Portal:Geografia/Articles seleccionats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles destacats del Portal:Geografia[modifica]

Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa

Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les mes característiques.

Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d’uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d’ordinari el nom de pujols...


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_01}} - discussió - modifica - historial


Localització de la illa de Java

Java (en indonesi, javanès i sondanès Jawa) és una illa d'Indonèsia, on es troba la capital de l'estat, Jakarta. És l'illa més poblada del món i una de les regions més densament poblades del planeta. Antigament fou un poderós regne hindú i, en temps colonials, ha estat el territori principal dels dominats per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Actualment l'illa té un paper predominant en la vida econòmica i política d'Indonèsia.

Java és una illa allargassada de 126.700 km² (la 13a més gran del món) situada entre Sumatra a l'est, de la qual la separa l'estret de la Sonda; Borneo al nord, separada per la mar de Java; Madura al nord-est, separada per l'estret de Madura, i Bali a l'est, separada per l'estret de Bali. Al sud la banya l'oceà Índic, que la separa de l'illa de Christmas.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_02}} - discussió - modifica - historial


Florència: Vista des del Piazzale Michelangelo. Hi destaquen, d'esquerra a dreta, els edificis del Palazzo Vecchio, la Catedral i l'església de Santa Croce. En primer terme, mig amagat pels arbres, el riu Arno.

Florència (en italià Firenze) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península itàlica.

La seva població és de 352.227 habitants (gentilici: florentí, florentina), que juntament amb les localitats que l'envolten arriben a fer una aglomeració al voltant del mig milió d'habitants.

Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_03}} - discussió - modifica - historial


Imatge de satèl·lit de les illes Galápagos.

Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador (n'és una de les 22 províncies; nom oficial: Archipiélago de Colón) i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Està compost per 13 illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. Són famoses per la seva riquesa zoològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi féu Charles Darwin.

Les Galápagos van ser declarades parc nacional el 1959, protegint el 97,5% de la superfície terrestre de l'arxipèlag. L'àrea restant és ocupada per assentaments humans que ja existien al temps de la declaració. El 1986 la zona marítima que envolta Galápagos fou declarada reserva marina. La UNESCO va incloure Galápagos en la llista de Patrimoni de la Humanitat el 1978 i el desembre de 2001 es va ampliar aquesta nominació també per a la reserva marina.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_04}} - discussió - modifica - historial


Localizació de la Great Divide Basin

La Great Divide Basin (Conca de la Gran Divisòria; també anomenada Great Divide Closed Basin, Conca Tancada de la Gran Divisòria) és una conca endorreica situada al sud de l'estat de Wyoming que bifurca la línia divisòria que separa les aigües que van cap al Pacífic de les que van cap a l'Atlàntic (Great Divide). Es tracta d'una anticlinal natural, al nord i al sud de la qual la divisòria se separa en dos, tot romanent entremig una àrea on tota la precipitació s'evapora o bé s'infiltra. Malgrat que té herba, algun matoll i fins i tot arbres a barrancs enclotats, la terra hi és dominada per dunes de sorra, cingles i estanys i planes salines per culpa de la combinació d'una baixa precipitació i una alta evaporació. La conca fa 10.000 km² i té una alçada mitjana de 1.800 m sobre el nivell del mar.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_05}} - discussió - modifica - historial


La Mar Catalana

La Mar Catalana és l'àrea de la Mar Mediterrània occidental situada entre la costa est de la Península Ibèrica i l'arxipèlag Balear. La seva superfície aproximada és de 74.000 km² i té una profunditat màxima de 2.500 metres. El seu límit nord està delimitat per la línia que va del Cap de Sant Sebastià, a la costa de Catalunya, i el Cap de Favàritx a la costa de Menorca. El límit sud-est està delimitat per la línia que va del Cap de Favàritx al Cap de Sant Antoni al País Valencià, incloent les costes de les Illes Balears i els canals d'Eivissa, Mallorca i Menorca.

