Portal:Còmic/octubre
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
[modifica]
Richard Corben (n. 1940) és un il·lustrador i dibuixant de còmics americà també conegut com a Gore. El van popularitzar els seus còmics publicats a revistes com Heavy Metal. L'any 2009 va guanyar l'Spectrum Grand Master Award.
Cutie Honey és un personatge de ficció creat per Gō Nagai i apareguda per primera volta el 1973 en el manga homònim; d'ençà, Cutie Honey ha aparegut en diferents sèries de televisió d'anime, dos OVA, un llargmetratge amb actors reals i una sèrie derivada. En l'argument original, Cutie Honey és «una adolescent androide amb poders de transformació que va a una escola on totes les alumnes són lesbianes». La sèrie de manga s'estrenà al setembre del 1973 en la revista setmanal Shonen Champion (número 41) i, al mes següent, s'emeté la primera adaptació d'anime: encara que Nagai concebí el personatge per al mercat juvenil femení (shojo) amb la idea de vendre nines i merxandatge, el fet que la cadena NET programara l'emissió de la sèrie com a masculí (shonen) obligà els productors a afegir-li escenes de nuesa i acció per a atraure al púlbi masculí, la qual cosa provocà al remat la cancel·lació de l'anime; amb tot, Cutey Honey encara atragué al públic femení i és considerada el precedent del subgènere mahō shōjo de xicones màgiques. Els vint-i-cinc capítols es varen emetre entre el 13 d'octubre del 73 i el 30 de març de 1973. A banda, se'n feren més adaptacions animades: el 1994, l'OVA Shin Cute Honey continuà l'argument de la sèrie amb sengles homenatges a Devilman i Mazinger Z; el 1997, Cutie Honey Flash revisità l'argument per al públic shojo, en el qual Honey no és una androide sinó una adolescent amb poders; Re: Cutie Honey (2004) tornà al concepte original del personatge. L'any 2018, per a commemorar els cinquanta anys de Nagai en la professió, Asahi TV féu una nova adaptació, Cutie Honey Universe; el mateix any, l'editorial pradenca Ooso Comics anuncià la publicació del manga complet en sengles edicions en castellà i català.
- Altres efemèrides
- Matt Broersma (n. 1971) · Josep Maria Ferrer Sirvent (n. 1949) · Il Giornalino (1924) · Karin (2003) · Sarge Steel (1964) · Ben Wicks (n. 1926)
-
Ande Parks (n. 1964)
- El 2001 CLAMP publicà el darrer lliurament del manga Angelic Layer en la revista Gekkan Shōnen Ace.
[modifica]
.jpg)
Joseph August Tharrats Pascual Tha (n. 1956) és un dibuixant barceloní i pianista nebot del pintor Joan Josep Tharrats i germà del guionista Joan Tharrats. Junts, amb companyia de Paco Mir i Sirvent, va constituir el col·lectiu Quatricomia 4. Joseph August Tharrats, va començar la seva carrera professional amb només 15 anys, dibuixant les sèries Patufatubadix (1971) i Els Ninots (1972) per En Patufet. Posteriorment va treballar per l'Editorial Bruguera com entintador dels dibuixos d'alguns dels dibuixants més emblemàtics, entre d'altres, Francisco Ibáñez, José Escobar, Martz Schmidt, Robert Segura i sobretot Raf. El 1975 va crear el personatge Fort Baby i el 1978 Ergo amb guions de Sirvent i TP Bigart (pseudònim de Joan Tharrats), respectivament, per al TBO, A TBO, 2000 juntament amb el grup Quatricomia s'encarregaran de la secció La Habichuela'. Més tard treballaria amb el seu germà a la revista que ell dirigia, Primeras Notícias. A la dècada dels anys vuitanta, tots dos van publicar en El Jueves les sèries Ciclo XXI i ¡Qué Gente!. En Cimoc va treballàr amb altres guionistes com Andreu Martín i Farrero i Víctor Mora.
Peanuts (1950) és el nom d'una sèrie de còmics escrits i dibuixats per Charles Schulz. Està centrada en una colla de nens americans i les seves tires van ser publicades en diversos diaris de tot el món des del 1950, donant peu a derivats com una sèrie de dibuixos animats que va rebre un premi Emmy.
