Vés al contingut

Poul Anderson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPoul Anderson

(1985) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Poul William Anderson Modifica el valor a Wikidata
25 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Bristol (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2001 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Orinda (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPennsilvània Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Minnesota Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, autor, novel·lista, escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Nom de plomaA. A. Craig, Michael Karageorge, Winston P. Sanders, P. A. Kingsley[1]
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeKaren Kruse Anderson (1953–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAstrid Anderson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: dbf94790-f8c2-4363-8fad-7183dc0969f5 Discogs: 1110131 Modifica els identificadors a Wikidata


Poul William Anderson (25 de novembre de 1926 - 31 de juliol de 2001) va ser un escriptor de ciència-ficció. Va començar durant una de les edats d'or del gènere i va continuar escrivint i sent popular durant el segle xxi. Anderson també va escriure obres de fantasia, novel·les històriques, i un gran nombre d'històries curtes. Ha rebut nombrosos premis de literatura, entre ells set Premis Hugo i tres Premis Nebula.

Biografia

[modifica]

Poul Anderson va néixer el 25 de novembre de 1926, a Bristol, Pennsilvània, de pares escandinaus[2]

Poc després del seu naixement, el seu pare, Anton Anderson, enginyer, es va traslladar amb la seva família a Texas, on van viure durant més de deu anys. Després de la mort d'Anton, la seva mare va portar els seus fills a viure a Dinamarca. La família va tornar als Estats Units després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, i va anar a viure en una granja de Minnesota.

Anderson va graduar-se en física per la Universitat de Minnesota el 1948. Encara que llicenciar-se amb honors, Anderson no va fer buscar feina com a físic i va dedicar-se a la literatura. La seva primera història va ser publicada el 1947, quan encara era estudiant a la Universitat de Minnesota. Per pagar els seus estudis, va publicar el seu primer text de Tomorrow's children, el març de 1947 a la revista Astounding. Es va graduar un any després. i va treballar com a escriptor independent.

En els anys següents, es va traslladar a San Francisco, on segueix escrivint històries curtes, ja sigui sol o en col·laboracions, especialment amb Howard Waldrop, Gordon R. Dickson i Karen Kruse. No va ser fins al 1952 que va aparèixer la seva primera novel·la, Vault of the ages (La Cambra dels segles) un llibre per a nens. Brain wave la seva primera novel·la de ciència-ficció, es va publicar dos anys més tard.

Es va casar amb la seva col·lega Karen Kruse el 1953 i el 1954 van tenir una filla, Astrid, que va casar-se amb l'autor de ciència-ficció Greg Bear. Va morir el 31 de juliol de 2001.

Bibliografia

[modifica]

La majoria de les seues novel·les es poden agrupar en sagues, però la seva extensíssima producció en fa difícil la catalogació. El que a continuació s'inclou és una bibliografia destacada proposada per la web ALT64.

Novel·les

[modifica]
  • En órbita (1951)
  • La onda cerebral (1954)
  • La espada rota (1954)
  • Sin mundo propio (aka The Long Way Home) (1955)
  • Rutas estelares (1956)
  • Guerra de alados (1958)
  • The Enemy Stars (1959)
  • Planeta de mujeres (1959)
  • La gran cruzada (1960)
  • El crepúsculo del mundo (1961)
  • Los corredores del tiempo (1965)
  • The Star Fox (1965)
  • El mundo de Satán (1969)
  • Tau cero (1970)
  • The Byworlder (1971)
  • The Dancer from Atlantis (1971)
  • There Will Be Time (1972)
  • The People of the Wind (1973)
  • Hrolf Kraki's Saga (1973)
  • Tiempo de fuego (1974)
  • A Midsummer Tempest (1975)
  • Mirkheim (1977)
  • El avatar (1978)
  • Orion Shall Rise (1983)
  • Hoka! (con Gordon R. Dickson, 1983)
  • Star Prince Charlie (amb Gordon R. Dickson, 1983)
  • No Truce with Kings (1986)
  • La nave de un millón de años (1989)
  • Inconstant Star (1990)
  • Cosecha de estrellas (1993)
  • Las estrellas son de fuego (1994)
  • Starfarers (1998)
  • Genesis (2000)

