Portal:Còmics/Efemèrides/Octubre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

1 d'octubre[modifica]

Matt Broersma (n. 1971) · Richard Corben (n. 1940) · Cutie Honey (1973) · Josep Maria Ferrer Sirvent (n. 1949) · Il Giornalino (1924) · Karin (2003) · Ande Parks (n. 1964) · Sarge Steel (1964) · Ben Wicks (n. 1926)

2 d'octubre[modifica]

Tha, 2006

Joseph August Tharrats Pascual Tha (1956) és un dibuixant barceloní i pianista nebot del pintor Joan Josep Tharrats i germà del guionista Joan Tharrats. Junts, amb companyia de Paco Mir i Sirvent, va constituir el col·lectiu Quatricomia 4.

Joseph August Tharrats, va començar la seva carrera professional amb només 15 anys, dibuixant les sèries Patufatubadix (1971) i Els Ninots (1972) per En Patufet. Posteriorment va treballar per l'Editorial Bruguera com entintador dels dibuixos d'alguns dels dibuixants més emblemàtics, entre d'altres, Francisco Ibáñez, José Escobar, Martz Schmidt, Robert Segura i sobretot Raf.

El 1975 va crear el personatge Fort Baby i el 1978 Ergo amb guions de Sirvent i TP Bigart (pseudònim de Joan Tharrats), respectivament, per al TBO, A TBO, 2000 juntament amb el grup Quatricomia s'encarregaran de la secció La Habichuela'. Més tard treballaria amb el seu germà a la revista que ell dirigia, Primeras Notícias. A la dècada dels anys vuitanta, tots dos van publicar en El Jueves les sèries Ciclo XXI i ¡Qué Gente!. En Cimoc va treballàr amb altres guionistes com Andreu Martín i Farrero i Víctor Mora.

Altres efemèrides: Ricardo Barreiro (n. 1949) · Janry (n. 1957) · Peanuts (1950) · Bob Powell (n. 1916) · Alex Raymond (n. 1909) · Joe Sacco (n. 1960)

3 d'octubre[modifica]

Liefeld, 2016

Rob Liefeld és un autor californià nascut el 1967 i conegut pel seus dibuixos durant la dècada del 1990 en les sèries Hawk and Dove, amb guió de Karl i Barbara Kesel, i The New Mutants, que va reconvertir en X-Force. En 1992, juntament amb altres dibuixants d'èxit com Jim Lee, va abandonar Marvel per cofundar Image Comics: el primer títol publicat per Image va ser una creació de Liefeld, Youngblood, d'Extreme Studios.

En 1996, els estudis de Liefeld i Jim Lee varen signar un contracte amb Marvel per recrear varis dels personatges principals de l'editorial, dins de la línia Heroes Reborn. A causa de l'incompliment de les dates de publicació i al fet que les vendes no van arribar al mínim exigit en el contracte, Marvel va cancel·lar l'acord amb Liefeld als sis mesos, passant ambdues sèries al control de l'estudi WildStorm fins a la finalització. Finalment, va ser expulsat d'Image i demandat judicialment pels seus socis, que l'acusaren de prendre decisions contraproduents des del seu lloc de gerent de l'empresa. Després de la sortida d'Image, Liefeld va fundar una nova editorial a l'abril de 1997, Awesome Entertainment, les edicions de la qual van tenir bastant menys èxit que les de Image, però van anar millor rebudes per la crítica, possiblement per ser realitzats per autors més veterans. Awesome es va esfondrar finalment a causa de disputes entre els seus propietaris.

Al començament de la dècada del 2000, Liefeld va realitzar una sèrie de treballs per Marvel, dibuixant portades i ocasionalment algunes pàgines de personatges de la seva creació com Cable o X-Force, les sèries del qual van ser cancel·lades. En 2004, va tornar a treballar juntament amb Fabian Nicieza en una sèrie limitada d'X-Force, i va il·lustrar les primeres portades de Cable and Deadpool, també de Nicieza. Al maig de 2005 va crear una nova pàgina web; a l'agost d'aquest mateix any, va tornar a DC per dibuixar una història en dues parts en Teen Titans amb guions de Gail Simone. Després d'anunciar-se la seva participació, els encàrrecs per al seu primer nombre es van incrementar en un 10%, caient per al segon nombre fins a un 5% per sota de les comandes anteriors a l'anunci. Al novembre de 2006 va realitzar la sèrie limitada Onslaught Reborn amb guions de Jeph Loeb, ambientada en l'univers de Heroes Reborn. Al juliol de 2007 es va anunciar que Liefeld publicaria en Image una nova sèrie de Youngblood, amb guions de Joe Casey, dibuixos de Derec Donovan i Val Staples, i cobertes de Liefeld.

