Príncep Eugeni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPríncep Eugeni
Anders Zorn - Prins Eugen 1910.jpg
Pintat el 1910 per Anders Zorn
Biografia
Naixement Eugeni Napoleó Nicolau de Suècia i Noruega
1 d'agost de 1865
castell de Drottningholm
Mort 17 d'agost de 1947(1947-08-17) (als 82 anys)
castell de Drottningholm
Lloc d'enterrament Waldemarsudde
  Duc 


  Príncep hereu 

Dades personals
Nacionalitat Suec
Religió Luteranisme
Educació Universitat d'Uppsala
Es coneix per Afecció a la pintura
Activitat
Ocupació Col·leccionisme i marxant d'art
Art Pintura
Gènere artístic Paisatge
Moviment Paisatgisme
Altres
Títol Duc
Casa reial Bernadotte
Pares Òscar II de Suècia i Sofia de Nassau
Germans Gustau V de Suècia, Oscar de Suède i Carles de Suècia (duc de Västergötland)

Escut d'armes Príncep Eugeni

Musicbrainz: b82b90b8-e267-4a36-b8d2-d947589d30a3
Modifica les dades a Wikidata

El príncep Eugeni Napoleó Nicolau de Suècia i Noruega, duc de Närke, conegut popularment com el Príncep Eugeni (1 d'agost de 1865 – 17 d'agost de 1947) va ser un noble suec dedicat a la pintura, el col·leccionisme d'art i com a marxant d'artistes.

Biografia[modifica]

Va néixer a castell de Drottningholm com el quart i fill més jove del príncep Òscar, duc d'Östergötland. La seva mare era Sofia de Nassau. El príncep se li va concedir el títol de duc de Närke. Fins que el seu pare no va accedir als trons de Suècia i Noruega com a Òscar II de Suècia, el duc de Närke era el quart dins la línia de successió al tron. Tanmateix, estava més interessat a pintar que a regnar.[1]

Noruega[modifica]

El duc de Närke era un gran admirador de la natura noruega i freqüentment va visitar Christiania (més tard anomenada Oslo). Les seves cartes mostren que va preferir el seu ambient artístic que al més rigorós d'Estocolm. La majoria d'amics noruecs varen ser els notables pintors Erik Werenskiold i Gerhard Munthe; va estar connectat amb ells i amb Noruega fins a la seva mort.[2]

El 21 de gener de 1904, el príncep Eugeni va ser nomenat Cavaller del Lleó Noruec de mans del seu pare.[3] El 1905, tanmateix, la unió personal entre Noruega i Suècia va ser trencada pel Parlament de Noruega. L'escriptor Bjørnstjerne Bjørnson va esmentar la possible candidatura d'Eugeni per al tron de Noruega. Un altre escriptor, Knut Hamsun, ja hi havia suggerit el 1893 al príncep com a candidat adequat.[2] El seu pare, tanmateix, va rebutjar permetre qualsevol dels seus fills d'ocupar el tron noruec.[4]

El príncep Eugeni va ser l'únic pintor suec representat a l'exposició d'Oslo de 1904. L'explicació és que ell va seguir com a príncep de Noruega fins al 1905 i que les seves relacions amb els artistes noruecs li van permetre ser vist com a noruec fins a la dissolució de la unió.[2]

Art[modifica]

Príncep Eugeni pintant (c. 1905)

Després d'acabar els estudis elementals, Eugeni va estudiar història d'art a la Universitat d'Uppsala. Tot i que tenia el suport dels seus pares, Eugeni no va prendre la decisió per tenir una carrera fàcilment comptant en el seu estatus reial. Era molt obert i interessat en les tendències radicals de la dècada de 1880.[5] Va esdevenir un més de la majoria de pintors de paisatge prominents a l'època.[1] Va ser format inicialment en la pintura per Hans Gude i Wilhelm von Gegerfelt. Entre 1887 i 1889, va estudiar a París amb Léon Bonnat, Alfred Philippe Roll, Henri Gervex i Pierre Puvis de Chavannes.[5][6] La simplicitat clàssica de Puvis de Chavannes va tenir la influència més gran a l'obra d'Eugeni.[5] Es va dedicar enterament a la pintura de paisatge, esdevenint un dels més prominents d'aquest estil de l'època .[5][1] Va estar principalment interessat en el llac Mälaren, a la regió d'Estocolm (i també a Tyresö, on passava els seus estius), Västergötland (especialment a Örgården, una altra residència d'estiu) i Skåne (especialment Österlen).[5]

Galeria d'obres del príncep Eugeni[modifica]

Mort i llegat[modifica]

El príncep Eugeni va comprar Waldemarsudde, a Djurgården dins Estocolm, el 1899 i va tenir una residència construïda per l'arquitecte Ferdinand Boberg.[5] Després que la seva mort al castell de Drottningholm el 17 d'agost de 1947, la residència va esdevenir un museu d'art, i d'acord amb la seva voluntat, propietat de l'estat.[1]

Escuts[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Príncep Eugeni Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Prince Eugen» (en anglès). Prins Eugens Waldemarsudde, 2014. [Consulta: 23 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Barton, Hildor Arnold. Sweden and Visions of Norway: Politics and Culture, 1814-1905 (en anglès). Southern Illinois University Press, 2003. ISBN 9780809324415 [Consulta: 23 octubre 2015]. , pàg. 135
  3. kongehuset.no - The Order of the Norwegian Lion (en anglès)
  4. Haakon VII Biography of King Haakon VII in connection with NRK's series "Store norske" (Great Norwegians) (Norwegian)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Prince Eugen» (en anglès), 2006. [Consulta: 23 octubre 2015].
  6. «Eugen Napoleon Nicolaus» (en suec). Store norske leksikon. [Consulta: 23 octubre 2015].