Portaavions Hōshō

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vaixellHōshō
鳳翔 (fènix volador)
Japanese aircraft carrier Hōshō Tokyo Bay.jpg
Període de servei1922 Modifica el valor a Wikidata –
País de registre
Historial
Col·locació de quilla
16 desembre 1920
Avarament
13 novembre 1921
Assignació
31 desembre 1922
Desballestament
2 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

Naval Ensign of Japan.svg  Hōshō
? – 31 agost 1946
OperadorMarina Imperial Japonesa
Destídesballestament (1946-1947)
Característiques tècniques
Tipusportaavions Modifica el valor a Wikidata
Classecap valor Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament7590 t (estàndard)
10500 t (màxim) Modifica el valor a Wikidata
Eslora168.25 m (LOA) Modifica el valor a Wikidata
Mànega17,98 m Modifica el valor a Wikidata
Calat6,17 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
Turbines de 2 hèlix, 12 calderes
Potència30.000 CV Modifica el valor a Wikidata
Velocitat25 kn Modifica el valor a Wikidata
Autonomia8680 mn a 12 kn Modifica el valor a Wikidata
Tripulació512 Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
Armament
4 canons de 140 mm
2 canons antiaeris de 80 mm
2 metralladores
Aeronaus15
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El portaavions Hōshō (japonès: 鳳翔, fènix volador) va ser el primer portaavions de la història, dissenyat des d'un origen com a tal, en entrar en el servei actiu. Tot i que el HMS Hermes britànic es dissenyà i s'inicià el 1918, avarant-se el 1919, no va entrar en servei fins al 1923.

El Hōshō encara es basava en el disseny d'un creuer, però no es tractava simplement d'una conversió. Sent el primer del seu tipus en entrar en servei, va ser intensament usat per desenvolupar els mètodes i tàctiques necessaris per fer servir aquest nou tipus d'arma durant la dècada dels 20.

La coberta de vol estava lleugerament inclinada cap a baix a la proa, per així facilitar l'enlairament dels avions. El pont estava ubicat a estribord, on també tenien la sortida les 3 xemeneies del vaixell, que podien abatre's a una posició horitzontal durant les operacions d'enlairament i apontatge. Després de diverses proves s'eliminà el pont de comandament, deixant la pista de vol completament lliure.

Serví a la Batalla de Shangai de 1932, en la que els seus aparells van bombardejar la ciutat, i als inicis de la Segona Guerra Sinojaponesa. A l'inici de la Segona Guerra Mundial, el Hōshō ja havia quedat superat per altres unitats en actiu, doncs era massa petit i lent per donar cabuda als nous tipus d'avions embarcats, com el Mitsubishi A6M. De tota manera, entrà en combat durant la batalla de Midway, oferint un modest suport aeri a la flota principal.

S'intentà allargar i eixamplar la seva coberta de vol, però les parts suspeses fora del buc minvaven la seva estabilitat i, per tant, la seva capacitat per travessar l'oceà, i finalment va quedar relegat a tasques d'entrenament sense allunyar-se gaire de les costes japoneses des de 1943.

Després de la guerra es va fer servir per repatriar personal japonès fins a juny de 1946, sent desballestat el 1947. El Hōshō va ser un dels 4 portaavions japonesos que van sobreviure a la guerra i, en el moment del seu desballestament, irònicament va ser al mateix temps el primer i el darrer portaavions japonès.

Grup aeri del Hōshō:

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portaavions Hōshō