La Mar Catalana banya íntegrament les costes dels Països Catalans. Els ports més importants són els de Barcelona, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Castelló de la Plana, Sagunt, València, Dénia i Ciutadella de Menorca.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_06}} - discussió - modifica - historial


Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia. Situada majoritàriament als hemisferis est i nord, Euràsia es pot considerar un supercontinent que comprèn els continents europeu i asiàtic, una part del supercontinent d'Àfrica-Euràsia o, simplement, un continent. En tectònica de plaques, la placa eurasiàtica inclou Europa i la major part d'Àsia, però no el subcontinent indi, el subcontinent aràbic i l'àrea a l'est de la serralada dels Txerski, a Sakhà. El terme Euràsia també s'utilitza en política internacional com una manera neutral de referir-se a organitzacions o a afers relatius als estats sorgits de la desintegració de l'antiga Unió Soviètica.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_07}} - discussió - modifica - historial


El riu Murray a Austràlia.

Un riu és un corrent natural d'aigua que fluïx amb continuïtat. Posseïx un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües es perden per infiltració i evaporació. Quan el riu és curt i estret rep el nom de riera o rierol.

Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. En ocasions aquestes fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les precipitacions o pluges. Moltes vegades, la pluja descendix pels pendents formant un corrent superficial. Al concentrar-se pot formar un curs d'aigua.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_08}} - discussió - modifica - historial


Parròquies d'Andorra

Parròquia és cadascun dels set territoris en què es divideix administrativament el Principat d'Andorra. La parròquia és la primera i última instància administrativa per sota del govern central. Cadascuna d'elles està dividida en diferents quarts. La capital li dóna el nom.

El govern de la parròquia és el Comú, encapçalat pel cònsol major i el cònsol menor, escollits per sufragi universal parroquial. La resta de l'equip de govern està confomat pels consellers parroquials, a qui se'ls atribueixen carteres concretes.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_09}} - discussió - modifica - historial


Benelux

El Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. El terme Benelux és un acrònim provinent de la unió de les primeres síl.labes dels noms de cada país: Belgique/België/Belgien, Nederland i Luxembourg/Luxemburg (si bé en luxemburguès el país s'anomena 'Lëtzebuerg').

Fou inicialment concebuda com una unió econòmica i duanera: lliure circulació de béns al seu interior i taxes uniformes a aplicar a productes provinents de l'exterior. Actualment però el terme s'empra més enllà d'aquests àmbits. Històricament té un precedent en l'antic Regne dels Països Baixos posterior a la derrota de Napoleó, del qual s'independitzaren Bèlgica el 1830 i Luxemburg el 1890.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_10}} - discussió - modifica - historial


Una glacera alpina. S'aprecia la zona d'acumulació, la llengua i la zona de fusió.

Les glaceres són acumulacions de neu que es formen damunt de terra per acumulació de nevades, als llocs on per l’abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament.

Aquesta acumulació contínuaola fa que, en arribar la massa de neu compactada a un gruix determinat –molt variable depenent dels llocs–, es produeixi un desplaçament o lliscament del gel acumulat, a favor de la gravetat. Només si es fa palès aquest desplaçament, la massa gelada rep el nom de glacera.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_11}} - discussió - modifica - historial


Esquema d'una projecció cònica.

Una projecció és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és esfèrica, sobre un mapa, que és una superfície plana.

Segons el model conceptual, hi ha tres tipus de projeccions: en una projecció cilíndrica, el model és un cilindre que embolica l'esfera; en una projecció cònica, el model és una superfície cònica que embolica l'esfera; en una projecció azimutal, el model és un pla tangent en un punt a l'esfera.

Tot i així, hi ha projeccions que són artefactes matemàtics sense una correspondència geomètrica directa, com les projeccions pseudo-cilíndriques, pseudo-còniques i pseudo-azimutals.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_12}} - discussió - modifica - historial


El golf de Mèxic en 3D

El golf de Mèxic (en anglès Gulf of Mexico, en espanyol Golfo de México) és la part de l'oceà Atlàntic compresa entre les penínsules de la Florida i el Yucatán, al sud-est de l'Amèrica del Nord. Comunica al sud-est amb el mar Carib pel canal del Yucatán i a l'est amb l'Atlàntic pel canal de Florida. S'estén sobre una superfície d'1.550.000 km² i arriba a una fondària màxima de 3.804 m.