Altres efemèrides: Ivan Brunetti (n. 1967) · Curtis (1988) · Fred Guardineer (n. 1913) · Harvey Kurtzman (n. 1924) · Rob Liefeld (n. 1967) · Noel Sickles (m. 1982)

4 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: Dino Battaglia (m. 1983) · Dick Tracy (1931) · Harbinger (1991) · Pogo (1948) · Snoopy (1950)

5 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: Cupidon (1988) · Bil Keane (n. 1922) · Ms. Marvel (1976) · Bob Thaves (n. 1924) · Doug Wildey (m. 1994)

6 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: Captain 3-D (1953) · Ron Embleton (n. 1930) · Adam Kubert (n. 1959) · The Steel Claw (1962)

7 d'octubre[modifica]

Bilal, 2012

Enki Bilal és un dibuixant francès, i director de cinema.

Nascut en 1951 a Belgrad, se'n va anar a viure a París a l'edat de 9 anys. Allí, amb 14, va conèixer René Goscinny, amb l'ànim del qual, va decidir dedicar el seu talent als còmics. Va treballar a la revista Pilote de Goscinny durant els 70, tot publicant la seva primera història, Le Bol Maudit, el 1972. Va començar treballant amb l'escriptor de còmics Pierre Christin el 1975 en una sèrie de relats foscos i surrealistes.

La trilogia de Nikopol (La Foire aux Immortels, La Femme Piège and Froid Équateur) van necessitar més d'una dècada per aparèixer, però és probablement la millor obra de Bilal, escrivint les històries a més de fer tot el treball artístic - el capítol final, Fred Equador va ser premiat com a Llibre de l'Any per la revista Lire i és reconegut per l'inventor del Chess boxing, Iepe Rubingh, com la inspiració per a aquest nou esport.

La seva darrera publicació és Rendez-vous à Paris (2006), el tercer llibre de la tetralogia Tétralogie du Monstre, aquest cop sobre la ruptura de l'ex-Iugoslàvia però en el futur. La primera part va ser publicada el 1998 com Le Sommeil du Monstre presentant el personatge principal, Nike, recordant la guerra en una sèrie remembrances traumàtiques. La seva carrera cinematogràfica ha reviscut recentment amb la pel·lícula d'alt pressupost Immortel (Ad Vitam) que és el primer intent d'adaptació dels seus llibres a la pantalla.

Altres efemèrides: Howard Chaykin (n. 1950) · Elektra Natchios (1980) · Nick Lowe (n. 1979) · Skateman (1983)

8 d'octubre[modifica]

Harvey Pekar (n. 1939) · James Sturm (n. 1965)

9 d'octubre[modifica]

Mar Amongo (n. 1936) · Michael Netzer (n. 1955) · Mike Peters (n. 1943) · Mars Ravelo (n. 1916) · Jim Starlin (n. 1949) · Bill Tidy (n. 1933)

10 d'octubre[modifica]

Austin Briggs (m. 1973) · Rumiko Takahashi (n. 1957) · The Biologic Show (1994)

11 d'octubre[modifica]

Caitlin Fairchild (1993) · Han Hoogerbrugge (n. 1963) · Sergio Toppi (n. 1932) · Jim Woodring (n. 1952)

12 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: Dawn Best (n. 1981) · Pat Brady (n. 1947) · Lester Dent (n. 1904) · Pete Morisi (m. 2003)

13 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: Harry Hershfield (n. 1885) · Bob Ingersoll (n. 1952) · E. C. Segar (m. 1983) · Hilda Terry (m. 2006)

14 d'octubre[modifica]

Big Comic Spirits (ビッグコミックスピリッツ , Biggu Komikku Supirittsu?) és una revista setmanal de manga seinen publicada per Shogakukan i dirigida per a persones del sexe masculí entre els 20–25 anys. Va ser originalment llançada el 1980. La cultura del menjar, els esports, les relacions d'amor, i els negocis proporcionar els temes per a la seva sèrie en curs, que sovint qüestiona els valors convencionals. En el 1996 Frederik Schodt caracteritzà el lector típic de la revista com un enginyer de sistemes de vint anys que treballa en una companyia de finances, menja en botigues de ramen i està considerant seriosament l'ús d'un servei d'intermediació per cites amoroses.

