Portal:Animals/Articles seleccionats
Els basilosaures (Basilosaurus, "rèptil rei" en grec antic) són un gènere de cetacis primitius; es tracta de la primera gran balena en aparèixer en el registre fòssil i és una peça clau en l'estudi de l'evolució dels cetacis. Aparegueren a l'Eocè superior, fa aproximadament quaranta-cinc milions d'anys. Tenien una gran difusió a nivell geogràfic, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fòssils a llocs tan variats com Alabama, i habitaven a les aigües costaneres poc profundes dels oceans de l'Eocè. Dos dels seus trets més interessants són l'alt grau d'elongació del seu cos en comparació amb el de les balenes actuals i les dues potes posteriors vestigials que posseïen. S'extingiren fa aproximadament trenta-sis milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligocè, a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com a Grande Coupure.
Llegiu més... | Arxiu
{{1_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La tortuga mediterrània o tortuga de terra, coneguda pel nom científic de Testudo hermanni, és una de les vuit espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga grega (T. graeca) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii). Se'n coneixen dues subespècies: T. h. hermanni i T. h. boetthgeri. Són rèptils herbívors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins el marge sud de la mar Negra a l'est. Juntament amb la tortuga marginada (T. marginata) és l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l'espècie a llarg termini.
Llegiu més... | Arxiu
{{2_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El bot (Mola mola), també conegut com lluna, peix lluna o mola, és el peix ossi més pesant conegut. Té un pes mitjà de mil quilograms. El bot habita en aigües tropicals i temperades arreu del món. Sembla un cap de peix sense cua, i el seu cos és aplanat pels laterals. Els bots poden ser tan alts com llargs quan estenen les seves aletes dorsals i ventrals.
Els bots tenen una dieta que consisteix principalment en meduses. Com que aquesta dieta és pobra en nutrients, en consumeixen grans quantitats per tal de desenvolupar-se i mantenir la seva gran mida. Les femelles ponen més ous que qualsevol altre vertebrat conegut. Les cries de bot semblen peixos globus, amb grans aletes pectorals, una aleta caudal i espines corporals que no són típiques dels exemplars adults.
Llegiu més... | Arxiu
{{3_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els mamuts (Mammuthus, probablement «excavador», de l'antic rus маммот) conformen un gènere de proboscidis primitius que es caracteritzaven pels seus llargs ullals corbats i, en les espècies septentrionals, per un espès pelatge. Aparegueren al Pliocè, fa uns 4,8 milions d'anys, a la zona d'Àfrica que actualment és el desert del Sàhara i s'estengueren a gran part d'Euràsia. Travessaren l'estret de Bering, colonitzaren Nord-amèrica i migraren cap al sud fins al que avui en dia és Mèxic. S'extingiren fa només 3.600 anys. Se'n coneixen unes tretze espècies diferents, tot i que el nombre exacte varia d'una front a l'altra. Es discuteix quina fou la causa de l'extinció dels mamuts, tot i que el més probable és que desapareguessin a causa d'una combinació de diversos factors.
Llegiu més... | Arxiu
{{4_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
_crop.jpg)
La reineta gegant (Litoria caerulea) és una espècie de granota arborícola originària d'Austràlia i Nova Guinea, amb poblacions introduïdes a Nova Zelanda i els Estats Units. Pertany al gènere Litoria. Físicament, s'assembla a altres espècies del mateix gènere, especialment Litoria splendida i Litoria infrafrenata.
La reineta gegant és més gran que la majoria de granotes australianes, assolint una llargada de deu centímetres. La longevitat mitjana de la granota en captivitat, d'uns setze anys, és llarga en comparació amb la de la majoria de granotes. Les reinetes gegants són dòcils i estan ben adaptades a la vida a prop de llars humanes. Sovint se les troba a finestres o a dins de cases, menjant-se insectes atrets per la llum.
Llegiu més... | Arxiu
{{5_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Compsognathus (dels mots grecs kompsos/κομψος; "elegant", "refinat" o "delicat"; i gnathos/γναθος; "mandíbula") fou un petit dinosaure teròpode carnívor bípede. Tenia la mida d'un gall dindi i visqué fa aproximadament 150 milions d'anys, a principis de l'estatge faunístic Titonià del Juràssic superior, en el que actualment és Europa. Els paleontòlegs n'han trobat dos fòssils ben preservats, un a Alemanya a la dècada del 1850 i un altre a França més d'un segle després. Moltes representacions populars encara descriuen Compsognathus com un dinosaure de la "mida d'una gallina" degut a la petitesa de l'exemplar alemany, considerat actualment la forma juvenil de l'exemplar francès, més gran. Compsognathus és un dels pocs dinosaures dels quals es coneix la dieta amb certesa: s'han trobat restes de petites sargantanes àgils dins l'estómac d'ambdós exemplars. Unes dents descobertes a Portugal podrien representar més restes fòssils d'aquest gènere.
Llegiu més... | Arxiu
{{6_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El cranc dels cocoters (Birgus latro) és l'artròpode terrestre més gran del món. És un bernat ermità altament apomòrfic i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir cocos amb les seves potents pinces per tal de menjar-se'n el contingut. És l'única espècie del gènere Birgus.
En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de "cranc lladre" o "lladre de les palmeres", perquè es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya. També se li ha donat el nom de "bernat ermità terrestre", ja que els exemplars joves utilitzen closques; tanmateix, hi ha altres bernats ermitans terrestres que no es desfan de la closca ni quan són adults. Aquests – generalment del gènere proper Coenobita – són els animals que hom anomena habitualment "bernats ermitans terrestres"; donada l'estreta relació entre Coenobita i Birgus, el terme seria utilitzat en general pels membres dels cenobítids.
