Porxada de Granollers

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Porxada de Granollers
Porxada granollers.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici
Construït S. XVI
Característiques
Estil Renaixement
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Municipi Granollers
Localització Pl. Porxada. Granollers (Vallès Oriental)

41° 36′ 29″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.608131°N,2.287700°E / 41.608131; 2.287700
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 3868-MH
BIC: RI-51-0011586
IPAC: 28974
Modifica dades a Wikidata

Porxada de Granollers és una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) declarada bé cultural d'interès nacional.[1] És un element emblemàtic de la ciutat.[1] És una porxada constituïda per una plataforma de pedra, quinze columnes --tres d'interiors i dotze d'exteriors-- i una teulada de teula àrab amb els careners esmaltats. Està situada al centre de la ciutat, al nucli històric, just davant de l'ajuntament.

Descripció[modifica]

Edifici concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants; les arestes cobertes de teulades esmaltades verdes, formant un cobert de 24m de llargada per 15,65 m d'amplada.[1] Les teules són de tipus careneres.[1] Els carreus són de la pedrera del Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).[1] A l'escaire sud-oest de l'edifici trobem la mítica pedrera de l'Encant.[1] L'escut de la ciutat adossat a una columna (partit en faixa; 1, una gralla 2, Aragó).[1]

Pedra de l'Encant[modifica]

La Pedra de l'Encant és un bloc de gres vermell que hi ha a l'escaire sud-occidental de la Porxada, just davant de l'ajuntament de Granollers. Segurament, la seva presència és coetània de la construcció a la qual és annexa, la Porxada, construïda entre els anys 1586 i 1587 per Bartomeu Brufalt. La seva situació, al bell mig del mercat, no és gens casual, ja que servia per fer els encants públics (subhastes) de productes d'agricultura i ramaderia.

Segons diu la llegenda, aquesta pedra la va arrossegar una riuada de l'antic torrent que baixava pels carrers de Corró i de Barcelona, i va quedar dipositada al costat de la Porxada, on s'estarà fins que una altra riuada se la tornarà a emportar.[2]

Història[modifica]

La Porxada és l'obra de més ressonància de totes les obres fetes el s. XVI a Granollers. Fou construïda entre el 1586 i el 1587 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt, per 520 lliures barceloneses, segons el contracte, amb la universitat granollerina. Destinada a la llotja dels grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda quotidiana. A finals del segle XIX van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en restaurar-la.[1]

Antigament, la plaça on és s'anomenava "plaça del blat", però, avui dia, la Porxada dóna nom a la plaça. Originalment, es feia servir durant el mercat agrícola per cobrir el blat que s'hi venia. Antigament, de la teulada, en sortien una espècie de persianes que tapaven l'interior de la porxada. Avui dia ja no hi són i està completament oberta.

El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig de Granollers del 31 de maig, durant la Guerra Civil espanyola. El 1939 es va reconstruir i enretiraren els elements del mercat municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la columnata a la vista.[1] A part de la Porxada, molts altres edificis del centre de la ciutat van quedar derruïts. Entre els anys 1985 i 1986, la Porxada va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

El 2001 es va inaugurar a Catalunya en Miniatura una maqueta de la Porxada de Granollers.[3]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Porxada de Granollers». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  2. «Guia d'activitats didàctiques 2011-2012» p. 5. Museu de Granollers. «Una de les llegendes que conserva Granollers versa sobre la Pedra de l'Encant, que forma part dels elements patrimonials de la ciutat i de l'imaginari col·lectiu, tant del patrimoni arquitectònic com del patrimoni immaterial.»
  3. vilaweb.cat, 4/2/2001, Catalunya en miniatura incorpora la Porxada de Granollers

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porxada de Granollers Modifica l'enllaç a Wikidata