Altres efemèrides:

15 d'octubre[modifica]

Archie (1941) · Alfons Figueras i Fontanals (n. 1922) · The Guardians of the Galaxy (1968) · Little Nemo in Slumberland (1905)

16 d'octubre[modifica]

Emma Frost (1979) · Kitty Pryde (1979) · Krazy (1976) · Playhour (1954) · Joe Sinnott (n. 1926)

17 d'octubre[modifica]

Dave Follows (m. 2003) · Tom Gill (m. 2005) · Randall Munroe (n. 1984) · Virgil Partch (n. 1916) · John Prentice (n. 1920) · Jerry Siegel (n. 1914) · Thomas Williams (n. 1940)

18 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: 1001 Nights of Snowfall (2006) · Don R. Christensen (m. 2006) · Miriam Engelberg (m. 2006) · Hi and Lois (1954) · Walt Kelly (m. 1973) · Sandy Plunkett (n. 1955) · Whizzer and Chips (1969)

19 d'octubre[modifica]

Cavazzano, 2013

Giorgio Cavazzano (n. 1947) és un autor de còmics venecià. Va començar la seua carrera a l'edat de 14 anys, entintant els treballs de Romano Scarpa. Va fer historietes de personatges de The Walt Disney Company com Mickey Mouse, l'Ànec Donald, l'Oncle Garrepa i d'altres, en revistes com Topolino.

El seu treball és reconegut per combinar l'aparença tradicional dels personatges de Disney amb il·lustracions molt realistes d'aparells tecnològics i màquines. Aquest estil va tenir gran influència en la majoria dels il·lustradors de Disney de la nova generació, especialment a Itàlia.

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements pel seu treball al camp del còmic. A més de treballar per a Disney, ha fet altres historietes menys conegudes i ha treballat en publicitat.

Altres efemèrides: William Donahey (n. 1883) · Vic Lockman (n. 1927) · Modeste et Pompon (1955) · Ken Niimura (n. 1981) · David Rubín (n. 1977)

20 d'octubre[modifica]

Nick Cardy (n. 1920) · Gaylord DuBois (m. 1993) · Frank Godwin (n. 1889) · Nikita Mandryka (n. 1940) · Ryan North (n. 1980)

21 d'octubre[modifica]

Love Hina (ラブひな , Rabu Hina?) és un manga i anime d'en Ken Akamatsu. Originalment va ser publicada a la revista Weekly Shonen Magazine de Kodansha des del 21 d'octubre de 1998 al 31 d'octubre de 2001 i es va publicar en 14 volums tankōbon per Kodansha. La sèrie explica la història d'en Keitaro Urashima i els seus intents per trobar a la noia amb la qual va fer una promesa a la infància per entrar a la Universitat de Tòquio. Dues novel·litzacions de Love Hina, escrites pels dos guionistes de la sèrie d'anime, també van ser llançats al Japó per Kodansha. Se sol classificar com seinen o shonen (nois adults i nois adolescents respectivament), tot i que és una comèdia d'amor.
Altres efemèrides: Geof Darrow (n. 1955) · Edmond Hamilton (n. 1904) · Paul Levitz (n. 1956)

22 d'octubre[modifica]

Josep Escobar (1908-1994) fou un autor barceloní especialment conegut pels seus personatges Zipi i Zape i Carpanta.

La dècada del 1920 va començar a treballar en revistes catalanes com Virolet, La Gralla, Diari de Granollers i va obtenir una plaça, emulant el seu pare, de funcionari de correus. La primera revista de gran tiratge en què va col·laborar fou Sigronet, publicada per El Gato Negro, editorial antecessora de Bruguera. Durant la dècada del 1930 va treballar per a diverses revistes: Papitu, Pocholo, TBO, L'Esquellot i L'Esquella de la Torratxa.

Membre del sindicat de dibuixants professionals, en acabar la Guerra Civil espanyola fou depurat del servei de correus i condemnat a sis anys i un dia de presó per motius polítics. Va romandre reclòs un any i mig fins al novembre de 1940, quan va sortir en règim de llibertat vigilada. El mateix Escobar va explicar després que a la presó obtenia alguns diners fent caricatures dels altres reus, que no firmava amb el seu nom sinó amb el malnom de Rebec. Es va mantenir allunyat del món de la historieta fins al 1944, any en què va iniciar la col·laboració amb revistes com ara Leyendas Infantiles i El Aventurero (publicades per Hispano Americana de Ediciones).