Llegiu més... | Arxiu
{{7_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Des de l'any 1980 s'està produint un dramàtic declivi en les poblacions d'amfibis d'arreu del món, caracteritzat per col·lapses en les poblacions i per extincions massives localitzades. L'any 1993, les poblacions de més de 500 espècies de granotes i salamandres dels cinc continents presentaven un declivi en la seva població. El declivi dels amfibis està afectant milers d'espècies en tota mena d'ecosistemes, per la qual cosa ha estat assenyalat com una de les amenaces més crítiques a la biodiversitat global.
Els declivis i extincions massives en les poblacions d'amfibis són un problema local amb complexes causes globals. Entre les causes es troben: augments en l'índex de rajos ultraviolats (conseqüència del debilitament de la capa d'ozó), nous predadors als ecosistemes actuals (espècies introduïdes), fragmentació i pèrdua d'hàbitat, toxicitat i acidesa ambiental, malalties emergents, canvi climàtic, i interaccions entre tots aquests factors.
Llegiu més... | Arxiu
{{8_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Deinonychus (del grec δεινος "terrible" i ονυξ, "urpa") és un gènere de dinosaure dromeosàurid carnívor. Se n’ha descrit una única espècie, D. antirrhopus. Aquest dinosaure de 3,4 metres de longitud visqué a principis del Cretaci, entre fa 121 i fa 98,9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Montana, Wyoming i Oklahoma, tot i que també s'han trobat dents que podrien pertànyer a Deinonychus tan a l'est com Maryland.
El seu nom genèric "urpa terrible" es refereix a l’urpa inusualment gran i en forma de falç que l'animal tenia al segon dit de les potes posteriors, que probablement quedava alçada del terra mentre el dinosaure caminava sobre el tercer i quart dits. S'ha pensat tradicionalment que Deinonychus donava puntades de peu amb aquesta urpa a les seves preses per estripar-les, però proves recents amb reconstruccions de les urpes del dinosaure semblant Velociraptor suggereixen que l'urpa servia per clavar, no per estripar. El seu nom específic antirrhopus significa "contrapès", i es refereix a la visió de John Ostrom sobre la funció de la cua del dinosaure. Com en altres dromeosàurids, les vèrtebres de la cua tenen una sèrie de tendons ossificats i processos ossis sobreelongats. Aquestes característiques semblaven convertir la cua en un rígid contrapès, però un fòssil de l'espècie Velociraptor mongoliensis (IGM 100/986), molt propera, té un esquelet de la cua articulat que queda corbat lateralment en forma de "S" llarga. Això indica que, en vida, l’animal podia moure lateralment la cua amb un alt grau de flexibilitat. Tant a la formació de Cloverly com a la d'Antlers, les restes de Deinonychus han estat descobertes en una associació estreta amb les de l'ornitòpode Tenontosaurus. Les dents descobertes a prop de les restes de Tenontosaurus indiquen que aquest dinosaure era caçat, o com a mínim consumit com a carronya, per Deinonychus.
Llegiu més... | Arxiu
{{9_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii) és un marsupial carnívor que actualment només es troba en estat salvatge a l'estat insular australià de Tasmània. El diable de Tasmània és l'únic membre vivent del gènere Sarcophilus. Amb la mida d'un gos petit, però robust i muscular, el diable de Tasmània és actualment el marsupial carnívor més gran del món, després de l'extinció del llop marsupial el 1936. Es caracteritza pel seu pelatge negre, la pudor que emet quan es posa nerviós, un xiscle extremament fort i pertorbador, i la seva ferocitat quan s'alimenta. Se sap que caça preses i s'alimenta també de carronya. Tot i que sol ser solitari, en ocasions s'alimenta amb altres diables.
El diable de Tasmània fou extirpat del continent australià uns 400 anys abans de la colonització europea el 1788. Com que eren vistos com una amenaça pel bestiar a Tasmània, els diables foren caçats fins el 1941, quan foren protegits oficialment. Des de finals de la dècada del 1990, la malaltia de tumors facials del diable de Tasmània ha reduït la població de diables significativament i actualment amenaça la supervivència de l'espècie, que al maig del 2008 fou finalment declarada amenaçada. El govern de Tasmània ha emprès programes per a reduir l'impacte de la malaltia.
Llegiu més... | Arxiu
{{10_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els dinosaures (Dinosauria) foren els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a finals del període Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la majoria d'ells s'extingiren a l'extinció del Cretaci-Paleogen. Actualment hi ha deu mil espècies vivents de dinosaures, denominades amb el nom comú d'ocells.
El descobriment el 1860 de l'arqueòpterix fou el primer en suggerir una relació estreta entre els dinosaures i els ocells; a part de la presència d'empremtes fossilitzades de plomes, l'arqueòpterix era molt similar al petit dinosaure carnívor contemporani Compsognathus. Les investigacions dutes a terme des de la dècada del 1970 indiquen que els dinosaures teròpodes són els avantpassats més versemblants dels ocells; de fet, la majoria de científics consideren els ocells com els únics dinosaures supervivents, i alguns creuen que els dinosaures i els ocells haurien de ser agrupats en una única classe biològica. Els crocodilis són els altres parents propers dels dinosaures supervivents, i ambdós grups són membres del clade dels arcosaures, un grup de rèptils que aparegué per primer cop al Permià molt tardà i que esdevingué dominant a mitjans del Triàsic.