- Altres efemèrides
- Ricardo Barreiro (n. 1949) · Bob Powell (n. 1916)
.JPG)
[modifica]
Rob Liefeld és un autor californià nascut el 1967 i conegut pel seus dibuixos durant la dècada del 1990 en les sèries Hawk and Dove, amb guió de Karl i Barbara Kesel, i The New Mutants, que va reconvertir en X-Force. En 1992, juntament amb altres dibuixants d'èxit com Jim Lee, va abandonar Marvel per cofundar Image Comics: el primer títol publicat per Image va ser una creació de Liefeld, Youngblood, d'Extreme Studios. En 1996, els estudis de Liefeld i Jim Lee varen signar un contracte amb Marvel per recrear varis dels personatges principals de l'editorial, dins de la línia Heroes Reborn. A causa de l'incompliment de les dates de publicació i al fet que les vendes no van arribar al mínim exigit en el contracte, Marvel va cancel·lar l'acord amb Liefeld als sis mesos, passant ambdues sèries al control de l'estudi WildStorm fins a la finalització. Finalment, va ser expulsat d'Image i demandat judicialment pels seus socis, que l'acusaren de prendre decisions contraproduents des del seu lloc de gerent de l'empresa. Després de la sortida d'Image, Liefeld va fundar una nova editorial a l'abril de 1997, Awesome Entertainment, les edicions de la qual van tenir bastant menys èxit que les de Image, però van anar millor rebudes per la crítica, possiblement per ser realitzats per autors més veterans. Awesome es va esfondrar finalment a causa de disputes entre els seus propietaris. Al començament de la dècada del 2000, Liefeld va realitzar una sèrie de treballs per Marvel, dibuixant portades i ocasionalment algunes pàgines de personatges de la seva creació com Cable o X-Force, les sèries del qual van ser cancel·lades. En 2004, va tornar a treballar juntament amb Fabian Nicieza en una sèrie limitada d'X-Force, i va il·lustrar les primeres portades de Cable and Deadpool, també de Nicieza. Al maig de 2005 va crear una nova pàgina web; a l'agost d'aquest mateix any, va tornar a DC per dibuixar una història en dues parts en Teen Titans amb guions de Gail Simone. Després d'anunciar-se la seva participació, els encàrrecs per al seu primer nombre es van incrementar en un 10%, caient per al segon nombre fins a un 5% per sota de les comandes anteriors a l'anunci. Al novembre de 2006 va realitzar la sèrie limitada Onslaught Reborn amb guions de Jeph Loeb, ambientada en l'univers de Heroes Reborn. Al juliol de 2007 es va anunciar que Liefeld publicaria en Image una nova sèrie de Youngblood, amb guions de Joe Casey, dibuixos de Derec Donovan i Val Staples, i cobertes de Liefeld.
- Altres efemèrides
- Curtis (1988) · Fred Guardineer (n. 1913) · Noel Sickles (m. 1982)
-
Ivan Brunetti (n. 1967) -
Harvey Kurtzman (n. 1924) -
.jpg)
[modifica]
Dick Tracy és una tira periòdica protagonitzada pel detectiu homònim, creada per Chester Gould i començada a publicar el 1931, en el diari Detroit Mirror. Gould dibuixava el personatge i escrivia els guions fins a l’any 1977. Chester Gould, va compensar un dibuix molt pobre, amb unes històries molt realistes, en els seus inicis no varen faltar les crítiques d'alguns sectors per l'enorme brutalitat i violència de les seves pàgines, una violència que reflectia l’època dels gàngsters de Chicagode la dècada del 1930. Gould va fer tot el possible per mantenir-se al dia amb les últimes tècniques de lluita contra el crim, mentre que Tracy acabava sovint un cas amb un tiroteig, al mateix temps, utilitzava els aparells més avançats de la ciència forense, per perseguir els dolents. Aquesta tira va ser un exemple primerenc del procediment policial en el còmic detectivesc.
