Pouteria caimito
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | abiu (en)  |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Pouteria |
| Espècie | Pouteria caimito Radlk., 1882 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Achras caimito |
| Distribució | |
Brasil, Roraima, Pará, Paraíba, Rondônia, Estat d'Espírito Santo, Ceará, mata atlàntica, Maranhão, Sergipe, Minas Gerais, Estat de Tocantins, Acre, Amazònia, Santa Catarina, Estat de Bahia, São Paulo, Mato Grosso, cerrado, Alagoas, Estat de Paranà, Estat de Rio de Janeiro, Estat d'Amapá i Pernambuco | |
.svg){kind=icon}
Pouteria caimito és una espècie de planta amb flors del gènere Pouteria dins la família de les sapotàcies (Sapotaceae). És una planta nativa d'Amèrica Central i del les zones tropicals d'Amèrica del Sud.[1]
Descripció
[modifica]És un arbre perennifoli amb làtex que acostuma a fer entre 5 i 25 metres d'alçada. Les fulles tenen una forma que varia entre oblongues, obovades i el·líptiques, són verdes, peciolades, d'aspecte coriaci, amb l'àpex agut i es disposen de manera alternada. Les flors són petites, hermafrodites i apareixen en grups de 2 a 5 a les axil·les de les fulles, el calze consta de 4 sèpals d'uns 5mm de llarg, la corol·la és un tub cilíndric d'uns 5 mm de llarg amb 4 o 5 lòbuls d'uns 2 mm, inicialment és de color verdós i més tard esdevé blanca o crema. L'androceu és format per 4 estams lliures inserits prop de la base del tub de la corol·la i s'alternen amb quatre estaminodis, els filaments són blancs i coronats per anteres amb dues teques. Al gineceu el carpel consisteix en un ovari súper i un estil coronat amb un estigma amb quatre lòbuls. El fruit és una baia verda que esdevé groga a la maturitat, la forma oscil·la entre el·lipsoidal, globosa o rodona, sovint apuntada a l'àpex. Acostuma a fer entre 6 i 10 cm de diàmetre, la seva pell és gruixuda i conté làtex, la polpa és translúcida, mucilaginosa i dolça. Conté entre una i quatre llavors el·lipsoidals, d'uns 3 cm de llarg per 1,5 cm d'ample.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest tàxon va ser descrit originalment l'any 1802 al tercer volum de l'obra Flora Peruviana, et Chilensis pels botànics espanyols Hipólito Ruiz López (1754-1815) i José Antonio Pavón (1754-1844) amb el nom d'Achras caimito.[4][5] Posterioment diversos autors el van anar canviant de gènere, vegeus els sinònims homotípics, fins que l'any 1882 el botànic alemany Ludwig Adolph Timotheus Radlkofer (1829-1927), al seu article Zusätze über einige neue oder kritische, im Vorausgehenden berührte Arten und Gattungen der Sapotaceen publicat a la revista Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der Königlichen Bayerischen Akademie der Wissenschaften zu München, va considerar que havia de ser al gènere Pouteria.[6][7]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims de Pouteria caimito:[1]
- Sinònims homotípics
- Achras caimito Ruiz & Pav.
- Caleatia caimito (Ruiz & Pav.) Mart. ex Steud.
- Guapeba caimito (Ruiz & Pav.) Pierre
- Labatia caimito (Ruiz & Pav.) Mart.
- Lucuma caimito (Ruiz & Pav.) Roem. & Schult.
- Pouteria caimito var. typica Baehni
- Sinònims heterotípics
- Achras guapeda Casar.
- Guapeba lasiocarpa (Mart.) Pierre
- Guapeba laurifolia Gomes
- Guapebeira brasiliensis Steud.
- Guapebeira laurifolia Gomes
- Labatia lasiocarpa Mart.
- Labatia reticulata Mart.
- Lucuma lasiocarpa (Mart.) A.DC.
- Lucuma laurifolia (Gomes) A.DC.
- Lucuma laurifolia var. reticulata (Mart.) A.DC.
- Lucuma temare Kunth
- Pouteria caimito var. laurifolia (Gomes) Baehni
- Pouteria lasiocarpa (Mart.) Radlk.
- Pouteria laurifolia (Gomes) Radlk.
- Pouteria leucophaea Baehni
- Pouteria temare (Kunth) Aubrév.
- Richardella temare (Kunth) Pierre
Usos
[modifica]El fruit és comestible cru i en forma de iogurts i gelats, té propietats medicinals com antiinflamatori, antidiarreic, etc.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pouteria caimito (Ruiz & Pav.) Radlk.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Lim, 2013, p. 130-131.
- ↑ Morton, 1987, Abiu.
- ↑ «Achras caimito Ruiz & Pav.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Ruiz i Pavón, 11802, p. 18.
- ↑ «Pouteria caimito (Ruiz & Pav.) Radlk.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Radlkofer, 1882, p. 312.
Bibliografia
[modifica]- Lim, T. K.. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants (en anglès). vol. 6, Fruits. Springer, 2013. ISBN 978-94-007-5627-4.
- Morton, Julia F. «Star Apple». A: Curtis F. Dowling. Fruits of warm climates (en anglès). Miami: Florida Flair Books, 1987, p. 406–418. ISBN 0-9610184-1-0.
- Ruiz López, Hipólito; Pavón, José Antonio. Flora Peruviana, et Chilensis, sive, Descriptiones et icones plantarum Peruvianarum, et Chilensium, secundum systema Linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis (en llatí). vil. 3, 1802.
- Radlkofer, Ludwig Adolph Timotheus «Zusätze über einige neue oder kritische, im Vorausgehenden berührte Arten und Gattungen der Sapotaceen» (en alemany). Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der Königlichen Bayerischen Akademie der Wissenschaften zu München [Múnic], vol. 12, n. 3, merç 1882, pàg. 309-344.
Enllaços externs
[modifica]
- The Abiu Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine.
- Abiu Growing in the Florida Home Landscape Julia F. Morton