Llegiu més... | Arxiu
{{11_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Diplodocus és un gènere de dinosaure sauròpode de la família dels diplodòcids, els fòssils del qual foren descoberts per primer cop el 1877 per Samuel Wendell Williston. El nom genèric, encunyat per Othniel Charles Marsh el 1878, és un terme neollatí derivat dels mots grecs διπλόος diploos, "doble"; i δοκός dokos, "biga". El nom és en referència als xebrons de doble biga situats a la part inferior de la cua del dinosaure. Originalment, es pensava que aquests ossos eren únics a Diplodocus; tanmateix, més recentment se'ls ha descoberts en altres membres de la família dels diplodòcids i en sauròpodes no diplodòcids com ara Mamenchisaurus.
Visqué en el que actualment és l'oest de Nord-amèrica a finals del període Juràssic. Diplodocus és un dels fòssils de dinosaure més comuns de la formació de Morrison superior, una seqüència de sediments marins somers i al·luvials dipositats fa entre 150 i 147 milions d'anys, en el que actualment s'anomena els estatges Kimmeridgià i Titonià. La formació de Morrison reflecteix un ambient i un temps dominats per dinosaures sauròpodes gegantins com ara el camarasaure, el barosaure, l'apatosaure o el braquiosaure.
Llegiu més... | Arxiu
{{12_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) és una espècie de llangardaix que viu a les illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami, a l'Indonèsia central. És un membre de la família dels varans (varànids), i és l'espècie més gran vivent de llangardaix, assolint una mida mitjana de dos a tres metres i pesant aproximadament setanta quilograms. La seva mida inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnívors que puguin omplir el nínxol de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del dragó de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són depredadors alfa, dominant els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, també embosquen i cacen preses, incloent-hi invertebrats, ocells i mamífers.
L'aparellament comença entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. Es dipositen aproximadament vint ous en nius de megapòdid abandonats, que posteriorment són incubats durant entre set i vuit mesos, eclosionant a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. Els dragons de Komodo joves són vulnerables i, per tant, viuen en arbres, protegits dels predadors i dels adults caníbals. Triguen entre tres i cinc anys en madurar, i poden viure tant com cinquanta anys. Són capaços de partenogènesi, un procés pel qual una femella pot pondre ous viables sense la participació d'un mascle.
Llegiu més... | Arxiu
{{13_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
L'equidna de musell curt (Tachyglossus aculeatus), conegut també com a formiguer espinós degut a la seva dieta consistent en formigues i tèrmits, és una de les quatre espècies vivents d'equidna i l'única del gènere Tachyglossus. L'equidna de musell curt està cobert de pèl i espines, i té un musell característic i una llengua especialitzada, que utilitza per caçar les preses a alta velocitat. Com la resta de monotremes vivents, l'equidna de musell curt pon ous; els monotremes són l'únic grup de mamífers que ho fan.
Aquesta espècie viu arreu d'Austràlia, on és el mamífer nadiu més estès, i en regions costaneres i terres altes del sud-oest de Nova Guinea, on se'l coneix com a Mungwe en les llengües dadibi i chimbu. No es troba amenaçat d'extinció, però activitats humanes com ara la caça, la destrucció de l'hàbitat, i la introducció d'espècies depredadores i paràsits estrangers, han reduït la distribució de l'equidna de musell curt a Austràlia.
Llegiu més... | Arxiu
{{14_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
L'evolució dels mamífers a partir dels sinàpsids basals ("rèptils" mamiferoides) fou un procés gradual que durà aproximadament noranta-cinc milions d'anys, des de l'aparició dels primers sinàpsids com ara Archaeothyris o Clepsydrops al Pennsylvanià fins l'aparició dels primers mamaliaformes com ara Adelobasileus a l'estatge faunístic Carnià. El llinatge sinàpsid divergí del llinatge sauròpsid, que conduiria als rèptils, els dinosaures i els ocells, a finals del període Carbonífer, només vint milions d'anys després de la formació del clade dels amniotes.
Els sinàpsids es diversificaren durant el Permià, produint formes tan cèlebres com Dimetrodon, Sphenacodon o l'edafosaure. Durant uns quaranta milions d'anys, foren els animals terrestres dominants, però fa 251,4 milions d'anys l'extinció permiana posà fi al seu domini, portant a la desaparició tots els grups de pelicosaures tret dels teràpsids. Després d'aquesta extinció, que eliminà el 70% dels vertebrats terrestres, el grup teràpsid dels listrosaures es recuperà i arribà a exercir un domini tan aclaparador que no s'ha tornat a repetir mai més en la història de la Terra: durant un temps, el 95% dels vertebrats terrestres pertanyien a aquest gènere. Tanmateix, un esdeveniment conegut com a canvi del Triàsic obrí la porta al domini dels dinosaures i obligà els mamífers a mantenir un perfil baix durant els següents 160 milions d'anys.
Llegiu més... | Arxiu
{{15_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Les formigues (Formicidae) són una família d'insectes socials que, juntament amb les famílies properes de les vespes i abelles, formen l'ordre dels himenòpters. Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de nòdul que forma una cintura esvelta. La branca de l'entomologia que les estudia s'anomena mirmecologia.
