Portal:Còmics/juny

< Portal:Còmics
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Efemèrides
Α Nom Categoria Ω
14 1944 Jordi Bernet i Cussó dibuixant Flag of Barcelona.svg
11 1908 Emili Boix Pagès autor Flag of Barcelona.svg 1976
24 1945 Joan Boix Solà-Segalés autor Badalona
19 1932 Josep Sanchis Grau autor València 2011
6 1931 Víctor Mora i Pujadas guioniste Flag of Barcelona.svg 2016
27 1958 Joan Antoni Poch JAP humoriste Girona
1 2001 8-Bit Theater webcòmic Flag of the United States.svg 2010
4 1994 Alternative Press Expo convenció Flag of California.svg
2 1968 Flemming Andersen dibuixant Flag of Denmark.svg
6 1920 Sandro Angiolini dibuixant Flag of Lombardy.svg 1985
2 1918 Ruth Atkinson dibuixant Flag of Ontario.svg 1997
5 1905 Wayne Boring dibuixant Flag of Minnesota.svg 1987
30 1940 Brenda Starr, Reporter tira periòdica Flag of the United States.svg 2011
4 1923 Sol Brodsky entintador Flag of New York.svg 1994
4 1917 Dik Browne autor Flag of New York.svg 1989
27 1941 Captain Flag personatge Flag of the United States.svg
23 1980 Becky Cloonan autora Flag of the United States.svg
6 1970 Cor!! revista Flag of the United Kingdom.svg 1974
28 1913 Pete Costanza dibuixant Flag of New York.svg 1984
29 1993 Deathmate crossover Image Valiant 1994
29 1927 Steve Ditko dibuixant Flag of Pennsylvania.svg 2018
28 1962 Doctor Solar personatge Flag of the United States.svg 2015
1 1934 Famous Funnies revista Flag of the United States.svg 1955
3 1922 William Gaines editor Flag of New York.svg 1992
19 1978 Garfield tira còmica Flag of Indiana.svg
28 1948 David Geiser autor Flag of New York.svg
18 1944 Rick Griffin autor Flag of California.svg 1991
18 1953 Mark Gruenwald guioniste Flag of Wisconsin.svg 1996
18 1980 Micah Gunnell dibuixant Flag of the United States.svg
4 1973 Hadashi no Gen sèrie Shueisha Flag of Japan.svg 1975
6 1908 Martin Goodman editor EUA 1992
1 2005 House of M arc argumental Marvel 2005
3 1940 Invisible Scarlet O'Neil tira periòdica Flag of the United States.svg 1956
5 1900 Jay Irving autor Flag of New York.svg 1970
29 1961 The Jaguar personatge Archie Comics
4 1938 Just Jake tira còmica Daily Mirror 1952
18 1915 Robert Kanigher guioniste Flag of New York.svg 2002
1 1920 Hank Ketcham autor Flag of Washington.svg 2001
5 1955 Lance tira periòdica Flag of the United States.svg 1960
25 1979 Latigo tira periòdica Flag of the United States.svg 1983
3 1921 Bob LeRose coloriste Flag of New York.svg 2006
2 1945 Michael Leunig autor Flag of Australia.svg
1 1892 The Little Bears tira còmica Flag of the United States.svg 1896
6 1994 Mallard Fillmore tira còmica Flag of the United States.svg
1 1969 MODOK personatge Marvel
3 1946 Sergio Mulko dibuixant Flag of Argentina.svg
15 1939 Mystery Men Comics revista DC 1942
15 1976 Nova personatge Marvel
19 1942 Jack Edward Oliver autor Flag of England.svg 2007
27 1952 The Phantom Stranger personatge DC
1 1959 Pilote revista Flag of France.svg 1989
4 1951 Wendy Pini autora Flag of California.svg
21 1973 Plop! revista DC 1976
18 1943 Sad Sack tira còmica Flag of the United States.svg 1957
19 1915 Julius Schwartz editor Flag of New York.svg 2004
3 1916 Syd Shores dibuixant Flag of New York.svg 1973
2 1940 The Spirit personatge Flag of New York.svg
4 1947 Steve Canyon tira periòdica Flag of the United States.svg 1988
18 1963 Wataru Yoshizumi autora Flag of Japan.svg
6 1958 Kate Worley guionista Flag of Illinois.svg 2004
5 1982 Wow! revista Flag of the United Kingdom.svg 1983
25 1991 X-Force sèrie Marvel 2002

