Potenciana de Villanueva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPotenciana de Villanueva de la Reina

Talla de la santa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Villanueva de la Reina Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Villanueva de la Reina Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Villanueva: relíquies desaparegudes el 1936 
Activitat
Ocupacióemparedada Modifica el valor a Wikidata
verge anacoreta
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Canonització1636, culte confirmat , Jaén nomenat per Baltasar de Moscoso de Sandoval, bisbe de Jaén
PelegrinatgeVillanueva de la Reina, El Batanejo
Festivitat15 d'abril
Patrona deVillanueva de la Reina

Potenciana de Villanueva (Villanueva de la Reina, Jaén, s. XV - s. XVI?) fou una dona, teixidora, que va viure retirada com a eremita. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Se sap molt poc de la vida de Potenciana, i ni tan sols es pot assegurar en quina època va viure. Sabem del cert que fou una dona senzilla, que visqué pobrament fent l'ofici de teixidora i fent vida eremítica retirada a una cambra vora l'ermita de Los Santos de Villanueva de la Reina, vora el Guadalquivir, en un edifici conservat avui i anomenat Batán. Hi visqué i morí amb fama de santedat, possiblement al segle xv o XVI, ja que quan comença el procés de confirmació del culte, en 1628, encara hi ha testimonis que diuen haver vist el teler on treballava la santa; a més, en aquesta època no era estranya la reclusió voluntària d'algunes dones beates.[1]

En morir, fou sebollida a l'església de Los Santos i rebé la veneració dels habitants de Villanueva i la seva comarca.

Veneració[modifica]

El prior del poble Juan Acuña del Adarve va iniciar el procés de confirmació del culte. En 1628 se n'obrí el sepulcre i les relíquies foren portades a Villanueva mentre es construïa una nova ermita; algunes se n'enviaren a Andujar i la catedral de Jaén. En 1636 se n'oficialitzà el culte per decret del bisbe Baltasar de Moscoso de Sandoval, i fou canonitzada en 1638 durant el papat d'Urbà VIII.

Les relíquies s'instal·laren a la nova ermita el 15 d'abril de 1640, però anys després, pel temor que una crescuda del riu les posés en perill, foren novament portades a l'església de Villanueva, on restaren fins que el 1936, durant la Guerra civil espanyola, foren profanades i llençades al riu, on es perderen definitivament.

A la terra del voltant del sepulcre se li atribuïren propitetats miraculoses, especialment contra les febres palúdiques, que eren freqüents a la regió.

La romeria de Santa Potenciana es du a terme a Villanueva el segon cap de setmana de maig, anant del poble al llogarret d'El Batanejo i portant en processó la imatge de la patrona. En arribar s'hi fa un dinar i a la tarda la processó torna fins a l'església.

Llegenda[modifica]

El temps va esborrar els detalls de la seva biografia i es començaren a elaborar llegendes que volien explicar-la d'una manera més "heroica". Se'n conservava el sepulcre i la memòria que havia estat una teixidora pobre que vivia vora l'església. En viure voluntàriament reclosa i sense sortir de la seva cambra era, com es deia llavors, una emparedada. Amb el temps, el terme es va interpretar malament i es va pensar que Potenciana havia mort martiritzada i que havia estat emparedada expressament perquè hi morís. La llegenda transmesa del martiri, per fer-lo possible, traslladava la santa a èpoques remotes i sota domini musulmà, de manera que tingués lògica aquesta mort: així, se situava en el Califat, cap als segles IX-X, o més tard, però abans de la conquesta cristiana.

Així, la versió popular diu que era una jove teixidora d'època mossàrab i que, per no renegar de la seva fe cristiana, fou torturada pels musulmans i condemnada a morir emparedada. La imatge de l'església de Villanueva, que es treu anualment en processó, la representa amb palma de martiri.

No obstant això, enlloc no consta que fos màrtir i l'ofici del seu culte és de "communi virginum non martyrum".

Notes[modifica]

  1. Isabel la Catòlica emet un privilegi en 1481 concedint l'exempció de pagament d'alguns impostos "a cualesquiera emparedadas de cualesquiera ciudades, villas y lugares de nuestros Reynos".