Portal de Graells
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Porta de ciutat  | |||
| Construcció | 1420 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cardona (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
El Portal de Graells o Portal de Santa Maria és un dels portals d'accés que hi havia a la muralla que envoltava la vila de Cardona.
Dels quatre construïts (Portal de Graells, Portal de Barcelona o Portal de Nostra Senyora de la Pietat, Portal de Sant Miquel o Portal de Capdevila i Portal de Fluges o Portal d'en Fortesa o de Sant Roc) el Portal de Graells és l'únic portal d'accés a Cardona que encara resta dempeus.[1] Alhora també existien quatre portals de menors dimensions (portalets o portelles) per permetre la comunicació amb indrets propers de la vila. Aquests portals menors foren el Portal de Fontcalda, el Portalet de la Pomalla, el Portalet del Vall i el Portalet de la Fira.[2]
El Portal de Graells va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret (22 d'abril del 1949) publicat al BOE del 5 de maig del 1949.
Història[modifica]
El vescomte de Cardona Ramon Folc VI va començar una àmplia reforma a les muralles del castell i de la vila, realitzada cap a la segona meitat del segle xiv i acabada de forma definitiva l'any 1420.[2] Un cop closa la vila els accessos es feien a través de quatre portals majors situats segons els punts cardinals.
Situat a l'nord-est, a la part baixa del carrer homònim (carrer Graells) donava entrada als camins rals que arribaven des de Solsona, Sant Llorenç de Morunys i La Seu d'Urgell per una banda i de Serrateix, Berga i Puigcerdà per l'altra.[2]
El portal de Graells era l'únic dels quatre portals majors que comptava amb dues torres laterals tipus bestorre. De planta pentagonal, ambdues torres eren bastides per carreus regulars i units amb morter de calç. Té una portalada dovellada, mènsules i matacans.[3]
La primera referència escrita que tenim d'aquesta portalada és del 1421 quan els cònsols van establir al vilatà Bernat Rialp a canvi de 5 florins d'or a la torre dreta del portal sota la condició que la cobrís amb teulada i l'habités amb la deguda cura.[2]
La seva advocació es deu a la imatge de la Verge que era venerada a la façana d'una de les cases veïnes. Adjacent al portal de Graells s'hi pot trobar el Palau de Graells recentment restaurat (actualment acull la seu de l'Arxiu Municipal i de la Fundació Cardona Històrica) i on s'han trobat unes pintures murals gòtiques[4] i la que podria ser la representació més antiga del bestiari català.[5]
Fou restaurat l'any 1984 sota les ordres de Montserrat Adroer i Tasis (arquitecta de la Generalitat de Catalunya). En la restauració es va descobrir una altra torre més petita en forma d'U que es trobava plena de terra a l'interior de la torre baixa. L'actuació a la torre alta hi va permetre rehabilitar l'espai per poder encabir-hi el museu.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portal de Graells |
- ↑ Portal de turisme de la gencat[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Andreu Galera, Ajuntament de Cardona, Cardona Medieval. Itinerari per la vila i la seva història.
- ↑ «Portal de Graells». Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 21 gener 2012].
- ↑ Casal de Graells
- ↑ Noticia al Regió 7
- ↑ Patronat Municipal de Museus, Butlletí nº3 (desembre 1984), pag.16-18