Gener · Febrer · Març · Abril · Setembre · Octubre · Novembre

anterior · 1 de juny · següent
Pilote era una revista de còmic francesa publicada de 1959 a 1989. Hi encabia els principals talents del còmic francobelga, introduint sèries importants com Astèrix, Barbe-Rouge, El tinent Blueberry, Aquil·les Taló i Valérian et Laureline. Molts guionistes com René Goscinny, Jean-Michel Charlier, Greg, Pierre Christin i Jacques Lob foren presentats a la revista, així com els dibuixants Jijé, Morris, Albert Uderzo, Moebius, Enki Bilal, Jean-Claude Mézières, Jacques Tardi, Philippe Druillet, Marcel Gotlib, Alexis, i Annie Goetzinger.
Altres efemèrides

Ruth Atkinson (m. 1997) · Famous Funnies (1934) · House of M (2005) · The Little Bears (1892) · MODOK (1967)

anterior · 2 de juny · següent
The Spirit (1951)
The Spirit és un personatge creat per Will Eisner el 1940. El còmic del mateix nom es publicava al suplement dominical d'alguns periòdics dels Estats Units. Cada història, de set pàgines, incloïa estils, tècniques i convencions narratives que altres autors de còmics anirien emprant al llarg del temps. Per aquesta raó aquest còmic és considerat un dels més influents en la història del medi. El còmic narra les aventures d'un justicier emmascarat, Denny Colt, que lluita contra el crim sota l'àlies 'The Spirit' amb el suport del cap de policia local. Encara que el nom autèntic del personatge és Denny Colt, aquest a penes s'empra, i apareix sempre com Spirit. Les narracions, normalment conclusives cada setmana, varien àmpliament de temàtica des del gènere negre i policíac fins al de terror i misteri, passant per la comèdia, narracions romàntiques o d'aventures. Trames que barregen alguns d'aquests gèneres són prou habituals, de manera que presenten girs inusuals per a algun dels gèneres que la integren. Cada episodi era la part principal d'un comic book en paper i grandària tabloide, de 16 pàgines, que es venia com a part d'uns 20 periòdics dominicals amb una tirada de cinc milions de còpies. "The Spirit Section", com s'anomenava col·loquialment, es va estrenar el 2 de juny de 1940 i va continuar fins al 5 d'octubre de 1952. Generalment incloïa altres dues tires de 4 pàgines (inicialment Mr. Mystic i Lady Luck), i més material de rebliment. Eisner va treballar com a editor, però també va escriure i va dibuixar la majoria de les entrades. Normalment, després dels primers mesos, les creava amb "negres" no acreditats com a col·laboradors, com l'escriptor Jules Feiffer i artistes Jack Cole i Wally Wood, encara que amb la singular visió d'Eisner del personatge com a factor d'unió.
Altres efemèrides
Flemming Andersen (n. 1968) · Ruth Atkinson (n. 1918)
anterior · 3 de juny · següent

William Gaines (m. 1992) · Invisible Scarlet O'Neil (1940) · Bob LeRose (n. 1921) · Sergio Mulko (n. 1946) · Syd Shores (m. 1973)

anterior · 4 de juny · següent

Alternative Press Expo (1994) · Sol Brodsky (m. 1984) · Dik Browne (m. 1989) · Hadashi no Gen (1973) · Just Jake (1938) · Longshot (1985) · Space Cabbie (1954)