Snoopy és un dels personatges principals de la tira còmica Peanuts creada per Charles Schulz. És el gos d'en Charlie Brown, i el seu excentricisme el converteix en el seu contrapunt. Va aparèixer per primer cop el 1950. Primerament era només la mascota del protagonista però progressivament va anar adquirint rellevància i trets antropomòrfics que el van fer un personatge molt popular.
[modifica]
.jpg)
- L'any que ve tindrà lloc l'edició tardorenca del Japan Weekend Bilbao.
[modifica]
- Altres efemèrides
- Captain 3-D (1953) · Doorway to Nightmare (1977) · Ron Embleton (n. 1930) · The Steel Claw (1962)
-
Adam Kubert (n. 1959)
[modifica]
Enki Bilal és un dibuixant i director de cinema francés nascut en 1951 a Belgrad, se'n va anar a viure a París a l'edat de 9 anys. Allí, amb 14, va conèixer René Goscinny, amb l'ànim del qual, va decidir dedicar el seu talent als còmics. Va treballar a la revista Pilote de Goscinny durant els 70, tot publicant la seva primera història, Le Bol Maudit, el 1972. Va començar treballant amb l'escriptor de còmics Pierre Christin el 1975 en una sèrie de relats foscos i surrealistes. La trilogia de Nikopol (La Foire aux Immortels, La Femme Piège and Froid Équateur) van necessitar més d'una dècada per aparèixer, però és probablement la millor obra de Bilal, escrivint les històries a més de fer tot el treball artístic - el capítol final, Fred Equador va ser premiat com a Llibre de l'Any per la revista Lire i és reconegut per l'inventor del Chess boxing, Iepe Rubingh, com la inspiració per a aquest nou esport. La seva darrera publicació és Rendez-vous à Paris (2006), el tercer llibre de la tetralogia Tétralogie du Monstre, aquest cop sobre la ruptura de l'ex-Iugoslàvia però en el futur. La primera part va ser publicada el 1998 com Le Sommeil du Monstre presentant el personatge principal, Nike, recordant la guerra en una sèrie remembrances traumàtiques. La seva carrera cinematogràfica ha reviscut recentment amb la pel·lícula d'alt pressupost Immortel (Ad Vitam) que és el primer intent d'adaptació dels seus llibres a la pantalla.
.jpg)
Elektra Natchios és una superheroïna de Marvel Comics, creada per Frank Miller com a antagonista de Daredevil. El personatge d'Elektra també apareix en la versió cinematogràfica de Daredevil interpretat per l'actriu Jennifer Garner, que protagonitzà més tard la seua pròpia pel·lícula, Elektra. A finals de 2016, Marvel anuncià una nova sèrie regular d'Elektra per a febrer de 2017, amb un nou vestit influït per l'aparició del personatge en la sèrie de Netflix Daredevil.
- Altres efemèrides
- Haunt in Haunt (2009) · Skateman (1983)
[modifica]
Cable (1989) Tintín i l'Art-Alfa (1986)
.jpg)
[modifica]
Mar Amongo (n. 1936) · Mike Peters (n. 1943) · Power Girl (
1975) · Mars Ravelo (n. 1916) · Bill Tidy (n. 1933)
.jpg)
[modifica]
Rumiko Takahashi és una mangaka japonesa nascuda el 1957 —ara fa 66 anys—, autora de Lamu, la petita extraterrestre, Maison Ikkoku, Ranma ½ o Inuyasha. Va ser la primera dona a superar la venda d'un milió d'exemplars dels seus mangues. El 2017 el total de les vendes fins aleshores dels seus manga resultà en 200 milions d'exemplars.
- Altres efemèrides
- Austin Briggs (m. 1973) · Captain Marvel (
1967) · Little Plum (1953)The Biologic Show (|1994)
[modifica]
Caitlin Fairchild és una superheroïna de còmic, creada l'any 1993 per Brandon Choi, Jim Lee i J. Scott Campbell. Propietat de WildStorm Productions i membre del supergrup Gen¹³, el personatge ara forma part de l'Univers DC. Fairchild aparegué per primera volta en la sèrie Blackmate Death junt amb els altres quatre membres de Gen¹³, que protagonitzarien sèrie pròpia l'any següent: cap visible del quintet, Caitlin és una geek pèl-roja convertida en una amazona muscular. En l'argument original d'Image Comics, Caitlin és filla d'Alex Fairchild, del qual hereta superpoders producte d'una experimentació genètica duta a terme pel govern dels EUA en son pare i els altres membres del grup Team 7.