Antologies

[modifica]
  • Guardianes del tiempo (1960)
  • Extraños terrícolas (1961)
  • Orbita ilimitada (1961)
  • Lo mejor de Poul Anderson (1969)
  • Los muchos mundos de Poul Anderson (1974)
  • El pueblo del aire (1976)
  • El último viaje (1976)
  • La patrulla del tiempo (1991)

Relats

[modifica]
  • Duelo en Syrtis (1951)
  • ¡Cuidado, terrestre! (1951)
  • El saqueador de estrellas (1952)
  • Llámame Joe (1957)
  • Eutopía (1967)

Premis

[modifica]

Obtinguts

[modifica]
  • 1961: Premi Hugo de relat curt per The Longest Voyage
  • 1964: Premi Hugo de relat curt per No Truce With Kings
  • 1969: Premi Hugo de relat llarg per The Sharing of Flesh
  • 1972: Premi Nebula de relat llarg per La reina del aire y la oscuridad
  • 1972: Premi Hugo de novel·la curta per La reina del aire y la oscuridad
  • 1973: Premi Nebula de relat llarg per El canto del chivo
  • 1973: Premi Hugo de relat llarg per El canto del chivo
  • 1973: Encuesta Locus: Quint en el ranking d'autors preferits de tots els temps
  • 1975: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1975: Premi Británic de Fantasía de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
  • 1977: Encuesta Locus: 12 en el ranking de millors autors de tots els tiempos
  • 1979: Premi Hugo de relat llarg per La luna del cazador
  • 1982: Premi Nebula de novel·la curta per El juego de Saturno
  • 1982: Premi Hugo de novel·la curta per El juego de Saturno
  • 1982: Premio Skylark de la Asociación de Ciencia Ficción de Nueva Inglaterra
  • 1985: Prometheus Hall of Fame per Trader To The Stars
  • 1993: Premi Seiun de novel·la extranjera per Tau cero
  • 1995: Premi Prometheus per Las estrellas son de fuego
  • 1995: Prometheus Hall of Fame per The Star Fox
  • 1997: Nomenat gran mestre de la ciència-ficció per la SFWA
  • 1999: Enquesta Locus sobre mejor novel·la curta de todos los tiempos: La reina del aire y la oscuridad - Puesto 34º
  • 2000 Incluido en el Salón de la Fama de la ciencia ficción
  • 2001: Premi John W. Campbell Memorial de novel·la per Génesis
  • 2001: Premi Prometheus (premi especial a tota la seva carrera)

Finalista

[modifica]
  • 1959: Premi Hugo de novel·la per The Enemy Stars
  • 1961: Premi Hugo de novel·la per The High Crusade
  • 1966: Premi Nebula de novel·la per The Star Fox
  • 1966: Premi Nebula d'història llarga per The Life of Your Time
  • 1966: Premi Hugo de relat curt per Marque and Reprisal
  • 1969: Premi Nebula de relat llarg per The Sharing of Flesh
  • 1969: Premi Nebula de relat curt per Kyrie
  • 1971: Premi Nebula de novel·la curta per The Fatal Fulfillment
  • 1971: Premi Hugo de novel·la per Tau cero
  • 1972: Premi Nebula de novel·la per The Byworlder
  • 1973: Premi Hugo de novel·la per There Will Be Time
  • 1973: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per The Dancer from Atlantis
  • 1974: Premi Nebula de novel·la per The People of the Wind
  • 1974: Premi Hugo de novel·la per The People of the Wind
  • 1974: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
  • 1975: Premi Mundial de Fantasía de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1975: Premi Hugo de novel·la per Tiempo de fuego
  • 1976: Premi Nebula de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1980: Premi Nebula de relat llarg per The Ways of Love
  • 1984: Premio Prometheus de novel·la per Orion Shall Rise
  • 1990: Premi Nebula de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1990: Premi Hugo de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1990: Premio Prometheus de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1998: Premio Prometheus de novel·la per The Fleet of Stars
  • 1999: Premio John W. Campbell Memorial|John W. Campbell Memorial de novel·la per Starfarers

Pseudònims

[modifica]
  • A.A. Craig
  • Michael Karageorge
  • Winston P. Sanders

Referències

[modifica]
  1. Lee Gold. «Tracking Down The First Deliberate Use Of "Filk Song"». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 11 agost 2007].
  2. Tau Zero-'SF edició d'obres mestres, d'accés:. 20 agost 2010