Portocristo

Infotaula de geografia políticaPortocristo
Port de Porto Christo, Majorque.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimSant Crist de Manacor Modifica el valor a Wikidata
Localització
 39° 32′ 30″ N, 3° 20′ 11″ E / 39.5417°N,3.3364°E / 39.5417; 3.3364
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMallorca
MunicipiManacor Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud32 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07680 Modifica el valor a Wikidata
Platja d'es Port de Manacor

Portocristo[1][2] (escrit també Porto Cristo,[3][4] i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor[4]) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor. Fou fundat com a colònia agrícola sota el nom de Colònia del Carme, i actualment és un punt turístic clau per les visites a les Coves del Drach i les Coves dels Hams.

Història[modifica]

La troballa de restes d'una nau romana confirma que la cala ja fou usada com a port en època antiga.[5] El segle xvi es construí una torre de guaita, la Torre del Serral dels Falcons, que durant segles fou la sola construcció de la cala.

Durant bona part del segle xix no tengué activitat comercial, i no era sovintejat més que per pescadors. Llavors era anomenat Cala Manacor.[a] El 1851 l'Ajuntament ja hi feu bastir un local per refugiar-se les tripulacions del guardacostes i els pescadors. El 1882 es documenta que la família de pescadors dels Pelats, originària de Felanitx, ja vivia a les coves del port,[6][5] i uns anys més tard es documenten la Patroneta i els germans Perlines, del barri de Santa Catalina de Palma, que vivien dins un llaüt al port, i poc més tard es traslladaren a una cova.[6]

La construcció del port anà lligada amb les intencions del marquès del Reguer, propietari de grans possessions a la zona. El 1873, el marquès Jordi de San Simón projectà la fundació d'una colònia agrícola emparant-se en la Llei de Colònies Agràries de 1868 per gaudir dels beneficis fiscals que concedia, però la colònia no s'establí oficialment fins a 1888.[b] La colònia fou anomenada Colònia del Carme, perquè s'acollí al patronatge de la Mare de Déu del Carme, protectora dels mariners, i pretenia potenciar tres activitats: l'agricultura, tal com preveia la llei; la pesca i el comerç marítim, tal com escau a una població costanera; i l'estiueig.[5] Aquesta darrera activitat fou molt important, atès que a començament del segle xx la major part dels manacorins empadronats al port eren de classe benestant, que eren els que es podien permetre una segona residència.[6]

De manera paral·lela a la colònia es promogué la creació del nou port, naturalment relacionat amb el topònim de Port de Manacor. A causa de la crisi de la fil·loxera, que arribà a França el 1860, la vinya prengué gran importància a Manacor, que, juntament amb Felanitx, fou un dels grans centres productors de Mallorca. El 1885 a Manacor hi havia quatre fàbriques de destil·lació d'esperit. Per això, el 1887 l'Ajuntament demanà l'habilitació del port.[6] El 18 de febrer de 1888, el mateix any de constitució de la colònia, s'aprovà la duana de segona classe, que s'instal·là en una oficina sufragada pel mateix marquès del Reguer, que també tenia interessos en el port.[5] A més de vi i destil·lats, hom exportava fusta, carbó mineral i bestiar. El port, però, no tenia les instal·lacions necessàries i els vaixells no podien atracar i havien d'ancorar enmig de la cala, d'on es transportava la càrrega amb bastides i cordes. Per això, hi hagué productors que s'estimaren més exportar els productes pel tren fins a Palma. Com es veurà, la intenció de l'Ajuntament de posar el port a l'alçada de ports comercials com el Port de Sóller i el Port de Felanitx no fou més que un projecte.[6]

El primer any passaren 37 vaixells dedicats al comerç de vi. Un vapor anomenat Pastilla White feia setmanalment el trajecte del Port de Manacor a Barcelona, i arribava també a Seta i a Marsella. Amb tot, el 1889 fou molt mala anyada, i les exportacions minvaren, en part també perquè l'impost de consums havia incrementat per l'obertura de la duana.[6] A partir de 1891 tot s'agreujà, perquè finalment també arribà la fil·loxera a Mallorca i les exportacions de vi gairebé desaparegueren.[5] Finalment, la crisi econòmica del consistori provocà el tancament de la duana el 1895, sense haver assolit mai el ritme d'un port important.[6]

Pel que fa al topònim de Portocristo, el seu desenvolupament és pràcticament contemporani als altres dos. Efectivament, la primera documentació data de 1888,[7] l'any d'establiment de la Colònia del Carme i l'any de l'obertura de la duana del Port. Es tracta d'un topònim de creació moderna, a imitació dels topònims mallorquins començats amb el mossarabisme Porto- (Portocolom, Portopetro i Portopí) i incorporant com a segon element una coneguda llegenda popular entorn del Sant Crist de Manacor, el qual data del segle xvii però que la llegenda situa concretament a l'any 1260. Es diu que un vaixell genovès va haver de refugiar-se a Cala Manacor a causa d'un temporal molt fort. Considerant que havien salvat la vida per intercessió divina, la tripulació decidí oferir a la vila de Manacor tres objectes de gran valor que figuraven entre la càrrega: una imatge de la Mare de Déu, una campana de grans dimensions (de nom Eloi) i el Sant Crist de Manacor.[8] Sembla que el nom de Portocristo s'aplicà inicialment al port, i per extensió s'aplicà més tard també a la població.