anterior · 5 de juny · següent
Thor (sovint anomenat el Poderós Thor) és un superheroi de l'Univers Marvel, aparegut per primera volta l'any 1962 en el número 83 de Journey Into Mistery. Creat per Jack Kirby i Stan Lee, inspirant-se en el déu nòrdic homònim. Les seves històries solen barrejar temes mitològics i fantàstics, amb la ciència-ficció i el gènere superheroic. També forma del grup d'Els Venjadors. En destaquen, a més de les històries realitzades per Lee i Kirby, les de Walt Simonson.
WatchmenVigilants» en anglès) és una sèrie limitada escrita per Alan Moore, dibuixada per Dave Gibbons i acolorida per John Higgins, tots tres britànics. Fou publicat per DC Comics els anys 1986 i 1987, en una sèrie limitada de 12 números, i compilat el 1987. Watchmen erigí d'una història que Moore proposà a DC que incloïa superherois que la companyia havia adquirit de Charlton Comics, però com que l'argument proposat hauria deixat un excés de personatges inutilitzables per futures històries l'editor Dick Giordano convencé Moore de crear personatges originals. Watchmen fou un èxit comercial i ha estat aclamat per la crítica, tant de còmics com general; molts crítics i analistes la consideren com una de les obres més destacades de la literatura del segle XX. La revista Time la reconegué com una de les 100 Millors Novel·les en llengua anglesa publicades des del 1923 i The Comics Journal la situà a la posició 91 al top 100 còmics del segle XX. La BBC la descrigué com «el moment en què els còmics cresqueren.» Després d'un seguit d'intents d'adaptar el còmic a una pel·lícula, el 2009 es publicà Watchmen del director Zack Snyder.
Altres efemèrides
Jay Irving (m. 1970) · Lance (1955) · Spiderman (1962) · Wow! (1982)
anterior · 6 de juny · següent
Víctor Mora i Pujadas (1931-2016) fou un escriptor barceloní, cocreador del Capitán Trueno junt amb el dibuixant Ambrós. De formació autodidacta, va aprendre a escriure llegint llibres d'aventures i còmics. A vint anys va ser contractat per l'editorial Bruguera com a redactor i traductor i va crear les històries Capitán Trueno, El Jabato, Dani Futuro, El Corsario de Hierro, El Sheriff King, Taramis, Felina, Les anges d'acier, Les inoxidables i Les chroniques de l'innomé. A més, va dirigir la segona època del TBO entre 1988 i 1992. L'any 1991 el Govern francès el va nomenar Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. El 1997 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.
Altres efemèrides
Sandro Angiolini (n. 1920) · Cor!! (1970) · Mallard Fillmore (1994) · Martin Goodman (m. 1992) · Harbinger (2012) · The Three Bears (1959) · Kate Worley (m. 2004)
anterior · 7 de juny · següent
Altres efemèrides
Graham Ingels (n. 1915) · Marvel Boy (2000) · Georges Pichard (m. 2003) · The Brave and the Bold (1955)
anterior · 8 de juny · següent
Altres efemèrides
Adam Warlock (1966) · Crankshaft (1987) · Freshmen (2005) · Jaxon (m. 2006) · Jeff MacNelly (m. 2000) · Rocke Mastroserio (n. 1927)
anterior · 9 de juny · següent
George Pérez
George Pérez és un dibuixant novaiorqués que, de 1973 ençà, ha treballat en títols superheroics com Avengers, The New Teen Titans, Wonder Woman, Superman o Infinity Gauntlet, a més d'autopublicar dos números de la sèrie pròpia Crimson Plague. Nascut al Bronx Sud de pares porto-riquenys, Pérez començà a dibuixar de ben jove: especialitzat en el gènere superheroic, és conegut per dibuixar molts personatges junts. Junt amb el guioniste Marv Wolfman, Pérez redefiní els Teen Titans de DC Comics amb nous personatges com Cyborg o Starfire i trames més adultes, una sèrie en la qual ha treballat en diferents etapes durant trenta anys.
Altres efemèrides

Hawkeye (1964) · Jungle Tales (1954) · Mister Sinister (1987)

