Posidoni
_da_originale_del_100-50_ac._ca._6142.JPG) Bust de Posidoni d'Apamea al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols  | |
| Nom original | (grc) Ποσειδώνιος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 135 aC Apamea |
| Mort | 51 aC (83/84 anys) Roma |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Filosofia |
| Període | Període hel·lenístic |
| Moviment | Estoïcisme |
| Professors | Paneci de Rodes |
| Alumnes | Atenodor Cananita i Jasó de Nisa |
| Influències | |
| Influències en | |
| Família | |
| Parents | Menecrates (en)  (gendre)Jasó de Nisa (net) |
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Vida[modifica]
Estudià a Atenes, on fou alumne de Paneci de Rodes. Potser abandonà Atenes en no ser escollit successor de Paneci.[1]
El 104 s'establí a Rodes on, a més d'obrir-hi una escola (on es conreaven, entre altres disciplines, la geografia, la física, les matemàtiques i l'antropologia), hi desenvolupà la funció de pritanes (una magistratura secundària amb funcions judicials). Fou un gran viatger i observador de la natura. Visità bona part del món romà i fins i tot s'aventurà més enllà de les seves fronteres, sempre amb un ànim d'investigació científica. A les costes de l'Atlàntic pogué observar el fenomen de les marees.
Obra[modifica]
No es conserva cap de les seves obres, però de les referències preservades, es pot afirmar que va ser el representant de l'anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci (185-110 aC), de qui heretà les tendències enciclopèdiques i eclèctiques;[2] a la barreja d'estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic. Bé que per ell l'home és reflex (microcosmos) de tot el real (macrocosmos), tanmateix Posidoni mantingué el més fort dualisme antropològic.
Al contrari que el seu mestre, Paneci, la filosofia moral no ocupa el centre dels seus interessos. És més aviat un científic i un acadèmic d'interessos veritablement universals; arribant a interessar-se fins i tot per les Matemàtiques.[3]
De l'important influx del filòsof, n'és testimoni, per exemple, Ciceró, deixeble seu a Rodes,[4] en les obres De natura deorum i De divinatione.
L'ampla col·lecció de fragments de les seves obres que es conserven, han estat editats per Edelstein i Kidd.[5]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Edelstein, Ludwig i Kidd, I.G. Posidonius: The Fragments. Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-60425-7. (grec antic) i (llatí) (prefaci en (anglès)).
- Kristeller, Paul Oskar. Greek Philosophers of the Hellenistic Age. Columbia University Press. New York, 1993. ISBN 0-231-07952-4. (anglès)
- Sellars, John. Stoicism. University of California Press. Berkeley, 206. ISBN 0-520-24907-0. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Posidoni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Posidonius. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 21 Juliol. 2013 <http://www.encyclopedia.com>.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Posidoni |
