Portal:Corona d'Aragó/Anècdotes seleccionades
... Agnès de Poitiers es va casar amb Ramir II d'Aragó, el Monjo a la Catedral de Jaca en 1135, i fruit d'aquesta unió va néixer un any després la reina Peronella? Agnès ja havia estat casada, i la seva comprovada fertilitat va ser tinguda en compte per a aquest segon matrimoni. No obstant això, sembla ser que va tornar al Poitou poc després de donar a llum, i es va retirar a l'Abadia de Fontevraud, on hi va morir.
{{Gener_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Martí l'Humà va tenir un fill varó, Martí el Jove, rei de Sicília, però va morir abans que el seu pare sense descendència legítima. En rei de Sicília si va tenir dos fills il·legitims, Frederic de Luna (també conegut com Frederic d'Aragó o Frederic de Sicília) i Violant. L'últim rei del Casal d'Aragó va intentar nomenar al seu nét il·legítim Frederic com a successor de la Corona d'Aragó, però va morir el dia abans de l'estipulat pel nomenament. Quan Frederic presentà la seua proposta el 1412, fou rebutjat pels compromissaris de Casp.
{{Febrer_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
La Gran Companyia Catalana arribà a estar formada per uns 6.500 almogàvers i va ser contractada l'any 1303 per l'emperador Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l'Imperi Romà d'Orient. El 1305, després de 2 anys de victorioses campanyes contra els turcs, el fill de l'emperador romà d'Orient ordenà l'assassinat de Roger de Flor i l'extermini de la Companyia; malgrat perdre el seu cabdill i gran quantitat dels seus efectius, la Companyia sobrevisqué i es feu forta a la regió de Tràcia, des d'on declarà la guerra contra l'Imperi Romà d'Orient en l'anomenada Venjança Catalana
{{Març_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
La Gran Companyia Catalana arribà a estar formada per uns 6.500 almogàvers i va ser contractada l'any 1303 per l'emperador Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l'Imperi Romà d'Orient. El 1305, després de 2 anys de victorioses campanyes contra els turcs, el fill de l'emperador romà d'Orient ordenà l'assassinat de Roger de Flor i l'extermini de la Companyia; malgrat perdre el seu cabdill i gran quantitat dels seus efectius, la Companyia sobrevisqué i es feu forta a la regió de Tràcia, des d'on declarà la guerra contra l'Imperi Romà d'Orient en l'anomenada Venjança Catalana
{{Abril_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
... Agnès de Poitiers es va casar amb Ramir II d'Aragó, el Monjo a la Catedral de Jaca en 1135, i fruit d'aquesta unió va néixer un any després la reina Peronella? Agnès ja havia estat casada, i la seva comprovada fertilitat va ser tinguda en compte per a aquest segon matrimoni. No obstant això, sembla ser que va tornar al Poitou poc després de donar a llum, i es va retirar a l'Abadia de Fontevraud, on hi va morir.
{{Maig_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Juny anècdota de Corona d'Aragó
{{Juny_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Juny anècdota de Corona d'Aragó
{{Juny_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Martí l'Humà va tenir un fill varó, Martí el Jove, rei de Sicília, però va morir abans que el seu pare sense descendència legítima. En rei de Sicília si va tenir dos fills il·legitims, Frederic de Luna (també conegut com Frederic d'Aragó o Frederic de Sicília) i Violant. L'últim rei del Casal d'Aragó va intentar nomenar al seu nét il·legítim Frederic com a successor de la Corona d'Aragó, però va morir el dia abans de l'estipulat pel nomenament. Quan Frederic presentà la seua proposta el 1412, fou rebutjat pels compromissaris de Casp.
{{Juliol_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Jaume I era fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller; com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat. Però en lloc de la dama fou Maria de Montpeller qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revelà la seva identitat, explicant-li al rei el què havia succeït; aleshores ell digué que "pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment", i aquell mateix dia marxà de Montpeller a cavall. Passat el temps de l'embaràs, el rei en Jaume I d'Aragó va nàixer al Palau dels Tornamira de Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer del 1208.
{{Agost_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Setembre anècdota de Corona d'Aragó
{{Setembre_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
El 1483 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís de Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. El títol de duc de Gandia fou legitimat per butlla del papa Sixt IV en 1481.
{{Octubre_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
La Gran Companyia Catalana arribà a estar formada per uns 6.500 almogàvers i va ser contractada l'any 1303 per l'emperador Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l'Imperi Romà d'Orient. El 1305, després de 2 anys de victorioses campanyes contra els turcs, el fill de l'emperador romà d'Orient ordenà l'assassinat de Roger de Flor i l'extermini de la Companyia; malgrat perdre el seu cabdill i gran quantitat dels seus efectius, la Companyia sobrevisqué i es feu forta a la regió de Tràcia, des d'on declarà la guerra contra l'Imperi Romà d'Orient en l'anomenada Venjança Catalana
{{Novembre_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
El 1502, Leonardo Da Vinci fou sol·licitat pel príncep Cèsar Borja, duc de Valentinois i fill del papa Alexandre VI, i obtingué el càrrec de «capità i enginyer general». Es queda a les Marques i a la Romanya per a inspeccionar les fortaleses i els territoris novament conquerits, omplint els seus quaderns de múltiples observacions, cartes, croquis de treball i còpies d'obres consultades a les biblioteques de les ciutats que ell visitava.
{{Desembre_anècdota_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs