Prípiat

Prípiat
	Прип’ять (uk)
Epònim	riu Prípiat
Localització
	51° 24′ 23″ N, 30° 03′ 27″ E / 51.4065°N,30.05747°E
Estat	Ucraïna
Óblast	província de Kíiv
Població humana
Població	0 (2019) (0 hab./km²)
Geografia
Superfície	8 km²
Altitud	127 m
Creació	4 febrer 1970
Identificador descriptiu
Codi postal	255614
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	4499
Identificador KOATUU	3211100000
Lloc web	pripyat.com

Aquest article tracta sobre la ciutat de Prípiat. Si cerqueu el riu, vegeu «riu Prípiat».

Prípiat (ucraïnès: При́п'ять, transliterat amb el sistema internacional: Pryp”jat’, transliterat al català: Prýpiat o Prýp'iat; en rus: При́пять, transcrit al català: Prípiat) és una ciutat fantasma al nord d'Ucraïna a l'óblast o província de Kíev, a la vora de la frontera amb Belarús i prop de la ciutat fantasma de Txernòbil. Deu el seu nom al riu que travessa la ciutat, el riu Prípiat.

Fets[modifica]

Aquesta ciutat és coneguda perquè va sofrir el pitjor accident de la història de l'energia nuclear, el 26 d'abril de 1986, quan es produí el sobreescalfament i l'explosió del reactor 4 de la Central nuclear de Txernòbil, el qual va emetre 400 vegades més radiació que la bomba atòmica que caigué sobre Hiroshima el 1945, pel que la ciutat es va veure afectada per la radiació i va haver de ser evacuada.

L'evacuació només fou portada a terme al cap de 3 dies per l'exèrcit soviètic. La majoria dels habitants foren desallotjats de les seves cases contra la seva voluntat, mentre que els animals domèstics i els de les granges foren sacrificats.

Història[modifica]

Fou fundada el 1970 com a colònia industrial per als treballadors de la central nuclear de Txernòbil i les seves famílies. A causa de la seva posició geogràfica, amb un clima temperat i un sòl fèrtil, la ciutat començà a desenvolupar-se, fins a convertir-se en una de les zones més agradables per viure-hi de la Unió Soviètica. Per això, la població cresqué en tan sols 16 anys fins a arribar als 47.000 habitants.

Ara[modifica]

Actualment no té cap habitant, més que investigadors, científics i forces de seguretat, que custodien la zona d'exclusió. La ciutat ara s'assembla a un museu de l'era soviètica. Té molts edificis d'apartaments on es troben encara objectes abandonats: fotografies, joguines de nens, roba, objectes personals, etc. També hi ha l'antic Hotel Polissia,^[1] restaurants, places de joc, hospitals, escoles i gimnasos en el seu estat d'abandó. A causa de la falta de manteniment de les construccions, a dintre hi creixen molsa, fongs i inclús plantes gràcies a la humitat produïda durant el desgel a la fi de l'hivern.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ Santamaría, Paloma «Cinc hotels abandonats que amaguen grans històries entre les seves parets» (en castellà). ABC, 13-03-2020 [Consulta: 13 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль») a Kíev, pàgina oficial, en ucraïnès, rus i anglès.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prípiat

[abc-1] Santamaría, Paloma «Cinc hotels abandonats que amaguen grans històries entre les seves parets» (en castellà). ABC, 13-03-2020 [Consulta: 13 setembre 2020].

[1]