anterior · 10 de juny · següent
Scott McCloud
Scott McCloud és un autor i teòric bostonià nascut el 1960: un amic d'infàcia, Kurt Busiek, el convencé que no tots els còmics eren un absurd entreteniment infantil. El 1984 creà la sèrie Zot!, publicada per Eclipse Comics fins a 1990 en trenta-sis números —els deu primers a color i la resta en blanc i negre—, inspirat en l'AstroBoy d'Osamu Tezuka, per la qual cosa fon uns dels primers nord-americans influïts pel manga. El 1993 publicà un assaig sobre el mitjà, Understanding Comics: the Invisible Art, la qual cosa el consagrà com a teòric i on fa una àmplia exploració de la seua definició, història, vocabulari i els mètodes del mitjà en forma d'historietes. L'any 2000 en publicà una continuació, Reinventing Comics, en el qual esbossava dotze «revolucions» que va considerar claus per al creixement i l'èxit dels còmics com a mitjà creatiu i popular. Finalment, el 2006, va llançar Making Comics, promogut amb una gira pels cinquanta estats americans i part d'Europa.
Altres efemèrides
Batcova (1952) · Casey Jones (1985) · The Falcon (1969) · Al Posen (m. 1960) · Masashi Tanaka (n. 1962)
anterior · 11 de juny · següent
Mandrake the Magician («el mag Mandrake») és una tira còmica sindicada de Lee Falk, publicada per primera volta l'11 de juny de 1934: el personatge protagoniste, Mandrake —«mandràgora» en anglés—, un il·lusioniste capaç de fer màgia, és considerat el primer superheroi junt amb un altre mag, el Phantom Magician de The Adventures of Patsy, començades a publicar un any més tard. La tira periòdica de Mandrake mamprengué amb guió i dibuixos de Falk, però al poc de temps Phil Davis s'encarregà del dibuix fins la seua mort (1964); llavors Fred Fredericks continuà la faena de Davis fins que morí Falk en 1999, any a partir del qual Fredericks assumí tot el procés creatiu fins a la seua jubilació en 2013. A més, Mandrake aparegué reeditat en format de comic book o en sèries inèdites. També se n'han fet serials radiofònics, pel·lícules d'acció real, teatre i dibuixos animats com Els Defensors de la Terra, sèrie en la qual compartia protagonisme amb l'altre personatge de Falk, The Phantom.
Altres efemèrides
Black Canary (1957) · Dame Darcy · Emili Boix Pagès · Hulk: Raging Thunder (2008)
William Maury
anterior · 12 de juny · següent
William Maury (Millau, 1969) és un autor occità que també signa Willmaury o «de William». Autodidacte, Maury va comença il·lustrant en algunes revistes regionals (Aveyron Mag, Lozère Mag i Cantal Mag) la sèrie Enquêtes culinaires humoristiques du commissaire Magret. Publica el seu primer còmic en la revista Aveyron BD, una història medieval anomenada Alban de Montcausson, amb guió de son amic Philippe Ajalbert. En 2004 comença a col·laborar amb el cineasta Georges Lautner en una sèrie policíaca anomenada Baraka, publicada per Emmanuel Proust éditions, i fa de col·lorista per a diversos àlbums de la mateixa editorial. A principis de 2006, William crea unes historietes en blanc i negre basades en les seues filles, Wendy i Marina, publicades en un weblog: aqueixa col·laboració és la base per a la seua sèrie més reeixida, Les Sisters, amb guió de Christophe Cazenove i publicada per Éditions Bamboo de 2007 ençà.
Altres efemèrides
Dave Berg · Femforce (1985) · Fuss Pot · Len Wein (n. 1948)
Antonio Segura
anterior · 13 de juny · següent
Antonio Segura (1947-2012) fon un guioniste valencià que treballà amb dibuixants com José Ortiz Moya (en la sèrie Hombre), Luis Bermejo (Orka), Leopoldo Sánchez (Bogey) o Jordi Bernet (Sarvan) en la revista Cimoc; més tard, Segura, Bernet, Ortiz, Sánchez i Mannfred Sommer fundaren la revista Metropol, de la qual varen traure dotze números, amb la participació de Segura en les sèries Morgan (amb dibuixos d'Ortiz) i Kraken (amb Bernet). Amb Ortiz també féu Las mil caras de Jack el Destripador i Burton & Cyb. Amb Ana Miralles cocreà la sèrie Eva Medusa i, cap al final de la seua carrera, treballà per al mercat italià en Magico Vento i Tex.
Altres efemèrides
Red Tornado (1968) · Reg Smythe · The Yellow Claw (1956) · Tim Drake (1989)
Jordi Bernet
anterior · 14 de juny · següent
