Portal:Letònia/article del mes
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats de Letònia[modifica]
Plantilla:Gener article de Letònia
Plantilla:Febrer article de Letònia
Plantilla:Març article de Letònia
Plantilla:Abril article de Letònia
Plantilla:Maig article de Letònia
Plantilla:Juny article de Letònia
Plantilla:Juliol article de Letònia
El Govern de Livònia (en rus: Лифляндская губерния ; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.
Des d'una perspectiva històrica, aquesta regió va formar part de la fortalesa dels Germans Livonians de l'Espasa, que en 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià. Cap al final de l'edat mitjana, ja havia passat a nominar-se amb el topònim de Livònia no solament la part antiga, sinó també Curlàndia i Estònia. Al 1620, la major part de Livònia va ser conquerida per Suècia. El territori va ser conquerit per l'Imperi Rus durant la Gran Guerra del Nord, i després de la Capitulació d'Estònia i Livònia, el 1710, es va formar la governació de Livònia. Formalment, va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad el 1721, juntament amb l'Estònia Sueca i l'Íngria sueca. Durant la reordenació administrativa posterior, la província va passar a dir-se el 1796 Govern de Livònia.
El Rupjmaize és un tipus de pa de sègol considerat un aliment bàsic en la gastronomia de Letònia.
Des del gener de 2014 el Salinātā rudzu rupjmaize és una especialitat tradicional garantida a nivell europeu, que en destaca el seu component simbòlic en la identitat letona. Se sol presentar en forma rectangular i amb les puntes arrodonides. Té un gust agredolç.
S'utilitza per preparar el Rupjmaizes kārtojums, un dolç tradicional.
Serguei Mikhàilovitx Eisenstein (en letó: Sergejs Eizenšteins, en rus: Сергей Михайлович Эйзенштейн) (Riga, 23 de gener de 1898 - Moscou, 11 de febrer de 1948) fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.
La seva pel·lícula, El cuirassat Potemkin, va donar a conèixer el seu nom a tot el món, i és possiblement la pel·lícula sobre la que més s'ha escrit en tota la història del cinema. Viatjà als Estats Units però per motius més aviat polítics fracassà i Eisenstein tornà a la Unió Soviètica, on també tingué problemes; no pogué culminar el seu següent rodatge, "La praderia de Bejín", una tragèdia camperola, pel rebuig del màxim responsable de la cinematografia russa, que la considerava políticament incorrecte. Llavors, igual que féu el també director cinematogràfic Vsevolod Pudovkin, es refugià en l'ensenyament i en l'elaboració de la seva teoria sobre l'ús del color i del so.
L'escut de Letònia es va gestar arran de la proclamació d'independència de la República el 18 de novembre del 1918 i es va adoptar oficialment el 16 de juny del 1921. Obra de l'artista Rihards Zariņš, fou creat especialment per representar el nou Estat i combina símbols tradicionals letons i de les diverses regions històriques.
El sol de la partició superior de l'escut és un símbol nacional letó, derivat de l'emblema que feien servir els fusellers letons de l'exèrcit imperial rus durant la primera guerra mundial. En aquella època tenia 17 raigs en representació dels diversos districtes russos poblats per letons. Les tres estrelles de damunt l'escut al·ludeixen a les regions històriques de Vidzeme, Latgàlia i Curlàndia-Zemgale (Kurzeme-Zemgale), constituents de la Letònia unida...
.svg)
La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.
Després de la Revolució Russa del 1917, Letònia es va poder separar de l'imperi Rus i va romandre independent sota el nom de República de Letònia fins al 1940. Letònia va ser incorporada per part de la Unió Soviètica el 17 de juny de 1940 sota els termes del pacte Molotov-Ribbentrop. Entre l'estiu de 1941 i la tardor de 1944, Letònia va ser ocupada per l'Alemanya nazi.