El 1947 reapareix la revista Pulgarcito i Escobar forma part del grup dels primers col·laboradors. Entre 1947 i 1948 crea per a aquesta revista els seus personatges més recordats: els bessons Zipi i Zape i el famolenc perpetu Carpanta, símbol de les penúries econòmiques de la postguerra espanyola. Per a la revista El Campeón, també de Bruguera, dibuixa el 1948 els gàngsters Tres Pelos y Kid Pantera, i contribueix a la secció Loquilandia, amb Cifré i Peñarroya. Durant els anys cinquanta, l'activitat d'Escobar se centra en les revistes de Bruguera, amb sèries de l'estil de Doña Tula, suegra (1951), que va tenir problemes amb la censura per donar una visió problemàtica de les relacions matrimonials, i Petra, criada para todo (1954).

El 1957, amb altres dibuixants de Bruguera (Cifré, Peñarroya, Conti i Giner), participa en la creació d'una editorial independent, que publicarà la revista Tío Vivo. Dins aquesta publicació Escobar insereix les sèries Blasa, portera de su casa, El mago Assieres i El profesor Tenebro, totes de 1957. Després de fracassar l'empresa i un cop absorbida Tío Vivo per Bruguera, Escobar torna a treballar per a l'editorial barcelonina, on va continuar creant nous personatges (destaquen Filomeno y su taxi Genovevo de 1963, Don Óptimo y Don Pésimo de 1964 i Plim, el mago de 1969). Tanmateix, dedica la major part del seu temps a les aventures dels personatges més populars Zipi i Zape i Carpanta. Els bessons assoleixen una revista pròpia a partir de 1971.

En la dècada de 1980, el declivi econòmic de Bruguera, el porta (com seria el cas d'altres companys de feina, per exemple, Ibáñez) a provar sort amb una nova revista, Guai!, publicada per l'Editorial Grijalbo. Hi dibuixava els germans Terre y Moto, dos bessons trapelles clarament inspirats en Zipi i Zape. Quan Ediciones B va adquirir el fons editorial de Bruguera, Escobar va tornar als seus personatges clàssics. Va continuar treballant en la historieta, malgrat l'edat avançada, fins a la mort el 1994

Altres efemèrides: Cheeky Weekly (1977) · Steve Dillon (m. 2016) · Steven Grant (n. 1953) · Andrea Kruis (n. 1962) · Kutty (m. 2011) · Nonoy Marcelo (m. 2002) · George McManus (m. 1954) · Terry and the Pirates (1934)

23 d'octubre[modifica]

Dragon Zakura (ドラゴン桜 , Doragon Zakura?) és un manga de Norifusa Mita, que en 2005 guanyà el Premi de Manga Kodansha per a manga general o adult i un Excellence Prize en 2005 al Japan Media Arts Festival: en l'argument, Kenji Sakuragi és un advocat pobre i un antic membre d'una colla de delinqüents motoristes que està buscant una oportunitat per millorar la seua carrera. La seua oportunitat arriba amb l'Institut Ryuuzan, que està a punt de fer fallida, anomenat baka gakkou (escola estúpida) per la gent. Allà prepararà una classe especial amb cinc alumnes, amb la fi de portar-los a l'examen d'entrada de la Universitat de Tòquio amb oportunitats d'aprovar.

els barrufets (1958)· R. K. Laxman (n. 1921) · Bob Montana (n. 1920)

24 d'octubre[modifica]

Altres efemèrides: Al Feldstein (n. 1925) · Son Gohan (1988) · Bob Kane (n. 1915) · Ziraldo Alves Pinto (n. 1932)

25 d'octubre[modifica]

Cosplay de Wonder Woman

Wonder Woman (Dona Meravella) és una superheroïna de l'univers DC que combina els poders de diferents déus de la mitologia grega: té la força d'Heracles, la bellesa d'Afrodita i la intel·ligència de Atena, amb les característiques d'una dona moderna; en el seu origen és una amazona filla de la reina Hipòlita, habitants d'una illa on està vetada l'entrada als homes. El personatge aparegué per primera vegada en el número 8 d'All Star Comics, publicat el 1941. Els autors son William Moulton Marston, al guio i amb dibuixos de Harry G.Peter. La seva representació com a heroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i la igualtat sexual, ha portat la Dona Meravella a convertir-se en una icona feminista.

Altres efemèrides: June Brigman (1960) · Maurice Dodd (n. 1922) · Peter Ledger (n. 1945)

26 d'octubre[modifica]

Autorretrat de Hogarth i el seu gos
William Hogarth (1697-1764) fon un artiste londinenc, il·lustrador i pintor satíric. És considerat pioner de les historietes occidentals. La seua obra abasta de l'excel·lent retrat realista a una sèrie de pintures d'estil dels còmics anomenades «costums morals moderns». Molta de la seua obra, que arriba de vegades a ser despietada, es burla dels costums i la política contemporanis. És el gran mestre de la sàtira social i política, en contacte directe amb la literatura contemporània de Henry Fielding. És també considerat un dels pares de l'escola artística britànica, després de diversos segles de predomini d'artistes estrangers al país.
Solano López, 2011
Francisco Solano López (1928-2011) era un dibuixant argentí, conegut principalment per la seva participació en la primera versió de l'obra El Eternauta, que li donà fama internacional. Figura fonamental del còmic argentí, l'any 2008 va ser distingit com a Personalitat Destacada de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
Altres efemèrides: Bokura ga Ita (2006) · Bob de Groot (n. 1941) · Doonesbury (1970) · Hoot (1985) · Larry Lieber (n. 1931) · Momma (1970)

27 d'octubre[modifica]

Wrightson, 2006

Bernie Wrightson (1948-2017) era un dibuixant estatunidenc especialitzat en el gènere de terror, cocreador junt amb Len Wein del personatge de Swamp Thing. Si bé el 1968 va tenir el seu primer reconeixement com a nou talent en una convenció de ciència-ficció, la seva carrera professional va començar dos anys després, vinculat a DC Comics des de finals dels anys 60 amb la revista House of Mystery. El 1971 apareix Swamp Thing (La Cosa del Pantà), amb textos de Len Wein en el número 92 de la revista House of Secrets, passant a tenir la seva pròpia sèrie a l'any següent. Va deixar DC per entrar en Warren, va adaptar el còmic clàssics de la literatura de terror, com ara Aire fresc, de H.P. Lovecraft i El gat negre, d'Edgar Allan Poe. També adaptaria Creepshow, de Stephen King. Va treballar també per a Marvel Comics, on va donar la seva visió de personatges Conan, Doctor Strange, Hulk i Gargoyle. Del seu treball posterior se'n destaca la il·lustració d'històries de terror per a l'editorial Warren, incloent treballs d'Stephen King. Ha il·lustrat també episodis de Batman (The Cult) i Punisher, entre d'altres.

Altres efemèrides: Leo Baxendale (n. 1930) · Mauricio de Sousa (n. 1935) · Jan Duursema (n. 1954)

28 d'octubre[modifica]

Krazy Kat
Krazy Kat (1913)és una tira de premsa creada per George Herriman, i que es va publicar en diaris estatunidencs propietat de William Randolph Hearst entre el 1910 i 1944. El nom del còmic és també el del personatge principal de la tira.
Otto Messmer (1892-1983) era un animador estatunidenc, principalment conegut pels dibuixos de Fèlix el gat i la tires de còmic produïts per l'estudi de Pat Sullivan. Fins la seva mort, Sullivan s'havia endut tot el mèrit. Tot i així, la majoria de dibuixants de còmics i animadors de renom donen suport a tesi de Messmer, així com ho fan els treballadors més veterans del estudi Sullivan. Felix fou el primer dibuix animat creat per a la pantalla, així com el primer a esdevenir una llicència comercialitzada en massa. En Sullivan va reclamar el mèrit d'haver creat en Felix i, encara que Messmer dirigí i fou el dibuixant principal de tots els episodis on aparegué el gat, el nom de Sullivan fou l'únic que apareixia en els crèdits. Messer també supervisà la direcció de la tira còmica, realitzant la majoria de dibuixos fins el 1954. Fèlix el Gat va protagonitzar més de 150 animacions fins al 1931, quan els estudis d'animació van convertir-lo en pel·lícules amb so. La popularitat de la tira còmica en els diaris va començar a decaure a finals dels anys 1930, tot i així el personatge va introduir-se a nous públics a partir de comic book durant els anys 1940. A parti de llavors, Messmer formà equip amb Douglas Leigh per dissenyar els grans cartells electrònics animats de la Times Square. Messmer també produí més llibres de còmic de Felix durant els 1940 i 1950 per a companyies com Dell Comics, Toby Press i Harvey Comics, així com creant curts animats per a la Paramount Studios (força capítols de Popeye són mèrit seu).
Altres efemèrides: Onofrio Catacchio (n. 1964) · Gary Hallgren (n. 1945) · Joe R. Lansdale (n. 1951) · Leonard Starr
(n. 1925) · Karl Story (n. 1967) · Jim Valentino (n. 1952)

