Posidoni
 Bust de Posidoni d'Apamea al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols |
|
| Naixement | Vers 135 aC Apamea, avui Sìria |
|---|---|
| Mort | 51 aC Rodes, avui Grècia |
| Camp | Filosofia |
| Ha influenciat | Ciceró |
| Influenciat per | Paneci de Rodes |
Posidoni d'Apamea, també conegut com Posidoni de Rodes, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC, fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Taula de continguts
Vida[modifica | modifica el codi]
Estudià a Atenes, on fou alumne de Paneci de Rodes. Potser abandonà Atenes en no ser escollit successor de Paneci.[1]
El 104 s'establí a Rodes on, a més d'obrir-hi una escola (on s'hi conreaven, entre d'altres disciplines, la geografia, la física, les matemàtiques i l'antropologia), hi desenvolupà la funció de pritanes (una magistratura secundària amb funcions judicials). Fou un gran viatger i observador de la natura. Visità bona part del món romà i fins i tot s'aventurà més enllà de les seves fronteres, sempre amb un ànim d'investigació científica. A les costes de l'Atlàntic pogué observar el fenomen de les marees.
Obra[modifica | modifica el codi]
No es conserva cap de les seves obres, però de les referències preservades, es pot afirmar que va ser el representant de l'anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci (185-110 aC), de qui heretà les tendències enciclopèdiques i eclèctiques;[2] a la barreja d'estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic. Bé que per ell l'home és reflex (microcosmos) de tot el real (macrocosmos), tanmateix Posidoni mantingué el més fort dualisme antropològic.
Al contrari que el seu mestre, Paneci, la filosofia moral no ocupa el centre del seus interessos. És més aviat un científic i un acadèmic d'interessos veritablement universals; arribant a interessar-se fins i tot per les Matemàtiques.[3]
De l'important influx del filòsof, n'és testimoni, per exemple, Ciceró, deixeble seu a Rodes,[4] en les obres De natura deorum i De divinatione.
L'ampla col·lecció de fragments de les seves obres que es conserven, han estat editats per Edelstein i Kidd.[5]
Referències[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Edelstein, Ludwig i Kidd, I.G. Posidonius: The Fragments. Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-60425-7. (grec antic) i (llatí) (prefaci en (anglès)).
- Kristeller, Paul Oskar. Greek Philosophers of the Hellenistic Age. Columbia University Press. New York, 1993. ISBN 0-231-07952-4. (anglès)
- Sellars, John. Stoicism. University of California Press. Berkeley, 206. ISBN 0-520-24907-0. (anglès)
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Posidoni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
- Posidonius. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 21 Juliol. 2013 <http://www.encyclopedia.com>.
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Posidoni |
