Portadora

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Portadora francesa amb agafadors horitzontals. Les portadores catalanes tenen agafadors inclinats cap avall.

Una portadora[1] o semal (Girona)[2][3] és un recipient de fusta amb dos agafadors, tradicionalment usat per a transportar els raïms collits en la verema des de la vinya fins al local on seran transformats en vi. La forma típica de les portadores és lleugerament cònica i de secció el·lipsoidal. En una portadora, la base és més petita que la boca i les dogues que la formen es van eixamplant des de baix cap a dalt. A més de les dogues de fusta hi ha un parell (o més) de cèrcols de ferro que lliguen i reforcen el conjunt.

Mesures[modifica]

Rajoles decorades amb imatges de la verema al Celler Cooperatiu del Pinell de Brai. A la dreta dos homes transportant una portadora carregada.

Les mesures de les portadores eren variables, segons l'indret de fabricació i l'artesà que les feia. Aproximadament tenien una alçària d'un metre i un diàmetre màxim a la boca d'uns 80 cm.

  • La capacitat era variable: entre 80, 100 i 120 litres.
  • Carregades de raïm pesaven uns 60-70kg.

Altres detalls[modifica]

Tapa[modifica]

Moltes portadores disposaven de tapadores de fusta, més menys ajustades a la boca. Aquestes tapadores permetien protegir la càrrega, impedint eventuals entrades de pols o de materials no desitjats des de l'exterior.

Transport[modifica]

En trajectes curts els agafadors permetien el transport d'una portadora carregada (60-70 kg) per part de dues persones: una a cada costat subjectant un agafador. També hi havia la possibilitat d'emprar un parell de vares auxiliars. Passant cada vara o barra per sota d'un agafador, el transport era més fàcil (sempre amb dues persones). A més facilitava el pas per camins estrets.

Referències[modifica]

  1. DCVB: Portadora.
  2. Rogeli Montalà Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 92–. ISBN 978-84-9791-220-4. 
  3. Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y Llatina: per Pere Labernia. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1840, p. 665–.