Potrimpus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgePotrimpus
Tipusdeïtat aquàtica
deïtat de la mort Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata

Potrimpus (també escrit: Potrimpo, Autrimpo, Natrimpe) era una divinitat de la mitologia prussiana, amb poders sobre el mar, la terra i la collita. Era part de la tríada dels déus principals venerats pels antics prussians. La major part del què se'n sap sobre ell procedeix de fonts poc fiables del segle xvi.[1]

La primera vegada que és esmentat, sota el nom de Natrimpe és un memoràndum del 1418 anomenat Collatio Espiscopi Varmiensis, enviat pel bisbe de Vàrmia al papa Martí V.[2] Aquest document recorda al papa que els cavallers de l'Orde Teutònic reeixiren en la cristianització dels prussians pagans, que anteriorment veneraven uns dimonis anomenats Perkūnas, Potrimpus i Patollo.[3] El cronista Simon Grunau assegurava que Potrimpus era el déu amb poders sobre els cereals i que, juntament amb el déu del tro, Perkūnas, i el déu dels morts, Peckols, formaven una tríada. Estava representat en la bandera del rei Widewutis amb la forma d'un home jove i alegre que portava una corona feta amb espigues de cereal.[3] Grunau també deia que, per venerar-lo, donaven llet a unes serps (una coincidència amb el Žaltys de la mitologia lituana) que eren les seves criatures. En El llibre de Sudòvia, escrit vers els anys 1520–1530, s'esmenta Potrimpus com a déu dels corrents d'aigua i Autrimpus com a déu dels mars.[4] En un altre llibre titulat Constitutiones Synodales, que tracta sobre cerimònies religioses, publicat el 1530, es relaciona Potrimpus amb el déu romà Pòl·lux i Autrimpus amb Càstor i Neptú.[4]

Autors posteriors copiaren les definicions d'aquests déus, sovint fusionant Potrimpus i Autrimpus en una sola deïtat de la terra i l'aigua. Segons Jan Sandecki Malecki, els prussians per venerar Potrimpus, vessaven cera calenta en aigua i predien el futur basats en les figures que la cera formava sobre l'aigua.[4] Maciej Stryjkowski va escriure que hi havia un ídol de coure (una mena de serp žaltys retorçada) dedicat o representant Potrimpus en el temple de Romuva. Simonas Daukantas va descriure Potrimpus com a déu de la primavera, la felicitat, l'abundància, el ramat i la collita.[4]

Segons Kazimieras Būga, el seu nom deriva de l'arrel trimp-, que és la mateixa que forma part del verb lituà trempti («trepitjar fort»).[4] Seguint aquest raonament, Vladimir Toporov creu que inicialment hi hagué un déu de la fertilitat anomenat Trimps, que més tard es dividí en dos déus.[5] En estudis posteriors s'ha especulat que el seu nom podria estar relacionat amb un ritual de fertilitat que consistiria en trepitjar fort per foragitar els esperits malignes i despertar la terra en primavera.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Leeming, 2005, p. 319.
  2. Matulevičius, 1996, p. 475.
  3. 3,0 3,1 Puhvel, 1974, p. 79.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Balsys, 2010, p.  280–285.
  5. 5,0 5,1 Bojtár, 1999, p. 304.

Bibliografia[modifica]

  • Leeming, David. Oxford Companion to World Mythology (en anglès). Oxford University Press, 2005. 
  • Matulevičius, Algirdas. Baltų religijos ir mitologijos šaltiniai. I (en lituà), 1996. ISBN  5-420-01353-3. 
  • Bojtár, Endre (1999). Foreword to the Past: A Cultural History of the Baltic People (en anglès). CEU Press, 1999. ISBN  963-9116-42-4. 
  • Puhvel, Jaan. «Indo-European Structure of Baltic Pantheon». A: Myth in Indo-European antiquity (en anglès). University of California Press, 1974. ISBN  0-520-02378-1. 
  • Balsys, Rimantas. Lietuvių ir prūsų dievai, deivės, dvasios: nuo apeigos iki prietaro (en lituà). Klaipėdos universitetas, 2010. ISBN  978-9955-18-462-1.