- Naiximents
- Han Hoogerbrugge (n. 1963) · Sergio Toppi (n. 1932)
[modifica]
- Naiximents
- Pat Brady (n. 1947) · Lester Dent (n. 1904) · Pete Morisi (m. 2003) · Terminatrix (
1965)
- Hui comença la New York Comic-con del 2023.
[modifica]
- Otto Binder (m. 1974) · Captain Britain (
1976) · Hilda Terry (m. 2006)
-
Harry Hershfield (n. 1885) -
Bob Ingersoll (n. 1952) -
E.C. Segar (m. 1938) -
[modifica]
Big Comic Spirits és una revista setmanal de manga seinen publicada per Shogakukan i dirigida per a persones del sexe masculí entre els 20–25 anys. Va ser originalment llançada el 1980. La cultura del menjar, els esports, les relacions d'amor, i els negocis proporcionar els temes per a la seva sèrie en curs, que sovint qüestiona els valors convencionals. En el 1996 Frederik Schodt caracteritzà el lector típic de la revista com un enginyer de sistemes de vint anys que treballa en una companyia de finances, menja en botigues de ramen i està considerant seriosament l'ús d'un servei d'intermediació per cites amoroses.
- Altres efemèrides
- The Invaders ( 1969) · John Millar Watt (n. 1895)
.JPG)
[modifica]
Little Nemo in Slumberland és un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, considerat el primer gran clàssic de la història del còmic. Es va publicar, per primera vegada, en el New York Herald entre el 15 d'octubre de 1905 i el 23 d'abril de 1911. McCay realitza en aquesta obra una exploració exhaustiva de les possibilitats del mitjà, emprant multiplicitat d'enquadraments, i jugant amb el format de la pàgina de forma espectacular i sorprenent, a més de ser un dels primers còmics a aprofitar l'enorme potencial del color de les pàgines dominicals (sunday strips). Amb un alambinat estil visual, inspirat en l'Art Nouveau, posa en escena una gran varietat de personatges i escenaris. També s'ha relacionat l'obra de McCay amb moviments culturals posteriors, com el surrealisme, per la importància que concedeix a l'oníric, arribant-se a afirmar que es tracta «d'una mostra perfecta de fantasia creïble gràcies al virtuosisme gràfic d'un dibuixant. El polifacètic talent de McCay va fer plausible un món impossible on l'única lògica existent era la dels somnis». Robert McCay, fill del creador de Nemo i model en què el seu pare es va inspirar per crear el personatge, va intentar ressuscitar el còmic en dues ocasions, en els anys 30 i després a els 40, sense aconseguir-ho.
- Naiximents
[modifica]
.JPG)
Joe Sinnott (1926-2020) fou un artista nord-americà de còmics. Treballant principalment com entintador, Sinnott és sobretot conegut per la seva llarga temporada a Fantastic Four, de 1965 a 1981 (i breument a finals dels anys vuitanta) de Marvel Comics, al principi sobre els llapis de Jack Kirby. Durant els seus 60 anys com a autònom de Marvel i després assalariat treballant a casa seva, Sinnott va entintar pràcticament tots els títols importants, amb notables etapes a The Avengers, The Defenders i Thor. Stan Lee, a mitjans dels anys 2000, citava a Sinnott com l'entintador més demandat de la companyia, dient de manera jocosa: "Els dibuixant solien llançar tota mena de terribles amenaces si no m’assegurava que Joe, i només Joe, entintaria les seves pàgines. Sabia que no podia satisfer a tothom i que havia de guardar les sèries més importants per a ell. Per a la majoria dels dibuixants, tenir la tinta de Joe Sinnott a les seves obres eren com agafar l'anell de llautó." L'art de Sinnott va aparèixer en dos segells commemoratius del servei postal dels Estats Units el 2007, i va continuar entintant la tira còmica dominical The Amazing Spider-Man Sunday fins a la seva jubilació el 2019.
