Príncep de Portugal
.png) | |
| Tipus | títol nobiliari portuguès  |
|---|---|
| Data | 1433 – 1645 |
| Estat | Regne de Portugal |
Príncep de Portugal va ser el títol de l'hereu al tron del regne de Portugal des de 1433 a 1645.
Abans de l'existència del títol, a tots els fills dels reis portuguesos se'ls anomenava indiscriminadament infants.[1] A més, durant l'alta edat mitjana, el mot «príncep» encara s'utilitzava com sinònim de senyor d'algun territori.[2] És des de 1433, que el nou rei, Eduard I, va decidir fer jurar el seu fill, l'infant i futur rei Alfons V, que llavors només tenia un any, com a hereu i successor atorgant-li el títol de príncep.[3] Aquesta intitulació es va fer a semblança del que s'havia fet a altres monarquies europees com Anglaterra, França, Castella, Aragó o Navarra.[3]
Alfons va ser el primer en utilitzar el títol com a sinònim d'hereu a la corona, i després el seguirien la resta de primogènits dels reis.[2] El títol va continuar utilitzant-se fins a 1645, quan Joan IV va manar que s'anomenés l'hereu com príncep del Brasil i duc de Bragança. Més endavant, el 1815, es va anomenar príncep del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve.[1] Amb la independència del Brasil, l'hereu passà a ser príncep reial de Portugal i l'Algarve, a més de duc de Bragança.[1]
Des de 1734, al fill primogènit del príncep hereu se l'anomenà príncep de Beira.[1]
Titulars[modifica]
| Nom | Període | Dinastia | Monarca | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| Alfons | 1433-1438 | Avís | Eduard I | [2] |
| Ferran | 1438-1451 | Alfons V | ||
| Joan | 1451 | |||
| Joana | 1452-1455 | |||
| Joan | 1455-1477 | |||
| Alfons | 1477-1477 | |||
| Joan | 1477-1481 | |||
| Alfons | 1481-1491 | Joan II | ||
| Manuel | 1491-1495 | |||
| Miquel | 1498-1500 | Manuel I | [4] | |
| Joan | 1502-1521 | |||
| Lluís | 1521-1526 | Joan III | ||
| Alfons | 1526-1526 | |||
| Lluís | 1526-1527 | |||
| Alfons | 1526-1526 | [5] | ||
| Maria | 1527-1531 | |||
| Manuel | 1531-1537 | |||
| Felip | 1537-1539 | |||
| Joan Manuel | 1539-1554 | |||
| Sebastià | 1554-1557 | |||
| Dídac | 1581-1582 | Habsburg | Felip I | [4] |
| Felip | 1582-1598 | |||
| Anna | 1601-1605 | Felip II | ||
| Felip | 1605-1621 | |||
| Baltasar Carles | 1629-1640 | Felip III | ||
| Teodosi | 1640-1645 | Bragança | Joan IV | [1] |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pereira, João Felix. História de Portugal (en portuguès). vol. 2. Lisboa: Imp. de L. C. da Cunha, 1847, p. 204.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Braga, Bernardo de. Tratado sobre a precedencia do Reino de Portugal ao Reino de Napoles (en portuguès). Porto: Typographia da Revista, 1843, p. 33.
- ↑ 3,0 3,1
- ↑ 4,0 4,1 Pérez de Guzmán, Juan. El principado de Asturias: bosquejo histórico-documental (en castellà). Madrid: Imprenta de Manuel G. Hernández, 1880, p. 265, 267-268.
- ↑ Nunes do Leão, Duarte. Genealogia verdadera de los reyes de Portugal (en castellà). Lisboa: Oficina de Pedro Crasbeeck, 1608, p. 78-79.