Powers Boothe

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPowers Boothe
Powers-boothe-zumawirewestphotos963564.jpg
Biografia
Naixement Powers Boothe
1r juny 1948
Snyder
Mort 14 maig 2017 (68 anys)
Los Angeles
Causa de mort Càncer
Residència Texas
Educació Texas State University Tradueix
Activitat
Ocupació Actor de cinema
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Família
Fills Parisse Boothe Tradueix
Premis

IMDB: nm0000959
Modifica les dades a Wikidata

Powers Allen Boothe (Snyder (Texas), 1 de juny de 1948 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 2017), fou un actor estatunidenc de cinema, teatre i televisió.

Biografia[modifica]

Powers es casà amb la seva novia de la joventut, Pamela Cole, el 25 de maig de 1969 i amb ella va tenir dos fills: Parisse Boothe, que ha treballat com assistent del seu pare i actriu en diversos títols, per exemple interpretant el rol de Tess en la sèrie Deadwood, i el seu germà, Preston Boothe. Powers Boothe morí als seus 68 anys d'edat per causes naturals mentre dormia.

Powers era el fill menor dels tres que tingué el matrimoni format per Emily Karthryn Reeves i el ranxer texà Merrill Vestal Boothe. Graduat en la Universitat del Sud-oest de San Marcos, (Texas), en Belles Arts, Boothe fou el primer de la seva família que va tenir la oportunitat d'estudiar en la universitat amb una beca, el que l'imposà certa responsabilitat amb els seus pares i germans, amb els que havia passat una infància i una joventut en la que treballaven tant dur com els adults tallant cotó. No tenia, gaire temps ni opcions per deixar passar l'ocasió de donar principi a la seva carrera, i s'apuntà a una companyia de repertori de teatre clàssic interpretant diverses obres de Shakespeare per Oregon i després de gires per Connecticut i Filadèlfia s'establí a mitjan dels anys 1930 a Nova York, on debutà el 1974 en un muntatge de Ricard III, en el Lincoln Center, però tingué d'esperar diversos anys abans d'aconseguir el seu primer destacat en els escenaris de Broadway interpretant un paper de tex+a en l'obra Lone Star.

Icona en rols de polítics i autoritats corruptes[modifica]

El cas de Powers Boothe es curiós, però no per ésser poc freqüent, sinó precisament per tot el contrari: és molt comú entre els actors i actrius estatunidencs i hom el troba, amb les diferències pròpies derivades del fet de què es tracta de persones distintes amb diferents filmografies, en diverses figures més o menys recentment que es poden seguir en la seva biografia. La carrera de Boothe té per exemple molt en comú amb la de Bill Pullman, un altre texà omnipresent en el cinema nord-americà de les quatre últimes dècades, o la del novaiorquès Lance Henriksen, un altre exemple del tipus de desenvolupament professional del que en cal fer esment. Tots ells són rostres reconeguts pel públic, potser sense arribar a ésser identificables pel seu nom i per molts espectadors, però en qualsevol cas són una presencia familiar per a tots els aficionats al cinema. En les seves filmografies s'hi troba algun que altre paper protagonista, menys en el cinema que en la TV, però principalment el seu desenvolupament professional es donà en rols secundaris i, a partir de cert moment de maduresa, la majoria de vegades en la funció de trapelles. Tots ells són figures que transmeten un cert aire d'autoritat, ja sia protectora i positiva, quelcom més propi de la figura del Bill Paxton, o inquietant i un punt sinistre de dolent del cinema clàssic, quelcom que sens dubte encaixa més amb les aportacions interpretatives de Powers Boothe, si bé tingué un rol de progenitor-protector i heroic inesborrable en la primera versió de Red Dawn dirigida per John Milius. Però d'una forma o altra, però d'una manera o altra, sempre ha estat present en el cinema del nostre temps fins al moment del seu decés. en el cas de les carreres de Boothe i Patxon s'hi troba inclús un fenomen curiós de pas del relleu entre un i altra en el tipus de personatges antagonistes que han interpretat en la sèrie Agents of S.H.I.E.L.D.