Les formigues evolucionaren d'avantpassats vespiformes al període Cretaci mitjà, fa entre 130 i 110 milions d'anys, i es diversificaren després de l'expansió de les plantes amb flor. Avui en dia, se'n reconeixen més de 12.000 espècies, amb una estimació superior d'unes 14.000. Estan classificades en 26 subfamílies, 385 gèneres i 12.028 espècies descrites. La diversitat més gran es troba als tròpics.
Llegiu més... | Arxiu
{{16_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.
Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d'Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgar cattus, paraula que al·ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
Llegiu més... | Arxiu
{{17_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El gos, ca, cus o cutxo (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.
N'hi ha aproximadament 800 races (més que qualsevol altre animal) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament, i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents. Tenen una gran relació amb els humans, servint d'animals de companyia, d'animals de guàrdia, de gossos pigall o de gossos pastors, per exemple.
Llegiu més... | Arxiu
{{18_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) és una petita guineu endèmica de sis de les vuit illes Santa Bàrbara de Califòrnia. És la segona espècie de guineu més petita dels Estats Units. Hi ha sis subespècies d'aquesta guineu, cadascuna d'elles única a l'illa en què viu, reflectint-ne la història evolutiva.
Llegiu més... | Arxiu
{{19_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els ocells o aucells, moixons o pardals(o encara literàriament aus), són una classe d'animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç. El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys, essent l'ocell més antic conegut l'arqueòpterix, del Juràssic superior (155-100 Ma). La majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l'extinció del Cretaci-Paleogen fa aproximadament 65,5 milions d'anys.
Llegiu més... | Arxiu
{{20_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El lèmur de cua anellada (Lemur catta) és un gran primat estrepsirrí; és el lèmur més conegut degut a la seva llarga cua amb anells blancs i negres. Pertany als lemúrids, una de les quatre famílies de lèmurs. És l'únic membre del gènere Lemur. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. És conegut localment com a hira (en malgaix) o maki (en francès i malgaix), i viu en boscos de galeria i matollars de les regions meridionals de l'illa. És omnívor i també és el lèmur més terrestre de tots. És un animal diürn, cosa que significa que només és actiu durant el dia.
Llegiu més... | Arxiu
{{21_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La llet és un líquid blanquinós i opac produït per la secreció de les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes, malgrat que no tenen mamelles definides). Aquesta capacitat secretora és una de les característiques que defineixen els mamífers.
La funció principal de la llet és nodrir les cries fins que són capaces de digerir altres aliments. A més, compleix les funcions de protegir el tracte gastrointestinal de les cries contra microorganismes patògens, toxines i inflamacions, i contribueix a la salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la glucosa i la insulina. És l'únic aliment que ingereixen les cries dels mamífers (del nen de pit en el cas dels éssers humans) fins el deslletament. La llet dels mamífers domèstics (de vaca, principalment, però també d'ovella, cabra, egua, camella, etc.) forma part de l'alimentació humana d'algunes cultures.
Llegiu més... | Arxiu
{{22_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) fou el marsupial carnívor més gran conegut dels temps moderns. Era nadiu d'Austràlia i Nova Guinea i es creu que s'extingí al segle xx. Es tractava de l'últim membre vivent del seu gènere (Thylacinus), els altres membres del qual visqueren en temps prehistòrics, apareixent a principis del Miocè.
El llop marsupial s'extingí al continent australià milers d'anys abans de l'arribada dels colons europeus, però sobrevisqué a Tasmània juntament amb altres espècies endèmiques, incloent-hi el diable de Tasmània. Generalment se sol culpar la caça intensiva, motivada per recompenses, de la seva extinció, però hi podrien haver contribuït altres factors, com ara les malalties, la introducció dels gossos o l'ocupació del seu hàbitat pels humans. Tot i que se'l considera oficialment extingit, encara hi ha qui diu haver-lo vist.
Llegiu més... | Arxiu
{{23_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són el seu pelatge i l'alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. N'existeixen unes 5.500 espècies arreu del món que són classificades en tres subclasses: els monotremes ponedors d'ous (Prototheria), els marsupials (Metatheria) i els placentaris (Eutheria), als quals pertany l'ésser humà. La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30-40 mm i 2 g) fins l'enorme balena blava (33 m i 181 tones.
Deixant de banda les cinc espècies de monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous. La majoria de mamífers també tenen dents especialitzades, i el grup més gran de mamífers, els euteris, utilitzen una placenta durant la gestació. El cervell dels mamífers regula un sistema endotèrmic i un aparell circulatori que inclou un cor amb quatre cambres.
Llegiu més... | Arxiu
{{24_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els nàutils (ναυτίλος nautilos, "navegant" en grec antic) són qualsevol de les criatures marines de la família de cefalòpodes dels nautílids, l'única família de l'ordre dels nautilins . Són els únics membres vivents de la subclasse dels nautiloïdeus, que existeixen des de fa 500 milions d'anys, per la qual cosa són considerats fòssils vivents. Originalment, el nom "nàutil" designava uns altres cefalòpodes, els argonautes, també coneguts com a nàutils de paper.
Són animals d'uns quinze centímetres de diàmetre, especialment coneguts per la seva conquilla calcària. Es mouen lentament, però tot i això són capaços d'alimentar-se de petits peixos i crustacis. N'hi ha exemplars mascles i femelles, i es troben exclusivament a l'oceà Pacífic.
Llegiu més... | Arxiu
{{25_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
L'ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi Tasmània. Juntament amb les quatre espècies d'equidna, és una de les cinc espècies vivents de monotremes, els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. És l'únic representant viu de la seva família (Ornithorhynchidae) i el seu gènere (Ornithorhynchus), tot i que s'han trobat espècies relacionades en el registre fòssil.