- Altres efemèrides
Emma Frost (
1979) · Kitty Pryde ( 1979) · Krazy (1976) · Malice ( 1973) · Playhour (1954)
[modifica]
Jerry Siegel (1914-1996), també conegut com a Joe Carter, va ser el co-creador de Superman amb Joe Shuster. Fill d'immigrants jueus de Lituània, Siegel era el més petit de sis germans. Siegel era un gran aficionat a les pel·lícules, còmics, i, especialment, revistes pulp de ciència-ficció. L'any 1929, Siegel va publicar el que pot ser el primer fanzine de ciència-ficció, "Cosmic Stories", que feia a mà amb una màquina d'escriure i anunciava a la secció d'anuncis classificats de la revista Science Wonder Stories. El 1946, Siegel i Shuster, apropant-se al final del contracte de deu anys per fer històries de Superman, van demandar a la National sobre els drets dels personatges. Després de dos anys de lluita, van aconseguir els drets de Superboy, que van tornar a vendre a la National per cent mil dòlars. Aquest fet va tallar la seva relació l'editorial per una dècada. L'any 1947, l'equip es va tornar a unir amb l'editor Vin Sullivan, ara el fundador i editor de la companya de còmics Magazine Enterprises; on van crear al personatge Funnyman. Al principi dels anys 1950, Siegel va ser director artístic dels còmics de l'editorial Ziff-Davis, més tard, el 1959, va tornar a DC on va escriure noves històries de Superman. Va tornar a demandar a DC sobre els drets de Superman una altra vegada el 1967.
- Altres efemèrides
- Dave Follows (m. 2003) · Tom Gill (m. 2005) · Virgil Partch (n. 1916) · John Prentice (n. 1920) · Thomas Williams (n. 1940)
[modifica]
- 1001 Nights of Snowfall (2006) · Ball Boy (1975) · Miriam Engelberg (m. 2006) · Hi and Lois (1954) · Walt Kelly (m. 1973) · Sandy Plunkett (n. 1955) · Tom, Dick and Sally (1975) · Whizzer and Chips (1969)
[modifica]
Giorgio Cavazzano (n. 1947) és un autor de còmics venecià. Va començar la seua carrera a catorze anys, entintant els treballs de Romano Scarpa. Va fer historietes de personatges de The Walt Disney Company com Mickey Mouse, l'Ànec Donald, l'Oncle Garrepa i d'altres, en revistes com Topolino. El seu treball és reconegut per combinar l'aparença tradicional dels personatges de Disney amb il·lustracions molt realistes d'aparells tecnològics i màquines. Aquest estil va tenir gran influència en la majoria dels il·lustradors de Disney de la nova generació, especialment a Itàlia. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements pel seu treball al camp del còmic. A més de treballar per a Disney, ha fet altres historietes menys conegudes i ha treballat en publicitat.
- Altres efemèrides
- Vic Lockman (n. 1927) · Modeste et Pompon (1955)
[modifica]
[modifica]
Wonder Woman (Dona Meravella) és una superheroïna de l'univers DC que combina els poders de diferents déus de la mitologia grega: té la força d'Heracles, la bellesa d'Afrodita i la intel·ligència d'Atena, amb les característiques d'una dona moderna; en el seu origen és una amazona filla de la reina Hipòlita, habitants d'una illa on està vetada l'entrada als homes. El personatge aparegué per primera vegada en el número 8 d'All Star Comics, publicat el 1941. Els autors són William Moulton Marston al guió —en parceria amb la seua muller, Elizabeth Holloway Marston— i amb dibuixos de Harry G. Peter. La seva representació com a heroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i la igualtat sexual, ha portat la Dona Meravella a convertir-se en una icona feminista.
