Portal:Espai

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Portal de l'Espai
Artwork showing some hexagonal mirror pieces of E-ELT.jpg
L'espai (o espai exterior) és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics. No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i aquest medi. Habitualment se sol considerar que l'espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 km de la superfície terrestre. Se'n diu espai exterior per distingir-lo de l'espai aeri (i les zones terrestres). L'espai exterior no està completament buit de matèria (és a dir, no és un buit perfecte) sinó que conté una baixa densitat de partícules, predominantment gas d'hidrogen, així com radiació electromagnètica. Encara que se suposa que l'espai exterior ocupa pràcticament tot el volum de l'univers i durant molt temps es va considerar pràcticament buit, o replet d'una substància anomenada èter, ara se sap que conté la major part de la matèria de l'univers. Aquesta matèria està formada per radiació electromagnètica, partícules còsmiques, neutrins sense massa i fins i tot formes de matèria poc conegudes com la matèria fosca i l'energia fosca.
Article espacial del mes de setembre
Size IK Peg.svg

Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear. De fet, es tracta d'una etapa de l'evolució estel·lar que travessarà el 97% de les estrelles que es coneixen, incloent-hi el Sol. Les nanes blanques són, juntament amb les nanes roges, les estrelles més abundants a l'univers. Les nanes blanques estan compostes per àtoms en estat de plasma, però com en el seu nucli no es produeix fusió nuclear, l'estrella no té cap font d'energia que en freni el col·lapse gravitatori, pel que la nana blanca es va comprimint sobre si mateixa. A mesura que la gravetat va comprimint la nana blanca, la distància entre els àtoms al centre de la mateixa disminueix radicalment, pel que els electrons tenen menys espai per moure's, i es pressionen els uns als altres a grans velocitats, i es diu llavors que els electrons es troben degenerats. Així doncs, l'única força que frena el col·lapse gravitatori és la pressió de degeneració dels electrons. Això permet que les nanes blanques puguin arribar a densitats tan enormes que una massa similar a la del Sol cabria en un volum semblant al de la Terra, és a dir, diverses tones per cm³. Aquestes densitats són només superades per les que presenten les estrelles de neutrons i els forats negres. Aquest tipus d'estrella emet solament energia tèrmica emmagatzemada, i per això té una lluminositat molt feble. Les estrelles que acaben els seus dies com nanes blanques, en acabar la fusió de l'hidrogen, s'expandeixen com una gegant vermella per fusionar al seu nucli l'heli en carboni i oxigen. Si la gegant vermella no té suficient temperatura com per fusionar el carboni i l'oxigen, es comprimeix a causa de la força gravitatòria, produint així una nebulosa planetària i formant un romanent estel·lar: la nana blanca. El 99% d'una nana blanca està constituït bàsicament de carboni i oxigen, que són els residus de la fase de fusió de l'heli. No obstant això, sobre la superfície es troba una capa de hidrogen i heli premsats i poc degenerats, que formen l'atmosfera de la nana blanca. Només unes poques estaran formades íntegrament per heli en no haver arribat a cremar-lo, o per oxigen, neó i magnesi, productes de la combustió del carboni. Recentment formades, les nanes blanques tenen temperatures molt altes però, en no produir energia, es van refredant gradualment. En teoria, les nanes blanques es refredarien amb el temps fins a tal punt que la seva lluentor no seria visible, per aleshores convertir-se en una nana negra. No obstant això, el procés de refredament és tan lent, que l'edat de l'univers des del Big Bang és massa curta perquè s'hagi creat a una d'aquestes nanes negres. De fet, les nanes blanques més fredes que es coneixen tenen temperatures de diversos milers de kelvins. El terme "nana blanca" va ser encunyat per Willem Luyten el 1922.

Imatge seleccionada
L'astronauta Steve Robinson en un passeig espacial, Agost del 2005
Crèdit: NASA
L'activitat extravehicular (sigles en anglès: EVA) és la feina feta per un astronauta fora de la Terra estant , i també fora del la nau espacial. El terme més comú que es fa servir aplicat a l'activitat extravehicular que està en l'òrbita de la Terra és la de passeig espacial i quan s'aplica a un EVA a la superfície de la lluna se'n diu passeig lunar (moonwalk). En la imatge, Steve Robinson realitza el primer EVA per realitzar una reparació del Transbordador Espacial (3 d'agost de 2005).
Sabíeu que...
  • ...traslladar-se des del nivell del mar fins a l'espai exterior produeix una diferència de pressió d'uns 103.410Pa, equivalent a sortir a la superfície des d'una profunditat sota l'aigua d'uns 10 metres?
Braininspace.jpg
Portals relacionats
Portal:Astronomia

Astronomia
L'astronomia és la part de la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres.

Portal:Ciència

Ciència
La ciència és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximació a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.

Portal:Tecnologia

Tecnologia
La tecnologia és el conjunt de coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per satisfer les necessitats i desitjos humans.

Altres portals
Com puc contribuir?
Voyager 2 on closest approach to Saturn.jpg

Ajudeu-nos a completar la informació sobre l'Espai...

  • Completa un esborrany d'astronomia.
  • Si trobeu enllaços en vermell en aquest portal, cliqueu-hi i podreu redactar un nou article sobre el tema.
  • Redacteu un article nou que encara no existeixi (podeu veure'n alguns possibles a la llista d'articles sol·licitats).
  • Traduïu qualsevol article que falte dels portals d'enginyeria de les Viquipèdies en anglès o en alemany.
  • Comproveu la informació dels articles existents i, si hi trobeu errors, corregiu-los o comenteu-ho a la corresponent pàgina de discussió.
  • Podeu fer suggeriments a la pàgina de discussió del viquiportal.
Articles sol·licitats
Emmeline Stuart-Wortley · pressió dinàmica · fons còsmic de neutrins · raigs còsmics d'energia ultra alta · vestit de vol · osteopènia espacial · atròfia muscular · Federació Aeronàutica Internacional · Theodore von Kármán · espectroscopia rotacional · gegant glaçat · Definició de planeta de la UAI · raigs còsmics galàctics · Llista de molècules detectades en el medi interestel·lar · Astroesfera · medi calent intergalàctic · medi intracúmul · Explorer II · William Anders · telescopi d'infraroig · cràter Daedalus · coet sonda · Ames Research Center · Explorer 6 · Luna 16 · Mars 3 · Venera 9 · Voskhod 2 · Sistema de llançament reutilitzable · Medicina espacial
L'espai en altres projectes de Viquimèdia
Espai a Viquinotícies     Espai a Viquidites     Espai a Viquillibres     Espai a Viquitexts     Espai al Viccionari     Espai a la Viquiversitat     Espai a Commons
Notícies lliures Col·lecció de dites Llibres de Text i Manuals La biblioteca lliure Diccionari lliure multilingüe Plataforma educativa lliure Imatges i Multimèdia
https://ca.wikinews.org/wiki/Special:Search/EspaiWikinews-logo.png
https://ca.wikiquote.org/wiki/Special:Search/EspaiWikiquote-logo.svg
https://ca.wikibooks.org/wiki/Special:Search/EspaiWikibooks-logo.png
https://ca.wikisource.org/wiki/Special:Search/EspaiWikisource-logo.svg
https://ca.wiktionary.org/wiki/Special:Search/EspaiButton wiktionnaire.png
https://ca.wikiversity.org/wiki/Special:Search/EspaiWikiversity-logo.svg
//ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Search/Commons:EspaiCommons-logo.svg