Llegiu més... | Arxiu
{{26_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Les ovelles, bens, xais o corders (Ovis aries, "ovella" i "moltó" en llatí) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, les ovelles són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "ovella" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Ovis aries. Les ovelles són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del mufló salvatge d'Europa i Àsia.
Les ovelles foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agrícoles, i se les valora principalment per la seva llana i la seva carn. La llana d'una ovella és la més usada de tots els animals, i se la sol recollir per mitjà de l'esquila. La carn ovina rep el nom de carn de xai quan és d'un animal jove i carn de be quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llana i la seva carn, i en ocasions també se les cria per la pell d'ovella, per la seva llet o com a organisme model en la investigació científica.
Llegiu més... | Arxiu
{{27_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics nadius d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per les seves amples i escatades cues. És l'únic gènere no extingit de la família dels castòrids i engloba tres espècies: el castor americà (Castor canadensis), el castor europeu (Castor fiber) i el castor de Kellogg (Castor californicus), aquesta última extingida des del Plistocè. Totes elles viuen a l'hemisferi nord, excepte alguns castors americans que foren introduïts a la Terra del Foc, una regió sud-americana. També s'introduïren alguns individus d'aquesta espècie a Europa. Deixant de banda aquestes excepcions, Castor canadensis només viu a Nord-amèrica i Castor fiber només a Europa i Àsia. Castor californicus s'estenia pel que avui en dia és l'oest delsEstats Units. Encara que són molt semblants entre ells, la investigació genètica ha demostrat que els castors americans i europeus són espècies diferents i que la hibridització és improbable, ja que tenen un nombre diferent de cromosomes.
Llegiu més... | Arxiu
{{28_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
El panda vermell de l'Himàlaia (Ailurus fulgens, "gat lluent" en grec), també conegut com a panda petit, és un petit mamífer arborícola, l'única espècie del gènere Ailurus. Pertany a la família dels ailúrids, però antigament fou classificat dins les famílies dels prociònids (ossos rentadors i dels úrsids (ossos).
El panda vermell de l'Himàlaia és nadiu de les regions muntanyoses de l'Himàlaia i el sud de la Xina, i està associat als boscos temperats d'altitud i els bambussars. Té una coloració castanya vermellosa característica, una cua llarga i peluda i una anadura culejant, degut a l'escurçament de les potes anteriors. És un animal solitari, territorial i de costums crepusculars o nocturns. La seva alimentació es compon principalment de bambú; tanmateix, és omnívor i es pot menjar ous, ocells, insectes i petits mamífers.
Llegiu més... | Arxiu
{{29_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids. Aquest ocell té una difusió circumpolar; cria en colònies a l'Àrtic i a regions subàrtiques d'Europa, Àsia i Nord-amèrica (arribant tan al sud com la Bretanya o Massachusetts). Aquesta espècie migra grans distàncies i veu dos estius a l'any en viatjar dels seus terrenys de cria boreals fins als oceans del voltant de l'Antàrtida, i de tornada (uns 38.600 km) cada any. Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.
Llegiu més... | Arxiu
{{30_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La tortuga carei (Eretmochelys imbricata) és una tortuga marina en perill crític d'extinció que pertany a la família dels quelònids. És l'única espècie del seu gènere. L'espècie està distribuïda per tot el món, amb subespècies a l'oceà Atlàntic i a l'oceà Pacífic. E. imbricata és la subespècie atlàntica, i E. imbricata bissa es troba a la regió Indo-Pacífica.
L'aparença de la tortuga carei és similar a la d'altres tortugues marines. Té la forma del cos aplanada, una closca que la protegeix, i aletes adaptades per nedar per mar obert. És fàcil de distingir-la d'altres tortugues marines gràcies al seu bec punxegut i corbat amb una prominent mandíbula superior, també anomenada "tòmium", i al fet que la vora de la seva closca té forma de serra. Les closques de les tortugues carei canvien lleugerament de color, segons la temperatura de l'aigua. Encara que aquest tipus de tortuga viu part de la seva vida a l'oceà obert, passa més temps en llacunes poc fondes i esculls de corall, on troba fàcilment el seu menjar preferit, les esponges.
Llegiu més... | Arxiu
{{31_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
L'apol·lo o parnàs (Parnassius apollo) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae. Es tracta d'una espècie tradicionalment associada a hàbitats de muntanya. Les seves poblacions s'estenen per gran part d'Europa i Àsia, i es distribueixen per la gran majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent fins al Tian Shan (Xina) i oest de Sibèria. A pesar de l'ampli diàmetre que ocupa l'extensió, rara vegada és comuna.
La seva vistositat i majestuositat durant el vol han aconseguit que sigui molt apreciada per algunes comunitats: per la banda positiva és protagonista de nombrosos segells, mentre que per la negativa és objectiu principal per als col·leccionistes, fet que, unit amb la destrucció del seu hàbitat (incloent el canvi climàtic), ha conduït l'espècie cap a l'estatus d'amenaçada.
Llegiu més... | Arxiu
{{32_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El tauró de mans llargues o camarí (Carcharhinus longimanus) és un tauró pelàgic gran que viu als mars tropicals i temperats càlids. És un tauró de constitució robusta, notable especialment per les seves aletes llargues, arrodonides i amb les puntes blanques.