Jordi Bernet és un dibuixant barceloní nascut en 1944, guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona en 1991. Fill del creador de Doña Urraca, Miquel Bernet Jorge, i nebot de Joan Bernet i de Miguel Cussó, Jordi va freqüentar l'Editorial Bruguera de ben petit, però el còmic nord-americans marcà el seu posterior estil de dibuix: l'any 1960, en morir son pare continuà les hitorietes d'Urraca, però poc després ho deixà per a assolir un estil adult en Poncho Yucatán; en 1965 ingressà en la plantilla de dibuixants de la revista Spirou, per a la qual dibuixa Dan Lacombe, ambdues amb guió de Cussó. Després de publicar Andrax, tornà a Espanya amb la sèrie El Cuervo i comença a col·laborar amb l'editor Josep Toutain. En la dècada de dècada de 1980 treballà en revistes com Creepy o Cimoc: per a la darrera creà l'heroïna Sarvan junt amb Antonio Segura. En 1982 substituí Alex Toth com dibuixant de la sèrie escrita per Enrique Sánchez Abulí Torpedo 1936: el personatge va arribar a tindre revista pròpia i publicació internacional. Un dels lliuraments de la sèrie va obtindre en 1986 el premi al millor àlbum estranger publicat en França en el Festival del Còmic d'Angulema. El 2007, Glénat ha edità cinc àlbums de Torpedo en català. De 1992 ençà publica en El Jueves la sèrie Clara de noche, amb guió de Carlos Trillo i Maicas. Els seus últims treballs per als mercats internacionals han sigut en Tex, Jonah Hex, Batman o The Spirit.
Altres efemèrides
Cosey · Lim Dall-young · Jemm, Son of Saturn (1984) · Jean Roba · The Teenie Weenies
Pratt en 1989
Hugo Pratt (1927-1995) fon un autor italià, creador de Corto Maltese i membre del Comic Book Hall of Fame el 2005. Nascut a Rímini i criat a Venècia en una família multiètnica —a la qual pertanyia també Boris Karloff, de nom real William Henry Pratt—, el jove Hugo visqué en Abissínia i Dirédaoua durant la Segona Guerra Mundial. En tornar a Itàlia, formà part del Grup de Venècia amb altres dibuixants com Alberto Ongaro i Mario Faustinelli. Influït per Will Eisner i Milton Caniff, el 1945 creà la revista Albo Uragano, de la qual el personatge d'Asso di Picche esdevingué popular a l'Argentina. Traslladat a Buenos Aires per treballar en l'editorial Abril i l'editorial Frontera, allí publicà sèries com Junglemen (escrita per Alberto Ongaro), Sgt. Kirk, Ernie Pike i Ticonderoga (les darreres, amb guió d'Hector Oesterheld. Matriculat en l'Escola Panamericana d'Art d'Enrique Lipszyc, Pratt viatjà per l'Amazònia i el Mato Grosso, període del qual eixiren Anna de la jungla, Capitan Cormorant i Wheeling. Entre 1959 i 1960 visqué a Londres, on treballà per a Fleetway Publications. Després de passar de nou per l'Argentina, el 1962 tornà a Itàlia i adaptà clàssics de la literatura per a Il Corriere dei Piccoli. El 1967, Pratt va fundà la revista Sargent Kirk junt amb Florenzo Ivaldi, en el primer número de la qual es publicà La balada de la mar salada, la primera aventura de Corto Maltés. També col·laborà amb Milo Manara en Estiu indi i El gaucho.
Altres efemèrides
Neal Adams · Brent Anderson · Ross Andru · Doctor Eclipse (1993) · Don McGregor · Nova · Hilda Terry
anterior · 16 de juny · següent
Altres efemèrides
AutorAntonio Hernández Palacios · JSA Secret Files and Origins (1999) · AutorJack Keller · AutorAndrea Pazienzia · Smash Comics (1939) · AutorCurt Swan · AutorFrank Thorne
anterior · 17 de juny · següent
Altres efemèrides
Chance Browne (n. 1948) · Sad Sack (1942) · Wally Wood (n. 1927)
anterior · 18 de juny · següent
Wataru Yoshizumi (Tòquio, 1963) és una autora de manga, creadora de la sèrie Marmalade Boy. Wataru debutà el 1984 en la revista Ribon amb històries curtes i senzilles, algunes de les quals van anar posteriorment recopilades en el volum Quartet Game. La seva primera sèrie fon Handsome na kanojyo, però entre 1992 i 1995 va publicar Marmalade Boy, la versió animada de la qual contribuí a introduir el manga femení al món occidental. Després va assolir nous èxits dins el shojo, si bé en els darrers temps ha fet el salt al josei (manga per a dones adultes) amb títols com Cherish o Spicy Pink, tostemps publicats en la Ribon.
Orgullo y satisfacción era un còmic digital de periodicitat mensual i analitzava l'actualitat en clau humor. Va ser fundada per Guillermo, Albert Monteys, Manel Fontdevila, Bernardo Vergara i Manuel Bartual, tots dibuixants de la revista El Jueves, que abandonaren la publicació en juny de 2014 arran de la censura, per part del grup RBA, d'una portada del setmanari satíric que feia al·lusió a l'abdicació de Joan Carles I.
Altres efemèrides
Rick Griffin (n. 1944) · Robert Kanigher (n. 1915) · Nitro (1974)
Blanquita i Pumbi
anterior · 19 de juny · següent
Josep Sanchis (1932-2011) fon un autor valencià, creador del gat Pumbi, Robin Robot i molts altres personatges. Sanchis col·laborà intensament en totes les publicaciones d'Editorial Valenciana fins que desaparegué, el 1984. Durant la dècada de 1970 també dibuixà historietes de mecha inspirades en la sèrie Mazinger Z. Després de la crisi del còmic infantil ocasionada pels tancaments d'Editorial Valenciana i d'Editorial Bruguera, Sanchis deixà de treballar en la historieta durant anys. El 1991 tornà amb la sèrie Els fills de Pumbi publicada per la revista Camacuc. En 1996 rebé el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seua trajectòria.
Altres efemèrides
Gambit (1990) · Garfield (1978) · Jack Edward Oliver (n. 1942) · Julius Schwartz (n. 1915)
anterior · 20 de juny · següent

