Pyrénées - France. www.pyrenees-pireneus.com. [Consulta: 8 juliol 2012].
  2. IGN Pyrénées carte de randonnés no 5, Edition 4 1991
  3. Sidford, Matthew (2003) Cycloclimbing Guide to the West Pyrenees Ordre des Cols Durs (UK)
  4. 4,0 4,1 «Le Port de Balès dans le Tour de France». ledicodutour. [Consulta: 23 juliol 2014].
  5. «Port de Bales: Mauléon Barousse». www.climbbybike.com. [Consulta: 8 juliol 2012].
  6. «Port de Bales: Bagnères de Luchon». www.climbbybike.com. [Consulta: 8 juliol 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Port de Balès