Els estats riberencs del golf són: Mèxic (estats de Tamaulipas, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán i Quintana Roo) a l'oest i al sud; Cuba al sud-est; i els Estats Units (estats de Florida, Alabama, Mississipí, Louisiana i Texas) al nord-est i al nord.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_13}} - discussió - modifica - historial


Localització de la Vall d'Aran

La Vall d'Aran (oficialment en aranès Val d'Aran) és una comarca situada a l'extrem nord-occidental de Catalunya. El nom és un pleonasme amb l'antic mot basc aran (vall), essent doncs la Vall de la Vall.

La llengua pròpia d'aquesta comarca és l'aranès, varietat gascona de l'occità.

És l'única comarca de Catalunya que pertany en gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_14}} - discussió - modifica - historial


Imatge de l'Himàlaia des de l'espai

L' Himàlaia és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina, on hi ha els cims més alts de la Terra.

Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud.

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakorum (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_15}} - discussió - modifica - historial


Foto feta des d'un satèl·lit, vista des del sud-oest mirant cap al mar d'Alboran

L'estret de Gibraltar (en àrab جبل طارق, en espanyol Estrecho de Gibraltar) és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica. Concretament, la Mediterrània pren el nom de mar d'Alboran a llevant de l'estret, mentre que l'Atlàntic s'obre al nord en l'anomenat golf de Cadis. Al nord de l'estret es troben Espanya i Gibraltar (Regne Unit); al sud, el Marroc i la ciutat de Ceuta (Espanya). Antigament era conegut com les Columnes d'Hèrcules.

La profunditat màxima és de 300 m i l'amplada mínima fa 13 km.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_16}} - discussió - modifica - historial


Eratóstenes (Ερατοσθένης)

Eratòstenes va néixer a Cyrene (Líbia) l'any 276 aC. Va ser astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic. Estudià a Alexandria i Atenes. Al voltant de l'any 255 aC va ser el tercer director de la Biblioteca d'Alexandria. Va treballar amb problemes de matemàtiques, com la duplicació del cub i nombres primers. Va escriure molts llibres dels quals només es tenen notícies per referències bibliogràfiques d'altres autors.

Una de les seves principals contribucions a la ciència i a l'astronomia va ser el seu treball sobre el mesurament de la terra. Eratóstenes en els seus estudis dels papirs de la biblioteca d'Alexandria, va trobar un informe d'observacions a Siena, uns 800 Km. al sud-est d'Alexandria, on es deia que els rajos solars al caure sobre una vara al migdia del solstici d'estiu (l'actual 21 de juny) no produïa ombra.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_17}} - discussió - modifica - historial


Aràbia vista des de l'espai.

Aràbia (en àrab العربيّة, al-'Arabīyah) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. Sovint és coneguda també com la península Aràbiga .

El litoral de la península està banyat a l'oest pel mar Roig i el golf d'Aqaba, al sud pel mar d'Aràbia i a l'est pel golf d'Oman i el golf Pèrsic. Al nord, limita amb Israel, Jordània, l'Iraq i Kuwait. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió): Aràbia Saudita, Iemen, Oman, Emirats Àrabs Units (EAU), Qatar i Bahrain.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_18}} - discussió - modifica - historial


Ones trencant a la costa

La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.

Les marees i corrents aporten a la zona costanera part de l'energia del mar, però les ones són el principal factor en la formació de les costes, en lliurar la major part de l'energia que erosiona, transporta i diposita els sediments. Les ones que recorren llargues distàncies tenen una energia considerable com a modeladores de les costes.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_19}} - discussió - modifica - historial


Localització d'Europa en el mapamundi

Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_20}} - discussió - modifica - historial


Mapa del món segons Johannes Kepler

La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. En el fons aquest és el problema de la quadratura del cercle.