A més en la carrera de Powers Boothe aquesta presencia d'autoritat quasi icònica que projectava en la pantalla estava potenciada per la seva veu, una eina professional essencial per als personatges més carismàtics de la seva filmografia. No és doncs estrany que els responsables de sèries com Justice League el cerquessin per interpretar el rol de Gorila Grood i Tornado Rojo, o que li donessin la possibilitat d'ésser Lex Luthor en una de les pel·lícules d'animació de Superman. O que en la sèrie 24 exercís primer com a vicepresident i després com a president, sent fitxat també per exercir com a conseller en la pel·lícula The Avengers, com a senador en les dues pel·lícules de Sin City...A això s'ha d'afegir la seva encarnació del general Alexander Haig en el film sobre Richard Nixon dirigida per Oliver Stone. Aquesta altra vessant que explotà la seva icònica capacitat per a representar una autoritat, corrupta o no, en els polítics de la seva galeria de personatges, tingué una de les seves representacions més interessants de retrat històric en la forja dels polítics i líders que brotaren en la part més salvatge de l'Oest dels Estats Units amb el seu personatge de Cy Tolliver en la sèrie Deadwood, un dels millors westerns que han proposat els audiovisuals dels últims deu anys, superior des de la TV a moltes de les seves propostes que arriben al espectador del mateix gènere des del cinema recent.

De manera que a Boothe no li ha mancat ni feina ni popularitat, malgrat que finalment no hagi assolit la rellevància a la que semblava apuntar quan destacà en el variat i nodrit repartiment del film de Walter Hill La proie, on apuntava maneres de protagonista, quan aconseguí el rol protagonista en la sèrie Philip Marlowe interpretant l'icònic detectiu creat per Raymond Chandler, o quan, ja començava a destacar-se més com a secundari que com a protagonista en aquesta espècie de fallida emulació de The Wild Bunch creuada amb Rambo: First Blood i Rambo que dirigí Walter Hill en clau de western crepuscular modern i que a Espanya s'estrenà amb el títol de Extreme Prejudice.

Saltant-se els Piquets de Vaga[modifica]

Malgrat tot el paper que el va portar mes a prop de la fama fou sens dubte el sacerdot Jim Jones en la pel·lícula per la TV Guyana Tragedy: The Story of Jim Jones, treball amb el qual guanyà el premi Emmy com a protagonista, i que en molts aspectes ja era premonitori de com hauria de desenvolupar les seves figures posteriors d'autoritat decantant-se vers el cantó més fosc i pervers del concepte de liderat la resta de la seva carrera. Dit sia de passada, en el moment en què es donaven els premis, en els que superà a candidats veterans de tant de pes com Henry Fonda i Jason Robards, el Sindicat d'Actors estatunidenc estava de vaga i muntà piquets enfront de la sala on s'entregaven els premis i Boothe fou un dels pocs actors que travessà aquests piquets per assistir a la cerimònia, una decisió que després afirmà que podria ser la més valenta o la de més estupidesa de tota la seva carrera.

A partir d'aquest moment, sobre tot amb el trampolí que li aportà el Premi Emmy en la Guyana Tragedy: The Story of Jim Jones, Boothe va poder orientar la seva carrera com actor de cinema i TV. Dels dos mitjans, en el referent a protagonisme, la petita pantalla li aportà més oportunitats que la gran, però no obstant Boothe es mostrava satisfet i agraït al seu treball a ambdós mitjans, resumint la primera etapa de la seva carrera com un camí d'aparent senzillesa que no degué ser tant:

« <Un paper portà a un altre i durant els meus primers deu anys com actor professional l'únic que vaig fer fou Shakespeare. »

L'espina que sembla que tenia clavada com actor és que mai el deixaren lluir-se en la comèdia, malgrat que la primera obra que Boothe va interpretar com a protagonista en els escenaris de Broadway fou precisament una comèdia. Quelcom d'aquest toc cònic que llueixen alguns dels seus personatges, com l'antagonista que interpretà en la sèrie Deadwood, el malfactor de Extreme Prejudice (que a estones resultava més interessant i simpàtic que el sheriff heroic interpretat per Nich Nolte), i el murri de Sudden Death, enfront de Jean-Claude Van Damme, deixa traslluir aquesta arrel còmica que mai va poder treure a fora plenament i podria haver donat algunes sorpreses en cas d'ésser ben conduïda per algun productor i director amb interès per jugar contra l'etiquetat i l'encasellament d'aquesta actor no del tot ben aprofitat per la pantalla gran, principalment per aquesta avara i conservadora visió dels seus empleadors sobre les seves verdaderes possibilitats com actor de prestacions més amplies de les que li deixaren lluir davant les càmeres.