- Jesús Blasco Monterde (m. 1995) · Cowboy, Ninja, Viking (
2009) · Rachel Summers ( 1980) · The PC Weenies (m. 1998) · The Rocketeer (1982)
[modifica]
Josep Escobar (1908-1994) fou un autor barceloní especialment conegut pels seus personatges Zipi i Zape i Carpanta. La dècada del 1920 va començar a treballar en revistes catalanes com Virolet, La Gralla, Diari de Granollers i va obtenir una plaça, emulant el seu pare, de funcionari de correus. La primera revista de gran tiratge en què va col·laborar fou Sigronet, publicada per El Gato Negro, editorial antecessora de Bruguera. Durant la dècada del 1930 va treballar per a diverses revistes: Papitu, Pocholo, TBO, L'Esquellot i L'Esquella de la Torratxa. El 1947 reapareix la revista Pulgarcito i Escobar forma part del grup dels primers col·laboradors. Entre 1947 i 1948 crea per a aquesta revista els seus personatges més recordats: els bessons Zipi i Zape i el famolenc perpetu Carpanta, símbol de les penúries econòmiques de la postguerra espanyola. Per a la revista El Campeón, també de Bruguera, dibuixa el 1948 els gàngsters Tres Pelos y Kid Pantera, i contribueix a la secció Loquilandia, amb Cifré i Peñarroya. Durant els anys cinquanta, l'activitat d'Escobar se centra en les revistes de Bruguera, amb sèries de l'estil de Doña Tula, suegra (1951), que va tenir problemes amb la censura per donar una visió problemàtica de les relacions matrimonials, i Petra, criada para todo (1954). El 1957, amb altres dibuixants de Bruguera (Cifré, Peñarroya, Conti i Giner), participa en la creació d'una editorial independent, que publicarà la revista Tío Vivo. Dins aquesta publicació Escobar insereix les sèries Blasa, portera de su casa, El mago Assieres i El profesor Tenebro, totes de 1957. Després de fracassar l'empresa i un cop absorbida Tío Vivo per Bruguera, Escobar torna a treballar per a l'editorial barcelonina, on va continuar creant nous personatges (destaquen Filomeno y su taxi Genovevo de 1963, Don Óptimo y Don Pésimo de 1964 i Plim, el mago de 1969). Tanmateix, dedica la major part del seu temps a les aventures dels personatges més populars Zipi i Zape i Carpanta. Els bessons assoleixen una revista pròpia a partir de 1971. En la dècada de 1980, el declivi econòmic de Bruguera, el porta (com seria el cas d'altres companys de feina, per exemple, Ibáñez) a provar sort amb una nova revista, Guai!, publicada per l'Editorial Grijalbo. Hi dibuixava els germans Terre y Moto, dos bessons trapelles clarament inspirats en Zipi i Zape. Quan Ediciones B va adquirir el fons editorial de Bruguera, Escobar va tornar als seus personatges clàssics. Va continuar treballant en la historieta, malgrat l'edat avançada, fins a la mort el 1994
.jpg)
[modifica]
Els Barrufets o els Pitufets (Les Schtroumpfs en l'original) són uns personatges creats per Peyo l'any 1959 una mena de follets o nans de color blau molt petits (de tres pomes d'alçada) que viuen al bosc, dins de bolets que fan servir de cases, i van vestits amb pantalons i barretina blanca. Els barrufets van aparèixer dins el còmic La flauta dels sis barrufets que protagonitzaven Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit). En aquesta historieta, els protagonistes després de recuperar una flauta màgica van topar amb un barrufet. El personatge es va fer molt popular i va néixer la sèrie el 1958.
Dragon Zakura és un manga de Norifusa Mita, que en 2005 guanyà el Premi de Manga Kodansha per a manga general o adult i un Excellence Prize en 2005 al Japan Media Arts Festival: en l'argument, Kenji Sakuragi és un advocat pobre i un antic membre d'una colla de delinqüents motoristes que està buscant una oportunitat per millorar la seua carrera. La seua oportunitat arriba amb l'Institut Ryuuzan, que està a punt de fer fallida, anomenat baka gakkou (escola estúpida) per la gent. Allà prepararà una classe especial amb cinc alumnes, amb la fi de portar-los a l'examen d'entrada de la Universitat de Tòquio amb oportunitats d'aprovar.
- Altres efemèrides
- Bob Montana (n. 1920)
-
R. K. Laxman (n. 1921)
[modifica]
Bob Kane (1915-1998) fon un autor de còmics novaiorqués, creador l'any 1939 —junt amb Bill Finger— del personatge de Batman per a DC Comics, encara que, en el contracte signat amb DC, Kane figurava com a l'únic autor. La creació del Batman fon un encàrrec de Detective Comics per a competir amb el Superman d'Action Comics: la idea d'un «home-ratpenat» l'hauria tinguda Kane en entrar-li una rata penada per la finestra de l'estudi; els dibuixos de l'Orthopter de Leonardo da Vinci haurien contribuït al disseny del personatge. Segons l'historiador Marc Tyler Nobleman, l'única contribució de Kane hauria sigut la idea inicial i un esbós del trage que, en acabant, Bill Finger s'encarregà de perfilar com a guioniste mentre ell s'encarregava del dibuix; en acabant, quan començà a haver molt de volum de treball, Kane llogà altres dibuixants no acreditats: de fet, fins 2015 Kane sempre aparegué com l'únic creador de Batman, un tracte de favor que DC li concedí quan els creadors de Superman, Jerry Siegel i Joe Shuster, volgueren comptar amb ell per a una demanda conjunta pels drets d'explotació de llurs superherois, però Kane els traí davant la companyia.
- Altres efemèrides
- Son Gohan (1988) · The Mice Squad (1944)
.jpg)
[modifica]
- June Brigman (1960) · Maurice Dodd (n. 1922) · Hi Score Girl (2010) · Peter Ledger (n. 1945)
[modifica]
Francisco Solano López (1928-2011) era un dibuixant bonaerenc, conegut principalment per la seva participació en la primera versió de l'obra El Eternauta, que li donà fama internacional. Figura fonamental del còmic argentí, l'any 2008 va ser distingit com a Personalitat Destacada de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
- Altres efemèrides
- Doonesbury (1970) · Hoot (1985) · Larry Lieber (1931) · Momma (1970)
[modifica]
Bernie Wrightson (1948-2017) era un dibuixant estatunidenc especialitzat en el gènere de terror, cocreador junt amb Len Wein del personatge de Swamp Thing. Si bé el 1968 va tenir el seu primer reconeixement com a nou talent en una convenció de ciència-ficció, la seva carrera professional va començar dos anys després, vinculat a DC Comics des de finals dels anys 60 amb la revista House of Mystery. El 1971 apareix Swamp Thing (La Cosa del Pantà), amb textos de Len Wein en el número 92 de la revista House of Secrets, passant a tenir la seva pròpia sèrie a l'any següent. Va deixar DC per entrar en Warren, va adaptar el còmic clàssics de la literatura de terror, com ara Aire fresc, de H.P. Lovecraft i El gat negre, d'Edgar Allan Poe. També adaptaria Creepshow, de Stephen King. Va treballar també per a Marvel Comics, on va donar la seva visió de personatges Conan, Doctor Strange, Hulk i Gargoyle. Del seu treball posterior se'n destaca la il·lustració d'històries de terror per a l'editorial Warren, incloent treballs d'Stephen King. Ha il·lustrat també episodis de Batman (The Cult) i Punisher, entre d'altres.
Jan Duursema és una dibuixant estatunidenca nascuda el 1954coneguda per ser autora de gran part dels còmics de la saga Star Wars publicats per l'editorial Dark Horse Comics. Va formar-se a l'escola d'art Kubert i va publicar la seva primera obra l'any 1979 a la revista Heavy Metal. Durant la dècada dels 80 va treballar en algunes obres de l'editorial DC Comics, com ara Sgt. Rock, Dungeons and Dragons, Arion, Lord of Atlantis i The Warlord. En la dècada dels 90 va treballar per First Comics i Marvel, sobretot en la la saga X-Men. Tanmateix, la saga en què ha publicat més obres és la de Star Wars per encàrrec de l'editorial Dark Horse des de l'any 1985 fins a l'actualitat. Algunes de les obres les ha realitzat conjuntament amb el dibuixant John Ostrander i d'altres amb Tom Mandrake, el seu marit. És la co-creadora d'alguns dels personatges més populars, com ara Denin, Vila, Aayla Secura, Quinlan Vos, Cade Skywalker o Darth Talon. Alhora, el personatge Ur-Sema Du està basat en l'autora. Actualment també treballa en el projecte Hexer Dusk al costat de John Ostrander. A part de treballar en el món del còmic també va participar en una campanya publicitària de Nike amb la dibuixant Amanda Conner l'any 2011. Va rebre el premi Russ Manning Outstanding Newcomer l'any 1983.