Jijé (m. 1980) · Mummy's Boy (1975) · Rius (n. 1934) · Wham! (1964)


anterior · 21 de juny · següent
Gosho Aoyama és un autor japonès nascut el 1963 i conegut per la creació de Detectiu Conan i altra sèrie com Yaiba, les quals tenen un públic format tant per adults com xiquets. Va començar a dibuixar quan encara era un estudiant de belles arts a la universitat de Nihon, on va entrar a formar part del club de manga, perquè li va semblar divertit. Allí va conèixer el mangaka Yutaka Abe, qui el va animar a seguir dibuixant i el va impulsar a fer la carrera de mangaka, ja que la intenció principal de Aoyama en entrar a la facultat era ésser professor d'art, però que va canviar al prendre's de debò els elogis d'Abe. El seu debut es va produir el mateix any que va acabar la seva carrera, amb l'obra Chotto Mattete, que va ser publicada a la revista Shonen Sunday a l'hivern de 1987. Després d'això, Magic Kaito es va publicar a la mateixa revista. Va guanyar el premi Shonen Shunday. Ha guanyat el Premi Shogakukan el 1993 (el 38è) i el 2001 (el 45è).
Altres efemèrides
Kate Kane (2006) · Miss Martian (2006) · Plop! (1973) · The Flash: Fastest Man Alive (2006)
anterior · 22 de juny · següent

Li'l Folks (1947) · [The Demon]] (1972)