Aquest peix agressiu, però de moviments lents, domina els frenesins devoradors, i és un perill pels supervivents de naufragis a l'oceà i d'aeronaus accidentades; ha atacat més humans que totes les altres espècies de taurons juntes. Estudis recents han demostrat que les seves poblacions es troben en un marcat declivi, car les seves grans aletes tenen molt de valor com a ingredient principal de la sopa d'aleta de tauró i, com altres espècies de tauró, el camarí sofreix una pressió creixent per part de la pesca arreu del seu àmbit de distribució.
Llegiu més... | Arxiu
{{33_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Les zebres (subgèneres Dolichohippus i Hippotigris) són mamífers quadrúpedes africans de la família dels èquids, grup que també inclou els ases i els cavalls, entre altres. Com tots els èquids, les zebres són perissodàctils, o ungulats amb un nombre imparell de peülles. Se'n distingeixen tres espècies, cadascuna amb un patró de ratlles específic: la zebra de Grévy, la zebra de muntanya i la zebra comuna.
Les zebres són un dels animals més coneguts d'Àfrica, on habiten en una varietat d'ecosistemes incloent-hi planes d'herba, sabanes, regions boscoses o amb arbusts, muntanyes i turons costaners. Són especialment cèlebres per les seves característiques ratlles negres i blanques, que no varien únicament entre espècies sinó també d'un individu a l'altre, i per la seva crinera erecta. A diferència dels seus parents més propers, els cavalls i els ases, les zebres mai no han estat realment domesticades.
Llegiu més... | Arxiu
{{34_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El lèmur mostela de dents petites (Lepilemur microdon) és una espècie de lèmur mostela que, com tots els altres lèmurs, és endèmic de Madagascar. Viu a la densa selva pluvial del sud-est de Madagascar, on se'l pot trobar als parcs nacionals de Ranomafana i Andringitra. Fou descrit el 1894 i se'l considerà com a subespècie o sinònim taxonòmic del lèmur mostela comú (L. mustelinus) durant la major part del segle XX. Els estudis filogenètics no només recolzen el seu estatus d'espècie, sinó que també indiquen que és l'únic lepilemúrid de l'est de Madagascar que té una relació més propera amb les espècies occidentals que amb les altres espècies orientals.
Llegiu més... | Arxiu
{{35_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els ratpenats (Chiroptera), en valencià rates penades, també anomenats en català ratapinyades, ratapenades, ratapeneres, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters, són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 1.100 espècies, els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar, s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents. Els ratpenats juguen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, són hematòfags.
Llegiu més... | Arxiu
{{36_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Iolana iolas és un lepidòpter glossat de la família Lycaenidae. Es distribueix pel Marroc, Argèlia, sud d'Europa (des de la Península Ibèrica fins als Balcans), Turquia i l'Iran. Tot i la seva àmplia distribució, habita en reductes aïllats i sempre en poc nombre. A més, el seu hàbitat a la Península Ibèrica es redueix a zones amb la presència de la seva principal planta nutrícia Colutea arborescens. Aquests factors han fet que s'inclogui al Llibre Vermell de Lepidòpters de la Península Ibèrica, en la categoria de perill d'extinció (EN) i a la Llista Vermella Europea d'Espècies Amenaçades amb l'estatus de quasi amenaçada (NT).
Es tracta d'una de les blavetes més grans d'Europa. El dimorfisme sexual no és gaire accentuat; tot i això les femelles tenen les tonalitats blaves de l'anvers restringides a la regió basal i discal, mentre que el blau dels mascles el cobreix pertot, fet que, en conjunt, fa que sigui vistosa. Ara bé, la dificultat d'observar individus és accentuada degut a la seva curta vida durant l'etapa adulta, al univoltinisme i al freqüent sedentarisme, lligat sempre a la relativa monofàgia de l'eruga.
Llegiu més... | Arxiu
{{37_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Litoria aurea és una granota arborícola terrestre originària de l'est d'Austràlia. Pot mesurar fins a onze centímetres de longitud, cosa que en fa una de les granotes més grans d'Austràlia.
Moltes poblacions, especialment a la regió de Sydney, viuen en zones que sovint són pertorbades per l'acció humana, com ara camps de golf, terrenys industrials en desús, descampats i abocadors. Tot i que antigament fou una de les granotes més comunes del sud-est d'Austràlia, L. aurea ha sofert un important declivi de la població, que és la causa per la qual actualment ha estat classificada com a globalment vulnerable. La xifra d'individus ha continuat davallant i aquesta granota està amenaçada per la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la contaminació, la pressió d'altres espècies introduïdes, i l'acció de paràsits i patògens, entre els quals cal incloure el quitridiomicet Batrachochytrium dendrobatidis.
Llegiu més... | Arxiu
{{38_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La rata mesquera o ondatra (Ondatra zibethicus), l'única espècie del gènere Ondatra, és un rosegador semiaquàtic de mida mitjana nadiu de Nord-Amèrica, i introduït a parts d'Europa, Àsia i Sud-amèrica. La rata mesquera viu en zones humides i és un animal amb molt d'èxit en una àmplia varietat de climes i hàbitats. Té un paper important a la natura i és una font d'aliments i pelatge pels humans, a més de ser una espècie introduïda a gran part del seu àmbit de distribució actual.
La rata mesquera és l'espècie més gran de la subfamília dels arvicolins, que inclou 142 altres espècies de rosegadors, majoritàriament talpons i lèmmings. Les rates mesqueres són anomenades "rates" en un sentit general perquè són rosegadors de mida mitjana amb un estil de vida adaptable i una dieta omnívora. Tanmateix, no són "rates autèntiques", és a dir, membres del gènere Rattus.
