|
Unió Europea
La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht. És l'organització internacional més poderosa que existeix actualment. Alguns experts creuen que s'hauria de considerar més aviat una entitat sui generis... Llegiu més...
Vegeu la categoria Unió Europea.
Estat de la quinzena
El Regne d'Espanya és un estat situat al sud-oest d'Europa que comparteix la Península Ibèrica amb Portugal, Gibraltar, i Andorra. També s'hi inclou territoris extra-peninsulars com les Illes Balears a la mar Mediterrània, les Illes Canàries a l'Oceà Atlàntic, les ciutats de Ceuta i Melilla al nord d'Àfrica, i unes quantes illes deshabitades al costat mediterrani de l'Estret de Gibraltar, com ara la illa d'Alboran, les Illes Chafarinas, els penyals de Vélez i d'Alhucemas, i el xicotet Illot de Perejil.
Espanya és una monarquia constitucional i una democràcia parlamentària des de l'aprovació de la Constitució Espanyola en 1978. Des que s'adherí a la Unió Europea (1986) ha passat a ser un país altament industrialitzat i una de les 10 economies més fortes del món.
Llegiu-ne més... - Arxiu
Institucions
Història
Geografia
Política
Economia
|
Imatges
Galeria - Commons - refresca
Símbols
Bandera · Himne · Dia europeu
Estats membres
Alemanya · Àustria · Bèlgica · Bulgària · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Grècia · Hongria · Irlanda · Itàlia · Letònia · Lituània · Luxemburg · Malta · Països Baixos · Polònia · Portugal · Regne Unit · República Txeca · Romania · Suècia · Xipre
Candidats: Albània · Islàndia · Macedònia · Montenegro · Sèrbia · Turquia
Potencialment candidats: Bòsnia i Hercegovina
Llengües
Llengües de la UE: anglès¹ · alemany¹ · basc² · búlgar; · castellà · catalಠ· danès · eslovac · eslovè · estonià · finès · francès¹ · gaèlic irlandès; · gallec² · grec · hongarès · italià · letó · lituà · maltès · neerlandès · polonès · portuguès · romanès; · suec · txec
(1) Llengües de treball.
(2) Llengües no oficials reconegudes com d'ús administratiu.
Àrees metropolitanes:
- Londres, 13.945.000
- París, 11.354.000
- Essen, 5.823.685
- Madrid, 5.603.285
- Barcelona, 4.667.136
- Berlín, 4.101.213
- Roma, 3.816.173
- Milà, 3.752.956
- Atenes, 3.187.734
- Nàpols, 3.000.000
- Katowice, 2.930.800
- Stuttgart, 2.700.000
- Lisboa, 2.661.850
- Birmingham, 2.575.768
- Hamburg, 2.515.468
- Varsòvia, 2.269.000
- Manchester, 2.244.931
- Brussel·les, 1.900.000
- Torí, 1.900.000
- Frankfurt del Main, 1.896.741
- Munic, 1.893.715
- Viena, 1.825.287
- Colònia, 1.823.475
- Budapest, 1.775.203
- Lió, 1.705.000
- Estocolm, 1.684.420
- Mannheim, 1.568.679
- Marsella, 1.551.000
- Anvers, 1.500.000
- Leeds, 1.499.465
- València, 1.465.423
- Palerm, 1.380.000
- Düsseldorf, 1.315.736
- Sevilla, 1.294.081
- Porto, 1.227.317
- Cracòvia, 1.200.000
- Lilla, 1.182.026
- Glasgow, 1.168.270
- Praga, 1.161.938
- Copenhaguen, 1.085.813
- Tolosa, 1.041.000
- Rotterdam, 1.039.566
- Amsterdam, 1.038.382
- Hèlsinki, 1.027.305
- Màlaga, 1.019.292
- Nuremberg, 1.018.211
- Dublín, 1.004.614
- Hannover, 996.586
- Bordeus, 979.262
- Saarbrücken, 959.084
- Bilbao, 946.829
- Newcastle, 879.996
- Bonn, 878.742
- Oviedo-Gijón, 850.097
- Bremen, 849.800
- Liverpool, 816.216
- Göteborg, 810.372
- Tessalònica, 800.764
- Łódź, 789.318
- Wiesbaden, 780.190
- Catània, 765.623
- Riga, 747.157
- Nantes, 715.358
- Gènova, 701.032
- Florència, 700.000
- Grenoble, 696.326
- Dresden, 681.953
- Alacant, 676.237
- Nottingham, 666.358
- Saragossa, 656.922
- Sheffield, 640.720
- Wrocław, 640.367
- Las Palmas de Gran Canaria, 609.628
- Rouen, 608.671
- Lieja, 600.000
- Montpeller, 591.646
- Karlsruhe, 590.718
- Aquisgrà, 584.342
- Bielefeld, 578.980
- Poznan, 578.886
- Rennes, 569.932
- Leipzig, 568.200
- Múrcia, 557.583
- Estrasburg, 557.120
- Bristol, 551.066
- Vílnius, 542.287
- Malmö, 532.674
- Darmstadt, 525.046
- Niça, 506.694
Vegeu la llista...
|