anterior · 23 de juny · següent
Whedon, 2015
Joss Whedon (Nova York, 1964) és un guionista estatunidenc de reconegut prestigi. Ha treballat en el món de la televisió com a director, productor executiu i creador de diverses sèries, i és especialment conegut el seu treball en Buffy the Vampire Slayer. En còmic el seu treball més difós el va realitzar des de 2004 en Astonishing X-Men. Havent treballat també com a guionista per al cinema, el 2012 va dirigir el seu primer film, The Avengers. Joss va néixer a Nova York en una família molt lligada al món de les comèdies de situació nord-americanes (és fill i nét de guionistes). Va passar en el Regne Unit tres anys estudiant en el Winchester College de Hampshire. Va rebre la llicenciatura en cinematografia de la Universitat Wesleyana el 1987. El seu primer treball acreditat  va ser a la comèdia Roseanne. Posteriorment, i encara que sense aparèixer en els títols de crèdit, va col·laborar en ells guions de Speed, X-Men, Twister i Waterworld; no obstant això moltes de les seves aportacions van ser pràcticament eliminades. També va ser un els primers guionistes a elaborar la història que acabaria sent Toy Story (per aquella època treballava per la Disney), i fins i tot va ser nominat a l'Oscar al millor guió original per aquesta pel·lícula. Va participar també en el guió de Alien: Resurrecció, encara que el seu treball, especialment el final que havia escrit, es va veure profundament modificat en la pel·lícula. Va ser el guionista de Titan A.I., pel·lícula d'animació de ciència-ficció de la Fox. En tot cas, el treball que li va obrir les portes de l'èxit va ser el realitzat per a televisió en sèries de ciència-ficció com Buffy the Vampire Slayer i Angel, que el van convertir en un autor de culte. Aquests treballs el van portar a iniciar també una reeixida carrera com a guionista al món del còmic, del que és un declarat fan. Es va iniciar com a autor de la miniserie Fra per Dark Horse Comics, una continuació de l'univers de Buffy. Posteriorment el seu treball en el guió de còmic va adquirir progressivament més notorietat des que en 2004 es posés al capdavant de l'Univers Mutante de l'editorial Marvel com a guionista de Astonishing X-Men.
Altres efemèrides
Frank Bolle (n. 1924) · Zoran Janjetov (n. 1961) · Sam Kweskin (m. 2005) · [[Nuklon] (1983) · Two-Face (1942)
anterior · 24 de juny · següent
Mike Wieringo (1963-2007) fon un dibuixant estatunidenc, reconegut pel seu treball junt a Mark Waid en títols com The Flash —per al qual creà el personatge d'Impulse— o Els 4 Fantàstics, a més d'altres com Friendly Neighboorhood Spider-Man, Legion of Superheroes o la seua pròpia sèrie per a Image Comics, Tellos, cocreada amb Todd DeZago. En 2017 Tellos fon recopilada en dos volums que fan cinc-centes pàgines, amb material inèdit de més de dos-cents artistes com Stan Sakai o Mark McKenna: l'edició, rebatejada The Mike Wieringo Tellos Tribute en homenatge a Ringo, estigué limitada a les sol·licituds de precompra i els beneficis foren destinats en la totalitat a l'Associació Americana per a la Prevenció de la Crueldat contra Animals en nom de Wieringo.
Altres efemèrides
Joan Boix Solà-Segalés · Vic Carrabotta · Yvan Delporte · Reiko Okano · Carlo Pagulayan · Savage Dragon (1991)
Peyo, l'any 1990
anterior · 25 de juny · següent
Pierre Culliford Peyo és un autor de còmic francobelga, naixit el 1928 a Schaerbeek i mort el 24 de desembre de 1992 a Brussel·les d'un infart miocardíac. Peyo comença sos estudis a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les, però al cap d'uns mesos l'abandona. Després comença a treballar a un estudi d'animació, on coneix autors com Morris i Franquin, i més tard treballa per a agències de publicitat. Apassionat de la història de l'edat mitjana, crea son primer personatge medieval, Johan, al qual aviat busca un company en la sèrie Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit en l'original). L'any 1958 publica l'àlbum La flauta de sis forats, en la qual apareixen per primera vegada els Barrufets (Les Schtroumpfs) com a personatges secundaris. L'èxit instantani dels Barrufets, i el treball de Peyo en les seues versions d'animació, marxandatge, etc. l'obliguen, amb el temps, a abandonar els seus altres personatges —entre els quals Benet Tallaferro, també publicat en català–, fins al punt d'arribar a dir que se sent «presoner» d'ells. 
Altres efemèrides
Latigo (1979) · Outcast (2014) · Alex Toth · X-Force (1991)
anterior · 26 de juny · següent
Portada del primer volum
Tite Kubo (Hiroshima, 1977) és un autor japonés, creador de la sèrie Bleach. En 1996 Kubo publicà el seu primer treball, Unholy Ultra Hearted Machine, en un especial del Shonen Jump i en 1999 mamprengué la sèrie Zombie Powder, una barreja de samurais motoristes cancelada per Shueisha després de publicar-ne quatre volums. Bleach, que tracta d'un estudiant de secundària que es converteix en un shinigami i lluita contra els mal esperits, començà a publicar-se el 2001 gràcies al suport d'Akira Toriyama, i l'èxit de públic la convertí en anime en 2004. El manga va guanyar un premi Shogakukan Manga de 2005.
Altres efemèrides
Jerry Bails (n. 1933) · Brother Voodoo (1973) · Alfredo Castelli · Tom DeFalco · Warren Kremer · Lazarus (2013)
Jansson
anterior · 27 de juny · següent
Jansson