Però a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa així com de l'escala.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_21}} - discussió - modifica - historial


Rosa dels vents

La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què aproximadament es divideix la volta de l'horitzó. En les cartes de navegació es representa per 32 rombes units per un extrem, mentre l'altre assenyala el rumb sobre el cercle de l'horitzó. Sobre aquest se situa la flor de lis amb què s'acostuma a representar el nord, que es documenta des del segle XVI; la flor de lis va evolucionar de la forma de la T que s'usava per marcar la procedència de la tramuntana. De la mateixa manera, l'est se solia marcar amb l'L de llevant, o bé amb una creu que indicava la direcció on es troba Jerusalem.

És també un diagrama que representa la intensitat del vent en els diferents sectors en què es divideix el cercle de l'horitzó.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_22}} - discussió - modifica - historial


Horitzó

L'horitzó és la línia que separa el cel de la terra, o de l'aigua si ens trobem a la vora o al mig del mar. De forma més precisa, és la línia que divideix totes les direccions que es poden observar en dues categories: les que intersecten la Terra, i les que no ho fan.

En molts llocs, l'horitzó verdader està ocult per arbres, edificis, muntanyes, etc. En aquest cas, l'intersecció resultant de la Terra i el cel és coneix com a horitzó visible. Tanmateix, si ens trobem en un vaixell al mar, l'horitzó verdader és escandalosament aparent.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_23}} - discussió - modifica - historial


Vista aèria del Llac Victòria

El llac Victòria forma part dels Grans Llacs africans, ocupa una àrea de 68.100 km², 300 km de longitud, 200-350 km d'amplada i 2200 de perímetre, és el llac tropical més gran del món en superfície i el setè en volum d'aigua, les seves aigues són alimentades per nombrosos corrents, entre la qual destaca el Kagera. És la font del Nil Blanc que a la vegada és el major afluent del Nil.

Al llac s'hi troben més de 3.000 illes, moltes deshabitades. El llac Victòria està envoltat pels territoris d'Uganda, Tanzània i Kenya.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_24}} - discussió - modifica - historial


Claudi Ptolemeu, segons un gravat alemany del segle XVI

Claudi Ptolemeu (en grec: Klaudios Ptolemaios; circa 85 - circa 165, altres autors diuen c.100-c.170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades. És autor del tractat astronòmic conegut com Almagest (en grec Hè Megalè Syntaxis, El gran tractat). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àrabs (d'ací el seu nom) i només disponible en la traducció en llatí de Gerard de Cremona en el segle XII.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_25}} - discussió - modifica - historial


Mapa autonòmic d'Espanya

Una comunitat autònoma és una entitat territorial que, dins de l'ordenament constitucional de l'Estat espanyol, està dotada d'autonomia legislativa i competències executives, així com de la facultat d'administrar-se mitjançant els seus propis representants.

L'estructura de l'Estat espanyol en Comunitats Autònomes es recull a la Constitució Espanyola de 1978. L'article 2 reconeix i garantitza el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que composen l'Estat.

La divisió política i administrativa d'Espanya té la forma de desset comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla, els estatuts d'autonomia de les quals atorguen el rang de ciutats autònomes.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_26}} - discussió - modifica - historial


Els Encantats

Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic. Forma part de la capçalera de la Noguera Pallaresa. Administrativament el territori pertany al municipi d'Espot, al Pallars Sobirà, i és inclòs al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La punta oest, el Petit Encantat, té 2.738 metres d’alçada i el Gran Encantat 2.747 metres, i són separats per una gran bretxa o enforcadura a 2.624 metres.

Petrogràficament, la vall de l'Escrita és formada del mateix granit normal de l'eix axial pirinenc; malgrat això, aquests dos pics són de pissarres plegades i roca calcària, d'una qualitat no gaire bona, però que ha donat lloc a eixes espectaculars agulles.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_27}} - discussió - modifica - historial


Un bosc

Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants. Des del punt de vista de l'ecologia, el bosc és un ecosistema complex i ric que compren també espècies animals.

