Vés al contingut

Potentilla recta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPotentilla recta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuPotentilleae
GènerePotentilla
EspèciePotentilla recta Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Potentilla recta és una espècie de planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies.

Descripció

[modifica]

És una planta molt pilosa, força robusta amb nombroses flors grogues en una inflorescència laxa ramosa bastant plana a la part superior. Tiges floríferes erectes de 10-50(-60) cm de longitud. Té les fulles alternes, digitades verdes palmades i amb 5-7 folíols, de serrades a pinnatisectes. Floreix a la primavera i estiu. Flors disposades en cimes laxes; sèpals ovado-triangulars; 5 pètals de 6-12 mm, de color groc, iguals o una mica més grans que els sèpals; estams i carpels molt nombrosos. Segments del calicle lineals. Fruit constituït per un conjunt d'aquenis.[1] La planta pot reproduir-se per llavors o vegetativament produint nous brots del càudex.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Distribuïda per gran part de Europa. Introduïda a Gran Bretanya, Bèlgica, Finlàndia, Països Baixos, Noruega i Suècia.[2] Habita a prats de les zones muntanyoses i zones ermes.

Taxonomia

[modifica]

Potentilla recta va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 497, l'any 1753.[3]

  • Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclàssic potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutiu-. Al·ludeix a les poderoses presumptes propietats tòniques i astringents d'aquesta planta.
  • recta: epítet llatí que significa "erecta".[4]
  • Fragaria recta (L.) Crantz
  • Hypargyrium rectum (L.) Fourr.
  • Pentaphyllum rectum (L.) Nieuwl.
  • Potentilla acutifolia Gilib.
  • Potentilla cardiopetala Besser ex Ser.
  • Potentilla × cavarnana Prod n
  • Potentilla crassa Tausch ex Zimmeter
  • Potentilla erecta Maiden
  • Potentilla herbichii Bl>locki
  • Potentilla hirta auct. balcan.
  • Potentilla hirta var. nicolitiela (Prod n) Guşul.
  • Potentilla hirta var. pallida (Lag. ex Besser) Rouy & E.G.Camus
  • Potentilla hirta var. recta (L.) Ser.
  • Potentilla hirta subsp. recta (L.) Briq.
  • Potentilla hirta var. rubens DC.
  • Potentilla hirta var. zlatiborensis Nov k
  • Potentilla × honoratae Bl>locki
  • Potentilla leucotricha (Borb s) Zimmeter
  • Potentilla macrophylla Schur
  • Potentilla × nicolitiela Prod n
  • Potentilla pallens Moench
  • Potentilla pallida Lag. ex Besser
  • Potentilla pseudopallida Siegfr.
  • Potentilla pseudopilosa Porcius
  • Potentilla recta var. obscura (Willd.) W.D.J.Koch
  • Potentilla recta var. pilosa (Willd.) Ledeb.
  • Potentilla recta subsp.recta
  • Potentilla recta var. semilaciniosa Borb s
  • Potentilla recta var. sulphurea (Lam.) DC.
  • Potentilla recta var. sulphurea (Lam.) Lapeyr.
  • Potentilla recta subsp. sulphurea (Lam.) J v.
  • Potentilla recta subsp. tuberosa (J.Wolff ex Borb s) So¢
  • Potentilla recta var. varnensis (Velen.) Th.Wolf
  • Potentilla semilaciniosa (Borb s) Borb s
  • Potentilla sulfurea Lam.
  • Potentilla sulphurea Lam.
  • Potentilla sulphurea f. perglandulosa G yer ex J v.
  • Potentilla tenuirugis Pomel
  • Potentilla transcaspia (Th.Wolf) Lipsky
  • Potentilla tuberosa J.Wolff
  • Potentilla tuberosa J.Wolff ex Borb s
  • Potentilla varnensis Velen.
  • Potentilla velenovskyi Hayek

Referències

[modifica]
  1. Luceño Garcés, M. Flores de Gredos. Ávila:Caja de Ávila, 1998. ISBN 84-930203-0-3. 
  2. Polunin, O. Guía fotográfica de las flores silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega, 1989. ISBN 84-282-0857-3. 
  3. «Potentilla recta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 gener 2015].
  4. recta a Epítetos Botánicos

Bibliografia

[modifica]
  1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.