Postveritat i masclisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La postveritat, segons definició de la Real Academia Española de la lengua,[1] és una distorsió deliberada de la realitat que manipula creences i emocions per poder influir a l'opinió pública i a actituds socials. Alguns teòrics afirmen que són les mentides de tota la vida amb un altre nom. En qualsevol cas, s'ha identificat i es pot enfrontar-s'hi.

Exemples de postveritat i masclisme

  • El micromasclisme, normalitzat socialment, contribueix a la dominació i a la violència a la vida quotidiana. Les agressions subtils en forma de bromes de mal gust, menyspreu del rol de la dona, assetjament sexual, per posar alguns exemples, conformen un discurs distorsionat de la realitat. Són una part d'una problemàtica social important.
  • A partir d'un cas polèmic a Espanya, com l'anomenat judici a “La Manada”,[2] sorgeix la qüestió de la culpabilització de la víctima. Afectant, majoritàriament, la condició de les dones i perquè es dubta de la seva versió dels fets. Els advocats dels individus acusats de violació en grup a una noia a les festes de San Fermin del 2016, van aportar com a prova al judici el seguiment de la víctima que havia fet un detectiu privat els mesos posteriors als fets.[3] El jutge va acceptar la prova i va sortir a la llum pública. A l’informe es destacava que la víctima havia publicat fotografies rient al seu perfil de Facebook els mesos posteriors a la violació. Altres aspectes del sumari que van transcendir a l’opinió pública van ser les preguntes de la defensa sobre la vestimenta de la noia i el seu suposat consentiment al sexe grupal.
  • A causa de la ideologia predominant a la societat occidental, hi ha diferències salarials entre els homes i les dones, malgrat realitzar la mateixa feina.[4]

Aquestes problemàtiques són afrontades per països de maneres diferents:

  • Al Regne Unit, les empreses amb més de 250 treballadors estan obligades a publicar els salaris dels seus treballadors abans del 4 d'abril del 2018. Les empreses també han de fer pública quina proporció d'homes i de dones reben bonificacions com a complement del sou. Les dades són recopilades per la Comissió Nacional d'Igualtat i Drets Humans del Regne Unit.[5]

Fins ara, la informació més fiable que existia provenia de sindicats com el "Trades Union Congress" (TUC). Aquest sindicat sostenia que "Les dones al Regne Unit treballen sense cobrar uns dos mesos a l'any per culpa de la diferència salarial amb les homes". Altres fonts com l'Oficina Nacional d'Estadística, ONS,[6] afirmava que "la diferència salarial entre homes i dones al Regne Unit -basat en el salari mig per treballadors a temps complet- era del 9,1% a l'abril del 2017. El 1997 era d'un 17,4%". Malgrat l'aparent millora estadística, la interpretació de les dades no sempre és objectiva. S'espera que, l'obligatorietat de les empreses de publicar les dades, proporcioni una radiografia més precisa de la situació real.

Empreses com IKEA han confessat una diferència salarial del 6.1% a les botigues del Regne Unit.[7] Les dades dels bancs anglesos més importants mostren unes diferències destacables entre les bonificacions pagades a homes i a dones. Lloyds és el banc amb la diferència salarial més important. Els homes guanyen més del doble amb bonificacions que les dones.[8]Les dades revelades, a través de la llei aprovada al Regne Unit, han compromès a les empreses d'aquell país posant de manifest els fets darrera les seves polítiques retributives. El coneixement d'accions que contradiuen les paraules d'empreses i corporacions per tal de mantenir una imatge pública determinada, és un exemple de postveritat.

A Espanya, els esforços dels sindicats per denunciar les diferències salarials, revelen dades encara més preocupants. El sindicat Comissions Obreres (CCOO) denuncia, en un informe del mes de febrer de 2017,[9] que hi ha un 30% de diferència entre el salari d'una dona i el d'un home per la mateixa feina. També fa èmfasi com el nombre de dones que redueix la seva jornada laboral per fer-se càrrec de la criança dels fills és superior al dels homes. La Ley de Igualdad aprovada pel govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero el 2007 feia referència a l'article 14 de la Constitución Española. Aquest article proclama el dret de la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe.

Referències[modifica]

  1. «Posverdad». [Consulta: 10 abril 2018].
  2. «La primera semana de juicio a ‘La Manada’, al detalle». La Vanguardia.
  3. «La manada contrató a un detective privado». La Vanguardia.
  4. «Les dones guanyen un 26% menys que els homes, la diferència més alta des del 2008» (en ca). NacióDigital, 15-02-2017 [Consulta: 19 setembre 2018].
  5. «Gender pay gap reporting | Equality and Human Rights Commission». [Consulta: 10 abril 2018].
  6. «Home - Office for National Statistics» (en en). [Consulta: 10 abril 2018].
  7. Association, Press. «Ikea reveals 6.1% gender pay gap for UK retail business» (en en), 29-03-2018. [Consulta: 10 abril 2018].
  8. Kommenda, Niko; Holder, Josh; Topping, Alexandra; Barr, Caelainn; Kommenda, Niko «Gender pay gap: what we learned this week» (en en-gb). The Guardian. ISSN: 0261-3077.
  9. «Informe sobre la brecha salarial en España». [Consulta: 10 abril 2018].