Llegiu més... | Arxiu
{{39_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí del parvordre dels misticets. Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones o més, és l'animal més gran que ha existit mai.
El cos llarg i esvelt de la balena blava pot tenir una coloració de diverses tonalitats de gris blavós a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. N'hi ha almenys tres subespècies distintes: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com a balena blava pigmea), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que viu a l'oceà Índic, podria ser una quarta subespècie. Com en el cas dels altres misticets, la seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats krill.
Llegiu més... | Arxiu
{{40_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els pangolins (Pholidota, "coberts d'escates") són un ordre de mamífers. L'ordre conté vuit espècies vivents, totes pertanyents al gènere Manis, un dels quatre que formen la família dels mànids. En el passat, els pangolins foren més diversos, amb sis famílies diferents. Tenen grans escates a la pell i viuen a les regions tropicals d'Àfrica i Àsia. No tenen dents, sinó que atrapen formigues i tèrmits mitjançant la seva llarga llengua estreta i enganxifosa. En general, són animals nocturns que utilitzen el seu olfacte ben desenvolupat per trobar els insectes dels quals s'alimenten, però el pangolí de cua llarga també és actiu de dia. Els pangolins passen gran part del dia dormint, cargolats com una bola. El nom "pangolí" prové del mot malai peng-goling ("el que s'enrotlla").
Llegiu més... | Arxiu
{{41_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els anurs (Anura, "sense cua" en grec; antigament coneguts com Salientia, "saltadors" en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.
La majoria d'anurs es caracteritzen per tenir llargues extremitats posteriors, un cos curt, dits palmats, ulls prominents i absència de cua. La majoria d'anurs tenen un estil de vida semiaquàtic, però poden moure's fàcilment a terra saltant o escalant. Solen pondre els ous en basses, estanys i llacs, i les larves, anomenades capgrossos, tenen brànquies i es desenvolupen a l'aigua. Els anurs adults tenen una dieta carnívora, composta principalment d'artròpodes, anèl·lids i gastròpodes. Els anurs poden ser detectats per la seva crida, que es pot sentir extensament de dia o de nit, principalment a la temporada d'aparellament.
Llegiu més... | Arxiu
{{42_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El jaguar (Panthera onca) és un fèlid del gènere Panthera. És l'única de les quatre espècies vivents de Panthera que es troba a les Amèriques. El jaguar és el tercer fèlid més gran del món després del tigre i el lleó i el més gran i potent de l'hemisferi occidental. La distribució actual del jaguar s'estén des de Mèxic, a través de gran part d'Amèrica Central i al sud fins al Paraguai i el nord de l'Argentina. A part d'una població coneguda i possiblement reproductiva a Arizona (al sud-est de Tucson), aquest fèlid ha estat pràcticament extirpat dels Estats Units des de principis de la dècada del 1900.
Llegiu més... | Arxiu
{{43_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
L'hipopòtam nan (Choeropsis liberiensis) és un gran mamífer originari dels boscos i aiguamolls d'Àfrica occidental (el seu nom específic significa «de Libèria», car és en aquest país que viu la immensa majoria). L'hipopòtam nan és solitari i nocturn. És una de les dues úniques espècies vivents de la família dels hipopotàmids; l'altra és el seu cosí molt més gran, l'hipopòtam comú.
L'hipopòtam nan presenta nombroses adaptacions al medi terrestre, però com el seu cosí més gran, és semiaquàtic i es localitza pròxim a l'aigua per tal de mantenir la seva pell humitejada i la temperatura del seu cos baixa. Comportaments tals com l'aparellament i donar a llum es poden donar a l'aigua o a terra ferma. L'hipopòtam nan és un animal herbívor que s'alimenta de falgueres, dicotiledònies, herbes i fruits que troben als boscs.
Llegiu més... | Arxiu
{{44_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
La beluga (Delphinapterus leucas) és una espècie de cetaci odontocet que habita la regió àrtica i subàrtica. Se la sol anomenar equivocadament «balena blanca» (el terme «balena» en el seu sentit més estricte no és aplicable als cetacis dentats i es reserva pels integrants del subordre dels misticets). És l'única espècie del gènere Delphinapterus i conforma la família dels monodòntids juntament amb el narval (Monodon monoceros).
Està adaptada plenament a la vida a l'Àrtic i per això té una sèrie de característiques anatòmiques i fisiològiques que la diferencien dels altres cetacis. Es caracteritza pel color totalment blanc dels adults i per la manca d'aleta dorsal. Té una prominència frontal distintiva que alberga l'òrgan anomenat meló, que en aquesta espècie és molt voluminós i deformable. Té una mida intermèdia entre la de les balenes i els dofins, amb una longitud i pes màxims pels mascles de 5,5 metres i 1.600 kg i un cos robust amb el percentatge més alt de greix de tots els cetacis. El seu sentit de l'oïda està molt desenvolupat i té la capacitat d'ecolocalització que li permet mobilitzar-se i trobar respiradors sota les plaques de gel.
Llegiu més... | Arxiu
{{45_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El porc formiguer o oricterop (Orycteropus afer) és un mamífer de mida mitjana de l'Àfrica subsahariana, on viu en sabanes, herbassars i zones boscoses on troba aliment. Aquest animal solitari i nocturn és l'única espècie vivent del seu gènere, la seva família i fins i tot el seu ordre. És considerat un fòssil vivent perquè conserva caràcters primitius que s'han perdut en euteris més avançats, com per exemple la presència de deu cromosomes.
