Portus Ilicitanus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPortus Ilicitanus
Santa Pola. Casa romana del Palmeral 1.JPG
Casa romana del Palmeral, Santa Pola. Modifica el valor a Wikidata
TipusCiutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaSanta Pola (Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
 38° 11′ 42″ N, 0° 33′ 33″ O / 38.194902°N,0.55915°O / 38.194902; -0.55915Coord.: 38° 11′ 42″ N, 0° 33′ 33″ O / 38.194902°N,0.55915°O / 38.194902; -0.55915

Portus Ilicitanus o Portus lllicitanus (en fonts gregues Ἰλλικιτάνος Λιμήν, Illikitános Limḗn) era el nucli que servia de port a la colònia romana d'Ilici (actual Elx). Es correspon amb gairebé total seguretat amb l'actual Santa Pola.[1]

Història[modifica]

Era un dels ports més importants de la costa juntament amb el de Cartago Nova, i apareix repetides vegades citat en fonts històriques.[1] S'hi han trobat vestigis d'un poblat iber, així com instal·lacions d'època romana (dels s. i al iv) en l'actual avinguda d'Ibarra.[1][2] Al parc del Palmerar s'ha trobat una gran mansió romana amb rics paviments de mosaic. Part de les estructures romanes excavades corresponen a centres de producció de salaó i mostren que el Portus Illicitanus combinà les activitats habituals d'intercanvi de mercaderies amb una certa activitat industrial, la qual cosa justificaria el seu desenvolupament urbà.[1]

Ací es va preparar l'any 460 la flota romana que l'emperador Majorià havia construït i botat per atacar els vàndals del nord d'Àfrica; però, assabentats aquests pels seus espies, la incendiaren al mateix port i Majorià hagué de tornar a Roma, on fou assassinat a causa del seu fracàs.[1] Pot deduir-se per les fonts escrites, especialment de sant Isidor, que els visigots hi tenien almenys des de temps de Sisebut (612-621) una flota preparada, i s'ha suposat que Teodomir en fou l'almirall, si s'ha de jutjar pel testimoniatge de la Crònica mossàrab del 754, que al·ludeix al fet que aquest va repel·lir una invasió romana d'Orient amb la flota.[1] En època medieval deuria seguir en ús, però no n'hi ha dades clares.[1]

Ubicació[modifica]

Es pot identificar sense dificultat amb l'actual Santa Pola, on les troballes arqueològiques des del segle xviii han mostrat una gran riquesa arqueològica i l'existència d'un assentament continu des d'època ibèrica.[1]

Necròpoli[modifica]

A la rodalia del Portus Illicitanus, al voltant de l'actual plaça de la Diputació, s'ha trobat una gran necròpoli romana, semblant en cronologia a la de Tarragona (almenys del segle ii al v).[1] És possible que n'hi haja una segona àrea funerària situada a l'oest de l'actual cementeri, on es tenen notícies de l'aparició d'almenys cinc sepultures, i es pot tractar fins i tot de la mateixa necròpoli, ja que entre ambdues zones hi ha tan sols 400 m.[1]

Les inhumacions van aparèixer en àmfores, en fosses rectangulars, arrebossades i cobertes amb llosetes de pedra o maó, i en sarcòfags de pedra calcària sense decoració. El seu material arqueològic conegut és molt escàs (ja que se n'ha perdut molt o es troba en col·leccions privades) i es reparteix entre el Museu Arqueològic Nacional de Madrid i els museus arqueològics d'Alacant i Elx.[1] Se'n coneixen un parell de pitxerets de fang comú, un trobat al costat d'un flascó de vidre i un got de tipus megàric, i una lluerna del segle iv. Molt probablement procedeix també d'ací un epígraf funerari dels segles ii-iii; és més dubtosa l'adscripció a aquest jaciment de la peça coneguda com a Sarcòfag de Proserpina. Pel que sembla se'n va trobar a la rodalia de la badia de Santa Pola allà pel segle xviii i aviat anà a parar al que seria Museu Arqueològic de Barcelona. És possible que la destinació final del sarcòfag no fos el Portus Ilicitanus, sinó més versemblantment Ilici, perquè l'acabat del magnífic alt relleu de marbre és datat de finals del segle ii per Garcia Bellido.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes (en valenciano). València: Foro, 1995, p. 348. ISBN 84-8186-024-7.