Habitualment es distingeix el bosc natural o primari del bosc artificial o antropitzat. Es considera que el primer no ha patit manipulació per part de l'home, mentre que el segon és obra de forestals o silvicultors. En realitat, aquesta distinció no és molt realista en el context europeu, on els boscos actuals són en general fruit d'una explotació ancestral.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_28}} - discussió - modifica - historial


Imatge de satèl·lit del continent antàrtic

L'Antàrtida és una massa continental que ocupa el Pol Sud Geogràfic del nostre planeta. Està considerat el sisè continent de la Terra atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del Pol Nord on dessota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i perquè no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants.

Vast espai ignorat a l'antiguitat i que els cartògrafs d'aquells temps anomenaren Terra Incognita Australis o, el que és el mateix: terra incògnita del sud. Fa uns 2500 anys els grecs ja parlaven d'ella, especulant sobre la seva existència.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_29}} - discussió - modifica - historial


Barri de Pacaembu a São Paulo (Brasil).

Podríem dir que una ciutat és com un organisme viu on els elements que la constitueixen aporten el que s’ha denominat, metafòricament, l’anatomia social, la forma d’una societat.

Dins d’aquesta organització social que és una ciutat, els individus estableixen les seves relacions, a partir de les quals, s’estén una xarxa amb infinitat de camins que van d’un lloc a un altre, es creuen i entrecreuen i on les persones, a través del temps i la repetició d’esquemes, reprodueixen i renoven, en un flux constant, l’organització social de la que formen part.

Podem dir que la ciutat és un ens social perquè sense persones no existiria.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_30}} - discussió - modifica - historial


Mapa de l'arxipèlag

L'Illa Gran de la Terra del Foc es troba a l'extrem sud de l'Amèrica, del qual està separada per l'Estret de Magallanes. El seu extrem nord està situat aproximadament en el paral.lel 52º sud. Les seves costes llinden al sud amb el Canal de Beagle, amb el Oceà Atlàntic per l'est i amb el Oceà Pacífic per l'oest. Aquesta gegantina illa és compartida pel Xile i l'Argentina, i lis correspon la part occidental i oriental, respectivament.

El sector xilè de l'illa té com a capital Porvenir. Ushuaia és la capital de la part argentina.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_31}} - discussió - modifica - historial


Mapa de l'Índex de desenvolupament humà

El terme Tercer Món fou descrit per l'economista francès Alfred Sauvy el 1952, en un article de la revista L'Observateur, fent un paral·lelisme amb el terme francès tercer estat, per a designar els països que durant el periode de la guerra freda, no pertanyien ni al bloc occidental (EUA, Europa Occidental, Austràlia, etc.), ni al bloc comunista (Unió Soviètica, Xina, Europa Oriental, etc.). Aquests països també van ser coneguts com el bloc dels no alineats.

Actualment, aquest terme fa referència als països subdesenvolupats o "en vies de desenvolupament", en contrast amb als països industrialitzats. També són caracteritzats així per la seva alta taxa d'analfabetisme i la seva deficiència econòmica i política.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_32}} - discussió - modifica - historial


Localització de Iemen

El Iemen (àrab: الجمهورية اليمنية) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.

El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristal·lí aràbic, els quals, assoleixen la màxima altitud al hadur Šu'ayb, 3 760 m, vora la capital. L'altiplà, que és situat a l'àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_33}} - discussió - modifica - historial


Paisatge riberenc a l'Amazònia

L'Amazònia és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i coberta en gran part per la selva tropical.

La conca va ser formada en l'era paleozoica i té una antiguitat de 500 a 200 milions d'anys.

El nom d'aquest territori deriva de les llegendàries guerreres amazones de l'antiga Grècia. Els descobridors europeus van anomenar així les dones indígenes de la zona que lluitaven contra ells.