Filmografia[modifica]

  • The Goodbye Girl (1977)
  • Cruising, sèrie (1980)
  • The Plutonium Incident, TV (1980)
  • Guyana Tragedy: The Story of Jim Jones, (1908)
  • A Cry for Love, TV (1980)
  • The Cold Eye (My Darling, Be Careful), (1980)
  • Southern Comfort, (1981)
  • Philip Marlowe, sèrie (1983-1986)
  • A Breed Apart, en català, Una raça a part (1984)
  • Red Dawn, en català, Aurora roja (1984)
  • The Emerald Fores, en català, La selva esmaragda (1985)
  • Extreme prejudice, en català, Suprem perjudici (1987)
  • Into the Homeland, (1987)
  • Sapphire Man, curtmetratge (1988)
  • Voyager: The Grand Tour, curtmetratge (1990)
  • Family of Spies, sèrie (1990)
  • Stalingrad, By Dawn's Early Light, TV (1990)
  • Wild Card, (1992)
  • Rapid Fire, (1992)
  • Angely smerti, (1993)
  • Marker for Murder, TV (1993)
  • Tombstone, la llegenda de Wyatt Earp, en català, Tombstone (1993)
  • Web of Deception, TV (1994)
  • Blue Sky, en català, Les coses que no moren mai (1994)
  • Sudden Death, (1995)
  • Nixon, en català, Nixon (1995)
  • Dalva, TV (1996)
  • True Women, TV (1997)
  • Con Air, (1997)
  • U Turn, (1997)
  • The Spree, TV (1998)
  • The messenger: The story of Joan of Arc, mini sèrie, en català, Joana d'Arc (1999)
  • Men of Honor, (2000)
  • Attila, mini sèrie (2001)
  • Frailty, en català, Calfred (2001)
  • Second Nature, (2003)
  • Justice League, sèrie d'animació (veu) (2002-2003)
  • Deadwood, sèrie (2004-2006)
  • Area 51, (veu, videojoc) (2005)
  • Sin City, (2005)
  • Justice League: Unlimited , veu, sèrie d'animació (2005)
  • Superman: Brainiac Attacks, veu, sèrie d'animació (2006)
  • The Final Season, (2007
  • 24, sèrie(2007
  • 24, TV (2008)
  • Edison and Leo, (veu) (2008)
  • Mouth of Caddo, curtmetratge (2008)
  • Turok, (veu videojoc), en català Turok (videojoc del 2008), (2008)
  • Ben 10; Alien Force, sèrie (2009)
  • Ben 10 Ultimate Alien: Cosmic Destruction, (veu, videojoc) (2010)
  • MacGruber, (2011)
  • The Looney Tunes Show, (veu, sèrie animació) (2011)
  • Scooby-Doo! Mystery Incorporated, veu, sèrie d'animació (2011)
  • Tatto, curtmetratge (2011)
  • Ben 10: Ultimate Alien, sèrie (2011)
  • Hitman: Absolution, (veu de videojoc) (2012)
  • Guns, Girls and Gambling, (2012)
  • Hatfields and McCoys, mini sèrie (2012)
  • The Avengers, en català, Els venjadors (2012)
  • Straight A's, (2012-2014)
  • Nashville, en català Nashville, sèrie (2012-2014)
  • Sin City: A Dame to Kill For, (2014)
  • Moonbeam City, sèrie (2015)
  • The Appomattox, mini sèrie (2115)
  • Agents of S.H.I.E.L.D. (TV) (2015/2016)

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes de maig de 2017. (ISSN: 2172-0517)