Vés al contingut

Potentil·la

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPotentil·la
Potentilla Modifica el valor a Wikidata

Potentilla arenaria Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
SubfamíliaRosoideae
GènerePotentilla Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Potentilla Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Duchesnea Sm., 1810,

(entre altres)

TipusPotentilla reptans Modifica el valor a Wikidata

Potentil·la (Potentilla) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rosàcies (Rosaceae). Són plantes natives de les zones de climes temperats, subàrtics i de les muntanyes tropicals.[1]

Descripció

[modifica]

El gènere Potentilla és bastant gran (té més de 500 espècies acceptades a tot el món[1]). Aquest fet ha provocat que s'hagi proposat subdividir-lo per aclarir les relacions entre les diferents espècies, creant alguns subgèneres: A la Flora Iberica se'n descriuen quatre: Comarum, Trichothalamus, Fragariastrum i Potentilla pròpiament dita.[2]

És un gènere que presenta certes dificultats per arribar a determinar les espècies correctament: S'ha reportat una certa facilitat per a formar híbrids interespecífics i també sembla que podrien haver fenòmens d'apomixi (reproducció asexual per llavors no fertilitzades que tendeix a crear microespècies clonals, de manera que és facil trobar espècimens amb caracters intermedis entre dos espècies (sobretot dins del subgènere Potentilla).

Conjuntament, les potentil·les són plantes vivaces, més o menys llenyoses a la base, que sol estar poc o molt coberta per les restes seques de les beines foliars d'anys passats. Sol haver una certa diferència entre les tiges fèrtils, que porten les flors i tenen fulles normalment més reduides que les basals (que surten a la base de la tija formant una mena de roseta). Les fulles basals solen ser arrodonides i profundament dividides, encara que hi ha alguns representatnt amb fulles pinnades. A les claus dicotòmiques normalment es fa referència a la forma d'aquestes fulles basals. Les flors (habitualment blanques o grogues, de vegades vermelloses) tenen un calze doble: per fora del calze normal hi ha un segon calze (anomenat calicle) amb peces més petites alternat amb els sèpals. L'androceu està format per estams nombrosos (més de 14 fins a 30). El gineceu conté carpels independents també nombrosos (al voltant de 20) que donaran llocs a fruits secs unicarpelars (núcula o aquenis)[2]

Particularitats

[modifica]

Moltes espècies del gènere Potentilla són plantes medicinals, amb propietats hemostàtiques, entre d'altres. Llur nom prové del llatí potentia, força.

Arran de recerques recents, aquest gènere també inclou les plantes del gènere Duchesnea, que abans es considerava un gènere separat, com la maduixera de l'Índia, Potentilla indica (Andrews) Th.Wolf., abans Duchesnea indica (Andrews) Focke.[3]

Per altra banda, d'altres plantes que abans formaven part del gènere Potentilla, han passat a esser classificades en els gèneres Argentina, Dasiphora, Drymocallis, Comarum i Sibbaldiopsis.[4] Les flores de referència de la península ibèrica o dels Països catalans mantenen però la versió més clàssica de la taxonomia. Per la qual cosa, algunes de les espècies citades a continuació no surten a la llista completa d'espècies que surt després:

Espècies dels Països Catalans[5]

[modifica]

Les flores de referència de la península ibèrica[2] o dels Països catalans mantenen una versió més clàssica de la taxonomia. Per la qual cosa, algunes de les espècies citades a continuació no surten a la llista completa d'espècies que surt després, ja que han estat transferides a altres gèneres:

Potentilla fruticosa(=Dasiphora fruticosa), P.rupestris(=Drymocallis rupestris), P. pensylvanica, P. palustris(=Comarum palustre) tenen les fulles pinnaticompostes.

P. cinerea, P erecta, P. frigida, P. brauneana, P. grandiflora, P. montana, P. sterilis, P. micrantha tenen les fulles trifoliades (compostes amb 3 folíols).

Totes les altres: P. alchimilloides, P. argentea, P. inclinata, P. reptans, P. caulescens, P. hirta, P. recta, P. neumanniana (=P.verna), P. chrysantha (=Potentilla thuringiaca), P. crantzii, P. aurea i P. pyrenaica tenen les fulles palmatisectes o palmaticompostes, amb 5 o 7 folíols (com a mínim les fulles inferiors).