S'estén per nou països : Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Guaiana Francesa, Perú, Surinam i Veneçuela.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_34}} - discussió - modifica - historial


Austràlia, amb Tasmània al sud-est, vistes per satèl·lit

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És la sisena nació més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_35}} - discussió - modifica - historial


German Climate Annaba.png

La climatologia és l'estudi del clima i el temps i ha estat un assumpte que ha ocupat a la Geografia des dels seus començaments. De les condicions atmosfèriques depenen moltes activitats humanes, des de l'agricultura fins un simple passeig pel camp. Per això s'ha fet un esforç ingent per predir el temps tant a curt com a mitjà termini.

El primer que hem d'aclarir són els conceptes de temps i clima, que fan referència a escales temporals diferents. Quan una comarca, ciutat, vessant, etc., té un clima diferenciat del clima zonal diem que és un topoclima. A més, anomenem microclima al que no té divisions inferiors, com el qual hi ha en una habitació, sota un arbre o en un determinat cantó d'un carrer.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_36}} - discussió - modifica - historial


Riu Jordà

Palestina (en llatí Syria Palæstina; en hebreu Palestina (פלשתינה) o Eretz Israel (ארץ ישראל); en àrab Filastín (فلسطين)) és una regió històrica de l'Orient Mitjà compresa entre el Mar Mediterrani i el Riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats. És tal com es va designar tradicionalment l'antic país de Canaan o d'Israel, sobretot a partir de la revolta jueva (132-135) en què l'antiga Judea formà part de la província romana de Síria.

Històricament ha sigut un país de conflictes territorials i religiosos, molt agreujats des de l'establiment de l'estat d'Israel. Palestina, bressol de civilitzacions i de religions, és la Terra Santa dels cristians, la terra bíblica dels jueus, i lloc sagrat per als musulmans.

Limita amb Egipte al sud, el Líban i Síria al nord, Jordània a l'est i la mar Mediterrània a l'oest.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_37}} - discussió - modifica - historial


La línia internacional de canvi de data

La Línia Internacional de Canvi de Data és una línia irregular imaginària en la superfície de la Terra traçada sobre l'oceà Pacífic, pròxima al meridià 180°, que quan es creua suposa el canvi de data (exactament un dia). Passar la línia d'Est a Oest fa que la data canvïi a l'endemà (pèrdua d'un dia); i a l'inrevés, travessar-la d'Oest a Est, fa guanyar un dia.

Aquesta línia passa per l'estret de Bering, entre Alaska i Sibèria, per la qual cosa ambdós tenen diferents dates, però la major part del recorregut transcorre pel mig de l'oceà. Amb l'objectiu que els nombrosos estats insulars formats per arxipèlags no tinguessin fusos horaris diferents, s'ha adaptat la línia de canvi de data a la geografia de l'indret, raó pel qual no és recta i no sempre segueix el meridià 180º.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_38}} - discussió - modifica - historial


L'oceà Índic

L'oceà Índic és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra. Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malacca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida. Està separada de l'oceà Atlàntic pel meridià 20 graus est, al sud de l'Àfrica, i de l'oceà Pacífic pel meridià 147 graus est. El punt més septentrional de l'oceà Índic és situat aproximadament als 30 graus nord de latitud, al golf Pèrsic. L'oceà fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'Àfrica i d'Austràlia; la seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi la mar Roja i el golf Pèrsic.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_39}} - discussió - modifica - historial


Projecció de Mercator

La projecció mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). Fou ideadea per Gerardus Mercator el 1569. L'escala és constant al llarg de l'Equador però la distorsió creix moltíssim cap a les zones polars.

Aquesta projecció és un artefacte matemàtic, no una representació d'una construcció geomètrica. Amb aquesta projecció no es poden representar les latituds molt altes (en un mapa amb l'Equador al llarg del centre del mapa, els pols quedarien a l'infinit).