Com els ossos formiguers i els pangolins, el porc formiguer ha desenvolupat adaptacions notables al seu estil d'alimentació consistent en atacar directament nius de formigues i tèrmits, com ara una llengua molt llarga i unes dents especialment modificades. L'aspecte del porc formiguer sembla combinar orelles de conill, un musell de porc i una cua de cangur. Utilitza les seves grans urpes en forma de pala per excavar caus on refugiar-se, que després són utilitzats per una multitud d'animals una vegada el porc formiguer els ha abandonat.
Llegiu més... | Arxiu
{{46_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Velociraptor (en llatí, "lladre veloç", "saquejador veloç" o "au de presa veloç") és un gènere de dinosaure teròpode dromeosàurid que existí fa aproximadament entre fa 83 i 70 milions d'anys durant el Cretaci superior. Actualment només se'n reconeixen dues espècies, tot i que se n'hi assignaren altres en el passat. L'espècie tipus és Velociraptor mongoliensis; se n'han trobat fòssils a Mongòlia Interior i Exterior, al centre d'Àsia. Una segona espècie, Velociraptor osmolskae, fou descrita el 2008 a partir de material cranial trobat a la Mongòlia Interior.
Llegiu més... | Arxiu
{{47_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus) és un membre de la família dels rinoceròtids i un dels cinc rinoceronts vivents. Pertany al mateix gènere que el rinoceront de l'Índia i té una pell en mosaic similar que s'assembla a una armadura; tanmateix, amb una llargada de 310-320 centímetres i una alçada de 140-170 centímetres, és més petit que el rinoceront de l'Índia i té una mida més similar a la del rinoceront negre. La seva banya sol mesurar menys de 25 cm, sent més petita que la de la resta d'espècies de rinoceront.
Llegiu més... | Arxiu
{{48_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El ratpenat de dits llargs d'Aellen (Miniopterus aelleni) és una espècie de ratpenat del gènere Miniopterus que viu a Anjouan (Comores) i el nord i l'oest de Madagascar. Es tracta d'un ratpenat petit de color marró. Els avantbraços mesuren 35–41 mm. El tragus (una projecció situada a la vora interior de l'orella) és llarg, té la base ampla i la punta roma o arrodonida. L'uropatagi (membrana caudal) té pocs pèls. El paladar és pla i hi ha diastemes ben visibles entre les dents canines i les dents premolars superiors.
Les poblacions d'aquesta espècie han estat incloses tradicionalment a M. manavi, però estudis publicats el 2008 i el 2009 indiquen que M. manavi és en realitat un complex format per cinc espècies diferents, incloent-hi el ratpenat de dits llargs d'Aellen, descrit fa poc temps. M. aelleni ha estat trobat a boscos i coves situats a zones càrstiques. En general, el seu àmbit de distribució s'encavalca amb el de M. griveaudi, una altra espècie anteriorment inclosa a M. manavi.
Llegiu més... | Arxiu
{{49_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són la seva pell rica en glàndules i altament vascularitzada que permet una respiració cutània, i la metamorfosi que experimenten en passar de la fase larvària la fase adulta. N'existeixen unes 6.350 espècies arreu del món que són classificades en tres ordres: els anurs (granotes i gripaus), els urodels (salamandres i tritons) i els gimnofions, que són els amfibis més desconeguts de tots. Foren els primers vertebrats en adaptar-se a una vida semiterrestre, i malgrat que la majoria d'espècies poden viure fora de l'aigua, necessiten tornar-hi per la fertilització i la posta dels ous. A més, la primera etapa de la seva vida lliure sol ser totalment aquàtica.
Llegiu més... | Arxiu
{{50_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
Els rosegadors (Rodentia, "rosegadors" en llatí) són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 2.280 espècies, els rosegadors componen un 42% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en l'ordre més gran d'aquesta classe. Es troben gairebé arreu del món i han colonitzat una varietat d'hàbitats diferents. Molt pocs rosegadors s'han estès com a espècies hemeròfiles o animals de companyia, però són els que donen la imatge del grup en general. D'altra banda, nombroses espècies han estat molt poc investigades i tenen una difusió molt reduïda.
Llegiu més... | Arxiu
{{51_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El cant de les balenes és el so emès per les balenes per comunicar-se. La paraula «cant» es fa servir més concretament per referir-se a la sèrie de sons regulars i predictibles emesos per algunes espècies de balenes (particularment la iubarta) en una manera que recorda el cant humà.
Els mecanismes utilitzats per emetre sons varien entre les diverses famílies de cetacis. Els mamífers marins, com ara les balenes, dofins i marsopes, depenen molt més en el so per comunicar-se i per percebre que els mamífers terrestres, car la resta de sentits tenen una efectivitat limitada dins l'aigua. La vista dels mamífers marins queda limitada per la manera en què l'aigua absorbeix la llum. L'olfacte també queda limitat, car les molècules es difonen més lentament a l'aigua que a l'aire, de manera que l'olfacte és menys eficaç. A més, la velocitat del so és aproximadament quatre vegades superior que a l'atmosfera al nivell del mar. Com que els mamífers marins depenen tant en l'oïda per comunicar-se i alimentar-se, els ambientòlegs i els cetòlegs es preocupen pel fet que estiguin sent perjudicats pel creixent soroll ambiental als oceans del món, causat per vaixells o per investigacions sísmiques marines.
Llegiu més... | Arxiu
{{52_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial
El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.
Llegiu més... | Arxiu
{{53_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial