Posidoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Posidoni (metge)».
Infotaula de personaPosidoni d'Apamea o de Rodes
Posidonio, replica augustea (23 ac.-14 dc ca) da originale del 100-50 ac. ca. 6142.JPG
Bust de Posidoni d'Apamea al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols modifica
Nom original(grc) Ποσειδώνιος modifica
Biografia
Naixement135 aC modifica
Apamea modifica
Mort51 aC modifica (83/84 anys)
Roma modifica
Activitat
Camp de treballFilosofia modifica
OcupacióFilosofia
PeríodePeríode hel·lenístic modifica
MovimentEstoïcisme modifica
ProfessorsPaneci de Rodes modifica
AlumnesAtenodor Cananita i Jasó de Nisa modifica
Influències
Influències en
Família
ParentsQ81655865 Tradueix (gendre)
Jasó de Nisa (net) modifica

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Vida[modifica]

Estudià a Atenes, on fou alumne de Paneci de Rodes. Potser abandonà Atenes en no ser escollit successor de Paneci.[1]

El 104 s'establí a Rodes on, a més d'obrir-hi una escola (on es conreaven, entre altres disciplines, la geografia, la física, les matemàtiques i l'antropologia), hi desenvolupà la funció de pritanes (una magistratura secundària amb funcions judicials). Fou un gran viatger i observador de la natura. Visità bona part del món romà i fins i tot s'aventurà més enllà de les seves fronteres, sempre amb un ànim d'investigació científica. A les costes de l'Atlàntic pogué observar el fenomen de les marees.

Obra[modifica]

No es conserva cap de les seves obres, però de les referències preservades, es pot afirmar que va ser el representant de l'anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci (185-110 aC), de qui heretà les tendències enciclopèdiques i eclèctiques;[2] a la barreja d'estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic. Bé que per ell l'home és reflex (microcosmos) de tot el real (macrocosmos), tanmateix Posidoni mantingué el més fort dualisme antropològic.

Al contrari que el seu mestre, Paneci, la filosofia moral no ocupa el centre dels seus interessos. És més aviat un científic i un acadèmic d'interessos veritablement universals; arribant a interessar-se fins i tot per les Matemàtiques.[3]

De l'important influx del filòsof, n'és testimoni, per exemple, Ciceró, deixeble seu a Rodes,[4] en les obres De natura deorum i De divinatione.

L'ampla col·lecció de fragments de les seves obres que es conserven, han estat editats per Edelstein i Kidd.[5]

Referències[modifica]

  1. Sellars, pàgina 10.
  2. Sellars, pàgina 11.
  3. Kristeller, pàgina 127.
  4. Sellars, pàgina 20.
  5. Edelstein i Kidd. 3 Volums.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Posidoni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Posidonius. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 21 Juliol. 2013 <http://www.encyclopedia.com>.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Posidoni