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_40}} - discussió - modifica - historial


Paisatge desèrtic al Death Valley (Estats Units)

El desert és un paisatge dominat per arenes i dunes que es caracteritza per l'alta oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit (hi arriben a haver variacions de fins a 50º Celsius), la gran incidència de rajos solars, l'absència de vegetació i la falta de precipitacions.

Dintre d'aquests deserts, i específicament als deserts del nord d'Àfrica, hi viuen els beduïns, que s'han acostumat a la vida desèrtica, de la mateixa manera que camells i dromedaris, els quals utilitzen com a mitjà de transport.

Alternativament, també es defineix desert com a un lloc despoblat, no habitat per humans ni gairebé per cap mena d'ésser viu. Segons aquesta definició, també són deserts altres climes més freds com l'àrtic o la tundra.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_41}} - discussió - modifica - historial


Mapa de les Antilles

Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames. Es fa la distinció entre les Grans Antilles, que inclouen Cuba, Jamaica, la Hispaniola (Haití i la República Dominicana) i Puerto Rico, i les Petites Antilles (la resta d'illes). A causa de la llengua que s'hi parla, Cuba, la República Dominicana i Puerto Rico també són considerades part d'Hispanoamèrica, mentre que geogràficament parlant les Antilles formen part de l'Amèrica Central.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_42}} - discussió - modifica - historial


Cascades del Niàgara

Les cascades del Niàgara (en anglès Niagara Falls) són un grup de grans caigudes d'aigua del riu Niàgara (56 Km) en la zona oriental de l'Amèrica del Nord, a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. Niàgara deriva d'una paraula de la llengua iroquesa que significa "tro d'aigua".

Comprenen tres salts d'aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en anglès Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la província d'Ontàrio; la cascada nord-americana o American Falls, a l'estat de Nova York; i la més petita, la cascada del Vel de Núvia o Bridal Veil Falls. Malgrat que en conjunt no tenen una gran altura, són molt amples i són les de més volum d'aigua de l'Amèrica del Nord. Tot el conjunt es troba a una latitud de 43 graus Nord i una longitud de 79 graus Oest, entre l'estat de Nova York (Estats Units) i Ontàrio (Canadà).


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_43}} - discussió - modifica - historial


El Peloponès en una vista de satèl·lit

El Peloponès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint. Durant l'edat mitjana se solia anomenar Morea.

Forma també una de les regions o perifèries de Grècia (15.490 km² i 650.310 habitants el 2005), subdividida en els nomoí o departaments d'Arcàdia, Argòlida, Coríntia, Lacònia i Messènia. Cal tenir en compte, però, que els departaments d'Acaia i Èlide, que comprenen la part nord-occidental de la península, estan adscrits a la regió de la Grècia Occidental.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_44}} - discussió - modifica - historial


Pangea (en anglès)

Pangea (del grec pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

El metereòleg alemany Alfred Wegener va ser el que l'any 1912, va exposar la primera teoria completa de la Deriva dels continents.

Aquesta teoria ve a dir que des del supercontinent original, Pangea, diferents masses de terra es van anar desplaçant fins al moment actual, en el qual, però, no deixen de desplaçar-se.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_45}} - discussió - modifica - historial


Mapa de les Reserves Índies als EUA

Les reserves índies són territoris dels EUA i del Canadà que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus ameríndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats. Pel que fa als dels EUA, la gran majoria són considerades servant nations (nacions domèstiques) i la seva administració és encarregada al Ministeri d'Interior mitjançant el Bureau of Indian Affairs (BIA).

Es calcula que el territori de les reserves federals als EUA sumava 365.000 km² (el 4 % del territori dels EUA). La BIA ha dividit l'administració de les reserves en 11 agències.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_46}} - discussió - modifica - historial


Tal i com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant.

Aristarc (310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell és la primer persona que proposa el model heliocèntric del sistema solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut.

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica Biblioteca d'Alexandria en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades del món clàssic. En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema geocèntric. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut Aristòtil fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn a la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_47}} - discussió - modifica - historial


Surface of the Earth

Anomenem geomorfologia a la ciència geografica que té per objecte la descripció i l'explicació de el relleu terrestre, continental i submarí. Constitueix una disciplina de síntesi orientada, especialment cap a l'estudi d'un dels components del medi natural.