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[6][7]

La història taxonòmica d'aquest gènere és complexa, amb molts canvis al llarg del temps. Quan Linné el va publicar ja era un gènere àmpliament reconegut, però amb d'altres noms com ara Argentina, Pentaphyllum, Pentaphylloides o Quinquefolium, l'acceptació de Potentilla com a denominació va ser conseqüència de la decisió del Congrés internacional de botànica de Viena del 1905 d'adoptar l'obra Species plantarum (1753) de Linné com a punt inicial de la nomenclatura de les plantes amb flors.[8]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Potentilla, segons el criteri de "Plants of the World Online" es reconeixen les 515 espècies següents:[1]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]

  • Potentilla × acervata Soják
  • Potentilla × ala-arczae Soják
  • Potentilla × angarensis Popov
  • Potentilla × approximata Bunge
  • Potentilla × aurantiaca Soják
  • Potentilla × beckii Murr
  • Potentilla × bishkekensis Soják
  • Potentilla × blanda Soják
  • Potentilla × boreocaucasica Kechaykin
  • Potentilla × burjatica Soják
  • Potentilla × chalchorum Soják
  • Potentilla × chemalensis Kechaykin
  • Potentilla × collina Wibel
  • Potentilla × concinniformis Rydb.
  • Potentilla × daghestanica Soják
  • Potentilla × decipiens Jord. ex Verl.
  • Potentilla × diskleii Naruh.
  • Potentilla × diversifolia Lehm.
  • Potentilla × gabarae Kołodziejek
  • Potentilla × gilgitica Shah & Wilcock
  • Potentilla × gorodkovii Jurtzev
  • Potentilla × grandiloba Shah & Wilcock
  • Potentilla × habievii Kechaykin
  • Potentilla × hara-kurosawae (Naruh. & M.Sugim.) H.Ohashi
  • Potentilla × ibrahimiana Maire
  • Potentilla × insularis Soják
  • Potentilla × intermedia L.
  • Potentilla × italica Lehm.
  • Potentilla × jakovlevii Kechaykin & Shmakov
  • Potentilla × kerneri Borbás
  • Potentilla × lenae Soják
  • Potentilla × macropoda Soják
  • Potentilla × masakii Naruh.
  • Potentilla × mixta Nolte ex Rchb.
  • Potentilla × musashinoana Makino
  • Potentilla × mutabilis Soják
  • Potentilla × nebulosa Danihelka & Soják
  • Potentilla × nudicaulis Willd. ex D.F.K.Schltdl.
  • Potentilla × okensis Petunn.
  • Potentilla × omissa Soják
  • Potentilla × pedersenii (Rydb.) Rydb.
  • Potentilla × petrovskyi Soják
  • Potentilla × prostrata Rottb.
  • Potentilla × rhipidophylla Soják
  • Potentilla × safronovae Jurtzev & Soják
  • Potentilla × scholziana Callier
  • Potentilla × semiargentea Borbás ex Zimmeter
  • Potentilla × subdigitata T.T.Yu & C.L.Li
  • Potentilla × suberecta Jord. ex Schur
  • Potentilla × tikhomirovii Jurtzev
  • Potentilla × tobolensis Th.Wolf ex Pavlov
  • Potentilla × tolmatchevii Jurtzev & Soják
  • Potentilla × tschaunensis Juz. ex Jurtzev
  • Potentilla × uschakovii Jurtzev
  • Potentilla × vanzhilii Gundegmaa & Kechaykin
  • Potentilla × villosula Jurtzev
  • Potentilla × yamanakae (Naruh.) Naruh.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Potentilla L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r març 2025].
  2. 1 2 3 Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 gener 2026].
  3. International Journal of Plant Sciences
  4. Spoomer, G.G. Evidence of protocarnivorous capabilities in Geranium viscosissimum and Potentilla arguta and other sticky plants. (1999)
  5. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.378-396. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
  6. «Potentilla L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 març 2025].
  7. Linné, 1753, p. 495.
  8. Torsten, Persson i Smedmark, 2022, p. 493.
  • C. Kalkman: Rosaceae. In: Klaus Kubitzki (Hrsg.): The Families and Genera of Vascular Plants - Volume VI - Flowering Plants - Dicotyledons - Celastrales, Oxalidales, Rosales, Cornales, Ericales. Springer-Verlag, Berlin 2004, S. 361, ISBN 978-3-540-06512-8

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Fragaria a catalogueoflife.org (anglès)