Tove Jansson (1914-2001) fou una escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec. És particularment coneguda per la seva obra per a nens, i sobretot per haver creat els personatges de la família Mumin, molt famosos al nord d'Europa i en altres zones, gràcies a la sèrie de televisió del mateix nom. A més d'escriure deu novel·les infantils, que han estat traduïdes a trenta-quatre idiomes, tres llibres d’il·lustracions de temàtica variada, i les tires còmiques recollides en aquests volums, Jansson també fou apassionadament prolífica en les altres activitats artístiques que va cultivar: va escriure diverses novel·les poètiques, i sovint agredolces, per a adults, i va pintar uns simpàtics i vívids murals per a institucions públiques, com ara l'hospital infantil Aurora d'Hèlsinki. Va il·lustrar els seus propis llibres, però també d'altres com El hòbbit, de J. R. R. Tolkien o Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. Entre altres guardons, rebé la medalla Nils Holgersson l’any 1953, li fou concedit el premi Hans Christian Andersen de literatura infantil el 1966, pel conjunt de la seva obra., el premi de l’Acadèmia Sueca el 1972, la medalla Pro Finlàndia el 1976 i, en múltiples ocasions, el Premi Literari de l’Estat Finlandès.
JAP (Joan Antoni Poch) és un dibuixant gironí nascut l'any 1958, autor de 1980 ençà d'una vinyeta d'humor gràfic en El Punt Avui sota el títol La punxa d'en JAP; també ha publicat dos àlbums del personatge El Puntet, aparegut en el setmanari Presència, i els seus acudits han estat recollits a diversos llibres antològics, com ara Tretze anys i un dia, Quina por, etc. Premiat amb l'Àngel de Girona, la seva obra ha estat excusa per fer diverses exposicions. L'any 2013 va publicar un acudit sobre l'accident d'un tren Alvia a Galícia, en el qual relacionava el cas amb Marca Espanya: l'acudit va ser molt criticat per «falta de sensibilitat i oportunisme polític» i va ser ràpidament retirat pel diari.
Altres efemèrides
Death of the Endless (1989) · Joe Giella (n. 1928) · Dan Jurgens (n. 1959) · Monthly Comic Alive (2006) · Silas Rhodes (m. 2007) · The Phantom Stranger (1951) · Yves Varende (m. 2011) · Venus Versus Virus (2005)
anterior · 28 de juny · següent
Wolinski
Georges Wolinski (1934-2015) és un periodista i dibuixant francòfon, mort en l'atemptat al Charlie Hebdo. L'any 1998 havia rebut el Premi Internacional d'Humor Gat Perich. Wolinski publica sons primers dibuixos en Rustica el 1958. L'any 1960 entra a formar part de l'equip d'Hara-Kiri, i el 1968 de Le Journal du dimanche. Del 1970 al 1981 és redactor en cap de Charlie Hebdo.  Inicialment treballa amb estils molt diferents, amb un grafisme que recorda el de Copi. Ràpidament va adquirint el seu traç específic, posant l'accent en l'expressivitat dels seus personatges, allà on en Copi els volia neutres. Els fets de Maig Francès donen a conèixer les seues aportacions a l'efímera revista Action i funda amb Siné el diari L’Enragé, on els seus dibuixos prenen un caire polític. Després, el diari France-Soir ofereix a Wolinski una pàgina contestatària on pretèn no «encarar-se només a la societat, com fa tothom, sinó també amb el director del diari», segons les seues paraules. La col·laboració s'acaba enjorn. És en Hara-Kiri on Wolinski s'esplaia dibuixant amb periodicitat quasi setmanal dos personatges recuperats d'Action. La seua secció setmanal s'anomenava al principi L’evolució de la situació. El director de L'Humanité, Roland Leroy, que apreciava l'humor de Wolinski, li proposa que sigui el dibuixant oficial del seu diari i ell ho accepta. Tot i això, es manté la col·laboració amb Charlie i Hara-Kiri amb el vell estil. Wolinski porta a terme una darrera etapa de la seua carrera dibuixant en Paris-Match : el seu estil de sàtira ja forma part del paisatge francès, a l'alçada de Sempé. El 2005, Wolinski és condecorat amb la Legió d'Honor i el Festival del Còmic d'Angulema li atorga el Grand prix de la ville d'Angoulême; en l'edició de 2006 n'és el president i autor del cartell .
Altres efemèrides
George Booth · Philippe Druillet · David Geiser (n. 1948) · Pat Lee · Benoît Sokal
anterior · 29 de juny · següent
Rovira, en el Saló de 2016
Jaume Rovira i Freixa és un dibuixant i animador sentmenatenc nascut el 1951. Rovira estudià dibuix clàssic i pintura al centre Manolo Hugué de Caldes de Montbui i rebé classes de còmic i caricatura de Josep Escobar i d'escriptura de guions amb Jordi Bayona i Armando Matías Guiu. El seu dibuix també té influència de Manuel Vázquez, ja que va ser entintador seu. En 1969 va debutar en la revista d'Editorial Bruguera El DDT amb el personatge Pepe. Va publicar els seus treballs en les revistes juvenils: Din-Dan (Hotel mediaestrella i Vicente el dependiente), Pulgarcito, Tio Vivo, Mortadelo (Segis y Olivio o Los dibujantes también lloran), Garibolo, Zipi y Zape (Los cinco amiguetes o Ángel), TBO (Obseso Pisafondo) i Guai!. Per al mercat danès va dibuixar per a empreses en l'òrbita de The Walt Disney Company: així va signar pàgines de personatges com l'ànec Donald, Muzzy, Opi i Ipo i l'ànec Kwak. També ha treballat per lliure, i fruit d'això ha dibuixat molts pòsters, il·lustracions i historietes.
Altres efemèrides
Frank Bellew (m. 1888) · Deathmate (1993) · Steve Ditko (m. 2018) · Bobby London (n. 1950) · Deathmate (1993) · Don Rosa (n. 1951)
anterior · 30 de juny · següent

Brenda Starr, Reporter (1940) · Jacques Lob (m. 1990) · Shawn McManus (n. 1958) · Scream! (1984)