El relleu de la Terra pot reduir-se a una sèrie d'unitats topogràfiques anomenades vessants. Però dintre d'elles podem identificar certes característiques comunes que constitueixen les formes de relleu. La orografia és la ciència que estudia aquestes unitats, per a això les ha de caracteritzar, inventariar i classificar de manera sistemàtica. També tractarà de les combinacions possibles entre diferents unitats de relleu producte del cicle geogràfic.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_48}} - discussió - modifica - historial


En verd, la regió de Caixmir sota control pakistanès. La zona bruna fosca és sota control hindu Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin és sota ocupació xinesa

Caixmir és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan (en caixmiri Kashir), que se’n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n’ocupa un tros. Té una extensió total de 242.800 km² i una població d'11.390.000 habitants. Pel que fa a la part índia, que té 143.000 km² i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), està dividida dos regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Unió Índia.

Pel que fa a la zona ocupada per Pakistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure), té 83.806 km² i dos milions d'habitants, amb capital a Gilgit (30.000 h). Antigament es dividia en tres agències federades (Gilgit, Baltistan i Dizmir), i en formaven part les antics districtes de Muzaffarabad, Koth i part dels de Mirpur i Punch.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_49}} - discussió - modifica - historial


L'Elba a prop de Dresden (Saxònia)

L'Elba (en txec Labe, en sòrab Łobjo, en polonès Łaba, en alemany Elbe, en hongarès Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa a la mar del Nord formant un gran estuari en el qual es troba la ciutat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports més importants d'Europa.

Fa 1.165 km de llarg. La seva conca supera els 140.000 km². En gran part del seu recorregut és navegable i està connectat amb el Rin i amb la mar Bàltica mitjançant un extensa xarxa de canals.


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_50}} - discussió - modifica - historial


Els corrents oceànics

Circumnavegar és navegar al voltant d'un lloc, especialment donar la volta al món. La primera circumnavegació de la Terra es va fer al segle XVI, però els gran viatges marítims d'exploració i circumnavegació es van produir als segles XVII i XVIII.

Fernão Magalhães (1511-21) no va completar la circumnavegació en un sol viatge, però el 1511 havia visitat les Moluques (a la longitud 128° E) des de Portugal, i el 1519 va viatjar d'est a oest per l'estret de Magallanes fins a les Filipines on va morir a l'illa de Cebu (longitud 124º E).


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_51}} - discussió - modifica - historial


Localització de Burkina Faso

Burkina Faso és una república de l'Àfrica occidental, situada a la conca superior del riu Volta. Limita al nord i a l'oest amb Mali, a l'est amb el Níger i Benín, i al sud amb Togo, Ghana i la Costa d'Ivori. La capital és Ouagadougou i la ciutat principal és Bobo-Dioulasso. El seu nom significa "país dels homes integrats".

El país està poblat des del 7000 aC per comunitats caçadores-recol·lectores que segueixen els costums de la zona. S'han trobat restes dels Dogon.

Al segle XV va passar a formar part de l'Imperi Songhai, una de les potències de la regió. Al segle XIX va estar dominat pels Mossi, fins que esevingué un protectorat francès


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_52}} - discussió - modifica - historial


Vista de Lieja des de la Ciutadella

Lieja (Lîdje en való, Liège en francès, Luik en neerlandès, Lüttich en alemany) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones. Amb 185.000 habitants aproximadament (600.000 a l’aglomeració, 1.000.000 a la província), anomenats liegesos, és la tercera ciutat de Bèlgica i la primera de Valònia.

Està situada a la confluència dels rius Mosa i Ourthe, a 100 km a l’est de Brussel·les, 25 km al sud de Maastricht (Països Baixos) i 40 km a l’oest d'Aquisgrà (Alemanya).


{{Article_geogràfic_de_la_setmana_53}} - discussió - modifica - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs