Portaavions Taiyō

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taiyō
大鷹 (Gran Falcó)
Japanese aircraft carrier Taiyō cropped.JPG
Historial
Constructor: Mitsubishi Heavy Industries
Iniciat: 6 gener 1940
Avarament: 19 setembre 1940
Assignat: 2 setembre 1941

Naval Ensign of Japan.svg  Taiyō
2 setembre 1941 – 18 agost 1944
Operador: Marina Imperial Japonesa
Destí: enfonsat en combat
Característiques tècniques
Tipus: portaavions
Classe: Classe Taiyō
Desplaçament 18.116 t (estàndard)
Eslora: 180,4 m (LOA)
Mànega: 22,5 m
Calat: 7,74 m
Propulsió:
Potència: 25.200 hp
Velocitat: 21 nusos
Autonomia: 8.500 mn a 18 nusos
Tripulació: 747
Característiques militars
Armament:
Aeronaus: 27
Modifica dades a Wikidata

El Taiyō (japonès: 大鷹, Gran Falcó) va ser un portaavions de la Marina Imperial Japonesa, que formava la classe Taiyō amb el Chūyō i l'Unyō.

Construcció i conversió[modifica | modifica el codi]

La seva construcció s'inicià com el transatlàntic Kasuga Maru (日丸) el 6 de gener de 1940, sent botat al setembre del mateix any, però al febrer de 1941, abans de la seva conclusió, va ser requisat per ser emprat com a transport militar. Després de portar a terme aquesta funció durant uns mesos, es decidí finalment transformar-lo en un portaavions, realitzant-se a Sasebo entre maig i setembre de 1941.

Historial Operatiu[modifica | modifica el codi]

Igual que els seus bessons, va ser destinat a tasques de transport d'avions, material i personal, sovint en companyia del Chūyō o del Unyō. Igual que ells, també va ser repetidament atacat per submarins, tant el 28 de setembre de 1942 pel USS Trout, el 9 d'abril de 1943 pel USS Tunny, o el 24 de setembre del mateix any pel USS Cabrilla; tot i que en les tres ocasions va aconseguir arribar a port per ser reparat i tornar al servei actiu.

Durant la seva carrera experimentà successius increments al seu armament antiaeri, i fins i tot submarí a la darrera modificació, portant càrregues de profunditat. No obstant això, el 18 d'agost de 1944, prop del cap Bolinao (Luzon), i mentre que escortava un comboi cap a Manila, va rebre l'impacte d'un torpede llançat pel USS Rasher. L'explosió provocà que els dipòsits de combustible d'aviació esclatessin, enfonsant-se en només 26 minuts, amb molt pocs supervivents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Stille, Mark. Imperial Japanese Navy Aircraft Carriers 1921-45. Osprey Publishing, 2005. ISBN 1-84176-853-7.