Tot i que el projecte del port va fer fallida, el 1894 hi hagué una gran demanda de manacorins per instal·lar-se a la colònia,[6] a causa dels avantatges tributaris i militars que gaudien els que hi habitaven[c] afegides a les grans necessitats econòmiques. El 1895 la població era de 103 habitants. Però el 1913, vint-i-cinc anys més tard de la constitució de la colònia, desaparegueren les condicions avantatjoses derivades de la llei, i això provocà un descens de la població, encara que molts dels censats al Port en realitat residien a Manacor i eren censats al Port per beneficiar-se dels avantatges fiscals. El 1916 començà la construcció de la nova església, dedicada a la Mare de Déu del Carme (la patrona), projectada per Antoni Maria Alcover en estil neoromànic i construïda devora l'església anterior (la qual, al seu torn, havia substituït una primitiva esgleieta), que tanmateix fou enderrocada anys més tard.[5]

El 1910 s'obriren al públic les Coves dels Hams, descobertes pocs anys abans per Pere Caldentell, a poc més d'un quilòmetre de la població. Això comportà l'inici del desenvolupament del turisme a Portocristo, que combinava el bany amb la visita a les coves, a les quals s'afegiren les Coves del Drac el 1922. A partir de 1940, els manacorins promogueren el Port com a zona d'estiueig, i molts hi construïren la segona residència. A conseqüència d'això, entre 1945 i 1965 l'activitat principal passà de ser l'agricultura a ser la construcció i l'hosteleria.[5]

El 1936, fou el lloc del desembarcament del capità Bayo, el 16 d'agost; i que es retiraren, el 4 de setembre, durant la Guerra Civil espanyola.

Geografia[modifica]

La localitat està situada en una important zona turística, entre la Costa dels Pins i la Cala Murada. La seva petita badia està oberta cap al sud-est, i sembla pràcticament tancada per la dreta per un gran penya-segat anomenat Morro de Sa Carabassa. Al seu extrem es troba un far, construït el 1851. El desnivell (anomenat Punta d'Els Pelats) tanca parcialment el moll del Port de Manacor/Portocristo; i una entrada de la mar d'uns quatre-cents metres cap a l'oest —que gira després, en angle recte, en direcció nord, amb una prolongació d'uns tres-cents metres més.

Entre aquest penya-segat i la platja, i gairebé paral·lelament a l'entrada del port, trobem una petita edificació allargada, construïda sobre l'aigua per aturar la maror que entrava al port, anomenada popularment es Martell. El port esportiu, anomenat es Rivet, està construït dins la desembocadura dels torrents de na Llabrona i ses Talaioles, limitat al bloc nord per es Pontet, un petit pont que no deixa passar les embarcacions rierol amunt. La platja de Portocristo es troba devora el port, i és punt de trobada de molts residents durant l'estiu. Altres cales properes són la Cala Petita, només accessible a peu; i la Cala Murta, a l'altre extrem de Portocristo.

Per carretera té comunicacions de nord a sud per 4 vies:

Fires, festes i celebracions[modifica]

  • A l'hivern, Sant Antoni Abat, el 17 de gener. Se celebren les tradicionals beneïdes d'animals amb desfilada de carrosses.
  • A l'estiu, per la Mare de Déu del Carme (el 16 de juliol), que és la patrona. Es fan dues setmanes de festes que, entre molts altres actes, inclouen una Mostra de Cuina Marinera i una Fira Nocturna. Acaben amb un monumental castell de focs artificials.

Entitats[modifica]

Notes[modifica]

  1. Així apareix als mapes de Vicenç Mut (1683) i del Cardenal Despuig (1785).
  2. En total, es constituïren vuit colònies a Mallorca, de les quals quatre foren abandonades. A més de Portocristo, també ho són la Colònia de Sant Jordi, la Colònia de Sant Pere i la de Portocolom (al barri de la Capella), i les desaparegudes de Son Mendívil (Llucmajor), la del Poble Nou (Alcúdia), la dels Fusterets (La Pobla) i la de les Comunes Velles (Campos). A més, es fundà una colònia a Cabrera, anomenada Vila Cristina.
  3. L'exempció de determinats imposts i del servei militar dels joves de les famílies era el principal reclam de les colònies agrícoles emparades en la llei de 1868. La duració de l'exempció era proporcional a la distància que es trobava la colònia del nucli habitat més pròxim.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portocristo
  1. «Portocristo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 375. ISBN 84-8661702-2. 
  3. Servei lingüístic de la UIB «Decret 2/2004, de 16 de gener, de modificació del Decret 36/1988, de 14 d'abril, pel qual es publiquen en el BOIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears». UIB/BOIB, 2004 [Consulta: 28 març 2014].
  4. 4,0 4,1 Sansó, S. «¿Porto Cristo o Portocristo?». Diario de Mallorca, 01-08-2010.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Portocristo». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 375. ISBN 84-8661702-2. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Bernad Suñer, José Antonio «La duana i l'emigració a la Colònia del Carme de Manacor». VIII Jornades d'Estudis Locals de Manacor, 2015, pàg. 223-236.
  7. Carvajal, Albert «Sobre el topònim Portocristo». Cent per cent, 10-07-2021 [Consulta: 20 setembre 2022].
  8. Carvajal Mesquida, Albert; Gomila Grimalt, Antoni «El Sant Crist de Manacor: el fosc camí d'un simple crucifix a una imatge prodigiosa». IX Jornades d'Estudis Locals de Manacor, 2019, pàg. 153-169.