- Altres efemèrides
- Leo Baxendale (n. 1930)
[modifica]
Krazy Kat (1913) és una tira de premsa creada per George Herriman, i que es va publicar en diaris estatunidencs propietat de William Randolph Hearst entre el 1910 i 1944. El nom del còmic és també el del personatge principal de la tira.
- Altres efemèrides
- Onofrio Catacchio (n. 1964) · Gunnm: Last Order (2014) · Karl Story (n. 1967) ·
.jpg)
[modifica]
Astèrix el gal (escrit Asterix en les primeres edicions) és un personatge de ficció i una sèrie de còmics, creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny, al numero 1 de la revista francesa Pilote publicat el 29 d'octubre de 1959. Els seus àlbums s'han traduït a moltes llengües, incloent-hi el català, el llatí i el grec antic. És probablement el còmic francès més popular del món. Les aventures tenen sempre com a punt de partida un llogaret de la Gàl·lia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d'una poció màgica que els fa invencibles, són inútilment assetjats pels romans. Com a protagonistes, a més del guerrer Astèrix, tenen tot una sèrie de personatges que es repeteixen en tots els episodis (Obèlix –l'amic d'Astèrix–, el seu gos Idèfix, el druida Panoràmix, etc.). Els autors fan una paròdia humorística de costums i problemàtiques contemporànies a través de la seva transposició a temps antics.
[modifica]
Jean-Michel Charlier (1924-1989) va ser un guioniste belga, un dels més importants del còmic francobelga i creador de multitud de sèries d'aventures. Cofundador a més de la revista Pilote (1959-1989), Charlier és sobretot un excel·lent narrador que sap captivar als lectors i mantenir-los en suspens des del principi fins al final de la història. Se centra en els personatges, ja siguin bons o dolents. La trama no només es basa en els fets pròpiament dits sinó també en la psicologia dels personatges. L'heroi de la història en general té una personalitat d'escolta com Buck Danny o Michel Tanguy. Aquest tret venia imposat per les normes de l'època en les històries per a joves, però els personatges secundaris són sovint molt més interessants des del punt de vista psicològic. Les seves creacions més conegudes com a guionista de còmics varen ser: Les Belles Histoires de l'oncle Paul, El tinent Blueberry (dibuix de Jean Giraud), Buck Danny (dibuix de Victor Hubinon), La patrulla dels Castors (dibuix de MiTacq), Tanguy et Laverdure (dibuix d'Albert Uderzo, Jijé, Patrice Serres, Yvan Fernandez i Al Coutelis), Barbe-Rouge (dibuix de Victor Hubinon), Les Gringos (dibuix de De la Fuente), Dan Cooper (dibuix d'Albert Weinberg), Jacques Le Gall (dibuix de MiTacq), Jim Cutlass (dibuix de Jean Giraud i de Christian Rossi).
[modifica]
Blueberry és una sèrie de l'oest creada pel guioniste Jean-Michel Charlier i el dibuixant Jean Giraud Moebius el 1963. Relata les aventures de Mike Blueberry en els seus viatges a través del Vell Oest americà. Blueberry és un heroi atípic de l'oest; no és un justicier errant que porta els dolents a la justícia, ni un atractiu cowboy que "arriba a la ciutat, salva el ranxo, esdevé el nou xèrif nou i es casa amb la institutriu."
- Altres efemèrides
L'any 2001 acabà la serialització original del manga Love Hina.
- Mick Anglo (m. 2011) · Robin Moore (n. 1925) · Thanos (1972)
.jpg)