29 d'octubre[modifica]

Greg (1931-1999) era un dibuixant, guionista, redactor en cap i director literari belga nacionalitzat francès. Amb més de dos-cents cinquanta àlbums al seu actiu en tant que dibuixant i/o guionista, forma part dels creadors més prolífics de l'anomenada escola de còmic francobelga. És conegut per ser el creador del personatge Achille Talon i el guionista de les sèries Comanche i Bernard Prince, dibuixades per Hermann, i Bruno Brazil, dibuixat per William Vance, així com de diversos àlbums d'Espirú i Fantàstic, de l'època en què Franquin n'era el dibuixant. Amb setze anys va publicar les Aventures de Nestor et Boniface, al diari belga Vers l'Avenir. El 1967 entrà en la direcció editorial de la revista Tintin, editada per Editions du Lombard.
Pilote era una revista de còmic francesa publicada de 1959 a 1989. Hi encabia els principals talents del còmic francès i belga, introduint sèries importants com Astèrix, Barbe-Rouge, El tinent Blueberry, Aquil·les Taló, i Valérian et Laureline. Molts guionistes com René Goscinny, Jean-Michel Charlier, Greg, Pierre Christin i Jacques Lob foren presentats a la revista, així com els dibuixants Jijé, Morris, Albert Uderzo, Jean Giraud Moebius, Enki Bilal, Jean-Claude Mézières, Jacques Tardi, Philippe Druillet, Marcel Gotlib, Alexis, i Annie Goetzinger. Pilote també publicà diversos autors estrangers com Hugo Pratt, Franc Bellamy i Robert Crumb
Nick Cuti (n. 1944) · Bill Mauldin (n. 1921) · Tibet (n. 1931)

30 d'octubre[modifica]

Charlier
Jean-Michel Charlier (1924-1989) va ser un guionista belga, un dels més importants del còmic francobelga i creador de multitud de sèries d'aventures. Cofundador a més de la revista Pilote (1959-1989), Charlier és sobretot un excel·lent narrador que sap captivar als lectors i mantenir-los en suspens des del principi fins al final de la història. Se centra en els personatges, ja siguin bons o dolents. La trama no només es basa en els fets pròpiament dits sinó també en la psicologia dels personatges. L'heroi de la història en general té una personalitat d'escolta com Buck Danny o Michel Tanguy. Aquest tret venia imposat per les normes de l'època en les històries per a joves, però els personatges secundaris són sovint molt més interessants des del punt de vista psicològic. Les seves creacions més conegudes com a guionista de còmics varen ser: Les Belles Histoires de l'oncle Paul, El tinent Blueberry (dibuix de Jean Giraud), Buck Danny (dibuix de Victor Hubinon), La patrulla dels Castors (dibuix de MiTacq), Tanguy et Laverdure (dibuix d'Albert Uderzo, Jijé, Patrice Serres, Yvan Fernandez i Al Coutelis), Barbe-Rouge (dibuix de Victor Hubinon), Les Gringos (dibuix de De la Fuente), Dan Cooper (dibuix d'Albert Weinberg), Jacques Le Gall (dibuix de MiTacq), Jim Cutlass (dibuix de Jean Giraud i de Christian Rossi).
Altres efemèrides: P. Craig Russell (n. 1951) · Jommeke (1955) · The Punisher (1973) · Don Thompson (n. 1935) · Will (n. 1927)

31 d'octubre[modifica]

Blueberry és una sèrie de l'oest creada pel guioniste Jean-Michel Charlier i el dibuixant Jean Giraud Moebius. Relata les aventures de Mike Blueberry en els seus viatges a través del Vell Oest americà. Blueberry és un heroi atípic de l'oest; no és un justicier errant que porta els dolents a la justícia, ni un atractiu cowboy que "arriba a la ciutat, salva el ranxo, esdevé el nou xèrif nou i es casa amb la institutriu."

Altres efemèrides: Mick Anglo (m. 2011) · Robin Moore (n. 1925) · Thanos (1972) · Claudio Villa (n. 1959) · Colin Wilson (n. 1949)